diumenge, 27 d’octubre del 2019

EL VAIXELL, CUINA EMPORDANESA A LLANÇÀ

El Vaixell
17490 Llançà
Carrer Castellar, 62
Tfn 972 380 295
Preu orientatiu: 50 €
Menú migdia: 20 €
Menú gastronòmic: 34 € + beguda
VEURE a FACEBOOK VEURE a INSTA VEURE la WEB
4,0 - Cuina, atenció, preu.

Cuina tradicional empordanesa, cuina marinera amb el peix i el marisc com protagonista, sense oblidar l'arròs. Espai petit, còmode, molt bona atenció i preus ajustats. És un 4,0 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (40 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
FrancèsAlemany

El restaurant El Vaixell està ubicat al Port de Llançà Es tracta d'un local obert al 1.990 regentat per un cuiner de tercera generació amb un coneixement de la cuina marinera i els productes empordanesos adquirits des del bressol.
L'espai és senzill, accessible, ample i lluminós. Quadres amb vaixells trenquen el color neutre de les parets i una columna amb un trencadís aporta un punt de color extra al local.
El bany, ample però sense adaptar, també aporta un punt de color que no t'esperes.
El parament de les taules, amb estovalles blanques, és d'acord amb el nivell d'un restaurant Bib Gourmand, guardó que comparteix amb el reconeixement de la Guia Repsol.

Menú de El Vaixell restaurant

El producte protagonista és el peix i el marisc. Plats mariners com el suquet o la sarsuela es combinen amb peixos de la llotja en elaboracions que respecten el producte com la planxa o el forn. No obliden els arrossos i per començar ofereixen tot un seguit de tapes clàssiques unes i amb un punt d'autor unes altres.
A l'oferta de la carta s'afegeix el menú migdia, pels dies de cada dia per 20 € (beguda a banda) amb opció de tres entrants i sengles segons més postres per escollir i un menú gastronòmic per 34 € (begudes a part) amb uns entrants fixos i quatre plats principals per escollir tots ells basats a la cuina tradicional, més postres.
Els postres són prou temptadors per no deixar-los passar de llarg i la carta de vins, encara que predomina la D.O. Empordà, inclou vins de la península i algun europeu.

Vam fer el menú gastronòmic de El Vaixell

En aquest dinar anàvem amb l'Eduard i la Victòria i per tots quatre vam fer el menú gastronòmic.
Per acompanyar aquest menú vam beure un 30,70 del 2018 que fa referència amb percentatge de raïm moscat i garnatxa blanca. Un vi molt aromàtic del celler Hugas de Batlle perfecte pels entrants. Pels plats principals vam beure un altre D.O. Empordà, ara del celler Mas Oller, el Mar 2018, de picapoll i malvasia, amb un punt final més cítric que l'anterior i que va complir molt bé acompanyant el peix i l'arròs. No cal dir que en El Vaixell es canvia la copa amb el canvi de vi.
Abans de començar, com aperitiu cortesia de la casa, un gelat de vainilla i oli d'arbequina que estava deliciós i uns muscles amb escuma d'escopinyes i pa de vidre molt bons.

I ja vam passar a les
tapes amb un vermut, anxova, oliva i piparra servit amb un paperet amb el llistat de tapes que inclou el menú. Tàrtar de salmó, alga nori, soia, philadelpia i ou de truita. La base, alga nori arrebossada i fregida la trobo tot un encert.

La navalla amb cansalada, llimona i xoriç pot semblar una barreja estranya però us asseguro que està molt bona!. La croqueta de'escamarlà amb topping de sobrassada va ser més bona del que sembla a la foto i vam acabar amb un tataki de tonyina, tatín de tomàquet, foie, crocant, poma i ratafia que era meravellós.


Dels plats principals a escollir vam fer un parell de turbot salvatge amb allets per l'Eduard i la Victòria i dos d'arròs fosc de l'Empordà amb gambeta vermella i calamar pel Santi i per a mi. El peix, bon producte, bon resultat al plat i amb un acompanyament senzill. L'arròs, molt bo però amb un punt de cocció que ens va semblar un pèl de més i més amb aquesta combinació de calamars arrebossats i fregits per a sobra. Tot va en gustos, sí, però tothom a taula va coincidir que l'arròs estava un punt tovet.



Postres

Per postres et porten un llistat que fa difícil la decisió així que vam demanar raviolis cruixents de cremós de xocolata amb gelat de figues, pel meu gust i juntament amb el carpaccio de pinya al Cointreau amb gelat de canyella, els millors postres. El xuixo de Girona amb terra de Conguitos i gelat de vainilla em va resultar una mica pesat, en canvi el pecat de xocolata estava molt bo, eren com trufes, amb xocolata intensa.

El compte

Amb unes cerveses que vam prendre en arribar i afegint aigua, el vi i el suplement dels allets al peix, el total es va acostar als 50 € per cap. Un preu molt correcte pel producte i atenció.
Afegir que una sola persona en sala va ser capaç de portar totes les taules amb prou èxit. Va haver algun moment de baixada del ritme però ens va explicar aquest professional que hi havia hagut una baixa a darrera hora i que ell feia el que podia.
Molt ben fet, a més a més, amb un català molt correcte.

Comentaris sobre El Vaixell restaurant

  • L'espai és ample i molt còmode.
  • L'atenció fantàstica, fins i tot faltant una persona i totes les taules ocupades, tot va rutllar amb temps acceptables.
  • Els preus bastant ajustats en funció del producte que ofereixen i la ubicació del restaurant.

Vaig trobar un marcat contrast entre els entrants, amb el seu punt d'autor, i els plats principals de cuina tradicional, fins i tot amb l'acompanyament del rèmol, unes clàssiques patates al forn.

Resumint, un molt bon dinar amb la companyia dels nostres amics. Aquests petits plaers, que és del que es tracta a la vida.

diumenge, 20 d’octubre del 2019

TANCAT DE CODORNIU, HOTEL I RESTAURANT ENTRE TARONGERS

Hotel Tancat de Codorniu
43530 Alcanar
CN 340, km 1.059
Tfn 977 737 194
Preu orientatiu: 45 €
VEURE al FACEBOOK VEURE al INSTA VEURE la WEB
3,5 - Entorn, instal·lacions.




Cuina mediterrània. Hotel especialitzat en esdeveniments. Habitacions amb jacuzzi i terrassa, molt bona atenció. És un 3,5 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Privat
Espai:
Gran (80 p) Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires de braços 
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Esdeveniments privats
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
FrancèsAlemanyItalià

El Tancat de Codorniu és un hotel amb encant ubicat entre tarongers, molt a prop del mar, a la població d'Alcanar.
Perfecte per gaudir d'un cap de setmana de relax passejant entre tarongers, pots fer un bany a la piscina, jugar una partida de bitllar o descansar, mirar la TV o llegir en algun dels salons exterior o interiors del recinte.
A més a més, totes les habitacions tenen jacuzzi i una ampla terrassa amb vistes al camp i al mar. Tenen un però i és que no hi ha ascensor, encara que tota la planta baixa de l'hotel és accessible.
El restaurant del hotel fa una cuina mediterrània, elaborada i està especialitzada en grups nombrosos com casaments, reunions d'empresa, festes d'aniversari...


Una forma de gaudir del Tancat de Codorniu és amb un paquet de nit, esmorzar i sopar i així és com el vam fer nosaltres. No vam poder agafar el cap de setmana perquè hi havia un casament al dia següent i l'hotel reserva les 13 habitacions per l'esdeveniment per tal de els clients externs al casament no siguin molestats.

El sopar del paquet "escapada de luxe"

Vam demanar el Domus Pensi, un vi d'un celler que m'agrada força, Altavins, que elabora vins amb D.O. Terra Alta i que trobo molt bons, en qualsevol de la gamma que he tastat.
El menú va consistir en un aperitiu de crema de carbassó, tèbia,  cremosa i molt bona.
Com entrants ens van servir unes gambes amb alls fetes en un oli que vam sucar fins acabar-lo. El pa es podia escollir, de llavors o d'aigua de mar. Tots dos molt bons, em quedo amb el fet amb aigua de mar però no faré cap comentari de la moda aquesta de cuinar i beure aigua de mar. També porc amb una salsa de ceps que no vaig trobar encertat com entrant. Es va fer una mica pesat d'acabar, per ser cansalada, per la salsa... Jo el posaria més com plat que com entrant.

Com
plats principals vam poder escollir i el Santi va demanar l'ànec amb chutney (de figues crec recordar) i per a mi reig a la planxa amb crema de carbassa i verdures. Tots dos plats molt bons.

Per postres, una
crema de cafè amb nata que vam menjar al jardí amb una copa de licor d'arròs.
L'endemà vam esmorzar amb tot tipus de pastisos, pans per a torrar, mantega, melmelades, embotits, ous...
No tinc foto de l'esmorzar ni tiquet de l'estada, que va ser del 21 al 22 de juny de 2019.

Resum del Tancat de Codorniu

Actualment estan construint un edifici a l'entrada del recinte pels esdeveniments de forma que l'hotel pugi allotjar clients sense interferències de les celebracions.

Les habitacions son amples, amb grans terrasses i llit còmode però no hi ha ascensor per accedir-hi.
Personal molt atent i disponible.

Un hotel amb encant per relaxar-se, bona cuina i ben ubicat per visitar poblacions del sud de Catalunya.

diumenge, 13 d’octubre del 2019

CASA ENRIQUETA, LAS ENTRAÑAS DEL BARRIO

Miscelánea: BAR de TAPAS

Casa Enriqueta
28019 Madrid
Calle del General Ricardos, 19 
Tfn 910 86 42 81
Precio orientativo:  15 €
VEURE al FACEBOOK VEURE al INSTA VEURE la WEB

3,5 - Tapas castizas




Muy cerca del Puente de Toledo tenemos un bar que abrió en el 1.958 y que prepara unos de los platos más castizos de Madrid: las ganillejas y los entresijos.
Se trata de un local sencillo con una gran terraza y con una carta que da protagonismo a los despojos de cordero y que incluye otros platos como tortilla de patata, croquetas, calamares, oreja y callos a la madrileña. También hay bocatas y hamburguesas y para acabar, postres com el flan, helados y varias tartas, una de ellas la de violeta, el caramelo madrileño.
Nosotros fuimos a comer ganillejas y entresijos. Al llegar pedimos la bebida, una jarra de agua del grifo y pan. Vino todo con una tapita de queso con anchoa.
Un par de ganillejas, intestino delgado de cordero, frito y crujiente. Y un par de entresijos, que son el mesenterio, un tejido con pliegues que envuelve a los intestinos. Las bolitas que se ven son parte del intestino y  se llaman botones. A veces también se venden los botones por separado.
Otra forma de comer las tripas es en zarajo. Se enrollan en dos palitos de sarmiento y después se frien. El sabor es bastante más fuerte que el de los entresijos. Antes de freir se cortan por la mitad.
Mi madre prefirió unas costillas de cordero pero nosotros completamos la comida con un plato de callos a la madrileña, riquísimos.


De postre pedí la tarta de violetas, un postre diferente con esos caramelos tan castizos.

La cuenta
En esta ocasión fueron unos 15 € por persona pero al ser un bar de tapas es bastante variable.

Casa Enriqueta es un clásico con platos castizos que ya no están presentes en todos los bares. Esta freiduría, o la Freiduría de Gallinejas de Embajadores, es uno de los locales que debes probar si estás en Madrid.

diumenge, 6 d’octubre del 2019

AJOFINO, SUAVE Y NACARADO, APETITOSO

Ajofino
28370 Chinchón
Plaza Mayor, 32
Tfn 910 57 97 87
Precio orientativo: 30 €
VEURE al FACEBOOK VEURE al INSTA VEURE la WEB

4,0 - Buena cocina y atención en un espacio único.
Cocina manchega, tradición traída a nuestros días. Local actual, con encanto, balcones a la plaza de Chinchón. Muy buena atención, precios correctos. Es un 4 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Escalones
Aparcamiento:
-
Espacio:
Mediano (40 p)
Terraza
Balcones
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabos:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
Extras:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Tipo paleta
Corta
Vinos y cavas:
Españoles
Otros:
Eventos culturales
IDIOMAS
Castellano
Inglés


Un poquito de Chinchón

Chinchón: anís, plaza y mesón. Una pequeña villa muy cerquita de Madrid, con importantes puntos turísticos com el Castillo de los Condes (s. XV), el Monasterio de los Agustinos (s. XVII) que actualmente es Parador de Turismo, la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción (s. XVI-XVII), con un lienzo de Francisco de Goya (La Asunción de la Virgen) presidiendo el altar mayor, La Torre del Reloj (s. XIV), el Convento de las Madrid Clarisas (s. XVII) donde se puede comprar sus famosas rosquillas y, como no, la Plaza Mayor de Chinchón.
Una plaza de la Edad Media con casas de soportales y balcones que servía de abrevadero originalmente dando paso a representaciones de corral de comedias, juegos, juicios y ejecuciones, actos políticos y religiosos, paradas militares e incluso plató de cine.
Por supuesto, las corridas y encierros forman parte de las fiestas del pueblo y el día que fuimos estaba montada toda una gradería que nos impidió disfrutar de la plaza tal y como es.

La mayoría de las casas y sus balcones están ocupadas con negocios orientados al turismo, ya sean tiendas de recuerdos, comidas (tetas de novicia, pelotas de fraile, ajo fino de Chinchón, un ajo nacarado, pequeño y prieto), bebidas (famoso anís el de Chinchón) o restaurantes. A uno de ellos, el Ajofino, fuimos nosotros.

¿Cómo es el Ajofino?

En dos plantas, la primera no es accesible pero tienen una rampa para colocarla en caso necesario. Hay lavabo adaptado. La planta baja tiene una barra, pocas mesas y la cocina. Un espacio pensado más para tapear y tomar el vermut, unos vinos o un anís, por supuesto.
En la planta superior está el comedor, lavabos y unos balcones que ofrecen una vista magnífica de la Plaza Mayor, aunque son pequeños y las mesas son para dos personas.
Aun hay otra planta más de forma que el aforo se amplía en caso de organizar eventos privados.
La decoración es actual, pero de acuerdo con el entorno, predominan las maderas claras, colores neutros que se rompen con el verdor de las plantas o los cuadros de momento. Digo del momento porque Ajofino participa activamente de la cultura, promoviendo exposiciones de pintores, organizando cenas con ópera o recitales de poesía y catas con productos y vinos de la zona.

La carta del Ajofino

La carta no es muy extensa y sus platos se basan en el producto de la zona, de temporada. Una cocina tradicional con el toque personal del xef que la actualiza y la hace más atractiva al cliente.
Quesos y embutidos, ensaladas, arroz, pescados y carnes. Para todos los gustos.

Qué comimos en el Ajofino

Nos trajeron unas aceitunas con el vino que pedimos, La Maldición, D.O. Vinos de Madrid, de Marc Isart, una apuesta de tempranillo y malvar en una producción de "mircovinos" que tiene buen resultado en la mesa. Como dice el viticultor en su etiqueta: "tinto para beber".

Entrantes
Empezamos con un asadillo de pimientos y ahumados para compartir. Una vuelta del clásico asadillo manchego que estaba muy bueno. También para el centro de la mesa una ensalada de tomate de temporada con queso de cabra, "pistou" de albahaca, nueces y pistachos. Ya que la carta no tiene símbolos de alergenos, está bien que los enumeren en la descripción del plato. ¡Qué bueno es un tomate cuando sabe a tomate! La abuela y alguien más quisieron un salmorejo con jamón y huevo para ellas solas, aunque nos dejaron probar un poquito.


Principales
Tres se animaron con un arroz de monte con espárragos y carne ibérica, cerdo claro. Muy buena mano para el arroz tiene el xef de Ajofino y el punto de romero, sin exceso para mi gusto, muy conseguido.
Yo sucumbí al cochinillo confitado a baja temperatura que si estaba bueno, la salsa no se quedaba atrás y las patatas eran imposibles de dejar en el plato. Disfruté con este plato.
La abuela (raro que no pidiera el bacalao) optó por el cordero relleno de setas y piñones, acompañado de cus-cus y unas verduras a la plancha. Estaba riquísimo y todos ayudamos a que se acabara el plato.

Postres
Pues sí, aunque teníamos la tripa llena, algunos postres compartimos. Panacota con arándanos, bastante conseguida, un poco ácida quizás... Tocino de leche, dulce y cremoso, muy rico. Y un brownie calentito fuera de carta, con su tierrita de galleta y nata de adorno.


Cuenta
Para 5 adultos y mi sobrinilla, que comió un poco de arroz de los papis, con las cervezas y  cafes, la cuenta salió a casi 35 € por persona. (La niña no cuenta aunque pagó su servicio de cubierto,  1,50 €, que incluye pan y agua) Para la ubicación y calidad de los productos en la mesa, considero un total correcto.

Resumen del Ajofino

  • Un local diferente dentro de la oferta de la Plaza Mayor de Chinchón.
  • Un espacio donde disfrutar de la gastronomía y la cultura.
  • Buena cocina, tradición actualizada.
  • Buena atención.
  • Carta de vinos con promoción de vinos de la zona.
Un apunte, para una cena romántica esos balcones deben ser todo un acierto.