diumenge, 12 de juny del 2016

BARDENI, TAN ADDICTIU QUE HAURIA DE SER IL·LEGAL

Establiment: Bardeni, el meatbar
08013 Barcelona
Carrer València, 454
Tfn 932 314 511
Preu orientatiu: 40€

Bardeni

Carn de qualitat tractada amb cura i saviesa. També croquetes, amanida, sardines... Atenció estupenda, preus raonables. No admeten reserves. Sense dubtes un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (30 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Decoració: Bola_de_drac
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Petit atril
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Español
English

Des de que vaig llegir la primera ressenya del Bardeni al bloc del Ricard Sampere (podeu veure-la aquí) tenia ganes de tastar aquest lloc. Això dels tamborets em tirava una mica enrere però al desembre el van reformar i ara hi ha, fins i tot, diferents models de cadires on seuràs còmodament. Jo vaig escollir el banc i era molt comfortable.
Per entrar s'ha de trepitjar una bàscula com d'escorxador, però tranquil, que marcarà uns 40 quilograms. La sala és molt acollidora, les rajoles blanques de les parets trenquen amb la foscor de les taules. Els suggeriments del dia escrits en vermell i la carta en negre li resta la fredor a aquestes parets enrajolades tipus carnisseria. No sé com era abans però ara és un local on et sents molt de gust.
Per suposat, seguint la moda d'ara, no hi ha estovalles, ni tan sols individuals. I seguint la moda d'ara, la carta està pensada en plats per a compartir i mitges racions per a que facis un tast de diverses elaboracions. I aquest format amb una bona cuina funciona, de fet nosaltres vam demanar uns platets per a compartir i després un per cadascú, però tot estava tan bo que ens dèiem "¿demanem un altre, oi? entre tots podem!" Ens vam tornar "Bardeniaddictes".
Com que venia la meva mare en aquesta ocasió vam donar-li el gust amb un vi que ella li agrada i és del seu poble: Juan Gil, D.O. Jumilla. I per donar-li el gust a la meva nena vam començar amb el foie mi-cuit, compota de poma i vainilla. Tota una delícia que si ens descuidem no tastem.
Per donar-nos el gust el Santi i jo el guisat de callos amb ou esclafat, plat fora de carta. Amb el pa espectacular que serveixen vam deixar el plat net. Vam menjar sis racions de pa durant el dinar. Addictiu també.
El següent a compartir va ser el plat de ous mollet escalfats amb pop i patata. Aquest per menjar amb cullera i no perdre cap mos combinant la crema de patata amb el ou i un pop tendre.
I un tataki de tonyina, soja i sèsam que ens vam cruspir mentre que la taula de japonesos del costat ens mirava amb somriures.
Com plats individuals van ser el filet d'Angus beef de Nebraska, amb graten de patata per la meva mare. Em feia por perquè a ella l'agrada la carn feta (tot un crim, ho sé). La vaig tastar i tot estar molt feta pel meu gust, es desfeia a la boca.
Vaig haver de suplicar a la meva filla que deixes tastar alguna cosa del seu plat de
vaca Charolais, patata ratte i salsa cafè de París. Segons ella la salsa estava "tan bona com la teva!!! mama, has de fer-ne més!!" Sí, sí, molta floreta però no em va deixar tastar res.
Per a mi
l'onglet amb ceba tendre i salsa Priorat. Que sí vaig compartir i que és tota una delícia. La ceba li va perfecta.
El
steak tartar d'Angus beef estil Caldeni que va demanar el Santi va acabar com plat compartit. El va demanar amb punt mig picant. Feia temps que no menjava un tàrtar tan bo. La meva mare no el va tastar; ella ni tàrtar, ni lletons, ni llengua, ni cua...
Se suposa que ja havíem d'anar pels postres però els plats del Bardeni són addictius i en volíem més. Per tal que la meva mare s'animés a tastar la cua vam demanar el
caneló de cua de vaca Bretona, beixamel i fruits secs. Li va costar però tant vam insistir que per primera vegada a la seva vida va menjar cua i li va agradar. Aquest caneló és irresistible! També vam repetir steak tàrtar, aquesta segona vegada va arribar un punt més picant, també boníssim.
I mentre que el Santi es demanava postres, jo vaig demanar la
costella de vaca al forn, feta a baixa temperatura, servida sobre una parmentier i una reducció. Impressionant. Aquest plat estava fora de carta, si teniu sort i el trobeu, no tingueu dubtes en demanar-lo.
Per postres van ser la selva negra, una versió diferent servida amb gelat; crema catalana, en escuma, extremadament suau; i tocinillo, amb un gelat que no vaig tastar. Pel meu gust, el millor dels tres el tocinillo.

Tot aquest festí ens va sortir a uns 47€ per cap, però entenc que altres persones mengen menys que nosaltres i per 30€ pots gaudir d'un plat de bona carn. Ara ja som addictes i hi hem de tornar per tastar les sardines, la llengua, els lletons (si tenim sort), les hamburgueses...
Sí, està al costat de la Sagrada Família i hi ha molta gent per allà, però ningú és perfecte.

6 comentaris:

  1. Ostres.... quina mare més 'pija' tens que no menja 'menuts'.... :) No fa per tu..... I no t'ho prenguis malament... ho dic en el sentit de que com tu i jo mengem de tot, no m'esperava això....

    Dit això, Bardeni és sempre un festival.... Just dijous sopant amb el meu fill a Due Spaghi (un maridatge amb vins italians), em comentava que feia pocs dies havia anat allà i també lo que havia gaudit...

    Ahhh... i gràcies per la referència...!!

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha, m'ha costat molt menjar de tot amb una mare així, ni l'agrada la cuina, ni em feia purés o cremes i per arrodonir li agraden just les tres coses que a mi no: cervell, fetge i ronyons.

      Bardeni espectacular. Quan acabin de tastar tota la carta visitarem al "germà gran", el Caldeni.

      Salut!

      Gràcies a tu per la recomanació!!!

      Elimina
  2. Això no va ser un dinar, us vareu fer un homenatge!!! Anava llegint i mirant les fotos dels plats i...el teclat ha quedat ple de saliva, hahahaha.
    En això dels menuts coincidim, no m'agrada la seva textura (ronyons, fetge, callos, etc.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, a mi els callos sí m'agraden. El fetge... només el "foie" m'agrada, sóc incapaç de menjar un bistec de fetge de mamífer.

      Homenatge :-) Es que els plats són bons i al compartir sempre t'animes a demanar més. Pero no creguis, que encara ens queden plats per a tastar. :-)

      Salut!

      Elimina
  3. No hauria d'haver-te llegit a aquestes hores del matí i sense esmorzar... Que he de fer jo ara? No sé on anar a esmorzar o dinar després d'això...

    Jo al contrari, conec Caldeni i em falta tastar Bardeni. Espero que ben aviat...

    Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan acabin la remodelació del Caldeni serà qüestió de fer un mos.

      Salut!

      Elimina