|
Carrer Bogatell, 3
Tfn 977 61 14 14 Preu orientatiu: 30€ |
Petit Pallars
LOCAL
|
|||||
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Fàcil
|
Espai:
Gran (110p)
|
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè |
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
|
||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Clàssica
|
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres |
Altres:
Celebracions
|
IDIOMES
|
|||||
Català
|
Castellà
|
Aquesta masia construïda a La Secuita pels anys 70 està just a 6 minuts de l'estació de l'AVE, una ubicació perfecta per fer un dinar abans d'emprendre un viatge o recollir a algú que arriba. El ritme del servei és molt correcte i constant, fins i tot amb la sala prou plena així que en una hora pots estar amb la panxa plena i el paladar satisfet.
L'edifici disposa d'un jardí molt bonic on es fan les calçotades i celebracions. La primera planta alberga una sala diàfana, lluminosa, amb mobles d'estil rústic i taules parades amb estovalles blanques.
Tan aviat com vam seure ens van portar un aperitiu de cortesia: olives, fuet i torradeta amb sobrassada. Per beure vam escollir un D.O.Montsant, Mas dels Mets, un vi jove, correcte i sense pretensions.
Encara que a mi no m'agraden (per més que ho intento) vam demanar uns cargols a la llauna que pel Santi estaven correctes, tot i que una mica massa secs.
Per compartir una amanida d'escarola amb bacallà i romesco que ens vam acabar molt de gust. Estava molt bona i amb força bacallà al plat.
Com plat principal, un civet de porc senglar molt tendre però pel meu parer amb massa gust a xocolata.
En canvi el xai al forn estava molt bo, amb les seves patates al caliu fetes a banda.
No vam demanar postres i el compte va sortir a uns 30€ per cap.
Preu ajustat si mires els plats i pujat si mires que ets a una petita població on no esperes preus "de la capi". Les calçotades són a 33€, IVA inclòs, un preu lleugerament per sota de la mitja de la zona de Tarragona i a més a més sense presses, que no doblen torns de taules.
No imaginava que per aquells descampats hi hagués algun lloc per menjar..... :)
ResponEliminaEl ternasco aquest té molt bon aspecte----
Salut!!
Ja veus, en mig del no res, una estació de tren d'alta velocitat i una masia per fer calçotades. :-)
EliminaSalut!
Una mica lluny aquest... Comparteixo amb tu el rebuig pels cargols (un animal bavós amb banyes que s'arrossega, de cap de les maneres pot ser bo...). I pel que fa als guisats amb xocolata, si se't va la mà amb aquesta, més que un civet sembla que mengis un coulant de senglar... :-)
ResponEliminaSalut!!
Jo la xocolata poc, i menys cuinant, que cuino poc també. L'única vegada que vaig utilitzar xocolata en un plat (no dolç) va ser per ajudar a fer mole a un amic mexicà i la xocolata era sense sucre. Impossible arribar a colulant!! hahahahaha.
EliminaSalut!