diumenge, 12 de febrer del 2023

AIMIA RESTAURANT, MILLOR CUINA QUE SERVEI


Aimia
25003 Lleida
Carrer Dr. Combelles, 67
tel. 973 261 618
Preu orientatiu: 50 €
Menú Aimia: 40 € + Beguda i pa
Menú Alma d'Aimia: 65 € + Beguda i pa
VEURE a GOOGLE VEURE a FACEBOOK VEURE a INSTA VEURE la WEB
3,5
3,5 - Bona cuina amb servei al seu aire.





Cuina actual amb base mediterrània i barra amb cuina vista. Local accessible i atenció correcta, una mica al seu aire. Preus ajustats. Són un 3,5 estrelles Pepa Pink.
Michelin Bib Gourmand

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (50 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Penja-robes petit
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
-
Presentació:
Llibre
Vins i caves:
De la Terra
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà



Aimia està a la zona de l'Escorxador de Lleida. Un local que fa cantonada i gaudeix de amplas finestres, però altes, per no fer dels comensals un aparador. A la nit baixen les persianes però durant el dia entra molta llum.
Està qualificat com a Bib Gourmand a la Guia Michelin, és a dir, bona relació qualitat-preu.

La porta i el logo són una mica semblen una mica de discoteca dels anys 70. L'interior és d'un estil minimalista donant protagonisme a la barra i la cuina vista. A la volta de la barra, la sala s'obre en un ample espai amb taules més petites, totes vestides amb estovalles blanques.

El local és totalment accessible i amb lavabo adaptat.

La carta del Aimia Restaurant

Una carta dividida en clàssics, entrants i segons. Plats mediterranis com la sobrassada, les ostres,  coca, arròs... que es barregen amb preparacions com el tiradito, el thai o el chutney.
Postres, incloent un assortiment de formatges i gintònics per acabar l'àpat.
Una cuina actual amb plats per a tots els gustos, incloent els cargols, per descomptat.

Si vols fer un tast de diversos plats, tens dues opcions de menú degustació, Aimia i Ànima d'Aimia, als que has d'afegir la beguda i el pa.

El celler es centra en vins catalans participant també amb petits productors i ofereix algunes ampolles en vi a copes.

Què vam sopar al restaurant Aimia

Un sopar de parella aprofitant una visita a Lleida per motius de feina.
En arribar, una cambera, dos cambrers i la barra amb el cuiner. La noia ens van guiar fins una taula petita del fons de la sala, a la volta. Li vaig dir que no m'agradava, que volia una davant de la barra i ens va dir que cap problema. Encara sort perquè ja començàvem MALAMENT.

Al ser sopar tampoc volíem atipar-nos gaire i vam demanar consultant una mica les quantitats. MALAMENT perquè en cap moment el noi que ens va atendre va avisar que pot ser ja n'era prou... Sembla que ens veuen grassonets i pensen que som uns golafres o es que volen inflar el compte.
Al seure a taula ens van servir unes olives i uns aperitius amb wasabi amb les begudes.

El clàssics d'Aimia
Vam començar amb una Croqueta de bacallà i sobrassada de Xesc Reina que el Santi va gaudir molt i jo la Croqueta de gamba thai que estava molt bona també. La foto no li fa justícia perquè són de bona mida.

Entrants
Fettuccine amb salsa cremosa de calçots i eriçó de mar per a mi i pel Santi Cargols al llampec (1/2 ració). I vam demanar mitja ració perquè a mi no m'agraden, encara que al servir-los van insistir que mengés.

Nosaltres vam especificar al demanar que era un plat per un i un altre plat per l'altre. Doncs res, algú de l'Aimia va decidir que compartiríem els entrants i van servir els fettuccine dividits en dos plats. MALAMENT. Era el meu plat, la meva elecció i jo ja compartiría el que volgués. La mirada del Santi, cap a mi i cap a la pasta, em va fer mossegar-me la llengua. Molt bons i en força quantitat per estar dividits.

Van arribar els cargols, dels que havíem demanat mitja i vam veure que era una bona ració també. Quan el Santi va acabar-los estava ja gairebé ple. A mi em van posar plat, pinxo, tovalloleta i fins i tot em van dir que els tastés i que suqués el pa, que estava molt bo. MALALAMENT. Encara que estiguem a Lleida no cal insistir en que mengi cargols així que vaig estar mirant com els gaudia el Santi, en comptes d'estar menjant jo el meu plat de fettuccine.


Segons
El plat de Calamar rostit amb carxofes i salsa de fino, alls negres i pernil i el “Txuletón” de porc ibèric a la brasa amb chutney de mango i oliva negra. Un dels plats ens sobrava. Al Santi més encara, que portava ja els cargols. La costella de porc estava deliciosa però el calamar ja el van menjar per això de que t'han educat de petita a no deixar res al plat.


Postres
Impossible demanar postres. I va ser una llàstima perquè d'haver demanat els plats amb una bona orientació jo hagués fet els formatges.

Begudes
Vam beure aigua osmotitzada a l'Aimia, la cervesa d'arribada, un parell de copes de vi, el Petit Almodí D.O. Terra Alta i un tallat per acabar.
El compte
Primer va arribar el compte amb una copa menys i una ració sencera de cargols, vam reclamar que faltava afegir una copa al compte i que de cargols era mitja. Doncs van afegir el vi i la resposta va ser que de cargols van servir una ració sencera. MALAMENT. Jo sóc igual de pobre amb 7,5 € més o menys però si he demanat mitja ració, m'has de cobrar mitja ració. Vam pagar els 46 € per cap i vam marxar. Per cert, la data és el 28 de gener, que al tiquet no apareix.

Resum del restaurant Aimia

  • Local còmode, ample (unes taules més que altres), lluminós i amb música ambiental britànica jazz, blues, pop.
  • Personal de sala correcte, agafant comandes sense orientar i servint plats al seu aire.
  • Cuina actual en barra vista amb una cuina interior de suport.
  • Preu correcte.
  • Reserva per WhatsApp.
Punts Positius:
- Carta engrescadora i plats que ens vam agradar, bones elaboracions.
- Plats de bona mida així que, encara que a priori sembli car, considero que tenen un preu correcte en relació quantitat-qualitat.
- L'espai està molt bé, fins i tot estovalles en un moment que cada vegada es veuen menys. 
Punts negatius:
- Intentar portar-te a la taula del raconet estant la resta disponibles.
- No fer una orientació sobre quantitats i plats a demanar. Dóna la impressió que volen inflar el compte.
- Decidir quins plats han de compartir el comensals.
- Cobrar més del que s'ha demanat.
- No afegir la data al tiquet.

Un local al que anàvem amb bones referències i pensant que faríem un sopar per gaudir i del que vam sortir amb la panxa plena però no amb tan bon gust de boca com esperàvem degut al servei de sala.

2 comentaris:

  1. Ja amb la desagradable costum, de quan arribes a primera hora, intentar col·locar-te a la pitjor taula, desmotiva del tot.... En primer lloc, perquè en el fons van de «llestets» sense ser-ne. Una mica pensant, no s'adonaràn que aquesta taula és la pitjor... Un problema molt típic de cambrers i cambreres que van de «sobrats», quan en realitat són uns «mancats» 😂.

    Un dia em va passar en una pizzeria que era famosa als jardinets de Gràcia i crec que ja no existeix. Entro amb el meu fill a primera hora, el local totalment buit i ens porten a una taula al final de tot amb total incomoditat. Fent gal·la del meu estil #Mal_Carat, miro amb despreci i els dic que he canviat d'opinió i marxo.

    Em van seguir fins la porta, com gossets d'aquells que fan festes, insistint en oferir-me una altra taula. No vaig cedir i vam anar a un altre lloc.

    La resta de «MALAMENTS», ja són conseqüència del «mancats» que he dit abans.

    Saut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona cuina a una sala amb tres cambrers dels quals sobren uno o dos. Se'ls veia allà dempeus sense res que fer, amb les mans creuades o repenjats a la barra donant conversa el cuiner, mentre que ell no s'aturava.
      He estat en restaurants que aquesta mida de sala "se la ventila" una persona sola.

      En fi, pot ser estan en pràctiques i per això hi ha tres persones a sala i tenen aquest comportament... Algú hauria d'acompanyar aquestes pràctiques.

      Salut!

      Elimina