De vegades menys és més
Avui tocarem un tema que segur que té partidaris i detractors: les “decoracions” dels plats de postres.
No sé quan va ser, però hi va haver un moment que va semblar que era imprescindible decorar les postres (i altres plats) en el moment de servir-los. Haig de reconèixer que amb les incorporacions el plat es veu més ple i més vistós, però l’afegit incorpora alguna cosa positiva?
Quan els afegits són de qualitat, de vegades, aporten un “plus” a les postres, però de vegades -normalment als restaurants modestos- malgrat el producte inicial és molt correcte, l’acompanyament és de baixa qualitat i fa que unes postres que podrien haver estat prou dignes, es converteixin en un mal tancament de l’àpat.
És indiscutible que un bon flam amb el seu caramel, acompanyat amb una bona nata fan una parella difícilment superable, però que passa quan anem a un restaurant i el personal de la cuina ha fet un flam comme il faut amb ous, llet i sucre; i en el moment de servir-lo el personal de sala agafa un pot d’escuma d’afaitar (li diuen nata d’esprai) i n’hi fot un raig al plat.
Qui diu un flam, diu unes trufes gelades, un pastís, un púding o qualsevol altre cosa. La nata d’esprai hauria d’estar prohibida per llei.
El pastís de formatge m’agrada molt, però aquell moment on veus de reüll com agafen un pot de “sirope” de maduixa del supermercat (per a més inri Mercadona) i et fan el “favor” de ruixar el pastís amb aquell suc infecte, és una sensació només comparable a veure seguides totes les pel·lícules de “La matanza de Texas” (pel color del txarop)
Les decoracions com ara nates d’esprai, toppings, coulis, txarops i similars són un terreny minat. Últimament a molts llocs, quan demano els postres, acostumo a preguntar si porten acompanyament i generalment demano que no me’n posin. Que aporta un xarop de maduixa a unes figues???. Que aporta un xarop de caramel a un pastís que ja porta crema cremada??
A més, de vegades els postres porten tanta decoració que no saps ben bé el que estàs menjant.
En definitiva. Al lloro amb el que acompanya les postres, millor un cafè o un xupito que segons quines altres coses.
En definitiva. Al lloro amb el que acompanya les postres, millor un cafè o un xupito que segons quines altres coses.
Herr Karl's Ott
És així, hi han postres,guarnicions o entrants que en la seva simplicitat i bona elaboració rau la seva exquisidesa.
ResponEliminaQuan hi ha un bon producte al plat, afegir-hi coses sobreres és un pecat!!
EliminaSanti
El Sr. Kars'l Ott no ha fet cap comentari sobre la vaixella, que també deixa-la anar...
ResponEliminaQuan et posen salses, i fins i tot gelats, en una safata de pissarra, jo em pregunto, algú a cuina ha fet el gest de menjar aquest plat abans de decidir si és l'opció més adient????
I les figues amb "chorro de fresa" ja em dol a l'ànima.
Salut!
La gràcia de la pisarra és anar perseguint el gelat fins que al final has de posar el dit per aturar la cursa! :-)
ResponEliminaSanti
hahahahahaha
EliminaHahahaha. Molt bona, Santi
EliminaJo sempre demano els flams sense nata ni res afegit. Si el flam és bo, què li cal afegir??'
ResponEliminaPer a mi, si la nata és bona, no li fa cap mal, però quan sento el soroll de l'esprai... Ja m'agafen tots els mals!! ����
EliminaSanti