diumenge, 27 de novembre del 2016

EL GALLINER DE L'ANTIQUARI, AMB PLATS DE CUINA BASCA A TARRAGONA

Establiment: El galliner de l'Antiquari
43003 Tarragona
Carrer de Santa Anna, 3
Tfn 977 22 58 24
Preu orientatiu: 30€
Menú diari: 16€
Menú cap de setmana: 22€ 

El galliner de l'Antiquari

Cuina mediterrània i cuina basca. Menús temàtics per temporada: menú sidreria, fabadas, ternasco... Àpats per a grups, petita terrassa, menú diari i de cap de setmana. Atenció correcta. Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (50 p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
WC adapatat
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Un diari
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Actuacions
IDIOMES
Català
Castellà



El carrer Santa Anna és el que baixa des de la plaça del Fòrum a la del Rei, a la Part Alta de Tarragona. Ja m'havien parlat del "chuletón" que serveixen, així que ens vam animar a provar el menú de cap de setmana.
El local combina parets de pedra, baranes i taules blanques amb estovalles blaves. Algunes taules tenen un focus de llum al centre. L'espai està dividit en tres zones: una planta superior i dos menjadores a la planta baixa en dues alçades i units per una rampeta. Em va resultar curiós aquesta rampa i el lavabo per a discapacitats ja que per entrar al local hi ha 4 esglaons. Al preguntar a la cambrera que com entra una cadira de rodes al local es va quedar en blanc i una altra que passava per allà semblava estar més informada perquè al preguntar jo si la porta del fons del local servia d'entrada em va dir que sí. Per si de cas, per dinar en aquest lloc, si vas en cadira de rodes truca i pregunta abans de venir. Per cert, agafar el sabó del lavabo és prou difícil amb la situació del saboner.
El menú de cap de setmana inclou plats amb suplement així que si agafes aquests plats acabes dinant per un preu més semblant a carta. La carta molt curiosa: és un diari que presenta els plats com notícies entre acudits i publicitat i promocions del menús de grups i de temporada, com els del "ternasco", el de la "fadaba" o els "chuletones" amb sidra. Una de les tapes que van presentar en les edicions del Tarraco tapes era un caneló que simulava un diari enrotllat.




Al seure a taula et porten un aperitiu, era una mousse de paté de pebre i torradetes en quantitat suficient. És d'agrair doblement, per l'aperitiu i per les torredes. En altres llocs en serveixen sempre poques, per què si és un producte de baix cost?? El menú de cap de setmana inclou aigua i vi, un D.O. Montsant, Flor del Montsant molt correcte. El pa molt bo, en peces individuals. La foto bastant malament, però amb aquests focus, per a mi, no és fàcil.

Per començar vam demanar uns llagostins a la planxa (plat amb suplement 3€) que estava e substitució d'altre plat, i un carpaccio de magret amb una crema de formatge que combinava molt bé amb l'ànec. Uns entrants força bons.

Com a plat principal jo vaig demanar
canelons de pollastre de corral amb tòfona. Com els de la iaia, molt bons, encara que els del centre no estaven tant calents com els voltants del plat. L'aportació de la tòfona fantàstica.
El Santi va demanar el
filet de vedella amb salsa de ceba caramel·litzada (plat amb sumplement 3€). La carn d'acord a l'esperat en tendresa i mida però la salsa era una crema negra àcida perfectament evitable. Un llàstima espatllar la carn d'aquesta manera.
Per postres una
quallada i un pastís de formatge, bé. La quallada res que veure amb les del nord de la península però correcta.
El compte, amb els suplements dels plats, 25€ per cap. Un lloc que deixem pendent per tastar la
txuleta quan comenci la temporada del txotx, clar que suposo que no serà com una visita a Astigarraga.

diumenge, 20 de novembre del 2016

LA HOGUERA, BONA OPCIÓ DE PIZZES PER MENJAR A CASA

Establiment: Restaurante La Hoguera
08970 Sant Joan Despí
Riera d'en Nofre, 2
Tfn 933 73 17 04
Preu orientatiu: 30€


Braseria. Carns, pizzes, amanides difícils, postres casolans. Bona atenció. Oli andalús, intens. Justet 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (50 p)
Terrassa
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Correcta
Assecador de mans:
Aire
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Llibre plastificat
Vins i caves:
-
Altres:
Actuacions
IDIOMES
Català
Castellà


Aquest lloc deu portar uns 7 anys obert. Només obrir anavem sovint per això de la novetat i perquè les pizzes i la carn estaven prou bé. Després, en veure que sempre estava ple i sense reserva no trobàvem taula, vam deixar d'anar-hi. El local, d'estil rústic, té el forn i les graelles al fons.
Fa un parell d'anys vam tornar per menjar unes pizzes i vam comprovar que seguien estant molt bones i molt grans, però el preu, com es lògic, havia pujat. Hem tornat fa uns mesos i les pizzes són enormes, estan bones, són de massa prima i amb moltes combinacions per escollir. El millor, si no vols pagar 30€ per cap i acabant portant-te mitja pizza a casa, és compartir-les.


Altres plats que també són d'una mida desproporcionada són les amanides. Porten de tot, fruites fresques com taronja sanguina i pruna combinades amb bacó o formatge. També recomano compartir entre 4 persones... L'oli que hi ha taula és andalús, molt intens.

Els postres molt bons, casolans. He trobat una foto que tenia de fa un parell d'anys es veu com han hagut de ajustar mides per no haver de apujar gaire els preus.
Sense ser un lloc dels meus preferits a Sant Joan Despí, el trobo una opció correcta per encarregar una pizza per emportar, si no, el compte s'acosta al 25-30€ per persona.

diumenge, 13 de novembre del 2016

CHEN JI, EL XINÉS ON DINEN ELS XINESOS BARCELONINS

Establiment: Chen Ji Restaurante
08013 Barcelona
Carrer d'Alí Bei, 65
Tfn 932 47 68 31
Preu orientatiu: 10€


Cuina xinesa, casolana, ràpid, econòmic i amb clientela xinesa. Local còmode, sense luxes, atenció estresant. Per a mi, un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (60 p)
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Correcta
Assecador_mans:
Aire
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Justa
Eficàcia:
Presentació:
Llibre plastificat
Vins i caves:
-
Altres:
-
IDIOMES
Xinés
Castellà
Anglès

La zona de l'Arc del Triomf de Barcelona és una mena de ChinaTown. Le botigues de venda a l'engròs i els restaurants xinesos copen els baixos dels edificis del carrer Alí Bai i voltants. Destaca la fama del Chen Ji per ser un dels més freqüentats per la població xinesa del veïnat. Un local amb mobiliari senzill, taules de fusta, poca climatització, bastant soroll de fons, cambrers que corren i et porten el compte amb els postres o abans, lavabos sufocants a la planta de dalt (no vaig veure lavabo abaix així que si vas en cadira de rodes, malament...). El local és tant auster que no té ni estovalles ni tovallons, una caixa amb mocadors de paper fan de tovallons. Les salses en ampolles grosses ja t'esperen a taula i un cambrer amb cara seriosa et deixa la vaixella a taula. El saler és de botiga de xinés, no?
Si mires per les xarxes tothom parla meravelles dels tallarines fets a ma així que vam pensar, "som-hi! farem els tallarines fregits fets a ma!!!" Els vaig trobar gruixuts, desiguals per suposat (els deu tallar la iaia que hi havia a la porta al entrar) i més aviat insulsos, que pot ser perquè s'hagin de menjar amb soja però en general els vaig trobar que tenien molta pasta i "poca xixa".
Per seguir amb plats com els famosos tallarines fets a ma, vam demanar la sopa de tallarines amb carn picadaUn altre plat amb molta pasta pel meu gust encara que de sal ja estava una mica més gustós.
Les boles gegants farcides de carn és un plat barat: 10 unitats de Xiao Long Bao per uns 3€. No les vam acabar, les van portar en un "taperxino" cap a casa.
Per tastar un plat diferent vam decidir-nos pels budells de porc cruixents. Aquí no els mengem, els budells de porc els fem servir pels embotits així que ens feia gràcia tastar-los. No s'assemblen als "zarajos" (que són de xai), són una mica més gomosos i durs.
El pato Pekín va ser el millor plat de tots. Molt d'ànec i molt bo per 12,50€. Cruixent i amb la salsa hoisin deliciosa. Alguna cosa a millorar? que les "obleas" es refreden molt ràpid, servides en una cistella de bambú es mantindria el calor. Amb l'arròs mei cai ja vam parar de demanar plats i vam sortir d'allà rodolant. Molt bo l'arròs!!!
Quant vam pagar? doncs per a quatre persones poc més de 35€ amb cerveses i aigua. (He perdut el tiquet, no hi ha foto).
Un lloc molt econòmic on podràs menjar cuina xinesa molt diferent dels restaurants anomenats "Gran Muralla China, El pato feliz, Chu Lin...", en comptes de arròs tres delícies i rollitos de primavera trobaràs budells de porc, anques de granota, llengües d'ànec, meduses, cambrers que gairebé no entendran res del que dius i parets sense dracs i paisatges de cascades d'aigua. Un xino xino, si no pots viatjar a China, aquesta cuina t'acostarà una mica fins allà.

diumenge, 6 de novembre del 2016

THE QUINCE TREE, UN OASIS EN LONDRES

W9 2PH London
Clifton Nurseries, 5a, Clifton Villas
Tfn 020 7432 1867
Precio orientativo: £20

The Quince Tree

Restaurante ubicado dentro de un invernadero, relax total para desayunar, tomar un brunch o comer. Atención calmada y poco empática. Un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Medio (50 p)
Terraza
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Natural
Mobiliario:
Cómodo
Sillas
Limpieza lavabos:
Buena
Secador manos:
Aire
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Cartulina
Vinos:
Francia e Italia 
Pimm's, Spritz, cerveza 
IDIOMAS





English






Una de las zonas más encantadoras de Londres es la de Little Venice. Desde allí puedes remontar hacia el cementerio de Kensal Green o dejarte llevar por la corriente hasta Regent's Park y llegar a Camden. Los canales están salpicados de restaurantes de diferentes categorias, incluidos de tipo pub, o barcos que disponen cuatro mesas y sillas a modo de terraza improvisada. De hecho, a lo largo del canal hay barcos vivienda, bibliotecas, tiendas...
Muy cerquita de Rembrandt Gardens hay un vivero y en su interior está The Quince Tree. Una parte es terraza y la otra está dentro de un invernadero blanco. Todo es silencioso y tranquilo, se escuchan cantos de pájaro y algún ruido de cubiertos y platos.
Hubiera preferido ir a la hora del brunch para comer unos huevos benedictine pero no pudo ser y en la carta del lunch no están. Pedimos unas cervezas y agua a una camarera bastante distante y después de ojear la carta nos decidimos por compartir una ensalada y después un plato para cada uno. Las raciones no son muy abundantes y la cocina es tipo saludable, organic food, km0, bastantes platos para vegetarianos y precios altos en las bebidas.

La garden, con lechuga, judías verdes, pepino, tomates cherry, patatas, aceitunas, huevo de codorniz y tostadas de pan de centeno, con crema de balsámico por encima. (£10.50) Todo fresco y de proximidad, nada de lechugas de bolsa, abrir y servir.
Para nuestra amiga Nagore el slow roasted lamb shoulder flatbread, paletilla de cordero asado lentamente, servido sobre un pan de pita untado con humus y aliñado con rábano, berros, rabanitos, cilantro y yogur de menta y lima (£12.50). Tenía buena pinta y a Nagore le encantó.
Santi pidió el solomillo, con berros, patatas fritas y salsa bearnesa. Steak frites (£16). Correcto de punto de parrilla y la salsa bearnesa bastante buena.
Y para mi the scrumper, con aguacate, huevos escalfados, setas a la plancha, tomate, humus, chutney de pimiento  sobre una tostada de pan de centeno (£9.50). Un plato muy rico y ligero apto para vegetarianos.
La cuenta subió a unas 19 libras por persona, claro que las bebidas suman bastante: cerveza a £4,25, café y té a £2,95. El postre lo tomamos junto al canal, en la terracita de un barco-cafetería, crumble de manzana con unos tés, que salió por poco menos que en The Quince Tree pero claro, la Little Venice no es una zona muy económica.

Muchas gracias Nagore, por enseñarnos este oasis dentro de Londres.