PARC DEL LLORITO, PÍCNIC AMB COMODIDATS

Establiment: Parc del Llorito               43007 Tarragona Parc del Llorito, Santuari de Loreto  S/N Tfn 645 42 70 88 Preu taula + BBQ: 12€ Preu taula: 8€ Llenya: 4€

El parc del Lorito, just al costat del Santuari de Loreto, a Tarragona, és una zona de pícnic, una bona alternativa per tots aquells que no tenim "tros" per fer una graellada, un arròs, una calçotada... En aquesta foto podem veure a la mestressa del lloc, la Maria.

Hi ha més de 20 taules amb capacitat per unes 14 persones cadascuna (ells diuen que fins a 16), hi ha graelles i trespeus (per a les cassoles i paelles), també una zona infantil  una mica retirada de les taules amb tirolina, gronxadors, paret per escalar... i un tancat amb sorra pels més petits al costat de les taules (per tenir-los vigilats). Els caps de setmana hi ha un poni que els passeja i tot.

Estan oberts tot l'any i ara han fet una zona d'hort i reben visites escolars perquè la canalla vegi que l'enciam no creix a trossets dins d'una bossa de plàstic.
Et preparen les taules amb estovalles i una bossa per la brossa, que després has de deixar als contenidors que hi ha a la sortida. Dones, no patiu, que hi ha lavabos!!! Dic dones perquè això està al mig del bosc i els homes ja se sap... 

Nosaltres som clients habituals, ja hem fet sardinades, asados argentinos, picanyes, arrosos de montanya, amb llamàntol, negres...




Pots comprar allí mateix la llenya, o el carbó, a gust de consumidor. Si t'has oblidat la sal o l'oli també ho pots comprar allà, o li demanes al de la barbacoa del costat, que sempre es fa companyonia entre les espurnes i la calor del foc.

A l'hivern triomfen les calçotades. Tenen una barbacoa gegant que lloguen a banda, sempre que ells no l'estiguin utilitzant, que va molt bé per fer calçots en grans quantitats.

Clar que si no tens ganes de fer 500 calçots doncs els pots encarregar ja fets, amb o sense salsa. Enguany van a 5,50€ el manat de 20 ja fets. Fins i tot ofereixen un parell de "menús calçotada" per a que vagis en plan restaurant. Si vols celebrar algun esdeveniment i que ells et preparen el dinar, tenen un menú paella i un altre fideuà. Nosaltres, com tenim al nostre cuiner Santi, doncs ja ens fa ell els arrosos, que per cert, amb el toc de llenya li queden de mort!

Si hem de dir algun "però" del lloc, doncs que has de reservar, que segons quins dies està ple, que algunes vegades als amos els hi dona per posar música una mica alta i que, si plou hi ha unes barbacoes cobertes, però el lloc no te zona de taules amb sostre. Les taules mes allunyades de les barbacoes són més tranquil·les i si plou suau hi ha un pi gegant sota el que pots resguardar-te.

Durant l'estiu és millor anar a la tarda, a fer un sopar i pots quedar-te a fer uns caipirinhas sense presses, perquè ningú tanca i no has de marxar, sols vigila no quedar-te sense gel, compra-ne abans que la Maria tanqui!

Als restaurants es dina molt bé, però de tant en tant, sortiu, que us toqui l'aire, i treballeu una mica!!! Sempre podeu portar la carmanyola amb l'amanida, la truita de patata, el pit de pollastre empanat, els embotits... No em digueu que de petits els pares no us portaven a "pasar el dia al campo!!!!"

MILONGA, UNA BRASERIA, UNA CANÇÓ, UN CONTE...???

Establiment: Milonga, asador argentino 43003 Tarragona Carrer d'en Salines, 24 Tfn 977 22 33 91 Preu orientatiu: 25€

Milonga, asador argentino

Asador argentino i altres plats típics del país. Atenció molt bona però el menjar no tant. Serveixen els plats menys calents del que hauria de ser. La quantitat/qualitat/preu està descompensat. Són un 2 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Amb esglaons Aparcament: Difícil	Espai: Petit (35 p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Còmode Cadires	Neteja_serveis: Bona Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: No la vaig veure	Vins: De la Terra	D'altres terres
IDIOMES
Català	Español

Just al costat del portal del Roser, a la Part Altra de Tarragona, tenim aquest asador argentino que va obrir no fa gaire. A la planta baixa hi ha lloc per una dotzena de persones com a molt, els lavabos (petits i nets) i la cuina. Abaix, per una escala de ferro, hi ha una sala gran amb espai per unes 24 persones, una televisió? i decoració amb mapes i fotos d'Argentina (fins i tot de reciclatge, aprofitant el marc d'una porta d'alumini per emmarcar tres pòsters). 
No vaig veure la carta perquè s'havia escollit el menú de 20€ que inclou entrants, parrillada i beguda. Així que tampoc vaig saber quin tipus de postres tenen, que suposo inclourà el dulce de leche, alfajores i altres excesos de sucre tan típics d'allà.

El vi, sense cap D.O, era un Vitis Latum de la Tierra de Castilla, prou correcte per beure sense gasosa. Sorprenent. El menú inclou mitja ampolla per persona; o cervesa o refresc.
Entrants: empanada criolla, fetes al forn, amb el farcit molt esmicolat, no vaig trobar cap tros d'ou ni oliva, estaven bé.

Vitel tonné, que habitualment es prepara amb vedella, en aquest cas eren talls de llom de porc coberts amb una gruixuda capa de maionesa, sense tàperes, ni anxoves, ni tonyina, ni ou dur... Més aviat el plat era un "pseudovitel" sense tonné.

Després hi havia una ensalada de la huerta, una barreja d'enciams (tipus "variada"), amb grills de tomàquet al voltant, ceba i un doll de crema de Módena per sobre.

Parrillada: Que va venir acompanyada d'una patata per cap, gairebé freda i que podíem afegir-li salsa chimichurri a sobre. La parrillada que mostra la foto era per a 3 persones. Portava chorizo criollo, bo i calent. Mini morcilla, molt especiada, saborosa. Unes tires de matambre (segons el nostre argentí assegut a taula), aquí li diem llata; dos trossos per persona de churrasco; un tall de entraña, que és el crostó; uns trossets de molleja, que és la glàndula que participa del sistema immunològic dels animals joves. En espanyol es diu timo, no sé com es diu en català. I tot això pràcticament a temperatura ambient. Li vaig dir al cambrer i va respondre que deixés la carn allà i que s'escalfaria.

Després de menjar mig xorisso i un mos de xurrasco li vaig demanar al cambrer que fiqués la ma dins de la parrilla mentre jo aixecava la tapa amb les mans. Ja havia passat una estona i això anava de fred a glaçat...
Alguns dels meus amics acabaven de sopar i jo esperant les brases...
Va portar més brases, però poques, que deuen anar a preu de filet, i al cap de tres minuts tenia la carn freda un altre vegada. No vaig poder ni daurar la molleja.
Tot això per 20€. Jo hagués pagat suplement per tenir brases i el menjar calent perquè menjar carn freda és molt trist. I a l'acabar (és un dir, perquè jo hagués menjat la carn) ens va preguntar que si ens preparava el que havia quedat per emportar. Sí, clar, ja ho faré guisat amb patates i el menjo calent!!!!
Ens van convidar als 2 cafès que vam demanar (eren 9 a taula) i a un xopet de limoncello o herbes, a escollir.
Si us agrada la carn sense cremar-vos, ja sabeu, allà la cuinen amb temps...

PEPITO, UNA VERSIÓ GURMET DE L'ENTREPÀ

Establiment: Pepito 08007 Barcelona Passatge Domingo, 3 BIS Tfn 93 250 67 25 Preu orientatiu: 35€

Pepito

Tapes, peixos, carns, però sobre tot la versió gurmet del pepito, aquell entrepà amb un bistec dins. Preus pujadets i atenció magnífica. Són un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Difícil	Espai: Gran (80 p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Còmode Cadires Sofàs	Neteja_serveis: Bona Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Moderna, curta	Vins: De la Terra	D'altres terres
IDIOMES
Català	Español

El Pepito està al costat del Passeig de Gràcia, en un carreró amagat però això no fa que estigui vuit ni molt menys. Segons quins dies és millor que vagis amb reserva. És un local diàfan, gran i amb una decoració que barreja zones industrials amb parets empaperades en blanc i negre amb dibuixos barrocs que li donen un aire vintage acompanyats de sofàs amb un punt kitsch. Des de la porta el conjunt resulta encantador, acollidor i després apareix el cambrer amb un davantal de cuir, cenyit, estil steampunk (i que li queda tant bé!), et porta a una taula, sense estovalles, i realment et trobes còmode al local.
Sona una música ambiental de fons. Que romàntic!!!
El cap de sala va venir a explicar-nos la carta i les recomanacions que estaven fora, com les cocotxes, però nosaltres vam agafar plats de la carta. Per començar les patates braves, acompanyades d'un allioli de safrà i una salsa amb chipotle. Le patates eren amb tall de grill, amb pell i tot, i les salses estaven molt bones. La chipotle picava una mica, però l'allioli era suau. El vi va ser Les Cousins - Inconscient, D.O. Priorat, molt fàcil de beure i perfecte per carns vermelles. (I aigua, encara que espatlli els camins)

El Santi va demanar un pepito, el Gonzalez, carn acompanyada de patates palla, sobrassada, ou ferrat i tomàquet. La carn estava feta al punt, tendra, i el pa molt bo.

Jo vaig escollir la hamburguesa Lucia de Buey, amb ceba caramel·litzada, bacó, ou ferrat, enciam i salsa barbacoa servida a banda. Quan van venir a prendre nota jo no hi era a taula i no van preguntar el punt per la carn. El Santi tampoc es va adonar de dir res així que la carn va arribar massa feta pel meu gust. La resta estava bé.

Per acabar vam llençar-nos amb dos postres, xocolata en textures i crumble de poma. Deliciosos, però a 6 € cadascú no podíem esperar altre cosa.

El preu al final va sortir per 72€ tot dos, clar que si haguéssim fet com la taula del costat que vam beure un parell de canyes i no van fer postres, per 20€ per cap o menys ho haguéssim liquidat.
Els preus dels plats són correctes, crec que en proporció, apugen massa els vins i els postres.
El lloc ens va agradar, veus molta "gent guapa", però és el que toca en la zona, oi?
I per cert, a la cambrera que finalment ens va atendre, també li quedava molt bé aquell davantal de cuir.

LES TONTONS ZINGUEURS, COCINA PROVENZAL Y ROCK N'ROLL

Establecimiento: Les Tontons Zingueurs 34000 Montpellier 53 Rue de l'Aiguillerie Tfn 09 81 97 86 42 Precio orientativo: 30€

Les Tontons Zingueurs

Aquí puedes comer platos provenzales mientras escuchas rock&roll de fondo. Buena cocina, grandes raciones y estupenda atención. Son un 4 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso: Fácil Aparcamiento: Dificil	Espacio: Grande (aprox 60p) Aire acond. Calefacción	Distribución: Buena Iluminación: Buena	Mobiliario: Cómodo Sillas Sofás	Limpieza servicios: Aceptable Secador manos: Papel	Cambiador: No Extras: No
PERSONAL			CARTA
Vestuario: Uniforme	Amabilidad: Sí	Eficacia: Sí	Presentación: En pizarra	Vinos: Vinos-de-la-Tierra
IDIOMAS
Francés	Inglés(justito)

Este establecimento está en una de las dos calles que concentran la mayoría de los restaurantes de Montpellier. Es un bistrot con ambiente joven, informal, con decoración retro y rock&roll (a un volumen nomal que permite la charla). Ofrecen un menú con un entrante, un principal con acompañamiento y postre por 22€. La bebida es aparte, y algunos platos tienen suplemento pero en general es una buena oferta por la cantidad y calidad de los platos servidos.

Elegimos un vino que fuera aceptable también en el precio y nuestra enóloga nos aconsejó Marquis des Horts. Nos trajeron un poco de pan de ajo y una salsa estilo bearnesa per amenizar la espera de los platos.

Esa noche íbamos 8 personas y todos pedimos algo calentito para empezar, porque la verdad es que hacía frío en la calle. Sopa de cebolla, con queso, muy buena; y crema de calabaza, estaba deliciosa.

Los platos principales se piden con un acompañamiento a escoger que sirven en un plato aparte.
Tartar de la montaña, con una crema por encima que le daba un toque untuoso. Vicky lo pidió acompañado de berenjenas rebozadas.

También había un tartar de Canard, de pato. Yo no me atreví a probarlo pero a Krzys le gustó mucho. Lo que no le hizo gracia fue el acompañamiento de arroz con champiñones que escogió.

Otro plato fue Le magret du Maquis, un magret de pato a la plancha con una salsa y un poco de camembert fundido, y el acompañamiento escogido fueron las clásicas  frites fraîches. Delicioso.

Lástima que no quedaba foie así que pedí Le Parmentier de Canard acompañado de puré de patatas. Realmente exquisito y en buena cantidad.

Y probamos un tian que es un gratinado de verduras típico de la cocina provenzal. Este era de berenjena, un plato muy parecido a la musaka, que también se pidió con patatas fritas.

Y uno de los acompañamientos que no gustó a nadie fue Gnocchi de la Mamie Yvette. Era como una masa con sabor a tofu. Muy grandes y pesados. No gustó, no...

Y ya pasamos a pedir postres. Un curioso tiramisú hecho de galletas con pepitas de chocolate al que llaman Cookimitsu. Muy rico!!!

Un postre muy bueno, una versión de la torrija, es el pain perdu. Hecho con mantequilla en lugar de aceite y en el horno, no en sarten. No se si decir que está más bueno que la torrija...

Le crousti poire, un hojaldre con crema de pera en el interior. Rico y grande. Todos colaboramos para que se acabara.

Un coulant de chocolate no podia faltar en un menú francés y este estaba perfecto.

Para acabar, Santi sólo quería un café y pidió el café Barbouze. Llegó una bandeja con un surtido de dulces, un chupito de licor hierbas y el café. También le ayudamos entre todos un poquito.

Al final hay que sumar el vino y el par de copas que tomaron Santi y Pep, porque ya que estamos en Francia, habia que aprovechar y tomar un cognac. Salimos por unos 29€, que es un precio genial para lo que comimos, tanto en calidad como cantidad.

Otra vez el fallo de un solo lavabo en el que dependes de la buena educación de los usuarios.
El personal es atento, simpático, paciente y rápido. Les Tontons es una muy buena opción para saborear la comida provenzal escuchando clásicos de los años 50.