Carrer Ponts d'Icart, 19
Tfn 977 24 84 85
Preu orientatiu: 35€
Menú diari: 18€ Menú degustació: 38€ Menú d'autor: 55€ |
El Terrat Restaurant
LOCAL
| |||||
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
1 hora P La Pedrera
|
Espai:
Mitjà (60 p)
Terrassa |
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Cadires
Còmode |
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Tovalloles
|
Canviador:
No
Extres:
Higiene_femenina
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Moderna
Llarga (tapes_i_plats) |
Vins:
De la Terra
D'altres terres | D'altres països |
IDIOMES
| |||||
Català
|
Español
|
Sempre que sopo a El Terrat vaig convidada per la Vicky, per què? perquè és el seu restaurant preferit i quan ha de celebrar algun esdeveniment, acaba escollint-lo. Jo no me'l miro amb els mateixos ulls i no acabo de trobar-li tot el que ella hi veu, però es que trobo que hi ha plats molt bons i d'altres que no semblen del lloc, o em passa alguna cosa rara... Teniu la ressenya del 2013 aquí.
En aquesta ocasió vam aprofitar que estava el menú del Tàrraco Tapes de Primavera, que per 30€ ofereixen 7 plats-tapa, uns postres i una ampolla d'Estrella Damm de 66 cl. (1 hora de aparcament i iva inclosos).
Com que no tots son de cervesa, i jo la primera, vam demanar un vi del Priorat, el Dominicus 2010. Versàtil i fàcil de beure.
Menú de tapes:
La llauna d'escopinyes amb el nostre vermut. El suc també portava uns daus de gelatina de l'aigua de les escopinyes, era com mastegar el mar lleugerament. La copa amb escuma de vermut, amb una oliva i un seitó al fons estava deliciós. Un plat de 5.
Broqueta de pollastre a l'ast amb cruixent de trompeta de la mort. Que millor es menja amb forquilla, la porció de pollastre s'esfondrava al aixecar el pal que lo punxava. El palet aquest estava per guarnit només. Sucat el pollastre en la salsa aquella estava molt bo, no vaig notar el cruixent però era un inconfusible sabor a l'ast. Mala sort que em va tocar el (pot ser) únic os que hi havia. Un plat de 4.
Airbag de canelons de brandada de bacallà. El punts vermells són deliciós pebrot del piquillo, la crema marró un humus pla. El caneló estava farcit d'una brandada bastant bona però no era de pasta, era cotna de porc arrebossada i fregida. La textura era acceptable; el regust d'oli (o greix) oxidat, no. No vaig poder menjar-lo, el Santi s'ho va menjar. Un plat de 2.
Fals ravioli de gamba de Tarragona amb alvocat, llet de coco i aire de llima. Un plat quasi perfecte. Per a mi sobraven la meitat dels fils vermells (bitxo) perquè apaivagaven sabors de la gamba, de les esferificacions de blat de moro, l'escuma de llima, la suau i fantàstica llet de coco... Un plat de 4. Tàrtar de vieires lleugerament planxat amb alga wakame i pinya al forn. Afegeixen un raig de cava sòlid, que es veu a la part dreta, el coll de la mitja ampolla que fa de plat. Sí, li diuen sòlid però el serveixen en un raig ¿?. Vaig tornar a trobar els daus de aigua de mar. La primera vegada estan molt bé, però no cal abusar... La vieira espectacular, la resta d'acompanyaments em sobraven i deixaven un regust amarg a la boca (la pinya no, és clar). La fulla d'ostra molt bona!!. Un plat de 3. Flamenquín de presa ibèrica amb foie i pernil. Vaig veure l'arrebossat i ja patia però estava bo, de fet un tros més que l'altre. Per què? qüestió de greixos... I vaig tornar a tenir mala sort. La làmina que es veu a la foto entre els dos rotllos és parmesà cruixent. Els meus companys de taula es delectaven i jo el trobava amarg. Com que no s'ho creien, encara que es veia que estava un punt més fosc que els seus, el van tastar, i "vaja!, sí que està amarg... tens raó Pepa. Doncs el meu estava molt bo!" I així es va acabar el cruixent de formatge del meu plat-pissarra. Un plat de 3. Coca de magret d'ànec amb espàrrecs, brie, maduixes i ruca. Amb dos ingredients evitables: la caixa i la maduixa. No vaig captar el que la maduixa aportava al plat. L'ànec en bon punt de cocció i la coca molt bona també. Un plat de 4. Bunyol de xocolata blanca i negra amb la nostra chartresina. Un parell de bunyols amb un tub amb fruita de la passió que està per estrenar i obres amb el tap, com un tub de crema qualsevol. I un preparat amb Chartreuse en un tub d'assaig que t'expliquen com barrejar abans de beure'l. Fantàstic tot i original presentació (sobre tot si no has trepitjat mai un laboratori). Postres de 5. Al final només vam beure dues ampolles de cervesa així que el vi el van considerar dins del menú. Desconec si això va ser perquè la Vicky és una habitual del lloc o ho farien amb altres comensals. L'atenció va ser correcte, però el local estava ple i sort que nosaltres portàvem obridor de cervesa perquè van oblidar obrir la segona cervesa es i el nois de la taula miraven l'ampolla amb desig. El millor del sopar? la companyia i celebrar que la Vicky i en Pep han fet un any més!!!! Felicitats i per molts anys!!!!
Veig que millora adecuadament.
ResponEliminaNo m'ha acabat de convèncer... No passa a la llista de pendents de quan visqui a Tarragona... :)
ResponEliminaSalut!!
A mi tampoc, però com que la Vicky té debilitat per aquest lloc...
EliminaSalut!
Mira que tens un feeling especial amb El Terrat i al final ens contagiaràs a tots!!!
ResponEliminaPetons! Ei, espero la crítica del vi al teu bloc!!!
Ho faré Pepa
ResponEliminaQue bona i sorprenent és la fulla d'ostra. Sempre que vaig a La Boquería penso de comprar-la (imagino que no la deuen de tenir a gaires llocs més), però com no crec que venguin capses amb 10 fulles, acabo sempre descartant-ho.
ResponEliminaNo està malament per 30 €, però aquesta modalitat de tanta tapa la trobo ja una mica sobrexplotada. Jo faria dos o tres tapes d'aquestes per jugar i un plat més consistent.
Salutacions!
Sí, la fulla d'ostra és espectacular!!!
EliminaDinant així de tapes de vegades et quedes amb la sensació de que falta alguna cosa, clar, el plat principal. Aquest restaurant té una carta molt llarga de tapes i algun plat de carta però clar, això de les tapes sembla que està de moda...
Salut!