La Sastreria
46011 València
Carrer de Josep Benlliure, 42
tel. 960 83 52 25 Preu orientatiu: 30 - 40 € |
4,0 - Bona cuina, espai molt bonic. |
Cuina mediterrània amb productes de la zona i receptes valencianes actualitzades. Local en dues sales: bar i restaurant. Personal en rodatge que millorarà en uns mesos... preus un pic pujadets. Són un 4 estrelles Pepa Pink.
1 Sol Repsol (2021)
LOCAL
|
|||||
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
|
Espai:
Mitjà (50 p)
|
Distribució:
Justeta al bar Ampla al restaurant
Il·luminació:
Correcta
|
Mobiliari:
Tamborets al bar Cadires al restaurant
|
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
|
||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Acaben d'obrir
|
Presentació:
QR Diferents segon espai
|
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres |
Altres:
|
IDIOMES
|
|||||
Català
|
Castellà
|
Anglès
|
València, barri del Cabanyal, un barri de pescadors i cases de façanes de rajoles i locals emblemàtics com la Bodega La Aldeana 1927, Casa Guillermo, Anyora, L'Entrepà... No obstant això, la gastronomia arriba al barri amb noves ofertes on la cuina valenciana es presenta d'una forma actual amb petites picades d'ull a cuines més llunyanes.
La Sastrería, no és gaire difícil saber per què el nom, va obrir el passat 11 d'agost, en dimarts, embarcant-se sense pors en una aventura culinària i una forta inversió que es veu ja abans d'entrar.
L'espai s'ha dividit en dues zones: una entrada amb una barra i taules altes, amb espais justets pels comensals, rajoles blaves, blanques i verdes per les parets i a les taules donen a priori una mica d'ambient sobrecarregat encara que finalment trobes el punt de comoditat als tamborets, però són més còmodes els bancs entapissats. Aquesta zona és el bar.
L'altra sala és el menjador, el restaurant. Taules i cadires d'alçada estàndard, menys rajoles i tubs de roba a les parets recordant l'anterior ofici de l'edifici. Des de les taules es pot veure la cuina i, imagino, ensumar les plats perquè nosaltres vam sopar al bar i arribaven molt bé els olors de la cuina.
El parament de taula està cuidat amb detall i la ceràmica torna a tenir el protagonisme amb plats dissenyats per alguns d'ells com els postres de fartons o el Kit-Kat.
El local és accessible però la zona de barra no té taules baixes així que si tens limitacions greus de mobilitat, millor anar al restaurant.
El lavabo també és accessible.
En aquest sopar eren un grup de 5, vam reservar via web a la zona de bar després de fer una ullada a les cartes pensant que, per fer un sopar ens aniria més de gust fer una mica de pica-pica en comptes de entaular-nos amb més formalitat.
La carta de La Sastrería
Hi ha dos espais, hi ha dues cartes.
La carta de bar, amb aperitius, tapes i plats a compartir, amb carns, peixos i arrossos ofereix tant l'opció de fer un vermut i tapeo, o un pica-pica, com fer un àpat més estructurat amb entrant, principal i postres.
La carta de restaurant també inclou alguns aperitius i entrants amb opcions de carns i peixos de llotja que s'amplien amb marisc i un menú degustació de sis plats presentat pel cuiner de La Sastrería (el Sergio Giraldo).
La carta de postres es compartida per tots dos espais i inclou els digestius i licors per tancar l'àpat.
La carta de begudes, també compartida per bar i restaurant, a més a més de vins d'aquí i internacionals, conté còctels, destil·lats i licors.
Què vam sopar a La Sastrería
Just era el 4t dia que La Sastrería havia obert i anàvem preparats per patir i comprendre petites errades d'organització.
Quan vam arribar al local, dos del grup ja estaven a taula amb la cervesa i menjant una anxova López amb llesca de pa torrat així que vam demanar una per cadascú també i begudes mentre que miraven la carta als mòbils.
Entrants
Vam demanar segons gustos, començant per la ensaladilla marina amb cotnes i envinagrats artesans que no estava malament i la croqueta líquida de gamba vermella i el seu coral que estava espectacular.
Ara un plat d'aquells de #punt_IG l'empanadilla de titaina amb broma marina que estava prou bona. El taco d'ànec laqueado a l'estil Pekin amb base de coca dacsa, estava deliciós. Els bunyols de sípia bruta amb allioli suau boníssims també. El trosset negre de carbó és iuca.
Plats
De l'apartat "del atún hasta la aleta" vam demanar el llom de tonyina vermella amb rovell d'ou semicurat, un plat que estava molt bo, acompanyat d'alga blanca (tosaka).Per a rematar la feina, de l'apartat de "platillos de cuchara y arroces" els homes de la taula no es van poder estar de demanar una ració de cigrons Pedrosillano de llagosta i samfaina que estaven de mort. Però és que també van voler un arròs melós de cranc blau, galeres i carbassa que també era de traca i mocador. Sort que aquest el van demanar per a dos, perquè els cinc de la taula ficàvem cullerada al plat.
Vam demanar segons gustos, començant per la ensaladilla marina amb cotnes i envinagrats artesans que no estava malament i la croqueta líquida de gamba vermella i el seu coral que estava espectacular.
Plats
De l'apartat "del atún hasta la aleta" vam demanar el llom de tonyina vermella amb rovell d'ou semicurat, un plat que estava molt bo, acompanyat d'alga blanca (tosaka).Per a rematar la feina, de l'apartat de "platillos de cuchara y arroces" els homes de la taula no es van poder estar de demanar una ració de cigrons Pedrosillano de llagosta i samfaina que estaven de mort. Però és que també van voler un arròs melós de cranc blau, galeres i carbassa que també era de traca i mocador. Sort que aquest el van demanar per a dos, perquè els cinc de la taula ficàvem cullerada al plat.
Postres
Doncs semblava que no demanaríem res però els formatges by Pedro Sola amb les seves guanicions, que té la parada al Mercat Central de València, eren difícils d'obviar. Vaig demanar mitja però com que havien trigat una mica entre plats, embolics de cerveses oblidades i algun detall de nova obertura, ens vam portar una ració sencera. No van saber dir-nos els diferents formatges però vam identificar els valencians de pañoleta, de cassoleta, tronxon i també hi ha havia un Stilton, amb crema de cacauet, gerds i melmelada de fruits vermells.Encara que tothom a taula va picar una miqueta dels MEUS formatges no es van estar de demanar els postres record d'infantesa fet d'orxata, fartons i llet merengada i servits en un plat fet a mida i que va agradar molt.Més van agradar els xurros amb xocolata del barri, coco i sucre. Molt intens amb xocolata negra, xurros molt ben fets i nata suau.Servit amb sorbet de maduixa, el pastís de formatge amb punt de Stilton estava deliciós també.
Doncs semblava que no demanaríem res però els formatges by Pedro Sola amb les seves guanicions, que té la parada al Mercat Central de València, eren difícils d'obviar. Vaig demanar mitja però com que havien trigat una mica entre plats, embolics de cerveses oblidades i algun detall de nova obertura, ens vam portar una ració sencera. No van saber dir-nos els diferents formatges però vam identificar els valencians de pañoleta, de cassoleta, tronxon i també hi ha havia un Stilton, amb crema de cacauet, gerds i melmelada de fruits vermells.Encara que tothom a taula va picar una miqueta dels MEUS formatges no es van estar de demanar els postres record d'infantesa fet d'orxata, fartons i llet merengada i servits en un plat fet a mida i que va agradar molt.Més van agradar els xurros amb xocolata del barri, coco i sucre. Molt intens amb xocolata negra, xurros molt ben fets i nata suau.Servit amb sorbet de maduixa, el pastís de formatge amb punt de Stilton estava deliciós també.
Begudes
Unes quantes cerveses Maestra de Mahou, aigua, Coca-Cola i un parell de vins. Bobal Blanco, de Vicente Gandía, D.O. Utiel-Requena, fantàstic vi. Canvi de copes i la següent ampolla va ser un verdejo (a taula tenien una val·lisoletana) del celler Belondrade, Quinta Apolonia. El compte
Afegint els cafès, (café del tiempo és cafè amb gel) el compte va pujar a gaire bé 48 € per persona. Vam demanar massa... per 30 € es pot fer un bon sopar a la zona del bar.
Unes quantes cerveses Maestra de Mahou, aigua, Coca-Cola i un parell de vins. Bobal Blanco, de Vicente Gandía, D.O. Utiel-Requena, fantàstic vi. Canvi de copes i la següent ampolla va ser un verdejo (a taula tenien una val·lisoletana) del celler Belondrade, Quinta Apolonia. El compte
Afegint els cafès, (café del tiempo és cafè amb gel) el compte va pujar a gaire bé 48 € per persona. Vam demanar massa... per 30 € es pot fer un bon sopar a la zona del bar.
Resum de La Sastrería
- Dos espais que comparteixen carta de postres i begudes
- Zona de bar, amb tapes, carn, peix i plats de cullera. Taules altes.
- Zona de restaurant, menys tapes però més carn, peix, marisc i un menú degustació. Taules estàndards.
- Personal atent i amable.
- Molt bona cuina, plats molt bons en general.
- Decoració brillant amb rajoles de colors, vaixella molt bonica, peces fetes a mida.
- Música ambiental "disco-maquinera" totalment fora de lloc.
- Preus un pic apujats en relació a la resta dels locals de la zona.
I ara diré els punts que no ens vam agradar tant però que entenc ja que La Satrería va obrir un dimarts i nosaltres vam anar a sopar el divendres, només tres dies després.
- El personal posava de la seva part però va haver errades de caos com oblidar una ronda de cerveses i després portar-la dues vegades.
- No saber el nom o contingut d'alguns plats i haver d'anar a buscar a un company (o cap de sala, no sé...)
- Demanar un vi i que no en quedés...
- Molta calor a la sala als 45 minuts d'arribar.
- Olors que arribaven des de la cuina.
- Música ambiental gens adient, pel meu parer. No contribuïa res al relax ni a que els comensals estiguéssim menys cridaners.
- Algun temps d'espera excessiu entre plat i plat, i ja no parlo de l'ordre d'arribada a taula...
Tot això es pot millorar i segur que ho fan. De fet ja hi posen fil a l'agulla perquè els formatges els van servir en ració sencera i ens van cobrar mitja, ens vam dir que en compensació per l'espera i demés descuits.