Carrer de Miquel Barceló, 4-6
Tfn 977 83 00 78 Preu orientatiu: 35€ Menú diari: 15,50€ |
Hostal Sport
LOCAL
|
|||||
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Fàcil
|
Espai:
Gran (més de 100 p)
|
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
|
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè |
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
|
||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Clàssica
|
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres |
Altres:
Celebracions, esdeveniments
|
IDIOMES
|
|||||
Català
|
Castellà
|
Falset és la capital del Priorat, un lloc amb vins de molta qualitat, amb D.O. reconeguda a nivell mundial. L'oferta de restaurants en aquesta ciutat no es queda enrere i dins d'aquesta podem destacar l'últim que vam visitar aprofitant un tast de vins de Barbara Forès que vam fer al propi vinyet.
El Sport no ha perdut el seu encant de fonda d'antany i al matí segueix oferint esmorzars de forquilla a la zona del bar. El menjador principal és enorme, amb taules vestides amb estovalles de quadres tipus mocador de fer farcells, encara que disposa d'altres sales on fer diversos esdeveniments. Els dies de cada dia tenen un menú molt apetible que inclou beguda i postres per uns 15,50€ i dinar a la carta pot sortir per uns 30, dependent clar està, del vi escollit.
La nostra tria va ser un D.O. Montsant, L'efecte Volador, que amb les seves notes balsàmiques ens va agradar força.
Per començar vam compartir una selecció d'embotits de la zona i unes croquetes de pollastre i pernil. Llàstima que la foto la vam fer ja quan havíem menjat la meitat de l'embotit (d'aquest bo que no engreixa 😇) i una croqueta. Molt bones per cert aquestes croquetes. Pels amants dels cargols, un platet de cargols de muntanya; i pels que preferim amanida, un tomàquet del Benach amb ventresca de tonyina que tenia un gust deliciós. Sort que encara queden restaurants on serveixen un tomàquet amb gust de tomàquet.
Com plat principals va guanyar el bacallà, tant la versió de quaresma amb un bacallà de Setmana Santa amb ou dur i carxofes que tenia una salsa d'aquelles de netejar el plat; com el bacallà gratinat amb allioli de codony i moniato, que no feia mala pinta.
Opció carnívora amb unes costelletes de cabrit arrebossades, que penso que si les costelles són bones, l'arrebossat sobra però hi ha gustos per a tot... I un magret d'ànec amb salsa de bolets i brie que venia amb molt de formatge, tebi de temperatura i una salsa una mica de dubtosa procedència. No em va agradar tant com esperava... i llàstima, no hi ha foto. Per postres també varietat: menjar-blanc, pastís de formatge i coco amb gelat de fruita de la passió, una tarta tatin i una versió del pa amb oli, sal i xocolata, que per cert, és un plat que cada vegada més apareix a les cartes dels restaurants i que no crec que la joventut sàpiga trobar-li aquell punt nostàlgic que hi troben els grans.
El total del compte repartit entre els 7 (més la nena petita) surt a uns 35€ per cap. Al compte hi diu 9 comensals però eren 7, no vam dir res al restaurant perquè no hi ha preu pel cobert... Un lloc molt correcte, amb bons temps entre plat i plat, es nota que estan acostumats a servir taules en un menjador gros, amb ampla carta vins, com no hauria de ser d'altre forma a la capital del Priorat.
Mira que trepitjo Falset i quasi cada dissabte faig compres a la vinateria Aguiló, però de menjar-hi, res de res....
ResponEliminaAbans anava algun cop a l'Aspic, però després del desencontre amb el dropo aquell, ja no vaig ni borratxo.... :) :)
Bé... i aniria si em garanteix un Ferminazo... :)
Doncs aquí es dina prou correcte. Això del Ferminazo m'hauràs d'explicar, encara que em fa por sentir la resposta hahahahahaha.
EliminaAnoto la vinateria. :-)
Salut!
hahaha.... No és res morbós això del ferminazo...
EliminaÉs un derivat de Fermí Puig i vol dir que m'expulsin del restaurant, que és el que va fer el Fermí alies #cuiner_tieta
hehehe, sí, ja ho havia llegit al teu bloc, però no recordava el nom del cuiner "estupendu"
Elimina:-)
Penso que aquest restaurant és dels que se saben moure bé per les xarxes, ja que és un habitual a trobades de blocaires i fauna similar varia. De fet, el tinc com pendent des de fa molts anys quan va començar a tenir aquest resó mediàtic. Però com tampoc és una zona que trepitji gaire (només un o dos cops màxim a l'any) no sé quan tindré l'oportunitat de tastar la seva cuina, que pel que expliques, no està malament.
ResponEliminaSalut!!
Com pot ser que tenim a l'amic Ricard per allà no vinguis pel Sud més sovint. Tu ves anant a dalt de la muntanya en comptes de tirar cap al sud, que un dia et quedaràs sense aire, hahahahaha,
EliminaSalut!