LA TABERNA DE MARISA, AQUELLS ARROSSOS MONOCAPA DE MODA

La Taberna de Marisa 46001 València C/ dels Cavallers, 47 tel. 963 92 18 27 Preu orientatiu: 30 € Menú de dl. a dj.: 15 € dia - 17 € nit

2,5 - Bones tapes, mal arròs, mal compte.

Cuina mediterrània, tapes, una gran terrassa, un local amb moltes escales i una atenció molt riallera. Preus pujadets per la ubicació en el barrio de El Carmen. Són un 2,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Escales Aparcament: Zona vianants	Espai: Petit (30 p) Terrassa	Distribució: Correcta Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Cadires	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper i Aire	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: QR	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: A domicili
IDIOMES
Català	Castellà

Situat al barri de El Carmen, al centre de València on els carrers són de vianants i els turistes abunden.

El local fa cantonada i està distribuït en dues plantes. Entres i baixes a la barra o entres i puges al menjador i lavabos.
El sostre no és gaire alt i la sala, amb la fusta del mobiliari i la de les bigues dóna una sensació de tancat.

La terrassa en canvi és gran i té bones ombres dels arbres i edificis.

La carta de La Taberna de Marisa

A la carta trobem tapes clàssiques com anxoves, calamars, braves, morcilla, xistorra, torreznos... Tables d'embotits i formatges i un apartat d'especialitats amb amanida de perdiu, fabes de La Bañeza amb faisà, bonítol en escabetx...

Un apartat de tot verd, amb tempures de verdures i amanides; un altre amb 4 arrossos i una fideuada.

Bacallà i salmó en peixos i a l'apartat de carns entrecot argentí i un filet de bou que és de vaca vella, un boví hermafrodita 😵

Al final de la carta apareix un llistat que es diu "amb les mans" i trobem hamburguesa, fingers de pollastre i croquetes variades, fins i tot una vegetariana.

Mitja dotzena de postres i un celler que inclou xampany i un grapat de còctels i combinats per fer la sobretaula.

A banda de tot això, hi ha alguns plats forta de carta, per això de que La Taberna Marisa s'anuncia com una cuina de mercat.

Tota la carta especifica els al·lèrgens de cada plat i avisa que el servei de terrassa té un suplement de 1,5 € per persona.

Què vam menjar a La Taberna de Marisa

Anàvem amb moltes ganes per les crítiques a les XXSS i pels premis que La Taberna de Marisa va rebre per la seva cuina del 2005 al 2007. Però aquells anys estan lluny de l'actualitat.

Aprofitant la tornada d'una visita a La Manxa vam quedar amb uns amics per dinar.

Com que era el 8 de maig, dia de la Verge dels Desemparats, el centre de València estava de gom a gom i els petards sonaven per tot arreu.

Els tres primers en arribar ens vam instal·lar a la terrassa, a l'ombreta i vam anar demanant begudes. Les van portar amb unes olivetes.

De seguida van arribar els nostres amics i vam decidir fer unes tapes, un plat de fora de carta i un arròs.

La cambrera, molt bronzejada pel sol, era de Madrid (segons ens va anar repetint amb gairebé cada plat que portava) i estava encantada de viure a València.
Entrants
Vam demanar ensaladilla russa casolana, correcta. Un plat  molt bo de bonítol en escabetx amb un pil-pil d'ametlles i caramel d'all. Diferent a un escabetx clàssic, en va resultat un plat bastant bo.

Unes carxofes en tempura amb soia, cruixents per fora i tendres per dins.

De croquetes vam fer un variat segons el gust de cadascú: albergínia i parmesà, la vegetariana de pastanaga i ceba, de pernil ibèric, la de foie, bolets i tòfona, la de bacallà era la millor de totes, la de pollastre al curri.

Un oferiment de fora de carta: popets a la gallega. Tendres, bons. I ja vam acabar tots cinc els entrants amb una sípia a la planxa amb un allioli suau.

Principals
Vam acabar amb un arròs negre per a tres. Normalment a València demanes un arròs per a 3 i poden dinar 4, però aquest arròs era un d'aquests moderns monocapa, amb la paella buida pels voltants. Els grans estaven tan cruixents que semblava que menjàvem cereals de l'esmorzar. Musclos trencats, gambes sense cap, sípia (o calamar) duret... una decepció d'arròs. Al preguntar-nos vam dir el nostre parer que transmetrien a cuina...

Postres
Una torrija amb orxata, per tastar una cosa diferent. Veritablement deliciosa.

Begudes
Vam beure cerveses, refrescs i aigua. No gaire alcohol, que tornàvem a la carretera.

El compte
Afegint cafès, cigaló i tres serveis de terrassa (en comptes de cinc), uns 39 € per persona. Esperable per la ubicació, encara i així, massa per no haver demanat vi i només uns postres. Ens vam cobrar dues vegades les cerveses, això sí, ens van convidar a uns glopets.

Reflexions sobre La Taberna de Marisa

• Local gens accessible, en canvi té una ampla terrassa.
• El personal de sala riu molt.
• Cuina de tapes i arrossos.
• Preu un pic elevat degut a la ubicació.

Em va decebre molt l'arròs, les tapes estaven bé, com em qualsevol altre bar/restaurant amb tapes clàssiques a la carta.

No obstant això ells s'anomenen "cuina de mercat" i a la carta només tenen bacallà i salmó i fora de carta ofereixen "chuletones" tenint el Mercat Central de València a 5 minuts a peu.

També en va resultar curiós que al indicar, "si us plau, no em parlis en italià, millor en català" en van corregir, "català no, valencià". No cal explicar la petita conversa que es va generar i que va acabar en que el sud de Catalunya és València.😆 (No va ser la cambrera madrilenya, va ser el cap de sala).

Un local al que vam anar amb expectativa equivocada.