diumenge, 10 de juliol de 2016

CAL BOIG TAPES, UNA BOGERIA DE PLATS

Establiment: Cal Boig
08203 Sabadell
Carrer de Tetuan, 102
Tfn 937 12 51 74
Menú diari: 11,90€
Menú dissabte: 13,90€
Menú degustació: 19€
Menú degustació plus: 25€

Restaurante Tapes Boig

Cuina catalana en un lloc amb diverses sales per a celebracions, catering, menús a mida. Elaboracions sense complicacions. Un 2 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Carrer
Espai:
Gran (70 p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
De veu
Vins i caves:
?
Altres:
Servei_d'àpats
IDIOMES
Català
Español


Un àpat de feina que havia de ser per uns quants requeria un lloc de cuina casolana, bé de preu i amb espai suficient. Vam escollir Cal Boig pensant que compliria amb els requisits. Finalment el grup va anar disgregant-se i vam quedar el Santi i jo sols. Ja que estàvem vam fer la bogeria de tancar els ulls i llençar-nos a la piscina.
El local està dividit en sales, pintat amb toronjes, verds i grisos, combinat amb fusta i rasilles. El vaig trobar com fosc i sense harmonia. Per anar al lavabo has de recòrrer un passsadís i llegir portes fins que l'encertes. Fan cuina catalana, menús a mida, servei d'àpats (catering)...
Al entrar vam situar-nos lluny de la canalla que hi havia al local. La taula, petita, parada amb unes estovalles de roba del mocador de fer farcells, molt de la Terra. El personal ens va explicar que hi havia un menú de dissabte, però els plats no ens vam fer el pes. L'altre opció era el menú tapes del xef, 6 tapes per 19€,  i si afegeixes mitjana de bou, 25€. Com que veniem d'un vermut força complet vam decidir-nos per les 6 tapes. I aquí us mostro les fotos de la bogeria de tapes:
Pernil i cap de llom. Sense misteris de preparació, més bo el cap de llom que el pernil. Llástima del pa torrat que era un pa tipus Viena, molt tou i com estava torrat només per un costat donàva una sensació exranya a la boca. L'oli fortísim i amarg. A l'ampolla deia "arbequina" però d'aquesta oliva només en quedava el nom a l'etiqueta. La boca de l'ampolla rajava oli com per omplir una fregidora, el plàstic del "irrellenable" estava trencat.
Després va arribar un tàrtar de salmó. Fet amb salmó fumat. Afegir salmó fumat a un tàrtar de fruites pot ser una bona idea, però escollir-lo com ingredient principal... A mi no em va agradar.
Les croquetes, si ho recordo bé, eren de formatge blau, de pollastre i pernil, o pot ser no era pernil... no sé, només m'en recordo de la de formatge. El vi que vam prendre era el de la casa, també anomenat Boig.
El Santi i jo ens vam mirar contenint el sonriure quan van plantar el plat a taula dient algo aixì com: gambes amb mahonesa de mango. Vaig pensar que estava a un casament dels anys 70.
La tapa estrella era la dels mini canelons de ceps i cua de gamba. Estaven bons.
I l'última tapa del xef van ser uns calamarsets de platja amb carxofa i bolets. Molt més gran que els plats servits fins ara i molt bons, no com per tornar-nos bojos, però estaven molt gustosos.
El millor de tot va ser els postres, unes cireres, unes trufes i un tiramisú.
El compte del menú inclou la beguda i el tracte va ser molt correcte, proper, amable... Fent la mitjana no superen el 2,5.

4 comentaris:

  1. Crec que aquest lloc havia tingut èpoques millors. Parlo de fa anys i de sentir-ne parlar a gent coneguda. La meva ex, crec que hi anava sovint. Jo no he estat mai ni sé on para (ja sé que el Maps, lo muestra todo :) ).

    Si arribo a saber que al final el dinar de grup, quedava reduït a dos, us convido a dinar a casa que està a 100, d'on vareu fer el míting i jo estava per casa fins mitja tarda. Però com vas dir que anaven colla, ja em vaig limitatr a comentar les preguntes que em vas fer de restaurants SBD.

    Salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb el vermut la gent va començar a sentir-se amb la panxa plena i van preferir tirar cap a casa. A les tres vam trucar i com hi havia una taula, doncs cap allà vam anar.
      Quina llàstima perquè segur que haguéssim dinat millor a Can Ricard :-) Aquest lloc hauria de mirar a un diccionari la definició de "originalitat".

      Salut!

      Suprimeix
  2. Poca cosa a afegir... Jo m'apunto de pet a Ca'n Sampere, que m'han dit que no es menja malament i no és gaire car... :-)

    Salutacions!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Està clar que en una altra ocasió faig reserva a Ca'n Sampere, com tu dius :-DDDD

      Salut!

      Suprimeix