Miscel·lània: BAR de tapes i menjars
Establiment: Bar de l'Ermita del Remei
43530 Alcanar
Urbanització Alcanar - Costa
Tfn 977 73 04 72
Preu orientatiu: 15-20€
|
Es pot anar a l'Ermita de la Mare de Déu del Remei a orar, de penitència, en romeria durant les Quinquenals, a admirar el Delta o a fer un esmorzar de forquilla o una paella amb ànec en el bar que hi al mateix indret. O pots fer-ho tot i aprofitar després de la paella, entrar a l'ermita a donar gràcies pels aliments que acabes de menjar.
El local és totalment rústic, amb estovalles de paper i una tele d'aquelles grosses amb "un aparell de tdt", del que es queixa l'amo dient que amb prou feines agafa tres canals, en una sala amb la barra al fons, a dos esglaons d'alçada, i unes 8 taules. Hi ha un menjador contigu que obren quan fa falta amb capacitat per unes 30 persones. Fora està la terrassa i els lavabos, tot en un terreny amb esglaons i terra, vigileu si teniu dificultats de mobilitat.
És fantàstic per anar a l'estiu, encara que nosaltres també hi hem anat a l'hivern i a la terrasseta, al solet, s'està molt bé, sense més soroll que els ocells refilant i el vent a les copes dels arbres.
Allà pots menjar carns a la brasa amb verdures i patates al caliu, amanides, postres casolans i paella. Jo sempre hi he menjat paella, i sempre m'he llepat els dits.
La darrera visita va ser a primers de febrer i vam poder fer el vermut amb patates i olives al sol, a la terrassa. Al cap de una estona d'estar allà asseguts va sortir la mestressa i ens diu: "ja he tirat l'arròs, ja podeu anar entrant" i nosaltres cap a taula, que a mi m'han ensenyat que "a taula i al llit, al primer crit".
Ens van portar aigua, vi (no miris d'escollir gaire) i gasosa amb uns aperitius. Torradetes d'allioli i xistorra i d'altres amb escalivada i anxova. Les vam menjar en un tres i no res, calentetes, cruixents, carregades i molt bones!
Una amanida catalana per acompanyar el plat principal. Hi havia un tall d'embotit per cadascú, així no ens barallem. Clàssica, sí, a mi m'agrada també el menjar clàssic, casolà i sense les floritures de la quimi-fusió-cuina d'aquests dies.
La paella. Amb ànec, pollastre, conill, mongetes, pèsols, pebrot... i les gambes "eixerides" per adornar l'arròs. L'Angelita, la mestra dels fogons, sempre para les gambes mirant al cel, un punt místic que queda molt bé en aquest lloc. L'ànec tou i saborós, el pollastre boníssim, el conill deliciós, l'arròs per plorar i donar gràcies a la verge del Remei... o millor a l'Angelita.
Els postres els vam fer a la terrassa, amb el cafè i el cigarro (quins vicis més dolents). Uns xuxos de crema i un flam de formatge, tot fet allà, i adornat amb unes fulles que va recollir la neta pels voltants de l'ermita. I quan vam pagar per tot això? Vermut, entrants, paella, postres, cafè i cigaló (que de vicis i plaers en tenim uns quants), no va arribar a 17€ per cap. El tiquet es va quedar sense foto...
Un veritable plaer anar allà on pots pecar de gula, però no passa res, que al costat està l'ermita i pots entrar a donar-te unes fuetades a l'esquena per expiar la falta.
El local és totalment rústic, amb estovalles de paper i una tele d'aquelles grosses amb "un aparell de tdt", del que es queixa l'amo dient que amb prou feines agafa tres canals, en una sala amb la barra al fons, a dos esglaons d'alçada, i unes 8 taules. Hi ha un menjador contigu que obren quan fa falta amb capacitat per unes 30 persones. Fora està la terrassa i els lavabos, tot en un terreny amb esglaons i terra, vigileu si teniu dificultats de mobilitat.
És fantàstic per anar a l'estiu, encara que nosaltres també hi hem anat a l'hivern i a la terrasseta, al solet, s'està molt bé, sense més soroll que els ocells refilant i el vent a les copes dels arbres.
Allà pots menjar carns a la brasa amb verdures i patates al caliu, amanides, postres casolans i paella. Jo sempre hi he menjat paella, i sempre m'he llepat els dits.
La darrera visita va ser a primers de febrer i vam poder fer el vermut amb patates i olives al sol, a la terrassa. Al cap de una estona d'estar allà asseguts va sortir la mestressa i ens diu: "ja he tirat l'arròs, ja podeu anar entrant" i nosaltres cap a taula, que a mi m'han ensenyat que "a taula i al llit, al primer crit".
Ens van portar aigua, vi (no miris d'escollir gaire) i gasosa amb uns aperitius. Torradetes d'allioli i xistorra i d'altres amb escalivada i anxova. Les vam menjar en un tres i no res, calentetes, cruixents, carregades i molt bones!
Una amanida catalana per acompanyar el plat principal. Hi havia un tall d'embotit per cadascú, així no ens barallem. Clàssica, sí, a mi m'agrada també el menjar clàssic, casolà i sense les floritures de la quimi-fusió-cuina d'aquests dies.
La paella. Amb ànec, pollastre, conill, mongetes, pèsols, pebrot... i les gambes "eixerides" per adornar l'arròs. L'Angelita, la mestra dels fogons, sempre para les gambes mirant al cel, un punt místic que queda molt bé en aquest lloc. L'ànec tou i saborós, el pollastre boníssim, el conill deliciós, l'arròs per plorar i donar gràcies a la verge del Remei... o millor a l'Angelita.
Els postres els vam fer a la terrassa, amb el cafè i el cigarro (quins vicis més dolents). Uns xuxos de crema i un flam de formatge, tot fet allà, i adornat amb unes fulles que va recollir la neta pels voltants de l'ermita. I quan vam pagar per tot això? Vermut, entrants, paella, postres, cafè i cigaló (que de vicis i plaers en tenim uns quants), no va arribar a 17€ per cap. El tiquet es va quedar sense foto...
Un veritable plaer anar allà on pots pecar de gula, però no passa res, que al costat està l'ermita i pots entrar a donar-te unes fuetades a l'esquena per expiar la falta.
M'ha encanta la frase de "ja he tirat l'arròs", molt típica i 'viejuna'... :)
ResponEliminaDoncs ara diem, "ja hem posat l'arròs", però lo de tirar, sembla que hagi quedat com obsolet.
Per la resta, un àpat envejable a quasi preu de menú.
Salut!!
És com lo de cuiner, o cuinera; ara es diu xef. Ximpleries. Al cap i a la fi, l'arròs és a la paella i hi ha unes mans donant-li el seu toc. :-)
EliminaSalut!
Quins aperitius més lleugers i digestius les torradetes amb allioli i xistorra... :-))))
ResponEliminaInteressant conjunció mística gastronòmica la d'aquest indret. Bona fila l'arròs, i el preu, d'escàndol.
Bona troballa. Salutacions!!
La primera vegada que hi vaig anar va ser quan es va fer la via del 11S. Vam baixar fins al tram 5 però abans vam agafar forces en aquest lloc. Des de llavors, quan hi ha ocasió no ens perdrem un arròs de l'Angelita. :-)
EliminaLa xistorra amb allioli, "colesterolfriendly" però és tan fàcil pecar...
Salut!