BRISA RESTAURANT, PLATJA i CASTELL DE TAMARIT

Brisa Restaurant 43008 Tarragona Platja de Tamarit, Ctra. 340 A, km. 1.172 tel. 977 65 13 64 Preu orientatiu: 35 €

3,5 - Espai a peu de platja.

Cuina mediterrània, arrossos, peixos i tapes. Fantàstica terrassa al peu del Castell de Tamarit. Molt bona atenció, preus correctes. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Privat	Espai: Mitjà (50 p) Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Cadires Trona bebè	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: Sí Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: QR Llibre	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres:
IDIOMES
Català	Castellà	Anglès	Francès	Alemany	Holandès

El restaurant Brisa està ubicat dins del camping de luxe Tamarit Beach Resort, al peu del Castell de Tamarit i obre de març o abril fins a desembre.

Nosaltres acostumen a anar amb el bon temps i si vas amb amics que tenen nens es perfecte. La cuina és bona, els arrossos molt bons i la platja està a tocar per a que la canalla vagi a jugar quan acaba el dinar.

Ja vaig fer una ressenya al 2018 que podeu veure fent clic aquí.

La carta del Brisa Restaurant

Cuina mediterrània amb entrants mariners, una dotzena d'arrossos, opcions de peix i carn, uns plats pensats pels petits i un bon grapat de postres.

El celler és curtet, amb vins de gaire bé tota la península i amb bones opcions.

Què vam dinar al Brisa Restaurant

Aprofitant que baixava a Tarragona a una visita mèdica, de tornada a Barcelona vam parar a dinar al Brisa. No vam demanar gaire que havíem de conduir encara un tros.

Entrants
Vam compartint uns musclos al vapor amb api i llima. Molt bons i a més a més una bona plata.

Principals
Un arròs d'ànec i bolets amb aroma de tòfona boníssim. Amb magret per sobra i una floreta de col arrissada (kale) cruixent per donar-li un punt de color i això del #punt_IG que queda tan bonic.

Postres
Vam acabar el dinar compartint un  assortiment de pastisseria que tenia fins i tot una mica de fruita. Ens va agradar molt i és una bona opció per a compartir per més persones si has fet un dinar més abundant i només et va de gust un tastet de dolç.

Begudes
Vam beure una cervesa i una ampolla de Blanc Bàrbara Forés, D.O. Terra Alta. Un vi de garnatxa blanca que va anar molt bé amb el dinar.

El compte
Amb el pa i un cafè, el total per cap, uns 35 €. Un preu correcte, tant per la qualitat, atenció i sobre tot, l'espai.

Resum del Restaurant Brisa

• Terrassa a peu de platja on es pot gaudir de la brisa, la llum, les onades. Al centre de l'estiu pot ser hi molta cridòria, als mesos anteriors o posteriors s'està de conya.
• Molt bona atenció.
• Bona cuina, amb diversos arrossos i ben elaborats.
• Preus correctes.
• Mesures Covid: Gel hidroalcohòlic, distància entre taules, carta en QR.

Per accedir es pot anar caminant des de la platja (hi ha dues places d'aparcament per a PMR) o des de l'interior del resort, on tens dues hores de aparcament gratuït.

Si portes bon calçat, pots fer una passejada des de la porta d'entrada al castell i gaudir de les vistes del Castell de Tamarit sobre la cala.

INSTINT RESTAURANT, INAUGURACIÓ AMB RESTRICCIONS

Instint Restaurant 43850 Cambrils Carrer de Pau Casals, 39 tel. 643 96 05 37 Preu orientatiu: 35 € Menú diari: 19 €

4,0 - Cuina, atenció, terrasses.

Cuina de mercat actualitzada, local amb terrassa a peu de carrer i al terrat. Local modern, jove, amb molt bona atenció. Preus ajustats. Són un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (50 p) Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Cadires Taules altes	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Tipus paleta	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Per emportar
IDIOMES
Català	Castellà

Si coneixes Cambrils saps que hi ha una zona on s'ubiquen la majoria dels restaurants: el Port i carrers adjacents. Tens els de primera línia de mar, amb grans terrasses, els dels carrers perpendiculars i després els carrers interiors.

El principal interior és el Carrer Pau Casals, també conegut com el "carrer de les peixateries". De la plaça del Pòsit cap al sud predominen les peixateries i en direcció Tarragona s'agrupen els restaurants.

El restaurant Instint va obrir a mitjans de març i ha vingut a ocupar l'espai de L'Espurna 😞

És un edifici de dues plantes, baix trobem una petita terrasseta a la porta amb un espai afegit al carrer i a l'interior, la barra, la sala amb taules altes i baixes i un vidre que et permet veure la cuina.

A la segona planta hi ha un altre menjador i una terrassa molt bonica, amb plantes, que dóna a un interior d'illa.

A cada planta hi ha lavabo, clar que el de la planta baixa és ample i adaptat. 

La decoració és combina el negre i la fusta clara, amb punts de color amb plantes i el terra.

Les samarretes de l'uniforme del personal són negres i tenen un logo amb una dona i un puma fusionats, molt xules. 

La carta del restaurant Instint

Una carta actual amb ensaladilla rusa, croquetes, amanides, tataki de tonyina, ous trencats...

Com plats principals hi ha dos arrossos. De peix: rap, cocotxes i la pota de pot. De carn: hamburguesa, filet de vedella, ànec, ploma ibèrica. I per postres mitja dotzena i una petició de paciència, que el cambrer està aprenent català.

Hi ha molt personal a sala i a cuina, sempre trobes algú que parli català. 😉

Els vins, poquets però correctes. Ara, no preguntis perquè la noia que ens va agafar la comanda de begudes no sembla que et sabrà orientar si tens dubtes.

Què vam menjar al Instint

Ens vam escapar un dia de Setmana Santa i això, afegit a que el restaurant feia 3 setmanes que havia obert, ja ens va predisposar a anar amb paciència, esperant el caos.

Amb tot, el dinar va anar molt bé, llevat de l'horari. Teníem taula a les 15:30 i com que vam haver d'esperar 10 minuts per seure a la planta baixa i vam demanar més plats del compte, se'ns va fer l'hora del tancament a sobre.

La noia que ens va atendre ens va dir "noooo, no es massa!!!". I a la fi, ens sobrava el plat de tacos. Jo crec que ens veuen grassets i pensen que podem amb tot.😂😂😂

Una vegada demanat el vi ens vam portar un aperitiu de cortesia. Unes llenties amb wakame. Molt bones però crec que es van equivocar al portar-nos la safata de 4 porcions perquè al cap d'una estona van venir amb una safata de dues porcions.
Entrants
Vam compartir tots els plats (dos que dormim junts, podem compartir, oi?) Ensaladilla mar i muntanya amb gamba a la brasa i cornes suflades. Molt bona, és d'aquelles de repetir.

Després el Santi estava molt engrescat amb els dos tàrtar que hi a la carta, tàrtar de fuet de pagès, amb tomàquet, olives negres i sorra de oli d'oliva amb farigola. La veritat és que va resultat molt bo, el fuet és suau, vull dir, no pujat de pebre negre i tot el conjunt molt bo.

I el steak tàrtar de vedella, servit amb cruixent de nyàmera i maionesa d'estragó. El cambrer Iván el va preparar davant nostre amb tots els ingredients, un d'ells secret en una ampolleta transparent, ajustant el punt de picant. Aquest noi va guanyar el primer premi en Madrid Fusión 2017 amb aquest tàrtar. Passa al top dels nostres tàrtar.

El plat que teníem que haver deixat per un altre dia, els taquitos, venen dos de costella de vaca a foc lent amb moniato i uns altres dos de corball a l'andalusa amb maionesa de llima. Vam menjar un de cada i vam demanar els altres per emportar, perquè encara havia de venir l'arròs i perquè el rellotge s'acostava les 5, hora de tancament per normativa.

Arròs
De les dues opcions de la carta vam demanar l'arròs d'ànec confitat amb cobert de magret a la brasa, tirabecs i allioli de cúrcuma. Un arròs molt bo amb ànec confitat al seu interior a més a més del que porta per sobre, amb un gust potent, ens va agradar molt.

Postres
Com que estàvem tips i era molt tard, vam demanar nomes un, el pastís de formatge, especialitat del xef Gaspar, amb base de crumble especiat. Molt bé, però gaire bé no el vam poder gaudir, vam demanar ràpid el compte, que tocàvem les cinc.

Begudes
Vam beure una ampolla de Almodí negre, D.O. Terra Alta, fet amb garnatxa borruda, del celler Altavins.

El compte
La copa de cervesa i vi que vam prendre a la terrassa del carrer mentre que esperàvem la taula no les van cobrar, així que el total va ser d'uns 44 per cap. Un preu que pot baixar fins els 35 si es demana amb el cap i no amb els ulls.

Resum del restaurant Instint

• El local és molt bonic, amb ambient jove, molt personal a sala i a cuina per a que tot rutlli bé. Un punt sorollós, clar que estan començant.
• Carta mediterrània amb platets per entrants i d'altres més contundents de brasa o l'arròs.
• Preu correcte, fins i tot als vins.
• Mesures Covid: Gel hidroalcohòlic, distància justeta entre taules, carta en cartró rentable.

Un restaurant que obre amb restriccions horàries i moltes ganes de cuinar. Una carta curteta i un menú diari interesant. Els desitgem el millor i tornarem a fer una altra mossegada, però amb més temps.

MALEDUCAT, CASA DE MENJARS. ATENCIÓ ALS FORA DE CARTA

Maleducat, casa de menjars 08015 Barcelona Carrer de Manso, 54 tel. 93 604 67 53 Preu orientatiu: 48 €

4,0 - Cuina, atenció.

Cuina mediterrània, de mercat. Productes de temporada amb carta curta i plats "fora de carta". Local ample, còmode, terrassa, molt bona atenció i preus correctes. Són un 4,0 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (40 p) Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Justa	Mobiliari: Cadires Bancs	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Tipus llibre Fora de carta, en pissarra	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Per emportar
IDIOMES
Català	Castellà

El Maleducat està al barri de Sant Antoni. Un barri amb un mercat reconegut, bars de tota la vida, un munt d'ofertes per tapear i la seva gran Festa Major al gener.
Al juliol del 2020, tres nois van agafar un espai i van muntar el que ells diuen "casa de menjars" on et conviden a parlar en veu alta, riure amb sonoritat, sucar pa, menjar amb els dits i llepar-te'ls sense que ningú et digui que ets un "maleducat".

Un lloc on volen que et trobis com a casa i que facis sobretaules sense presa o gaudir del vermut a la terrasseta.

La informació del noms i formació gastro d'aquest trio la teniu a la seva web. 

La porta té un cartell d'estil dels setanta, l'interior està molt cuidat. Un parell de taules altes a l'entrada, unes taules més, una barra i un passadís que et permet veure la cuina al passar fins arribar a la sala amb una taula rodona blanca al mig envoltada de taules de fusta per a dues o quatre persones.

Aquí tot respira calma, llum a l'alçada de les taules i alguns focus donen un aire càlid a la sala. Res d'estovalles, res d'ornaments superflus, molt més elegant que l'estil canalla i maleducat que esperava.

No m'imagino donant veus i brindant amb molt de soroll allà, pot ser sí a la terrassa, però a la sala no.

Els lavabos són sense cartell, lliure elecció sense necessitat d'identificar-te amb un gènere. El de la dreta és accessible, com tot el local.

La carta del Maleducat

La carta és molt curteta. Inclou uns clàssics per picar, anxoves, braves, pernil, formatge, croquetes... Un parell en dues mossegades: planxat de cansalada ibèrica, gruyère i tòfona, i una altre mos que és el brioix de steak tàrtar fumat amb emulsió de rovell.

La carta segueix amb sis platets que inclouen un caneló, una amanida, un braó  de vedella o un tàrtar de tonyina.

No obstant això, s'ha de tenir en compte el llistat de "Avui, fora de carta" que pot tenir fins a 4 o 6 elaboracions més segons mercat i productes de temporada. Plats que acostumen a ser l'estrella del Maleducat.

Tot això acompanyat de pa amb tomaca i oli, pa ecològic o focaccia de triticum.

Per a les begudes, vins, vermuts, cerveses, vins dolços per acompanyar la mitja dotzena de postres, gins, whiskys, roms, conyacs, vodka... I clar, no es podia acabar sense ratafia, licor d'arròs, patxaran, orujo, limoncello... El festival de l'alcohol per fer sobretaules i arreglar el món.

Què vam dinar a la casa de menjars Maleducat

Una altre vegada el Santi i jo. Amb això del Covid els àpats ja acostumen a ser en parella, clar que així podem compartir plats sense problemes "bombollils". Vam anar a sac a tastar els "fora de carta" que "els de dins" canvien menys. Vam demanar el pa ecològic "El Raiguer" i el vi.

Platillos
Com que no hi havia ensaladilla rusa als entrants (ens van dir que pel tema Covid la carta ha variat una mica) vam anar a pel steak tàrtar de filet de vedella amb mantega "Cafè de París" i torrades. Molt bo, talladet a ma, amanit molt gustós, un punt picantet i bon punt amb la mantega Café de París. Molt bon començament.

Fora de carta
Els següents plats de fora de carta van ser: petit pèsols del Maresme ofegats amb tripeta de bacallà, rossinyols i bull negre. Un plat espectacular, els pèsols són una delícia i estaven fantàstics amb els bacallà i el bull.

El plat de tendons de vedella estofats, vieires a la planxa i piparra boníssim. Els tendons, melosos, amb una salsa densa combina molt bé amb les vieires a la planxa i les piparres li donen un punt de frescor molt encertat. Jo només he menjat tendons de vaca al restaurant xinés (Royal cantonés) i al estrellat de Madrid La Tasquería i em va semblar una molt bona proposta aquest plat.

Vam acabar amb un plat que m'havia encès els ulls, rigatoni farcits de llebre, camagrocs, foie i tòfona negra. Va arribar a taula amb olor a bosc, pels camagrocs i res d'aroma de la tòfona. El sabor del foie perdut. El farcit amb un punt de vinagre... No ens va convèncer gaire el plat. Van demanar per emportar, invitant a que fessin una olorada al plat, que comprovessin que la tòfona no tenia olor. Va posar cara de pòquer i es va endú el plat per envasar-lo.

Postres
Després de la llebre fallida necessitàvem un dolç. Vam compartir la xocolata, avellana i oli d'oliva verge extra. Postres molt bons amb oli de Bargalló, mousse de xocolata, i avellanes en gelat i en fruit. Tot amb unes torradetes, com per fer el clàssic pa amb oli, sal i xocolata.

Begudes
Vam beure un Ikigall 2019, D.O. Penedès, del celler Gallina de piel wines. Vi molt aromàtic, amb un beure fàcil.

El compte
Afegint el pa i el vi, un total de 47 per cap. Un preu d'acord amb elaboracions, ingredients i atenció.

Resum del Maleducat, casa de menjars

• Local accessible amb terrassa. Decoració senzilla, més elegant que canalla.
• Personal de sala professional, atent.
• Carta plats variats i algun ingredient agosarat. No s'ha de perdre de vista les propostes fora de carta basades en productes de temporada.
• Preu d'acord amb ingredients i elaboracions. Racions tal com diu la carta "platillos".
• Preu dels vins una mica pujats. 
• Mesures Covid: gel hidroalcohòlic, distància entre taules.

Un trio molt jove que manté el ritme a la cuina i al servei de taula. Menys estil canalla i maleducat del que sembla des de la porta, aquesta casa de menjars oberta a l'estiu del 2020 té pinta de que es mantindrà molt més estius.

RULO de CABRA

Que no te la den con queso (de cabra)

Avui tocarem un clàssic dins el món dels formatges, el formatge de rulo de cabra. Soc un gran amant de tots els formatges (excepte del fresc), de vaca, de cabra, d’ovella... de tots els bons formatges.

Aquest és un tipus de formatge, generalment econòmic, amb una textura densa i suau, que es desfà a la boca.

A mi, aquest formatge, m'agrada menjar-lo amb unes torradetes, formant part d’un assortiment, amb sobrassada, amb codony, amb unes figues i nous...

No obstant això, a les cuines dels restaurants el rulo de cabra serveix per tot! Es menja tal qual, acompanyant algun plat, en canapès, arrebossat i fregit (convertint-lo en una massa difícil de digerir, imagino), gratinat, amb mel o amb ceba caramel·litzada (aquesta tindrà un capítol propi! 😂)

El fan servir per l’aperitiu, amb un primer, amb el plat principal o amb els postres. Ara, amb el pastís de formatge a tots els restaurants, hi ha versions amb Idiazábal, Mascarpone, Camembert, Comté...segur que alguna apareix amb rulo de cabra. Sempre trobes el “amb formatge de cabra” en algun plat de la carta.

Masses vegades a llocs de menú diari un tall de rulo de cabra ha servit per donar el toc de “luju” a una amanida d’enciam de bossa o a una escalivada envasada. No parlo ja del dibuix geomètric de la vinagreta dolça per decorar.

Masses vegades a alguna hamburgueseria de moda aquest formatge ha servit per emmascarar el sabor d’una bona carn i que la boca se t’ompli d’una massa blanca de gust intens.

Masses vegades una pizza de quatre formatges ha estat monopolitzada per aquest processat làctic.

Però “totes les masses piquen” i, en opinió meva, a molts llocs n’han abusat i l’han fet servir de comodí o com abanderat d’una falsa “cuina creativa” o donar el toc “gourmet” a un plat.

I per tot això, lamentablement, me n’he cansat, i he deixat de demanar qualsevol plat que porti escrit “amb formatge de cabra”.

Herr Karl's Ott