diumenge, 26 de febrer del 2023

COCINA ASIÁTICA CHUN, EN LEGAZPI TENEMOS DE TODO


Asiático Chun
28045 Madrid
C. de Embajadores, 177, A
tel. 655 37 44 35
Precio orientativo: 20 €
Menú diario: 14,95 €
VER en FACEBOOK VER la WEB
3,5
3,5 - Buen sitio para grupos.





Cocina china con algunos platos de sushi. Opciones veganas menú diario, buen local para grupos, buena atención y precios ajustados. Es un 3,5 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Escalón
Aparcamiento:
Zona azul
Espacio:
Grande (50p)
Distribución:
Correcta
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Sillas
Silla bebé
Limpieza lavabos:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Libro
Vinos y cavas:
De otras tierras
Otros:
Para llevar
IDIOMAS
Castellano
Chino


El Chun estaba en la Calle Arganda y hace poco se han mudado a este local de Embajadores, más grande y luminoso.

Aunque es un restaurante chino no destaca una decoración tradicional sino que es más bien modernillo, con algún toque rojo en la zona del fondo de la barra y el detalle de la pecera con peces de colores que hay en la entrada.

Las mesas tienen mantelitos individuales y te traen palillos si los pides. Incluso los platos y fuentes con comida son de una vajilla actual.

La carta del Restaurante Asiático Chun

Además de la comida tradicional china también tienen un apartado de dim sum, los aperitivos pequeños que suelen venir en pequeñas canastas para mantenerlos calientes.
También tienen un apartado de bao, con pato, pollo, cerdo, ternera, salmón o gambas.
Unos cuantas preparaciones de tartar, de atún, salmón o pez mantequilla, con opción de picante o no.
De sushi hay rolls de maki, sashimi, nigiri y temaki.


Postres clásicos, con frutas y helado frito y la carta de helados de alguna marca conocida.

Platos que comimos en el Chun

Una comida familiar. Cuando voy a Madrid hacemos más de una comida casi todos juntos. Mis padres, cuatro hermanos, las parejas, hijos... en esta comida éramos 10.
Nos pusieron un pan de gambas frito y empezamos a pedir las bebidas. Compartimos bastantes platos, menos los veganos de la familia, que comparten menos.
Entrantes
Además de los clásicos rollitos de primavera, tambien vegetales y un mix de rollitos vietnamitas vegetales y de carne, acompañados de sus salsas específicas. Sopa de miso, tofu con verdurasarroz tres delicias, arroz con tofu, tallarines y fideos de arroz. Platos para compartir y con las opciones veganas pertinentes.



Principales
Algunos para compatir y otros no, como el bao de pato, muy rico, un pato cantonés o el conocido pato Pekín, con las tortitas en envase para que se mantengan caliente.



Un ku-bak de gambas muy bueno y un sau-mai de cerdo que gustó mucho.

De sushi
Un tartar sushi de atún, un tartar de pez mantequilla con aguacate y salsa picante, un roll california y otro roll vegetal. Buenos platos.



Postre
Algunos clásicos asiáticos como la calabaza frita o los lichis. Otros helados o tarta de queso.



Para beber
Cerveza, refrescos, agua con gas...

La cuenta

Añadiendo el café y té de jazmín, unos 27 por cabeza. Un precio correcto para el espacio, la rápida atención y lo bueno que están los platos. Además, alguno se llevó comida para casa.

Resumen/curiosidades/comentarios del Rest

  • Local cómodo, con sillas para niños. Bueno para grupos.
  • Personal rápido y que entiende el español.
  • Cocina china principalmente. Opciones veganas.
  • Precios correctos, menú diario.
  • Reserva por tfn.
Un restaurante al que vamos con tranquilidad sabiendo que en un grupo familiar grande tendremos opciones para todos los gustos y saldremos contentos sin que mis padres gasten un pico.

De hecho a ellos les gusta y acostumbran a ir un par de veces al mes entre semana.

diumenge, 19 de febrer del 2023

ABOCCAPERTA, PIZZA I TERRASSA

Miscel·lània: PIZZERIA

Aboccaperta, pizza contemporánea
43003 Tarragona
Carrer Nazaret, Pl. del Rei, 4 
tel. 667 88 34 06
Preu orientatiu: 20 €
VEURE a GOOGLE  VEURE a INSTA VEURE la WEB
3,0
3,0 - Molt bones pizzes.






La pizzeria Boccaperta està a la Plaça del Rei a un local petit, tan petit que no tenen espai per menjar dins.

Una terrassa és el menjador del Boccaperta. Amb para-sols i parets plastificades i estufes dins per passar l'hivern, quan pugen les temperatures aquesta terrassa s'omple de tal manera que es fa obligatori reservar.

Unes taules altes a prop del local serveixen per fer un mos o esperar per a recollir la comanda. Unes taules baixes amb estovalles individuals de paper i cadires de metal són el senzill menjador del Boccaperta.

A més a més de recollida en local, tenen enviament a domicili i treballen amb tres plataformes de menjar a domicili.

Els lavabos no els vam veure, no puc informar si són accessibles però diria que no.

Carta del Boccaperta

Encara que és una pizzeria, tenen un carta amb un apartat d'entrants i provolons molt atractius.
Així tenen vitello tonnato amb burrata, amanida capresi, taula d'ibèrics amb burrata, focazzola i carpaccio de bresaola.
Als provolons troben diferents versions del clàssic, amb gorgonzola, ibérics, pesto o xampinyons i verdures de temporada.

Les pizzes es divideixen en clàssiques, com la margarita, tonyina, proscuito, diavola... i les pizzes contemporànies on combinen ingredientes com secret ibèric i foie, porchetta i romesco, salmó fumat i menta... amb alguna opció vegetariana amb pesto i verdures o la de formatges i patates al romaní.

Per postres: cannolo sicilià, tiramisú i babà.

Diverses cerveses, una petita carta de vins i begudes com vermut, negroni, spritz, gintònic que acaben amb cafès.

Què vam sopar a l'Aboccaperta

Aprofitant que era el dia internacional de la pizza i el meu aniversari vam anar a fer una pizza.
Sort de l'estufa perquè jo gairebé preferia portar-la cap a casa però finalment amb l'escalfor de la flama i les taules del costat vam estar bé.

Un vitello tonnato amb burrata fet amb rodó de vedella. La burrata amb una mica de pesto, molt bona i la vedella també, només em va faltar una mica maionesa de tonyina. S'acompanya de pane carasau, un pa pla de Sardenya.

Pel Santi una pizza Calàbria, mozzarella, tomàquet, albergínia i anduja, sobrassada picant, bastant picant. Per a mi l'Amatriciana, amb crema de pecorí, mozzarella, ceba, guanciale i tomàquets San Marzano en fred. Boníssima.


Vam beure refresc i dues cerveses Radeberger i no vam fer postres, de fet vam emportar-nos part de la pizza per a casa.
El compte
Molt bé, a 22 € per cap. Un preu correcte per uns plats de molt bona qualitat.

Resum de la pizzeria Aboccaperta

  • Una cuina amb terrassa que a l'hivern funciona amb estufes i que amb el bon temps sempre està plena.
  • Personal molt atent, parlen italià, català, castellà, anglès...
  • Molt bones pizzes, també hi ha entrants i provolons.
  • Tenen recollida en local i enviament a casa.
  • Preus molt correctes.
Si no és la millor pizza de Tarragona, poc li falta 😍

diumenge, 12 de febrer del 2023

AIMIA RESTAURANT, MILLOR CUINA QUE SERVEI


Aimia
25003 Lleida
Carrer Dr. Combelles, 67
tel. 973 261 618
Preu orientatiu: 50 €
Menú Aimia: 40 € + Beguda i pa
Menú Alma d'Aimia: 65 € + Beguda i pa
VEURE a GOOGLE VEURE a FACEBOOK VEURE a INSTA VEURE la WEB
3,5
3,5 - Bona cuina amb servei al seu aire.





Cuina actual amb base mediterrània i barra amb cuina vista. Local accessible i atenció correcta, una mica al seu aire. Preus ajustats. Són un 3,5 estrelles Pepa Pink.
Michelin Bib Gourmand

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (50 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Penja-robes petit
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
-
Presentació:
Llibre
Vins i caves:
De la Terra
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà



Aimia està a la zona de l'Escorxador de Lleida. Un local que fa cantonada i gaudeix de amplas finestres, però altes, per no fer dels comensals un aparador. A la nit baixen les persianes però durant el dia entra molta llum.
Està qualificat com a Bib Gourmand a la Guia Michelin, és a dir, bona relació qualitat-preu.

La porta i el logo són una mica semblen una mica de discoteca dels anys 70. L'interior és d'un estil minimalista donant protagonisme a la barra i la cuina vista. A la volta de la barra, la sala s'obre en un ample espai amb taules més petites, totes vestides amb estovalles blanques.

El local és totalment accessible i amb lavabo adaptat.

La carta del Aimia Restaurant

Una carta dividida en clàssics, entrants i segons. Plats mediterranis com la sobrassada, les ostres,  coca, arròs... que es barregen amb preparacions com el tiradito, el thai o el chutney.
Postres, incloent un assortiment de formatges i gintònics per acabar l'àpat.
Una cuina actual amb plats per a tots els gustos, incloent els cargols, per descomptat.

Si vols fer un tast de diversos plats, tens dues opcions de menú degustació, Aimia i Ànima d'Aimia, als que has d'afegir la beguda i el pa.

El celler es centra en vins catalans participant també amb petits productors i ofereix algunes ampolles en vi a copes.

Què vam sopar al restaurant Aimia

Un sopar de parella aprofitant una visita a Lleida per motius de feina.
En arribar, una cambera, dos cambrers i la barra amb el cuiner. La noia ens van guiar fins una taula petita del fons de la sala, a la volta. Li vaig dir que no m'agradava, que volia una davant de la barra i ens va dir que cap problema. Encara sort perquè ja començàvem MALAMENT.

Al ser sopar tampoc volíem atipar-nos gaire i vam demanar consultant una mica les quantitats. MALAMENT perquè en cap moment el noi que ens va atendre va avisar que pot ser ja n'era prou... Sembla que ens veuen grassonets i pensen que som uns golafres o es que volen inflar el compte.
Al seure a taula ens van servir unes olives i uns aperitius amb wasabi amb les begudes.

El clàssics d'Aimia
Vam començar amb una Croqueta de bacallà i sobrassada de Xesc Reina que el Santi va gaudir molt i jo la Croqueta de gamba thai que estava molt bona també. La foto no li fa justícia perquè són de bona mida.

Entrants
Fettuccine amb salsa cremosa de calçots i eriçó de mar per a mi i pel Santi Cargols al llampec (1/2 ració). I vam demanar mitja ració perquè a mi no m'agraden, encara que al servir-los van insistir que mengés.

Nosaltres vam especificar al demanar que era un plat per un i un altre plat per l'altre. Doncs res, algú de l'Aimia va decidir que compartiríem els entrants i van servir els fettuccine dividits en dos plats. MALAMENT. Era el meu plat, la meva elecció i jo ja compartiría el que volgués. La mirada del Santi, cap a mi i cap a la pasta, em va fer mossegar-me la llengua. Molt bons i en força quantitat per estar dividits.

Van arribar els cargols, dels que havíem demanat mitja i vam veure que era una bona ració també. Quan el Santi va acabar-los estava ja gairebé ple. A mi em van posar plat, pinxo, tovalloleta i fins i tot em van dir que els tastés i que suqués el pa, que estava molt bo. MALALAMENT. Encara que estiguem a Lleida no cal insistir en que mengi cargols així que vaig estar mirant com els gaudia el Santi, en comptes d'estar menjant jo el meu plat de fettuccine.


Segons
El plat de Calamar rostit amb carxofes i salsa de fino, alls negres i pernil i el “Txuletón” de porc ibèric a la brasa amb chutney de mango i oliva negra. Un dels plats ens sobrava. Al Santi més encara, que portava ja els cargols. La costella de porc estava deliciosa però el calamar ja el van menjar per això de que t'han educat de petita a no deixar res al plat.


Postres
Impossible demanar postres. I va ser una llàstima perquè d'haver demanat els plats amb una bona orientació jo hagués fet els formatges.

Begudes
Vam beure aigua osmotitzada a l'Aimia, la cervesa d'arribada, un parell de copes de vi, el Petit Almodí D.O. Terra Alta i un tallat per acabar.
El compte
Primer va arribar el compte amb una copa menys i una ració sencera de cargols, vam reclamar que faltava afegir una copa al compte i que de cargols era mitja. Doncs van afegir el vi i la resposta va ser que de cargols van servir una ració sencera. MALAMENT. Jo sóc igual de pobre amb 7,5 € més o menys però si he demanat mitja ració, m'has de cobrar mitja ració. Vam pagar els 46 € per cap i vam marxar. Per cert, la data és el 28 de gener, que al tiquet no apareix.

Resum del restaurant Aimia

  • Local còmode, ample (unes taules més que altres), lluminós i amb música ambiental britànica jazz, blues, pop.
  • Personal de sala correcte, agafant comandes sense orientar i servint plats al seu aire.
  • Cuina actual en barra vista amb una cuina interior de suport.
  • Preu correcte.
  • Reserva per WhatsApp.
Punts Positius:
- Carta engrescadora i plats que ens vam agradar, bones elaboracions.
- Plats de bona mida així que, encara que a priori sembli car, considero que tenen un preu correcte en relació quantitat-qualitat.
- L'espai està molt bé, fins i tot estovalles en un moment que cada vegada es veuen menys. 
Punts negatius:
- Intentar portar-te a la taula del raconet estant la resta disponibles.
- No fer una orientació sobre quantitats i plats a demanar. Dóna la impressió que volen inflar el compte.
- Decidir quins plats han de compartir el comensals.
- Cobrar més del que s'ha demanat.
- No afegir la data al tiquet.

Un local al que anàvem amb bones referències i pensant que faríem un sopar per gaudir i del que vam sortir amb la panxa plena però no amb tan bon gust de boca com esperàvem degut al servei de sala.