diumenge, 27 d’abril del 2014

TARRAGONA DE TAPES, DEL 25 D'ABRIL L'11 DE MAIG

Ja ha començat el Tarragona de Tapes i enguany amb novetats: tenim dues rutes (en realitat 3) i un menú tapes!!!!
La VI Tarragona dTapes ha canviat de cervesa, ara va amb Moritz, quinto o canya; i la cervesa que fins enguany havia acompanyat les tapes, l'Estrella Damm, ha optat per fer el Tarraco Tapes.
I us podeu preguntar, quina ruta faig? Jo vaig fent una mica de cada però aquí teniu les característiques generals, a veure si us ajuda a decidir.

VI Tarragona dTapes
Tarraco Tapes
Cervesa
Moritz
Estrella Damm
Preu
2,50€
2,40€
Tapes
45
49
Menú Tapes a 30€
-
3 restaurants
Informació impresa
Sí, mapa, llistat de tapes i horaris
Sí, llibret amb llistat de tapes i horaris
App
Opció comentar i puntuar la tapa
No
App
Informativa
Sorteigs
Cada dos dies, aconsegueix números compartint l'app
Segell a una butlleta, cada 4 tapes, una opció
Horaris
De 12:00 a 14:00 i
De 19:00 a 23.30
amb alguna excepció
Molt variat, millor consulta app,  o llibret

Entre una ruta i l'altre l'oferta arriba gaire bé al centenar de tapes i amb la novetat del menú tapes per 30€ amb ampolla de 66 cl.
És molt dificil tastar totes les tapes així que m'he posat en marxa i ja he fet 3 tapes de la ruta de la Damm, i 10 de la Moritz. Us anomeno unes quantes però no us diré el que he votat. :-)

La primera delicia és la del Restaurant Barhaus, es diu Bacaduixa Crick Crack (tapa 43) i us he de dir que es genial. Treballar dolç amb salat és complicat però la cuina del Barhaus ho sap fer i l'equilibri és perfecte. Una tapa que es pot gaudir a la terrassa, assegut i amb una atenció estupenda. No deixeu de tastar-la!!!

Una tapa que m'ha sorprès gratament és la del Piticuixa, la Cervantina (tapa 14), deu ser per estar al carrer Cervantes??? Són dos croquetes diferents, amb un barret de xampinyó i un farcellet de verdures i crema d'albergínies (mutabal). Les croquetes són espectaculars, i el mutabal boníssim. És un dels pocs llocs on pots beure un quinto. Per ser el segon any que participen a la ruta, crec que l'han encertat. No deixeu de passar pel Piticuixa.

Un altre del meus imprescindibles és el Take Away Sushi, han creat un Ebi Fry (tapa 31) que us farà gaudir. És un llagostí gegant amb un arrebossat molt prim i cruixent sobre una maionesa de ponzu sublim. Quan vam arribar hi havia cua però sorprèn la rapidesa amb que serveixen en un local tan petit. Si us plau, no deixeu escapar la tapa 31 del vostre llistat.


Per aquestes coses del nom vaig voler tastar la tapa de La Pepita, anomenada Plat Combinat (tapa 21) és un cilindre de puré de patata amb un interior de botifarra negra i acompanyat d'unes salses d'ou i brava col·locades a manera de trampantojo d'ou ferrat. És una tapa gran, bona, i amb una presentació i atenció genials. Tan sols vaig anar un dia a fer un cafè però crec que he de tornar a tastar la cuina. Tenen terrassa i la tapa es pot degustar a taula, amb tranquil·litat. Jo us suggereixo tastar la tapa 21.

I per acabar us parlaré d'un restaurant clàssic, guanyador del certàmen 2013, el Xamfrà del Fòrum, que presenta la Angus Burguer xdF (tapa 16). Es tracta de dos culleretes que porten una microhamburguesa de vedella Angus pràcticament crua, coronada amb allioli de nabius i acompanyada d'un llistat d'ingredients que es perden i no trobes, com poden ser la cansalada, el formatge de cabra, les patates chips en tiretes (pràcticament inexistents al nostre plat en comparació a altres), etc etc. El restaurant us dona la recepta per si voleu fer-la a casa i de pas veure aquest llarg llistat d'ingredients que ha de cabre a la microhamburguesa. La carn és tendre, melosa, però sense cuinar seria molt difícil trobar-la dura, i el sabor predominant és la mostassa. Si aconseguiu extraure-vos del lloc i no pensar que l'any passat van ser guanyadors, us adonareu que no és una tapa excel·lent. Després dels comentaris d'alguns clients, a partir d'avui es pot menjar amb vi. El que desconec és si seguiran posant el got de cervesa a tres quartes parts...

Però si no sou de cervesa Moritz o Estrella i voleu una de la Terra, també teniu la proposta TARRAGONA KM0 on durant aquestes tres setmanes el restaurant El Llagut ofereix una cervesa i tapa diferent: la primera Segarreta, la segona l'Ò, i la tercera Les Clandestines
.
Amb aquesta oferta gastronòmica els tarragonins i visitants podrem escollir d'entre 100 tapes diferents. Uf, que difícil serà escollir al guanyador!
Vinga, vinga, sortiu a tapear que el dia 11 ja s'acaba.

diumenge, 20 d’abril del 2014

CASA BOADA, ELS MILLORS ENTREPANS DEL MÓN


Miscel·lània: BAR d'entrepans
Establiment: Casa Boada
43002 Tarragona
Carrer d'Antoni Rovira i Virgili, 23
Tfn 977 23 75 83
Preu orientatiu: des de 2,5€

TANCAT A L'ABRIL DE 2018

El senyor Eduard Boada ens té amb el cor en un puny. Sembla que es jubila però no, i li donem les gràcies perquè aquest artista dels entrepans no té relleu.

Des del 1947 Casa Boada ha estat donant de menjar a molta gent i els seus entrepans han guanyat infinitat de premis, mencions, reportatges... les parets de Casa Boada estan plenes de retalls de premsa, fotografies, diplomes i tot tipus de reconeixements, així que quan vegis que la porta d'aquest local està oberta, no dubtis ni un moment i entra a veure si al senyor Boada li queda pa i pots delectar-te amb una de les seves creacions.
Pots mirar la carta per orientar-te i escollir els ingredients principals, els anotes en la llibreta, li dones al mestre "bocatero" i deixes que treballi, amb calma, deixant-se inspirar amb cada ingredient.

El senyor Boada et preparà un entrepà "tunejat" com diu ell, combinant pinyons, ceba, romesco, tomàquet, pernil talladet, escalfant el pa en la planxa, posant sorpreses al ous ferrats.
Aquí teniu el resultat d'un entrepà de llonganissa i bolets. Amb rovellons, pinyons, tomàquets, ceba fregida tova i suau, el seu raig d'oli d'oliva. Una delícia que vaig compartir amb el Santi.

I com que el senyor Boada va veure que el compartíem, va decidir que el de llom, ou i formatge el faria ja en dos, per compartir millor. I ens va preparar aquest entrepà pel mateix preu. Ei, que si el trobes molt gran, pel mateix preu t'en fa un de més petit, tal com diu en un cartell que penja d'unes de les parets del local, i a la carta. 
Va afegir encenalls de pernil, una oliva, una mica d'ametlla picada... al seu aire, creant, "tunejant" l'entrepà. El resultat es veu bé i sap molt millor.
Ja sabeu, si veieu la porta del Boada oberta, passeu, passeu, sense pressa, sense manies, tan sols espera al resultat i mira el procés en global, no et fixis en els detalls. L'entrepà resultant sempre serà espectacular. Un entrepà cinc estrelles Pepa Pink.

diumenge, 13 d’abril del 2014

CA'L MARTÍ, LA TRADICIÓ DEL SERRALLO

Establiment: Ca'l Martí
43004 Tarragona
Carrer Sant Pere, 12
Tfn 977 212 384
Preu orientatiu: 30€

Ca'l Martí  Ara es diu La Llotja del Serrallo.    

Cuina tradicional marinera, matèria primera de qualitat, bona atenció, racions generoses. Un restaurant al Serrallo amb 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Dificil
Espai:
Mitjà
Aire cond. i Calefacció
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Clàssic
Còmode
Cadires
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins:
Vins de la Terra
Vins d'altres terres
IDIOMES
Català
Espanyol


El Serrallo és ben conegut per la seva cuina marinera i es poden trobar un bon grapat de bons restaurants i per a diferents butxaques. Al carrer Sant Pere, situat en un carrer més a l'interior del port, podem trobar aquest restaurant d'ambient familiar obert des de 1989. El local té dues plantes i el mobiliari és senzill però el menjar és bo. Cuinen tot tipus de peixos i el tradicional romesco, a més a més de diferents tipus d'arrosos, així que allà que vam anar a menjar una paella marinera per acomiadar a la nostra Fàtima, que marxava a la Gran Bretaña a viure.
Unes gambes cuites i unes olivetes van arribar acompanyant les begudes, mentrestant decidíem les tapes prèvies a la paella: calamarsets fregits, musclos en salsa marinera i unes amanides verdes.
La ració de calamarsets és mida normal, però la musclos és generosa. Vam demanar tres pels 16 que anàvem i gaire be quasi no les acabem.
Per beure tothom anava de cervesa i refrescs així que vam demanar tan sols una ampolla de vi blanc de la casa. Menys una persona que va demanar llobarro, la resta volíem paella, i com que coneixem el local, vam demanar per 14. Vam menjar 15 i encara va sobar un plat i tot. Dir que estava en bon put de cocció, de sabor intens i amb tots els ingredients mariners: cloïsses, calamar, musclos, escamarlà, gamba, rap... Una paella molt, molt bona.  


La carta de postres inclou els clàssics com flam, crema catalana, maduixes amb nata, mel i mató, gelats, sorbets...
No tothom va demanar postres, només unes maduixes, un sorbet de llimona per baixar l'arròs, un mel i mató...
Uns cafès i alguna infusió per acabar i el compte per cap va ser de 27,50€. El preu de 12€ per ració de paella el trobo molt correcte per la qualitat i quantitat del plat i a més a més tenen un menú diari a 14€ molt bo.
Si no us importa no estar en primera línia de mar, no dubteu en anar al Cal Martí. A partir de les 13:00 ja hi seran allà per fer-vos un bon arròs!

diumenge, 6 d’abril del 2014

YAUATCHA, COCINA DIM SUM: LOS APERITIVOS CHINOS

Establecimento: Yauatcha
W1F 0DL London (Soho)
15-17 Broadwick St.
Tfn +44 20 7494 8888
Precio orientativo: <£18
Menú: 45£

Yauatcha

Local de moda en el Soho. Comida Dim Sum de vanguardia. Exquisita atención, descompensado en el precio. Les doy 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL





Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Dificil
Espacio:
Grande
Aire acond. Calefacción
Distribución:
Estrecha
Iluminación:
Ténue
Mobiliario:
Funcional
Cómodo
Sillas, taburetes y bancos
Limpieza servicios:
Buena
Secador manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Moderna
Vinos:
Vinos de la Tierra
Vinos de otras tierras
IDIOMAS





Inglés






El local del Soho es uno de los cuatro restaurantes Yauatcha que hay. La decoración es en tonos azules y blancos, con una luz suave, a veces incluso escasa. Ir al lavabo es una aventura, la puerta de madera es enorme y pesada, tiene una letra en caracteres chinos y te quedas así como mirando... "pito, pito, gorgorito". Es uno de los locales de moda y cuando lo abrieron en el 2004 les concedieron una estrella Michelín.


Fuimos a tomar algo a eso de las 12:30 porque nos lo habían recomendado y cuando llegamos casí no pudimos entrar. Nuestra hora del aperitivo es la hora de comer en Londres. Tuvimos suerte y nos ofrecieron un sitio en la barra.


Pedimos un par de platos, bueno, mini platos, porque la comida Dim Sum es toda en pequeños bocados, son aperitivos que se comen a media mañana o para merendar acompañanado al té. Tienen un componente visual importante y una amplia variedad en dulces y pastelitos.
Aunque se trata de una comida ligera y para tomar entre horas, los occidentales pedimos el doble de platos y lo comemos como comida principal. Nosotros fuimos fieles a la tradición y nos dispusimos a tomar el aperitivo con unos rollitos de gamba, Rice paper prawn and mango roll por 7,20 libras y unas empadillas de ciervo, Venison puff por 4,90. Si le sumas el agua con gas, la cerveza Kirin Ichian (que es japonesa) y la propina, pues te vas a las 25 libras, que por tomar un aperitivo ya está bien.

Los rollitos estaban de muerte con el pepino y la salsa de mango, la envoltura en hilo le dan una visual fantástica. Las empanadillas espectaculares. Puede que en el próximo viaje a Londres vaya a comer un pastelito... no sé, no sé, me gusta tanto el puding de Yorkshire!!!!!
Supongo que es el precio de estar en el local de moda en el Soho, pero muy cerquita está la opción británica del fish and chips.