diumenge, 4 d’abril del 2021

ALMARGE, CUINA QUE ES DESMARCA

Almarge, vins i cuina amable
08911 Badalona
Carrer de Lleó, 79
tel. 93 824 71 90
Preu orientatiu: 40 €
VEURE a GOOGLEVEURE a FACEBOOKVEURE a INSTAVEURE la WEB
4,5
4,5 - Cuina, atenció, vins.




Cuina mediterrània, carta curta i suggeriments del dia. Carta de vins molt interessant. Local a dos nivells, còmode, molt bona atenció i preus correctes. Són un 4,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Carrer vianants
Espai:
Mitjà (50 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
-
Extres:
-
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
QR
WiFi
Fora de carta de viva veu
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Per emportar
IDIOMES
Català
Castellà



Arribem al casc antic de Badalona, zona de vianants de la ciutat, al Carrer de Lleó que és paral·lel al comercial Carrer del Mar.
Recomano aparcar a la avinguda de Martí Pujol o al aparcament de Pompeu Fabra, llavors fent una passejada pots arribar a la platja a fer el vermut abans de dinar perquè l'Almarge no té terrassa, amb prou feines una tauleta i dues cadires pels fumadors irremeiables.

Aquest restaurant està batejat amb el nom Almarge, vins i cuina amable, com indicant que no fan triples mortals per sorprendre, que més aviat fan plats t'agradaran. Clar que el nom, al marge, ja dona a entendre que tampoc trobaràs el plats repetits i fotocopiats dels restaurants "modernets", si no que ells tenen una cuina amb el seu punt diferenciador.

No acostumo a dir gaire del personal dels llocs on anem, ni informar-me prèviament, per això de no condicionar amb el bagatge, així és com més objectiva la primera impressió de l'àpat. D'aquí només us diré que aquesta parella es diuen Marta i Germán.

El local té dues plantes, la planta baixa té una decoració amb tons crema i torrats, amb un mural de colors, terra i mobiliari de fusta i rampes per fer-ho accessible.

La planta de dalt és com d'estiu. Per la façana de vidre entra molta llum, petites plantes a les taules, entapissats amb motius vegetals i cadires de vímet evoquen aquesta estació de l'any. Diferents obres d'art contemporani trenquen els tons crema de les parets i donen més color a la sala.

Taules amb tovallons de roba, vaixella acurada, copes segons vi i un suport ceràmic pels coberts. Ja que no hi ha estovalles, aquest suport em sembla una molt bona idea.

Nosaltres vam estar a la planta de dalt, molt còmodes, llevat del lavabo de les dones, és minúscul, d'aquells que has he de fer contorsionisme per tancar i obrir la porta. Com punt positiu dir que hi ha tovalloles i sabó Rituals. La propera demanaren taula a la sala de baix, que té lavabo adaptat.

La carta de l'Almarge

Una carta molt senzilla que es consulta amb QR amb un apartat de dinars i un altre de postres. Sense etiquetes de entrants, primers...
Croquetes, la ensaladilla soviètica, steak, macarrons, uns plats de peix, altres de carn, un arròs, uns quants plats de xup-xup i un o dos suggeriments fora de carta.
El dia que vam anar nosaltres hi havia pèsols del Maresme i una tatin de carxofes com plats fora de carta.

Als postres no falta un gest de complicitat amb Badalona amb el tornemi (xuixo) fet al moment.

Celler extens amb un apartat de vins de Xerès amb les D.O. andaluses de la zona. Escumosos, blancs, rosats, negres i dolços de tota la península, França, Itàlia, Àustria... Vins de diferents procedències, diferents vinificacions i diferents preus. Una centena on escollir.

Què vam dinar a Almarge

Va ser molt difícil decidir. Tots els plats ens venien de gust. Finalment la Marta ens va ajudar perquè estàvem demanant de més. També ens va ajudar a decidir el vi i molt bé.
Vam fer la comanda afegint el pa artesanal de Triticum.
Dinars
Vam començar amb un parell de croquetes de rostit de vedella vi ranci. De bona mida, boníssima, d'exterior cruixent i molt fluida a l'interior.
Tot seguit uns cigrons sortint de l’olla amb tripeta de bacallà i botifarra negra tendres com mantega, acompanyats amb unes fulles d'espinacs ens vam fer volar. Pot ser amb un raig d'oli haguéssim tocat el cel. Deliciosos.

Ara venia el morro de bacallà amb bledes a l’allet i pil-pil de patata. Un plat per menjar amb cullera, el punt del bacallà perfecte i el pil-pil de patata un invent que menjaria cada dia. Canvi de plat i coberts, que de fet no necessitàvem, ja que menjàvem del plat servit, per no perdre salsetes pel camí. 😋

Vam seguir ficant cullera al plat de cap i pota a la meunière amb tomàquet i tàperes. Barreja perfecta amb el punt dolç del tomàquet, àcid de la meunière i tàperes, gras de la vaca. Ens va encantar el plat.

Vam acabar amb el rostit de xai xisqueta amb albergínia escalivada. Aquesta ovella del Pirineu lleidatà hauria de tenir ja el seu segell DOP i ajudar així al seu desenvolupament. El sabor d'aquest xai és espectacular, una carn tendra i sense greix excessiu ja que és una ovella molt caminadora.  El rostit estava de llepar-se els dits.

Postres
No podíem marxar sense fer un petit tast als postres i encara que el tornemi ens temptava, vam compartir el plàtan, toffee salat i gelat de coco, una barrella dolç-salat, fred-calent, impressionant. Un final d'àpat immillorable.

Begudes
Vam beure una ampolla de Flow Blanc 2019, D.O. Empordà, del Celler Sota els Àngels. Samsó i vinificació natural que també va resultat bé amb els plats de carn.

El compte
Amb la beguda i el pa, uns 43 € per cap. Ens van convidar als postres perquè el ritme als plats anava molt bé fins al tercer, el dos últims es van retardar una mica, algun problema a la cuina. Nosaltres no vam dir res, però ells van considerar que no era un temps dins dels termes de qualitat i ens van convidar al postres en compensació. Ens traiem el barret, gràcies.

Resum de Almarge, vins i cuina amable

  • El local és molt còmode, ample, lluminós, accessible i sonava Manu Chao de fons, fluixet.
  • El personal de sala és molt atent, professional, amable.
  • Cuina mediterrània, diferenciada, molt bona, un parell de plats dels dia segons temporada.
  • Preu correctes segons productes, espai, atenció.
  • Mesures Covid: Gel hidroalcohòlic, distància entre taules, carta en QR.
Encara que la carta és curta no vam poder tastar tots els plats, ens van dir que era un truc perquè haguem de tornar.
M'agafa una mica lluny de Tarragona però no perdré ocasió mentre que estigui a Barcelona.
Almarge és d'aquells llocs que m'agradaria tenir a prop de casa.

7 comentaris:

  1. Un lloc al que m'agradaria anar, però de moment continuaré amb la ruta dels meus habituals.

    Quan van aterrar a Badalona, l'aterratge no va ser gaire políticament correcte, per culpa del Regol, que acostumat a la seva supèrbia (un paio que com a cuiner no havia passat mai de mitjania), va escriure un post parlant d'aquest lloc, amb un lamentable títol a l'estil de «por fin se podrá comer bien en Badalona).

    És el que passa quan un ha perdut el nord i s'acaba creient que és qui no és. De sempre dóna consells de millora de plats, quan el paio està més que obsolet. Però molts cuiners li donen pel seguit, per por a una mala crònica, tot i que es burlen d'ell pel darrera. I el paio, com qualsevol persona no massa llarga «se viene parriba.

    En fi, que amb aquest títol, va molestar bastant al sector restauració de Badalona. Però en tot cas, les referències que tinc del lloc, són bones.

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs poc encertat, sí. Estic segura que a Badalona es pot menjar bé en molts altres llocs.

      Si s'ha de suggerir alguna millora, per exemple el tros de morro de bacallà més gran!!! hahahahaha (és broma). Estava de mort i molt bé de mida, que si no, no pots menjar altres platets.

      La Marta ens va aconsellar molt bé el vi i fins i tot la quantitat de plats, que jo em torno boja demanant. (Avui m'ha passat i hem acabat amb la carmanyola cap a casa).

      Amb aquest et pots arriscar i sortir dels teus habituals, a més a més, a la sommelier ja la coneixes ;-)

      Salut!

      Elimina
    2. Queda a la llista, però abans em vull fer tots els meus habituals anteriors.... Ja porto Topik -> Alkostat.... I queden com urgents (i ja veurem l'ordre), Bardeni, Hisop, japonès dels meus, algun Italià tipus Bacaro... Molta feina (o fenya que diuen per aquí Cambrils) 😏

      Elimina
    3. Molt bé, tornem als espais habituals doncs, tu a Barcelona i jo a Tarragona :-DDDD

      Elimina
  2. És un lloc que ha canviat d'amos uns quants cops. Amb aquests que hi ha ara encara no hi he anat.
    Els badalonins tenim tendència -quan sortim a dinar/sopar- a anar a Barcelona o no experimentar gaire per Badalona i anar als que ja en som "habituals"

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ays Joan, no em vaig recordar que tu ets badaloní. Podíem haver fet el vermut, bé si no estaves per ahí navegant. Espero que la regata d'aquest cap de setmana t'hagi anat bé.

      La propera t'aviso, perquè ens va agradar molt i de segur que hi tornem.

      Petons!!!

      Salut.

      Elimina
    2. Si hi torneu, m'hi apunto (si no tinc regata, hahaha)

      Petonassos!!!

      Elimina