Rambla Josep Maria Jujol, 26
Tfn 93 768 90 13 Preu orientatiu: 25€ |
El Asador de Sant Joan
LOCAL
| |||||
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava i blanca
|
Espai:
Mitjà (48 p)
|
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Cadires
|
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Aire automàtic
|
Canviador:
No
Extres:
Banc_a_la_porta
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Clàssica
|
Vins i caves:
Vins argentins
|
Altres:
Rioja |
IDIOMES
| |||||
Català
|
Español
|
Només fa uns dos mesos que han obert un asador argentí a Sant Joan Despí. Argentí implica, carn tallada al seu estil, feta amb temps a foc lent, acompanyada de chimichurri... Està clar que un asado argentino a un restaurant no és lo mateix que al camp, passa el mateix amb una calçotada, però a falta de camp, aquest lloc està bé per menjar un bon tros de carn.
El local és petit, decoració senzilla, accesible amb cadira de rodes però amb les taules massa ajustades per a que passi entre ellas, la separació entre taules podriem dir "correcta", les modes d'avui dia ens han portat a llocs més estrets. El personal està pendent del que necessites en tot moment, es veu un local nou i amb ganes de fer clientela. La climatització està be al entar però segons es va omplint el local i comença la digestió, queda una mica justa. No és per la graella i el foc, que estan a l'entrada i separades per una paret, és que falta una mica de potència, pel meu parer.
Respecte als vins només n'hi ha d'argentins (inclòs el de Leo Messi), i clar, només el transport ja puja el preu així que vam demanar un Tanguero del 2014. El van oferir fresc però estava molt fred i fins mig dinar no vaig saborejar el seu gust, bé, un vi correcte. Ah! també hi ha un Rioja com a vi de la casa. Espero que descubreixin els vins catalans i puguin ofertar-ne uns quans a bon preu.
Per fer un tast de plats típics vam demanar les empanades de carn i el vitel toné. Les primeres molt bones, de carn de veritat, amb olives, ou, comí, però amb carn, que n'he menjat d'altres que la carn només estava al nom, aquestes van farcides i són saboroses.
El vitel toné está fet amb vedella i a la mahonesa es noten les anxoves, he de dir que estava bonísim, aquest és un plat que s'ha de demanar.
També vam demanar una amanida de barreja d'enciams, que amb la carn ja va bé.
Jo portava la idea de demanar una graellada per fer un tast de tot però per qüestions de normativa no poden fer servir les parrilles de brases que es coloquen en les taules així que aquesta opció per ara no existeix. Vam demanar el suggeriment del dia, el xai, del que es podia escollir costellam o cuixa, i la meva mare va agafar la cuixa, de bona mida, ben feta i tendra.
Pel Santi l'entrecot fet al punt. Molt bó també, que em va donar un trocet.
Per la nena l'entranya, (l'onglet) que per a mi es de les parts millors de la vaca, es sucosa i tendra.
I jo vaig demanar el costellam, així ja ho teníem gaire bé tot. Encara ens falta el vacío i el chorizo criollo (el choripan que tant em recorda a la meva amiga Jorgelina) Tots els plats venen amb pebrot escalivat i mitja patata al caliu.
Per postres vam perdre el cap al veure els pastisos casolans així que ja no vam fer cas de la carta on hi ha panqueques, dulce de leche i altres clàssics argentins. Una porció de pastafrola de membrillo, pastís de maduixes (frutilla) amb crema pastelera, pastís de bombó i pastís de xocolata, que portava pinya per dins. Jo esperava prèssec (durazno) però estava bo. La masa dels altres pastisos era la de la pastafrola, una pasta brisa, una mica gruixudeta, sobre tot per l'exterior, però molt bons. Ens van convidar a uns didalets, com a la resta de taules, i el compte va sortir per 30€ per cap. Un bon lloc on portar al meu amic Martín sense por. La propera tastaré els alfajores que hi havia en un pot sobre la barra, eren com els que em feia la Jorgelina.