Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de desembre del 2018

RESTAURANTE TONI 3, COM UNA MICA DETINGUT EN EL TEMPS

Establiment: Restaurante Toni 3
08301 Mataró
Puerto de Mataró, local 17
Tfn 937 90 24 17
Preu orientatiu: 35 €

Restaurante Toni 3

2,5 - Atenció professional, terrassa.



Cuina mediterrània i cuina tradicional amb el marisc i peixos com oferta principal. També arrossos. Local clàssic. Atenció professional, terrassa ben condicionada. Preus que no acompanyen el resultat global. Un 2,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (70 p) Terrassa
Distribució:
Atapeïda
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Sí
Eficàcia:
Sí
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
IDIOMES
Català
Castellà



El meu germà va venir un parell de mesos a Catalunya per motius de feina i uns dels llocs que va escollir per fer un dinar junts va ser el Restaurante Toni 3, a Mataró, més concretament a la part de baix del Port de Mataró, un passeig ple de restaurants i terrasses amb vistes als vaixells atracats.
El Restaurant Toni 3 està bé, molt clàssic, amb una decoració una mica dels 80 que s'ha actualitzat una mica però la distribució, amb uns panels i unes baranes blaves que intenten separar les taules són poc atractives, pel meu gust. Les taules semblen així que estan més separades les unes de les altres, però només és una impressió.
La terrassa, des de la que es veu la porta amb el aparador i la peixera en una banda i els vaixells atracats a l'altra, està molt ben coberta per treure-li profit tot tot l'any, amb estufes, i mobiliari voluminós, que la deixa una mica atapeïda.
L'atenció és molt bona, personal veterà que sap fer la seva feina. La carta, de cuina mediterrània, amb marisc i peixos, arrossos i plats tradicionals.


Plats que vam demanar al Restaurante Toni 3

Vam fer uns entrants amb pa amb tomàquet per començar. Amanida de peres amb formatge de cabra i vinagreta de mel. Un tros gros de formatge envoltat de peres i molt bon amaniment. Llàstima de l'enciam de bossa. Un assortiment de closques, amb musclos, cloïsses, escopinyes, navalles i cargols de punxa fets al vapor, sense res més. Li van afegir un xarrup d'oli. La "nena" de la casa va demanar una vieira amb foie i ceba confitada. Senzill i bo.


Com plats principals, com és habitual quan vaig amb el meu germà petit, un arròs negre per a dos. També per a dos, arròs melós de bacallà i verduretes, i uns canelons casolans gratinats per a completar la taula. L'arròs negre bo, en canvi l'arròs de bacallà no estava com esperava, més que melós era caldós, un suquet sense lligar, i les verduretes... hi havia algunes que no em feien gaire el pes, com la pastanaga o el bròquil, no és que siguin verdures que no m'agradin, és que a un arròs les vaig trobar estranyes.


Els canelons estaven bé, el formatge, molt d'emmental, però bons.
Gairebé no volíem postres però tenen el sistema "mostrador" en comptes de carta i quan van portar "les mostres" va ser difícil quedar-se sense demanar res.
El meu germà, com també és habitual, pastís de poma; la meva filla, un culant de xocolata blanca que va arribar amb gelat de vainilla, tot molt blanc; pel Santi una pasta fullada amb maduixes i nata, que per a mi va ser el millor.


Tot això amb pa amb tomàquet, el "tinto de verano" (sí, la meva cunyada és "guiri" i l'ha agafat el gust a aquesta beguda), cerveses i aigües, va sumar un compte de 35,5 € per cap. Per la zona pot ser normal, però no vaig trobar satisfacció i preu lligats en la mateixa proporció.

Comentaris del Restaurante Toni 3

Això del nombre al nom no em dóna mai bones sensacions. Sempre penso, és el tercer que obre perquè li va molt bé, tipus franquícia... o pot ser és la tercera prova que fa amb el tema restaurant... Sí ja sé que no s'ha de prejutjar però  quan veig el numeret ja vaig pensant do'n vindrà.

L'aigua que vam prendre és de filtre, osmotitzada, que encara que comporta un cost, no deixa de ser un aigua servida en una ampolla re-utilitzada i el preu era com el de qualsevol altre ampolla de marca embotellada. Deu ser que vinc de Madrid i estic acostumada a que l'aigua de l'aixeta és gratis, bé, a països més allà dels Pirineus també. No em sembla correcte cobrar l'aigua de l'aixeta al preu de l'embotellada.
  
El local sembla una mica per a turistes, encara que té la seva clientela (es veia gent saludant als cambrers) que deu venir de temps passats en els que pot ser, era un restaurant de referència a la zona, o de quan es deia Toni, sense cap ordinal darrera.

Llevat de l'arròs amb pastanaga i bròquil, la resta de plats són prou correctes, però el preu i la satisfacció global m'ha decantat a donar-li al Restaurante Toni 3 una puntuació més baixa. Fins i tot crec que els postres van ser el que més em va agradar...
Pot ser jo estigui equivocada i en tema marisc i peixos sigui molt millor, sempre pots anar a tastar-lo i m'ho expliques. Gràcies!

diumenge, 17 de juliol del 2016

LA MARINETA, DE MADRID A MATARÓ

Establiment: Restaurant La Marineta
08302 Mataró
Carrer de Cuba, 76
Tfn 935 12 60 22
Preu orientatiu: 35€
Menú diari: 18€

La Marineta Platets & Tapes

Plats per a compartir, tapes clàssiques amb l'aportació personal del xef. Molt bona atenció, local bonic, racions justes de mida (o preus millorables). Un 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (35 p)
Terrassa
Distribució:
Justa
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Bancs
Cadires_variades
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Sí
Eficàcia:
Sí
Presentació:
Llarga
Tipus paleta
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Español


Aquest mes de juliol La Marineta està d'aniversari, just fa tres anys (com la #PepaPinky). Sobre la formació del xef podeu trobar informació a la xarxa, jo no acostumo a dir gaire sobre aquests temes perquè no habituo a informar-me abans d'anar a un restaurant, no vull que el cv de ningú condicioni les meves percepcions i opinions personals.
La sala és petita, per unes 30 persones com molt, ajustant les taules unes amb les altres, així pots mirar i ensumar el plat de la taula del costat per si en una propera visita el vols demanar. La decoració en blaus i blancs, colors mariners amb mobiliari rústic i cadires de diferents models. Vi a copes i suggeriments en pissarres, estovalles individuals i ja tenim tots els components decoratius d'un local actual.
La carta, presentada en una paleta, és llarga. Inclou entrants i aperitius de llauna, embotits, tapes clàssiques, algún plat oriental, uns quants vegetarians i els plats forts presentats com primer acte, segon acte i la traca final. A la carta de vins pots trobar uns quants Rioja, Ribera del Duero o Jumilla juntament amb uns bons vins catalans. Per copes l'opció es redueix a tres negres i tres blancs, primer vaig escollir el Mas Petit, un Penedès amb molt gust de fusta que no em va agradar gaire; la segona copa havia de ser una de les altres opcions: Ribera o Rioja. La Vendimia, el Rioja, va resultar un vi bastant agradable.


Després de seure en la segona taula al entrar (a la primera taula s'aprofita tant l'espai que la fusta del banc s'estreny i no és apte per #curvygirl) ens van atendre molt afablement i ens van explicar que la carta estava pensada per  compartir plats i tapes.
Vam començar amb un plat que anomenen "Shake, shake" L'ensaladilla al nostre rotllo. No esperis res semblant a la clàssica ensaladilla. És un plat calent, sembla un suflé però és crema de patata suau. Per dins porta dauets de nyàmera, carbassa, remolatxa... Unes boletes d'oli, bonítol i crec recordar que blat de moro, d'entre altres ingredients. Un plat que sorpen i que t'agradarà molt o et deixarà pensant en que volies una ensaladilla clàssica i fresqueta.
El segon plat va ser Del Mareseme: Calamarsets d'Arenys amb botifarra negra d'Argentona poma àcida i ceba confitada. Calamarsets tendrísims coberts amb un allioi d'all negre. La base demanava pa per sucar així que vam demanar pa sene torrar. Un plat molt bo.
També vam compartir EL RECLAMAT: Taco de bou amb baernesa d'estragó. Deliciosa la bearnesa i exquisit el puré de patata que portava formatge. El cassó de porcellana de la iaia, amb les seves nafres i tot, que més d'algun comensal el trobarà desconegut, dóna un toc "vintage" al plat.
Per acabar tenia molta ganes de tastar callos que vaig aprendre a fer a Madrid. Aquest plat, amb l'ensaladilla i unes braves, són els plats que més enyoro de Madrid. També en cassola de porcellana, els vam trobar amb un punt de dolçor que no esperàvem. La ceba caramelitzada, pel nostre gust, no és el millor acompanyant d'una tripa guisadeta. Però és el nostre gust, així li vam explicar al cambrer quan va preguntar què tal. Dolços i tot vam acabar-nos la cassola.
Per postres porten una caixa (sweet box de la Hoffman) amb gots de xocolata, brownie, fruites del bosc... No tenia pensat agafar res però no estava tan tipa així que vaig agafar el got de yuzu. Boníssim, refrescant. És d'aquells plats que es mengen clavant la cullera fins abaix del got i així l'omples amb les capes de textures i sabors diferents. El Santi va anar al clàssic pa amb oli, sal i xocolata. Molt bo i contundent.


El total va ser de més de 35€ per cap. El lloc molt bonic, però massa juntes les taules, vaig ensumar els plats de la taula del costat i vaig veure les braves (em vam recordar a unes que vaig menjar a Madrid en Huertas, el Vi Cool).

L'atenció molt bona, les racions justes. No acabo d'entendre la moda que hi ha ara de plats per a compartir però que són més petits que un plat d'un menú normal. Si és per a compartir hauríen de ser més abundants, dic jo. Clar que el Santi està encantat amb aquesta moda, així va tastant més cosetes i jo hauria d'estar agraïda, que he de controlar mi #curvy cos.