DENASSUS, PER MENJAR COM ES DIU

Denassus 08004 Barcelona Carrer de Blai, 53 tel. 933 87 76 45 Preu orientatiu: 35 €

3,5 - Bons plats, local petit.

Cuina mediterrània, tapes, platets i molts vins. Local petit, accessible, bona terrassa. Bona atenció. Són un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Petit (35 p) Terrassa	Distribució: Justeta Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Cadires altes	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Llibret, curta	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Còctels
IDIOMES
Català	Castellà

Al Poble Sec, una zona plena de turistes, trobem el Denassus. Un local petit amb taules minúscules amb tamborets de difícil accés, al menys per a mi, amb només unes taules baixes per a 6 persones i uns quants seients més a la barra.

A l'entrada està l'home dels nassos donant la benvinguda.

El Denassus està ubicat al Carrer de Blai, un carrer de vianants perfecte per una terrassa. Es veu còmoda però com a la reserva no vam especificar si volíem taula dins o fora, ens van seure dins.

Crida l'atenció la quantitat d'ampolles que hi al local. Moltes opcions per escollir que serveixen amb la copa adient a tipus de vi.

Encara que l'espai es ajustat, disposen de lavabo adaptat.

La carta del Denassus

Es tracta d'una carta curteta amb plats que recomanen com les croquetes d'ànec Pekin, els ous amb pernil, cecina o foie, formatges, embotits, ostres, braves... Un apartat de brasa i altres de "cullera i tovalló" amb plats tradicionals com el fricandó.

També tenen suggeriments del dia segons el mercat del dia.

Pa de masa mare de La Fabrique del Poble Sec i oli d'oliva Terres de llum del Baix Maestrat.

Postres amb pastís de formatge, xocolata amb oli i sal, coqueta de Santa Teresa o geladets.

Un celler important en el que pots deixar-te aconsellar o fer una ullada per les parets del Denassus.

Què vam dinar al Denassus

Després de ajustar-nos a la tauleta vam demanar tots els plats pensant en compartir i acompanyar-los d'una copa de vi i pa.

Per compartir
Les Croquetes d'ànec Pequí i braves Denassus. Les croquetes són més aviat ànec, no amb textura de croqueta, van amb la salsa hoisin i cogombre ratllat, estaven molt bones. Les braves de veritat, picants que es podien combinar també amb l'allioli.

Plat del dia
Una amanida de tomàquet amb piparra picadeta.

Plats de cullera i tovallò
Els calamars de platja amb mongeta de Santa Pau i botifarra negra al que va afegir un raig d'oli per sucar-hi pa i una cassoleta de callos, morros i els seus apòstols. Aquí vam sucar pa amb plaer.

Postres
-

Begudes
Vam beure aigua i un parell de copes d'un vi jove D.O. Terra Alta amb garnatxa que no recordo el nom.

El compte
Uns 32 € per cap. Un preu correcte pel global de l'àpat.

Resum del Denassus

• Local petit amb més taules altes que baixes. També barra. Taules petites.
• Personal de sala atent.
• Cuina mig vista, platets, tapes.
• Preu d'acord als plats.
• Reserva per tfn.
• Terrassa

Un local que, encara que accessible, poc indicat per anar amb cadires de rodes o ajudes per caminar, llevat que et quedis a la terrassa, això sí.

La majoria dels comensals del Denassus eren turistes menjant pernil i bevent vi com si no hi hagués un demà.

Lleig el fet de portar pa amb tomàquet quan vam dir clarament "sense, pa tal qual, per sucar als callos". No és pels 60 céntims de diferencia, però nosaltres no som turistes als que inflar el compte.

LA TOMAQUERA, ARA AMB PREUS PER TURISTES

Establiment: La Tomaquera 08004 Barcelona Carrer Margerit, 58 Tfn 675 90 23 89 Preu orientatiu: 30 €

La Tomaquera

2,5 - Car i amb poc tacte.

Cuina catalana, tradicional, brasa. Especialitat en cargols. Local clàssic, molt bon cambrer però encarregada un punt "sobrada". Preus descompensats. Un 2,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Esgalons Aparcament: Zona verda	Espai: Mitjà (60 p)	Distribució: Estreta Il·luminació: Suficient	Mobiliari: Cadires	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Clàssica	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres:
IDIOMES
Català	Castellà	Anglès

Arribar al Poble Sec un grup de tretze persones un divendres a la nit a sopar sense reserva és tota una aventura. Després de provar sort en el Celler Cal Marino vam veure des del carrer que el del costat, La Tomaquera, tenia gairebé totes les taules buides. Ja, no és molt bona senyal, però teniem gana.
El Dani va entrar a preguntar per espai i ens van habilitar una taula al fons del local demanant a una parella que ocupava la taula que es canviés a una altra. Molt agraïts a la parella, vam entrar a ocupar el nostre lloc. La situació de les taules no permet intimitat ja que, llevat de dos o tres taules de 2 persones, la resta estan situades totes al lateral esquerra al entrar al local, en filera, deixant un passadís i la barra a la dreta. Deu ser un local amb una clientela en grups.
Parets amb fusta fins un metre d'alçada i pintura color crema, d'aquella que es pot rentar, i cadires dels anys 70 li donen un aire de bar de batalla al que li han posat unes estovalles de quadres perquè sembli més rústic, com més autèntic, de la Terra, imagino que per atraure als turistes, que en aquesta zona del Poble Sec n'hi ha uns quants.
La carta, clàssica, plastificada, cantonades de metall, curta, amb preus totalment descompensats pel tipus de local i plats servits. El plat de cargols, especialitat de la casa i en diverses preparacions, va dels 18,70 € cap amunt. També és veritat que és una cassoleta prou grossa i es pot compartir entre dos, però ningú ens va avisar... La resta de plats basats en brasa, amanides i alguns entrants freds i sense complicació.

Ja estàvem asseguts a taula i al portar els coberts, tres persones del grup van dir que no feia falta, que prendrien una cervesa perquè havien de marxar en uns 40 minuts. De seguida va venir l'encarregada del local a la taula, bastant emprenyada, i ens va dir bruscament "esto no me lo hagáis más, me decís que sois trece, os prepraro una mesa y luego resulta que hay tres que no cenan". Entenc l'esforç per moure a la parella i colocar-nos, però aquest comentari era totalment sobrer en un restaurant en el que havia unes 6-8 persones sopant quan vam entrar. Però tranquil·la, que "ya no te lo haremos más".
El tema vins molt limitat, uns 10 per escollir, amb domini del Ramón Bilbao i similars. Vam acabar demanant un D.O. Rías Baixas més per descart que per decisió, Pazo Cilleiro, un albariño del 2016. Era només per a 4 persones però a la fi ens va agradar i entre la MJ i jo vam acabar una altra ampolla.

I els plats. Doncs uns quants per a compartir: una amanida La Tomaquera a la nostra zona de taula, que era tomàquet tallat, tonyina en trossos grossos, tàperes i olives negres, molt bona, llàstima de l'oli aquest que tenen.

Unes olives (no n'hi ha de cortesia) i uns ous de guatlla, bullits tal qual, jo esperava una altra cosa, una mica de feina a l'ou... i altres plats sense fotos com amanida de Lleida, l'escalivada amb anxoves, un plat de formatge.

Després van arribar unes carxofes La Tomaquera, molt bones, amb molt d'oli per sucar, molt ben cuites.

El Santi volia cargols amb conill però no en quedaven, així que va demanar cargols La Tomaquera, amb salsa de tomàquet i botifarra negra, una cassola que va acabar compartint amb uns quants de la taula. Correctes segons es deia a taula. Jo no menjo cargols.

Per a mi uns peus de porc guisats, també de bona mida però la patata així no diu res, i la taronja al plat tampoc. Li sobrava una mica de pebre pel meu gust així que s'aparta i solucionat. Els vaig menjar de gust.

Botifarra de Lleida, també amb aquestes patates insulses i la taronja, i algun plat més que no necessita fotos com els ous trencats a l'estil poché amb xoriço o la graellada de carn, amb pollastre, porc, xurrasco, botifarra...

Només un llaminer va demanar crema catalana i uns altres cafè. El compte, afegint el pa, 230 €. Clar que a taula també hi havia un vegà, que només va menjar una amanida, així que vam reajustar una mica a l'hora de pagar entre tots. El preu mitjà és d'uns 30 € per cap.

L'atenció del cambrer molt bona en tot moment, llevat que podia haver avisat de la mida de la cassoleta de cargols. La "bronca" de l'encarregada totalment fora de lloc. L'espai entre cadires molt just, tant, que et fa fer més caliu entre els amics i això va ser el millor del sopar. Un retrobament que hem de repetir.

RESTAURANTE ESCAIRON, UN GALLEGO QUE PERDURA AL POBLE SEC

Establiment: Restaurante Escairon 08004 Barccelona Carrer Fontrodona, 5 Tfn 93 442 93 29 Preu orientatiu: 24€ Menú diari: 10,20€ Menú cap de setmana: 13,50€ + beguda Menú degustació: 21€ + beguda

Restaurante Escairon

Cuina gallega, plats tradicionals, especialitat en vedella gallega, lluç, formatges de tetilla i de El Bierzo. Al costat de El Molino des de la década dels 70. El menjar, atenció i preus és de 4, però el local és de 2-1. Total, un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Esglaons Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (40 p)	Distribució: Taules_ajustades Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Aire	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Clàssica	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Combinats
IDIOMES
Català	Español

Al barri del Poble Sec va arribar, pels anys 70, un gallec i va començar a donar a conéixer el caldo, el queso de tetilla, el pop a feira, la vedella gallega amb pebrots del Padró, el lluç a la gallega... I aixi segueix avui, amb una cuina tradicional gallega i una decoració digna d'una película d'Almodovar o Torrente. Però no ens fixem en la decoració que aquí els plats i tapes guanyen el protagonisme. Sí és veritat que les taules estan massa juntes, i que no són gaire grans, però sembla el resultat de l'éxit perquè al mirar fotos de fa temps es veien més espaiades.
A l'apartat de vins, juntament amb Ribeiro, Alvariño i Valdeorras, predominen els Rioja i Ribera del Duero, i també trobem algun vi català.
El personal és professional, ràpid, eficient, es nota que porta anys vestint la camisa blanca i el pantaló negre.
Nosaltres vam optar per demanar platets i una mitjana de vedella gallega que porten de Lugo. Per beure, el vi del mes, del que no tinc foto però que ja us dic que vam afegir-hi gasosa. També pa torrat, que l'oli que estava a taula s'havia de gaudir.

Per començar vam demanar unes tapes, perquè amb racions no haguésim pogut acabar amb tot. De fet, no vam poder tampoc. Primer unes tallarines a la planxa, molt bones. Sense misteri si el producte es fresc. Quin animalot tant fàcil de menjar.

Mitja de formatge de tetilla. Feia temps que no el menjava i em venia de gust. Al Santi li agraden els formatges més forts però li va donar una queixalada abans de fer la foto.

El pop a feira és un obligat si trepitges un restaurant gallec, no? Doncs aquest estava bé, no era de mida gegant però després de tanta moda de pop a la brasa que abunda per ahí, és gratificant tornat al sabors clàssics per una vegada.

L'orella a la gallega crec que va estar de més, no la vam poder acabar perquè va arribar la mitjana i per deixar menjar al plat, millor orella que mitjana. Ens enceguem demanant i no pot ser... La realitat és que estem acostumats a aquesta moda de "platets per a compartir" i a l'Escairon els plats tenem la mida real per compartir.

La mitjana a la brasa, que no recordo el pes, era suficient per a dues persones. Amb les patates i el pebrot. Tendra i saborosa, amb maduració de???? Uys, que vaig oblidar preguntar si era de dues setmanes o estava madurada sota UV durant 1 any :-).

Està clar que impossible demanar postres amb aquest tiberi. El compte, uns 48€ per tots dos, ens va semblar molt correcte! Un clàssic al que tornar-hi.