diumenge, 7 de setembre de 2014

LA MORA TABERNA ESPAÑOLA, TAPES I CHIMICHURRI

Establiment: La Mora, Taberna Española
46007 València
Carrer Sant Francesc de Borja, 1
Tfn 963 81 39 59
Preu orientatiu: 25€

La Mora, Taberna Española

Per a tapear, al barri d'Extramurs. Bona i ràpida atenció. Tapes correctes però una mica pujat de preu. Terrassa molt agradable. El valoro amb 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà
Terrassa
Climatitzat
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Modern
Cadires

Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniform
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Plastificada
Vins:
De la terra
De altres terres

IDIOMES
Español
English



La Mora està situada al barri d'Extramurs, molt a prop de l'Estació del Nord de València, una zona amb diverses tavernes i restaurants.
S'anomenen taberna española, a la seva web sona la guitarra de Paco de Lucia, però el personal té accent argentí, fet que et dona confiança quan llegeixes a la carta entrecot argentino con Salsa Criolla, Chimichurri o Salsa al Cabrales, bé, ja sabem que això del Cabrales no es ben bé argentí :) però tampoc ho és el pernil, la cua de bou o els flamenquinesLa carta (amb llargs noms) es basa en amanides, diverses tapes individuals o per a compartir, i per acabar, postres casolans i gelats artesans.




La decoració interior és en negre, modern, en dos espais, perquè van ampliar i el local contigu no es comunica des de el carrer, així que hi ha dues sales amb dues entrades, una amb el lavabo per a discapacitats. També tenen una terrassa molt bonica, seients còmodes i taules amb petites estovalles.
Aprofitant que passàvem de viatge per València vam quedar amb el Francesc i la Silvia per gaudir unes hores de la seva companyia. La Silvia va escollir el vi, un criança, Venta del Puerto Nº 12, D.O. València, de color cirera intens i en boca sec i persistent. Una ampolla de vidre tan gruixut que sembla magnun, però era 750 ml.

Vam començar amb una amanida, La Mora, espinaca, lacón, piñones, virutas de queso Parmesano y vinagreta de mostaza. Ens va agradar força i la vinagreta estava bastant equilibrada.

Després vam menjar unes coques de vidre, cristal caliente de quesos granitados, aceite caliente y orejones de naranja, gustosa, però senzilla, sense cap elaboració per costar 8,50€.
L'altre, cristal frío de redondo de terner cocido en finas hierbas, bañado son salsa de mayonesa, atún, alcaparras y pimientos asados en almíbar. (Només faltava afegir la ruca al nom del plat).Va arribar a taula tal i com estava descrita a la carta. El nom no deixa cap opció a interactuar el més mínim amb el cambrer, que per cert, gaire bé l'enfilem la ma amb la forquilla al intentar retirar la safata quan encara quedava salsa. Un plat obligat a tastar.

Per omplir una mica més vam demanar croquetas caseras de jamón (no es pot afegir gaire més al nom del plat, sort!!!). Amb pernil poc curat, grosses, correctes sense destacar.

Les altres, croquetas caseras de espinacas, maiz y Parmesano. Més bones del que esperàvem, també de bona mida. He de confessar que la Silvia tenia raó, estaven molt bé.

La següent tapa es deia sorpresa crujiente de foie con cebollitas confitadas, a 4,20€ cadascuna, vam demanar dues. Va resultar veritablement tota una sorpresa veure'ns als quatre buscant el foie, apropant el nas al plat, estàvem per una foto!!! Les petites cebes confitades en vinagre es menjaven el sabor del  perdut foie.

Els postres van resultar boníssim. Els argentins saben fer gelats, no hi ha cap dubte. El meu era un pastís de formatge amb fruits vermells, molt bo. El Francesc va demanar el gelat de iogurt amb mora, gens àcid, més bo que el pastís. La Silvia un sorbet de maduixes realment deliciós, molt bona elecció. I el Santi va triomfar amb un gelat de figues i vainilla, exquisit, jo diria el millor de tots.

Desprès vam fer cafès, el compte i unes copes al Fata Morgana, (Salas Quiroga, 4) un reducte en el que es parla català.
A l'endemà vam a anar a esmorzar al Cafépolis, (Carrer Juan Llorens, 22) un cafè genial amb unes torrades molt bones. Si mai desperteu a València, us recomano aquest lloc per esmorzar. Bé, si esteu a la tarda, també fan frappes i tenen cerveses artesanes.
Ah, els nostres amfitrions, abans de sopar, van portar-nos a visitar la Porta del Serrans, (abans dels Ibéricos) i a veure totes les construccions (o no) del Calatrava. Moltes gràcies per aquest tour turístic, per la vostra companyia, pel sopar... Tornarem a V.

2 comentaris:

  1. Això d'anomenar els plats amb tots els ingredients amb que estan elaborats, és ben bé com ho descrius. No et deixa lloc per cap divertimento a l'hora d'intentar identificar els sabors i associar-los als seus ingredients...

    Una llàstima lo dels farcellets de foie, perquè pagar quasi 5 € per unes cebes confitades embolicades amb filo, no té perdó de Déu.

    Salutacions!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Jordi,
    No m'agrada gens això dels noms llargs a la carta. I menys quan diuen una cosa i posen una altre, que de vegades passa.

    Salut!

    ResponSuprimeix