Carrer de la Costa, 41 (Dalt de la Vila)
Tfn 933 845 652 Preu orientatiu: 25€ |
La Costa
LOCAL
|
|||||
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
|
Espai:
Petit (30 p)
Pati
|
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Cadires
Banc |
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Aire
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Extensa
|
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres |
Altres:
Gintònics |
IDIOMES
| |||||
Català
|
Español
|
Resulta que a Badalona hi ha un museu municipal (Museo Badalona) que inclou entre els seus espais les termes de la ciutat romana de Baetulo, un jaciment arqueològic excepcional. Aprofitant una visita a Barcelona, vam anar a veure aquesta important empremta històrica i en acabar vam buscar un lloc per sopar.
A la part de Dalt de la Vila, pujant un carrer gairebé impossible, tant per la pendent com per la calçada de pedres, després d'uns esglaons, vam arribar a La Costa. El local és acollidor, combinant pedres amb fusta i un banc endrapat en vermell que trenca amb els colors marrons i negres que predominen. Les taules de mida correcta però una mica massa a prop unes d'altres, amb les modernetes estovalles individuals. Hi ha un pati amb dues taules més, per a fumadors desesperats... Els lavabos comparteixen pica i el quartet assignat a les dones té les dimensions perfectes per un home dels que no fan servir la porta, quan intentes tancar-la des de dins, has de pujar a la tapa.
El personal molt amable. Ens van donar opció a elegir taula, només hi havia una parella de nois sopant i dues taules paredes per a 6 o 8. Quan van acabar de demanar els plats el local estava ple i les taules grans ocupades, una per un grup de jubilats (o molt propers) i l'altre per un grup de dones, fet que va fer pujar el nivell de so ambiental.
A més a més de la carta, que és llarga i tens de tot per escollir, hi ha plats a una pissarra com suggeriments de temporada i novetats. Nosaltres vam demanar un d'aquesta pissarra i un vi jove D.O. Conca de Barberà, Cara Nord.
Brandada de bacallà. Servida amb torradetes, era una massa consistent amb la que havies de tenir cura perquè les torradetes es trencaven. De sabor estava prou bona.
Pop La Costa. Únic plat de la carta que vam demanar i que crec recomanable. Una versió del pop a la gallega servit calentet. Amb patata, pebre vermell, allioli, un pop tendre i molt saborós. El Santi és més "saladet" que jo i vam demanar una mica de sal. Peus de porc amb trompetes de la mort. Deliciosos, grans, amb una bona salseta per sucar pa. Per cert, el pa (ese gran olvidado) estava molt bo també. Magret d'ànec amb confitura de ceba. Feta al punt, encara que a mi m'agrada una mica menys fet no vaig avisar. Flam de recuit per postres i per compartir, perquè estàvem prou tips. Ens vam convidar a un parell de xopets i al sortir vam comprovar que fins i tot les taules de l'entrada estaven plenes, un dimarts!! Vam tenir sort trobar taula doncs.
De preu bastant bé, poc més de 32€ per cap. Bona atenció, plats bons i em va agradar la perxa pels abrics.
Si us animeu a visitar el Museu de Badalona, La Costa es una bona opció per acabar la visita.
A la part de Dalt de la Vila, pujant un carrer gairebé impossible, tant per la pendent com per la calçada de pedres, després d'uns esglaons, vam arribar a La Costa. El local és acollidor, combinant pedres amb fusta i un banc endrapat en vermell que trenca amb els colors marrons i negres que predominen. Les taules de mida correcta però una mica massa a prop unes d'altres, amb les modernetes estovalles individuals. Hi ha un pati amb dues taules més, per a fumadors desesperats... Els lavabos comparteixen pica i el quartet assignat a les dones té les dimensions perfectes per un home dels que no fan servir la porta, quan intentes tancar-la des de dins, has de pujar a la tapa.
El personal molt amable. Ens van donar opció a elegir taula, només hi havia una parella de nois sopant i dues taules paredes per a 6 o 8. Quan van acabar de demanar els plats el local estava ple i les taules grans ocupades, una per un grup de jubilats (o molt propers) i l'altre per un grup de dones, fet que va fer pujar el nivell de so ambiental.
A més a més de la carta, que és llarga i tens de tot per escollir, hi ha plats a una pissarra com suggeriments de temporada i novetats. Nosaltres vam demanar un d'aquesta pissarra i un vi jove D.O. Conca de Barberà, Cara Nord.
Brandada de bacallà. Servida amb torradetes, era una massa consistent amb la que havies de tenir cura perquè les torradetes es trencaven. De sabor estava prou bona.
Pop La Costa. Únic plat de la carta que vam demanar i que crec recomanable. Una versió del pop a la gallega servit calentet. Amb patata, pebre vermell, allioli, un pop tendre i molt saborós. El Santi és més "saladet" que jo i vam demanar una mica de sal. Peus de porc amb trompetes de la mort. Deliciosos, grans, amb una bona salseta per sucar pa. Per cert, el pa (ese gran olvidado) estava molt bo també. Magret d'ànec amb confitura de ceba. Feta al punt, encara que a mi m'agrada una mica menys fet no vaig avisar. Flam de recuit per postres i per compartir, perquè estàvem prou tips. Ens vam convidar a un parell de xopets i al sortir vam comprovar que fins i tot les taules de l'entrada estaven plenes, un dimarts!! Vam tenir sort trobar taula doncs.
De preu bastant bé, poc més de 32€ per cap. Bona atenció, plats bons i em va agradar la perxa pels abrics.
Si us animeu a visitar el Museu de Badalona, La Costa es una bona opció per acabar la visita.
No el conec, però prou bé oi? .... I ara tots els exciteds de Badalona parlen del "Estupendu"....
ResponEliminaQuan van inaugurar ara fa un parell de mesos, fins i tot els van posar un mini-bus que sortia de passeig de Gràcia i els van portar a papear gratis (de fet jo vaig rebre l'invitació) una mica a l'estil de "comer cabrones, pero luego escribir y si no sabeis Instagram...".... :) :)
Per cert... algun problema amb els jubilats...??
La veritat és que està bé, falla el tema taules massa juntes i els lavabos.
EliminaDel Estupendu no sé res, ja saps que jo estic desconnectada del món blogger i no em conviden a res, ni ganes!!, que no me vendo! :-)))
Els jubilats no fan soroll, allí sopant tan tranquil·lament, una taula prou calmada, ara de l'altra taula...
Salut!
No sé que és pitjor... Si una taula de jubilats o bé una taula de dones. La conjunció de dones jubilades, per sort no l'he hagut de patir, però deu ser com l'antesala de l'infern...
ResponEliminaParlant del restaurant, m'han cridat l'atenció las dimensions dels peus de ministre... Tens idea de perquè són tan grans en alguns (pocs) llocs i quasi famèlics en la majoria?? Crec haver sentir que és degut a si són davanters o del darrera, però no sé si influeixen altres factors...
Salutacions!!
He de vigilar el que dic no sigui políticament incorrecte :-) Crec que una taula de dones sempre serà més escandalosa que una d'homes i no tan sol pel volum de la conversa, que quan bevem una mica i ens soltem la melena podem explicar mil coses. Jubilades? Amb l'edat tothom perd la vergonya, oi?
EliminaAixò de les mans d'Urdangarín suposo que serà també per l'edat del bicho, no? Però realment, ni idea. :-)
Salut!
Malgrat la proximitat de Barcelona (la gent hi té tendència), a Badalona hi han uns quants restaurants amb una RQP força interessant
ResponEliminaNo dubto que hi hagi bons restaurants per allà, i més tenint la zona del port i la platja, però és el que dius, Barcelona tira amb més força. No obstant això, vull remarcar el fantàstic museu que hi ha a Badalona, és una joia romana el que hi ha allà, força recomanable i com excusa per fer un dinaret a la ciutat.
EliminaGràcies per la teva visita Escorpí :-)
Salut!