diumenge, 29 de juliol de 2018

MARIMORENA, BAIX LLOBREGAT vs BARCELONA

Establiment: Marimorena
08830 Sant Boi de Llobregat
Ronda de Sant Ramon, 151
Tfn 936 306 606
Preu orientatiu:  40 €
Menú Marimorena: 35 € (Beguda i pa no inclosos)

Marimorena Restaurant
3,0 - Cuina mediterrània, productes de proximitat.

Cuina mediterrània, productes de proximitat. Carta curta, de temporada. Des del juny del 2018 també a Barcelona. Molt bona atenció, preus correctes. Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Carrer
Espai:
Mitjà (40 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Crema de mans
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Curta
Full plegat
Plats per a celíacs
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
IDIOMES
Català
Castellà


Ens anem a Sant Boi del Llobregat perquè teníem ganes de tastar la cuina del Marimorena i aprofitar l'oferta que hi ha als voltants de Barcelona. Ja havíem fet una ullada a la web del restaurant i el menú que tenien a la temporada de carxofes no ens va acabar de seduir així que vam deixar la visita per més endavant. La web del restaurant explica que el xef, Albert Mendiola, va estar premiat com cuiner de l'any 2017, fet que l'ha portat a més distincions i participacions en esdeveniments del món gastronòmic. També informa de la inauguració del Marimorena BCN al mes de juny amb la intenció d'acostar la cuina de proximitat i els productes del Prat, com la carxofa i el pota blava, a la gran ciutat.


A la porta del local, sobre la vorera, hi ha una terrassa amb una mitja dotzena de taules. Per entrat al restaurant hi ha un parell d'esglaons i els lavabos són petits però molt "cuquis", amb crema de mans i tot, estan ubicats sota una escala amb la qual cosa, vigileu si sou de bona alçada. El menjador té una distribució que aprofita molt l'espai, amb una paret a mitja alçada amb un banc d'obra, disposa uns panells que poden tancar-se per fer una part del menjador com més privat. Segons la meva apreciació, és còmode, elegant, les taules estan un puntet massa juntes però en general ens vam sentir molt de gust.
La carta treballa amb productes de proximitat i inclou alguns plats per a celíacs, i els arrossos que ofereixen tenen la possibilitat de demanar-se per una persona. La cuina és principalment de receptes mediterrànies i actuals. També tenen un menú degustació per 35 € però vam preferir tastar plats per lliure.
Per beure vam decidir-nos per un D.O. Empordà jove, Lledoner del Nord 2017 a un preu no gaire inflat de 17 €. I pa (pa antic), per sucar-hi si cal... Ens vam portar unes olives verdes de cortesia.
Entrants. Les croquetes del dia, de pollastre i ceps, que quina mala sort trobar l'os i que li faltava sal. De rap i verduretes, gustosa. De botifarró, deliciosa, per repetir-ne unes quantes. Vam demanar mitja ració de les braves engofrades per això de "tastar invents". Com diu el nom, és com una gofra feta de puré de patata i amb diverses salses: allioli de all negre, kimchi, brava, barbacoa i esferes d'oli, entre altres. No ens van fer gaire el pes. I una coca de sardina fumada amb ruca, festuc i uns trocets de cumquat per donar el punt cítric. Molt bona.



Principals. Per a mi una
cua de bou "fins el moll de l'os". Doncs una petita decepció perquè el moll de l'os no hi era. De fet l'os estava tan net que em dona la sensació que forma part de la vaixella. I la cua, doncs estava desossada, així que tampoc tenia os aquí per rosegar, i col·locada es dues piletes al costat d'una altra central de verdures.
Per al Santi un
arròs socarrat de colomí amb ceps i botifarra de perol. Molt bonic per a la foto, molt del nostre gust el punt de cocció però el colomí estava per sobre, sense integrar en el arròs, que a més a més, si el menjaves sense la crosta, perdia intensitat.

Vam demanar uns postres per a compartir,
pastís de mató, molt bo.

El compte va ser d'uns 39 € per cap, correcte més o menys.
Per què dic més o menys? Doncs perquè pot ser esperàvem més (això de saber del xef abans d'anar a un lloc no m'agrada gens), l'atenció va ser molt atenta, molt correctes, molt bé el temps entre plats i 
això que el local estava ple, també tenen detalls com el glaçó fet de cafè pel cafè amb gel, la música ambiental... però l'arròs i la cua no ens van acabar de convèncer com per repetir el plat.
Pot ser hauríem de demanar altres plats o pot ser hauríem de provar el nou local de Barcelona, a veure si és que al final es menja millor a la gran ciutat.

diumenge, 22 de juliol de 2018

FC RESTAURANT, REUS ES fARÀ cONEGUT

Establiment: FC Restaurant
43003 Reus
Carrer Sant Joan, 22
Tfn 977 94 51 42
Menú S: 18,50 € (no disponible en cap de setmana i festius)
Menú M: 30 €
Menu L: 50 €

FC Restaurant
4,5 - Cuina d'avantguarda, qualitat i gust.

Cuina fusió, d'avantguarda. Carta reduïda, però variada, amb productes de temporada. Local acollidor, molt bona atenció, preus ajustats. Un 4,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accesible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (26 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
-
Assecador de mans:
-
Canviador:
-
Extres:
-
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Curta
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
Sopars amb maridatge
IDIOMES
Català


Reus és bressol del modernisme així que una cuina d'avantguarda no podia tenir ubicació. Al carrer Sant Joan, tocant la plaça Prim, una vidriera forma la façana del FC restaurant, el nom del qual prové de les inicials del jove xef, el Ferran Cerro, un reusenc format en diferents cuines amb reconeguts xefs. Podeu consultar els detalls a la web del restaurant.

El local és accessible i la separació entre taules permet col·locar una cadira de rodes sense gaire enrenou. Suposo que el lavabo també és adaptat però no vaig entrar en aquesta visita. Diferents models de cadires de cuir (segur que trobes la més còmode), taules de fusta nues, terra en tons grisos i rajoles, combinació de parets de maó, pintades de blanc i de fusta li donen calidesa a l'aire industrial que trobes en entrar per la porta de vidre.
La carta està presentada en tres mides (i tres preus), S, M i L segons el nombre de plats escollits. El menú S només està disponible els dies de cada dia, incloent beguda al migdia. Una opció de menú diari de molt bon nivell.
El tipus de cuina inclou receptes amb ingredients llunyans i al mateix temps cada vegada més habituals com el kimchi i elaboracions com el tiradito, una cuina mediterrània fusionada amb d'altres de més enllà amb un resultat sorprenent. Com diuen ells "una cuina inspirada en viatges". La carta va canviant amb els productes de temporada, a més a més, amb periodicitat mensual, organitzen sopars maridats amb un celler del país.
Nosaltres vam anar a dinar i vam escollir el menú M, amb els aperitius, dos entrants, un segon, postres i petit fours. Només arribar et porten a taula unes olives i un all per obrir gana i un cistell amb un pa blanc i un altre d'integral. Una bona rebuda. A continuació snack de benvinguda: una versió de les braves a manera de mini croissant, delicioses, una mena de cassoleta de verdures molt apetible, i un canapè de bolets amb tòfona que estava per llepar-se els dits.
Dins dels entrants vam decidir, i no fàcilment perquè tot ve gust, un Empedrat fet amb fesols de Santa Pau, brandada de bacallà, olivada, tomàquet cherry, ceba envinagrada i la seva vinagreta. El fesols molt al punt, cal destacar la brandada, molt gustosa. Sopa freda de tomàquet i síndria osmotizada, també amb api, espàrrecs de marca "Cojonudos" i un dauets de pa amb tomàquet. Un sopa per sucar pa i deixar el plat net.

Steak tàrtar 2.0 amb xips de patata en comptes de pa, personalment prefereixo el pa. Piparres, cogombret i kimchi entre altres ingredients ens va resultar una mica pujat d'amaniment i el sabor de la carn quedava una mica ofegat. Encara que es veu una capa prima, el diàmetre es prou ample i la quantitat del plat és generosa. Aquest plat porta suplement de 3 €. Per acabar els entrants vaig gaudir molt amb el plat Patata i ou, on l'ou va incorporat a la crema  que acompanya als bolets, la papada de porc cruixent i les patates. Em va agradar força el contrast amb el xampinyó laminat en cru.

Passem al segon plat. El Santi va escollir el Magret d'ànec afegint l'opció de "amb gambes" (suplement 3 €). El plat va amb una salsa de cireres i uns bolets. Per a mi el Xai a baixa temperatura, amb poma i una mica d'enciams variats. Un plat deliciós.

Després d'aquell nivell de cuina esperàvem uns postres similars. El Gelat de pal, elaborat amb xocolata torrada, cobert de xocolata i cacauet li va agradar moltíssim al Santi i gens a mi. Qüestió de gustos. En canvi l'Escuma d'orxata amb fruita de temporada em va delectar. Si he de posar un però és que com que estem a l'estiu i fa tanta calor hagués preferit l'escuma més freda, però és clar, parlem d'escuma, no de gelat o xarrup.
Per acabar el festival i tornar al nivell d'entusiasme ens van portar els petit fours, un petit milfulles de pera acabat de fer que vam deixar temperar mentre que acabàvem amb l'ampolla de El Sender, del celler La Fou,  D.O. Terra Alta.

El compte total va ser d'uns 45 € per cap. Un preu que trobo correcte en relació a la qualitat en quan elaboracions i matèria primera així com l'atenció, propera i sense aclaparar.
Una cuina nova a Reus en un local actual, amb bons detalls com el pa, la música ambiental, l'atenció i preus per a totes les butxaques. Un restaurant que donarà que parlar molt més enllà del Baix Camp.

diumenge, 15 de juliol de 2018

BOCOIS, MILLOR ANAR ELS DIJOUS

Establiment: Bocois
43004 Tarragona
Rambla Nova, 24
Tfn 628 58 24 58
Preu orientatiu: 18 €

Bocois
2,5 - Dijous pinxo amb la beguda.

Cuina mediterrània, pinxos i tapes. Dijous pinxo amb la cervesa o el vi. Atenció lenta, plats de la carta que s'han acabat... Un 2,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accesible
Aparcament:
Zona blava
Proper
Espai:
Gran (80 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Escasa
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Millorable
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà





El Bocois està la Rambla Nova de Tarragona, una ubicació privilegiada i, des de fa poc, amb una terrassa molt ampla (No entenc per què fins ara no es permetia instal·lar terrasses a la zona central de la Rambla i atapeïen les voreres laterals, molt més estretes)
El local va ser remodelat i ara la cuina és més gran, situada al fons de la U que forma l'espai, amb una barra molt llarga i plena de pinxos i unes quantes taules a una banda, i moltes més taules a l'altra.
La carta inclou tapes mediterrànies, fustes d'embotits i formatges, llesques diverses i diversos plats de carn i peix. Clar, això és el que està a la carta perquè de les dues darreres visites per sopar que he fet, una en dijous i una altre en divendres, et trobes amb que o no queda d'aquest plat o si has demanat dos o tres, només queda un. És comprensible fins a cert punt que s'hagi acabat un plat però, en divendres? A més a més, per a mi és emprenyador que després d'estar mirant la carta i que portin els entrants que has demanat, arribi el personal de sala i et digui que el plat principal que estàs esperant s'ha acabat, que has de demanar un altre. Hi hauria d'haver una comunicació entre cuina i sala i que s'avisi abans al comensal.
A la primera visita per sopar després de la reforma vam demanar rollito vietnamita, que no quedava; costelles glaseades, tampoc; i magret d'ànec, que encara que tampoc quedava, van afegir al compte. Finalment vam tastar les braves, molt d'estil mediterrani (maionesa acolorida amb picant). Croquetes de pernil, molt intenses. Al compte van afegir el preu d'una croqueta perquè el plat porta 5 i nosaltres erem 6.


Un tataki de tonyina amb maionesa de wasabi, correcte. Un pop a la brasa bastant bo sobre un puré de patates.

Unes
gambes arrebossades amb tinta de calamar que també ens van agradar molt i unes navalles a la planxa que tenien sorra, al menys les que jo vaig agafar (tinc mala sort).

Per postres un
músic, pastís de figues i una tarta tatín que estava congelada.
El compte, una vegada revisat i corregit, va sortir a uns 17 € per persona, encara que no vam sortir gaire #soexcited.
Al cap d'uns mesos vaig repetir per si de cas, i la situació es va repetir. Primer vaig haver de reservar in situ, no contesten mai al tfn. Arribem i no tenien la taula preparada. Van trigar tant en servir-nos que ens van posar un platet de braves de cortesia, per entretenir-nos.
Les persones que van demanar cervesa i similar van tenir la beguda de seguida i van prendre nota dels entrants. Les que volíem vi esperàvem i esperàvem fins que quan estava prenent nota dels principals, ja amb la meitat dels entrants servits a taula, vaig demanar a la cambrera que portés el vi i em diu "però he de parar de tomar nota i ara estic prenent nota dels plats". I li vaig dir "Sí, has de parar, portar el vi i després seguir prenent nota".
Amb vi tot es veu millor però que vinguin i et diguin que dels plats de musclos amb api només quedava un (per una taula de 12) és una mica trist. Tampoc quedava amanida caprese. Vam haver de modificar entrants sobre la marxa.
Les fotos són bastant dolentes (o no hi són), la llum del local és molt pobre. Amanida d'envinagrats, calamars a l'andalusa, braves, taula de formatges i taula d'embotits.



Acabant els entrants torna la cambrera: d'una taula de 12 persones, 7 van haver de canviar els principals. Dels plats que quedaven tenien onglet de bou amb verdures i salsa de cacauet. Això del bou no m'ho crec... Hamburguesa de calamar, bastant trista, es veu que el cacauet agrada molt a cuina, a taula no ens va agradar gaire, tenia un gust estrany. Porc senglar guisat, que estava tendre pel que es va comentar a taula.


Vaig anar a fer el cafè a la terrassa i ni vaig fer foto del compte, però el sopar aquest va ser el passat 28 de juny i vam pagar uns 18,50 € per cap.

Els dijous posen un pinxo amb la beguda, la terrassa de Rambla Nova no està malament per fer una cervesa o similar però demanar plats és carregar-se de paciència i estar disposat a acceptar canvis i en general la qualitat dels plats, segons el meu parer, tampoc convida a fer aquest sobreesforç.

diumenge, 8 de juliol de 2018

ABAC, JORDI CRUZ I LES SEVES TÈCNIQUES

Establiment: Abac Restaurant & Hotel
08022 Barcelona
Avinguda del Tibidabo, 1
Tfn 933 196 600
Preu orientatiu: >100 €
Menú tradició: 155 € (maridatge 85 €)
Menú vanguardia: 185 € (maridatge 105 €)

ABaC Restaurant
5,0 - Un regal pels sentits.

Cuina d'autor, cuina d'avantguarda i tècnica. Celler amb més d'un miler de referències. Tres estrelles Michelin. Atenció impecable. Per a la Pepa Pink és un 5.

LOCAL
Accés:
Accesible
Ascensor
Aparcament:
Privat
Espai:
Mitjà (56 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Natural
Mobiliari:
Cadires de braços
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Menú degustació
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès
Alemany
Italià, Rus, Xinès

Un modern edifici envoltat d'un enorme jardí alberga l'hotel de luxe i el restaurant de tres estrelles Michelin (des de 2017) dirigit pel xef Jordi Cruz, un professional que va veure reconeguda la seva aportació al món de la gastronomia des de molt jove i que domina les tècniques més actuals sense oblidar les bases tradicionals.
El restaurant disposa de dues sales, una més ampla i una altre més petita, amb capacitat per unes 16 persones, anomenada "la biblioteca" amb una xemeneia al fons i envoltada de llibres. Ambdós salons amb uns vidres que permeten contemplar el jardí durant l'àpat, decorats en tons grisos i cremes, fusta de roure i llums zenitals li donen una calidesa molt agradable. Les taules són amples, ovalades, vestides de blanc, i les butaques tenen un entapissat daurat que li dona com un punt de luxe a l'espai. Sobre la taula, una planta de carbassa de metall és l'únic guarniment.
Vam arribar puntuals i ara ho lamento perquè només vam poder gaudir de mig vermut al jardí. Al cap de 6 minuts ja van venir a buscar-nos per començar el dinar. Va ser el menú ABaC la nostra tradició amb maridatge de vins

Quan arribes et presenten al cambrer que t'atendrà durant tot l'àpat i et fan una visita per la cuina (on ens van fer la foto de postureu) i prendre els primers aperitius. M'imaginava la cuina més gran però amb l'organització que tenen tot rutlla sense errades. Ens van explicar on és la zona freda, els forns, zona de peix, carn, elaboració de postres... I a la barra que queda oberta sota un enorme vidre  que separa la zona freda de la cuina ens van posar el Cactus de llima, tequila i fulles verdes, que si no vigiles et punxes a l'agafar-ho, molt fresc, perfecte per obrir gana i començar. Cruixent de pa amb sofregit de tomàquet especiat i alfàbrega, molt bó, i Salmó gallec i rovell curat, ous de truita, mantega de soja i textures de nori, que tenia un punt fumat però dins de la meva tolerància. De la cuina, on no estava el Jordi Cruz però sí un dels concursant del Master Chef (La1 TV), vam passar al menjador petit a una taula junt al finestral, amb vistes al jardí i una magnífica llum natural.


Seguim amb un Bloody Mary on the rocks fet amb aigua de tomàquet, sense el seu color vermell. Els gels també estaven fets amb aquesta aigua. Un macaró de Bloody Mary exquisit. Mantega avellana muntada amb fines crostes de pa i caviar per acabar aquests magnífics entrants. El caviar, memorable.




Pasem a un plat maridat amb un vi argentí amb notes de fruits secs, 2016, serie A. Zuccardi I.P. SaltaEncenalls d’ametlla i foie gras amb mel, vainilla i miso servits en un bol que simula una ametlla verda. Punts amargs i dolços molt agradables.
Anem a l'Orient amb La caixa Xina: pa xinès, briox fregit, anguila rostida i wasabi. El wasabi natural, ratllat al moment, que és una explosió que neteja la boca i la deixa fresca per degustar el plat. Per maridar, el Dewazakura Saké, Japó.



Seguim amb combinacions marines amb Turbot i percebes rostits amb algues, albergínies rostides i pells tractades. Un plat perfecte a més a més de tenir una presentació elegant i atractiva. El vi 2016, Michel Bouzerau, Bourgogne aromàtic i afruitat.
Introduint un punt de la terra amb l'Arròs de tonyina, guisat de tomàquet del Mediterrani, ventresca i aire de pecorino romano acompanyat amb 2016, Prime Rosé Marqués de Murrieta, Rioja que en va agradar molt (i no només per ser color rosa 😋) L'aportació del tomàquet per sobre és sorprenent.
Un mar i muntanya amb el
Guisat de parpatana i vedella amb avellanes com si fossin cigrons, kale cruixent i cítrics. Les avellanes queden tendres, la parpatana aporta molta untuositat al plat, que queda contrarestada amb el kale i amb vi: 1996, Pago Jean Leon, Penedès. Un vi amb el que podria haver fet tot el dinar, o no?
Per acabar l'àpat amb productes de la terra, Pinya amb infusió de xai curat i fulles de pi servit en una simpàtica pinya de bosc i Costelles de xai de llet, rostides, curades i dessecades amb petites carxofes confitades, brots de pi, quallada de pistils i brou caramel·litzat. Seguim amb el mateix vi, felicitat.
Pels postres porten cervesa de Vilassar de Mar per maridar, Balate, molt forta per a mi que no sóc bevedora de cervesa així que em porten un Sherry Lustau, Jerez un punt dolç. Coixí de Camamilla, llet i neula amb tocs cítrics suaument especiats. També un plat d'aquells de fer foto per la seva presentació i tant suau que es menja com un sospir. Els segons postres la Caixa fràgil de xocolata, en diverses textures i intensitats de dolç, fa una mica de respecte ja que no saps si al trencar la capsa es posarà tot perdut de trossets però es tan fràgil que trenquen molt fàcilment.

La planta de carbassa de metall que estava a taula des del començament ara és desplegada i omplerta amb diferents dolços. Aquests 
Dolços en carbassa s'acompanyen de 2014, Jorge Ordoñez, Victoria nº2, Málaga. Diversos bombons, maduixes macerades en licor, gelat en pintallavis... Tot un final de festa.
Vam fer una infusió de té blanc i un cafè a la terrassa per gaudir del jardí una estona i ens vam portar el compte. El dinar era un regal d'aniversari del Santi i només havíem de pagar la cervesa i vermut de l'arribada i el cafè i la infusió del final. Al veure la nota els hi van recordar que amb la reserva ja estava pagat el menú i maridatge i per "les molèsties ocasionades" per la errada ens van convidar i no vam haver de pagar res més. Tot un detall per un fet que nosaltres no vam considerar gens molest.
Vam gaudir força d'aquest dinar amb una cuina que utilitza les tècniques més actuals (osmosi, liofilització, escumes i aires, esferificacions i gelificació, ús del nitrogen líquid, coccions al buit i a baixa temperatura...), plats atractius a la vista i al paladar que es veuen realçats amb el maridatge pensat per l'equip de l'ABaC.
Un restaurant per fer-se una festa a un mateix, un regal pels sentits.