El dit a l'ull

Permeteu-me primer fer una petita introducció d’aquet modest apartat dins el bloc de la PepaPinky.

L’osseta m’ha deixat treure el cap en el seu regnat per posar negre sobre blanc, les coses que li he anat comentant al llarg dels “treballs de camp” als que he assistit per poder omplir de contingut el seu bloc.

Coses que em sorprenen —o potser millor dit, m’emprenyen— i que normalment són “modernitats” que, de tant repetir-se, arriben a fer-se’m pesades o sobreres.

Petits detalls que no desqualifiquen cap restaurant ni fan malbé cap dinar però que m’agradaria compartir amb altres aficionats a la bona taula (no sóc digne d’autonomenar-me “foodie” ni gourmet).

Gràcies per llegir-me (-nos)

Herr Karl's Ott
________________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada