Carrer de Pubil i Oriol, 7
Tfn 977 12 83 91 Preu orientatiu: 20€ |
Xivarri, Culinary Circus
LOCAL
|
|||||
Accés:
Discapacitat
Aparcament:
Zona vianants
|
Espai:
Mitjà (60 p)
Terrassa (mini)
|
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
|
Mobiliari:
Cadires
Bancs
|
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
|
||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Quadre
|
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres |
Altres:
Ofertes vermut
|
IDIOMES
|
|||||
Català
|
Castellà
|
Reus té una ampla oferta gastronòmica. Alguna cosa passa per Reus per a que els que vivim a Tarragona ens vingui cada dia més de gust anar fins allà a fer el vermut, gaudir un àpat o fer unes tapes i copes a la nit. Reus enganxa! Ja ho vam comprovar fa uns dies amb el Ganxet pintxo 2016 on vam gaudir del núvol de foie fresc de En la espera te esquino, el dolç de tardor, de la Capsa Gaudí, o la deliciosa la fajita camperola del Cafè de Reus, per exemple.
Un dels llocs més freqüentats a Reus és el Xivarri. Amb aquest nom penses, "uf, segur que no hi ha qui pari allà", però la fama dels seus plats i pinxos ens va convèncer per arribar fins la seva porta, (molt d'hora eh!), que no admeten reserves. Encara que vam arribar abans de les 9 del vespre ja no vam trobar lloc dins i vam optar per quedar-nos a la terrassa, una llàstima perquè ja ens va fer mandra anar entrant a mirar els nombrosos pinxos que hi ha i ens vam limitar a demanar platets de la carta. Per cert, la carta és molt original. Dins del local penja de les parets i si no la veus bé, la pots despenjar, com van fer per portar-la fins a la terrassa.
El Xivarri, que et dona la benvinguda amb un cartell que diu "pasen y vean", s'autoanomena Culinary Circus havia de dividir la carta per professions circenses i així ens trobem apartats com traga-focs, mentalistes, acròbates, domadors, pallassos... i els postres en malabarisme. A l'apart de vins en podràs trobar del teu gust tan de paladar com de butxaca perquè tenen més de 100 vins per escollir.
Després d'acoblar-nos els 8 que anàvem a la taula de la terrassa vam començar amb les braves (de traga-focs) amb allioli i oli de pebre vermell picant. Unes braves molt bones, picants i amb sèsam torrat per a sobra.
De la part de acròbates, les tires cruixents de pollastre amb mostassa i vermut Miró. De mort! El cruixent és bo, el pollastre sucós i la salsa per no parar de sucar.
Les croquetes gegants es demanen per unitat (sis en aquesta ocasió ja que hi havia dues persones que no en volien) i es poden menjar entre dos.Vam demanar de formatge i de cua de bou. Totes dues grans en tot els sentits, llàstima haver de compartir-les.
El següent plat era de la zona trapezistes i la veritat és que equilibri poc. Un pop al carbó amb oli DOP Siurana que estava una mica descompensat en preu. Poc pop i patata molt oliosa.
Arribem a l'apartat de mentalisme amb un tàrtar de salmó que ens va sorprendre gratament i una picanya de vedella amb allsoja i formatge de la Serra del Tormo, que està per la Torre de l'Espanyol, (comarca de Ribera de l'Ebre). Allà s'elabora aquest formatge amb llet d'ovella, intens i un punt picant al final que combina perfectament amb la carn.
El premiat al Ganxet pinxo del 2014 és a màgia, que va perfecte perquè és un "¿me ves?, pues ya no me ves!", primer perquè és molt petit, ocupa la meitat de l'embolcall, i tot seguit el treus de la borsa i te'l menges en un tres i no res. Que no us enganyen, l'Aneckao no és per a compartir!!!. Es tracta d'una mossegada de foie d'ànec amb compota de ceba al vi, Peta Zetas i xocolata, entre altres ingredients. Els ous, com no, estan a pallassos. Un plat de ous trencats amb "morcilla asturiana" (no hi ha foto) i un altre amb foie, ceba confitada i pernil. Una mica fort l'oli pel meu gust, però admeto que sóc una llepafils amb els olis, la resta de la taula estava encantada. Arribem a malabarisme per poder menjar postres i la tercera ampolla de vi, que mitja taula feia cervesa. Croquetes de xocolata, jo vaig tenir prou amb mitja, molt intensa i potent. Per acabar ens vam portar uns didalets de cortesia i el compte, uns 23,50€ per cap. Ens hem quedat amb ganes de tornar i agafar lloc per seure dins i poder menjar pinxos també. I moltes gràcies a Mercedes, que va estar una cambrera molt professional i això que el local estava a vessar i no és fàcil portar aquella jaqueta curta de circ. Reus enganxa i encara ens queda ciutat per explorar.
Un dels llocs més freqüentats a Reus és el Xivarri. Amb aquest nom penses, "uf, segur que no hi ha qui pari allà", però la fama dels seus plats i pinxos ens va convèncer per arribar fins la seva porta, (molt d'hora eh!), que no admeten reserves. Encara que vam arribar abans de les 9 del vespre ja no vam trobar lloc dins i vam optar per quedar-nos a la terrassa, una llàstima perquè ja ens va fer mandra anar entrant a mirar els nombrosos pinxos que hi ha i ens vam limitar a demanar platets de la carta. Per cert, la carta és molt original. Dins del local penja de les parets i si no la veus bé, la pots despenjar, com van fer per portar-la fins a la terrassa.
El Xivarri, que et dona la benvinguda amb un cartell que diu "pasen y vean", s'autoanomena Culinary Circus havia de dividir la carta per professions circenses i així ens trobem apartats com traga-focs, mentalistes, acròbates, domadors, pallassos... i els postres en malabarisme. A l'apart de vins en podràs trobar del teu gust tan de paladar com de butxaca perquè tenen més de 100 vins per escollir.
Després d'acoblar-nos els 8 que anàvem a la taula de la terrassa vam començar amb les braves (de traga-focs) amb allioli i oli de pebre vermell picant. Unes braves molt bones, picants i amb sèsam torrat per a sobra.
De la part de acròbates, les tires cruixents de pollastre amb mostassa i vermut Miró. De mort! El cruixent és bo, el pollastre sucós i la salsa per no parar de sucar.
Les croquetes gegants es demanen per unitat (sis en aquesta ocasió ja que hi havia dues persones que no en volien) i es poden menjar entre dos.Vam demanar de formatge i de cua de bou. Totes dues grans en tot els sentits, llàstima haver de compartir-les.
El següent plat era de la zona trapezistes i la veritat és que equilibri poc. Un pop al carbó amb oli DOP Siurana que estava una mica descompensat en preu. Poc pop i patata molt oliosa.
Arribem a l'apartat de mentalisme amb un tàrtar de salmó que ens va sorprendre gratament i una picanya de vedella amb allsoja i formatge de la Serra del Tormo, que està per la Torre de l'Espanyol, (comarca de Ribera de l'Ebre). Allà s'elabora aquest formatge amb llet d'ovella, intens i un punt picant al final que combina perfectament amb la carn.
El premiat al Ganxet pinxo del 2014 és a màgia, que va perfecte perquè és un "¿me ves?, pues ya no me ves!", primer perquè és molt petit, ocupa la meitat de l'embolcall, i tot seguit el treus de la borsa i te'l menges en un tres i no res. Que no us enganyen, l'Aneckao no és per a compartir!!!. Es tracta d'una mossegada de foie d'ànec amb compota de ceba al vi, Peta Zetas i xocolata, entre altres ingredients. Els ous, com no, estan a pallassos. Un plat de ous trencats amb "morcilla asturiana" (no hi ha foto) i un altre amb foie, ceba confitada i pernil. Una mica fort l'oli pel meu gust, però admeto que sóc una llepafils amb els olis, la resta de la taula estava encantada. Arribem a malabarisme per poder menjar postres i la tercera ampolla de vi, que mitja taula feia cervesa. Croquetes de xocolata, jo vaig tenir prou amb mitja, molt intensa i potent. Per acabar ens vam portar uns didalets de cortesia i el compte, uns 23,50€ per cap. Ens hem quedat amb ganes de tornar i agafar lloc per seure dins i poder menjar pinxos també. I moltes gràcies a Mercedes, que va estar una cambrera molt professional i això que el local estava a vessar i no és fàcil portar aquella jaqueta curta de circ. Reus enganxa i encara ens queda ciutat per explorar.
Un orgasme 13,70€?? De debò? Que ens està passant? :-)))
ResponEliminaEs veuen plats molt ben presentats i en general tot fa goig, però si ja em dius que el local és bulliciós, ja m'agafa mandra... Curiosa la fixació que tens amb els olis... I oju que ho dic en el bon sentit, eh?... està molt bé això de fixar-se i diferenciar un ingredient tan nostre.
Salutacions!!
A algú li deu sortir més car un orgasme, clar, que sempre tens l'opció onanista-gratuita :-DDDDD
ResponEliminaA la terrassa no és bulliciós, és tan petita que és impossible que ho sigui. Els cambrers van tan ràpid que de vegades estressen una mica però en general mol bé. Ens queda provar el local dins, a veure com va de xivarri. ;-)
Uf, això de l'oli és una mica problemàtic de vegades, veig un plat que faig goig, o una bona amanida i un oli pot espatllar-lo tot. Sóc molt de olis afruitats: arbequina, empeltre, royal... coupages amb picual també. Però un oli 100% picual, cornicabra, manzanilla, hojiblanca...uf, massa amargues o picants per a mi. No entenc com hi ha gent que no diferencia els sabors i tira oli a raig a un plat sense tastar l'oli abans.
A uns altres els hi passa amb el vi. :-)
Salut!