diumenge, 3 de juliol de 2016

RESTAURANT MISCELA, PIZZES I BOTIFARRES

Establiment: Restaurant Miscela
25700 La Seu d'Urgell
Av. Pau Clarís, 26
Tfn 973 35 46 20
Preu orientatiu: 20€

Restaurant Miscela

Pizzes, pastes i carns amb diversos plats de cuina catalana. Una mica lents però amb bona atenció. Lloc molt cómode. Molt just, un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (50 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Cartolina
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
IDIOMES
Català
Español


Vam anar a La Seu d'Urgell per motius laborals així que de turisme poc vam fer. Només vam tenir temps de fer un tomb pel mercat, que ocupava gran part del centre històric de la ciutat, i ensumar la quantitat de formatges que omplien les parades.
El dinar estava reservat al Restaurant Miscela, que ocupa els baixos de l'Hotel Avenida. Fan una cuina italiana senzilla, amb pasta feta a ma, i uns quants plats de cuina catalana amb productes de la zona com vedella dels Pirineus, botifarra, cargols... Destacar l'amplia oferta d'amanides i de mida considerable.
El nostre menú, amb unes ampolles de Cune i Raimat Abadia, aigua, cerveses i demés per a 16 persones va començar amb uns cargols a la llauna per a compartir i unes amanides. Una era l'amanida Miscela, amb nous, formatge de cabra, mandarina, pernil d'anec, tomàquet confitat... ah! i enciams diferents. L'altra era un plat amb 5 cabdells amb seitons, amb guacamole, allioli suau i cruixent de carxofa per a sobre. Espectaculars, per mi el millor plat del dinar, em vaig menjar una parell i mig. (Mode egoiste on).



En un grup tan nombrós els segons van ser molt variats, des de carpaccios fins mitjanes a la brasa. Jo vaig preferir el supercaneló de pollastre picantó, magre de porc, foie d'oca i gratinat amb formatge Urgèlia. Estava molt bo, però de foie no tenia gaire gust. El formatge Urgèlia és un producte amb DOP elaborat amb llet de vaca, perfecte per a fondre.
I el Santi un senzill plat amb el que gaudeix molt: espaguetis a la bolonyesa. Bastant bons també i en quantitat. En aquest lloc serveixen racions de bona mida, clar que també dir que són una mica lents i no vam poder fer postres perquè a les 4 havíem de tornar a la feina.
El compte no va pujar gaire, uns 17€ que arribarien als 20 amb postres imagino. A veure si puc tornar a la Seu per fer una mica de turisme i aprofito per sopar una pizza, n'hi havia més d'una vintena a la carta.

6 comentaris:

  1. M'ha fet gràcia el mode "egoista ON".... però és que si la resta no menja, quina solució queda?.

    Salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La tendència dels restaurants a oferir plats per a compartir, quan vas dos o quatre persones està molt bé però quan és un grup nombrós i el plat va passant davant teu i t'has de servir una quantitat o es queda al mig de taula i ningú menja, que no saps si és per generositat o perquè no agrada, ja no és tan senzill.
      Tinc amb un amic que "t'obliga" a llençar-te sobre el plat. Ja no demano res per compartir amb ell.
      I en tinc d'altres que no mengen de res. Et sents culpable a l'hora de dividir el compte a parts iguals.
      El que et deia, amb aquesta tendència de "plats per a compartir" acabarem per no sentir-nos culpables per agafar l'últim mos. (Si no agafes l'ultim mos "per educació", per què t'emprenyes si un altre ho agafa???)

      Salut!

      Suprimeix
  2. Totalment cert, sóc dels que acaba agafant la miqueta que queda als "plats per compartir" Perquè s'ho emportin, doncs...
    Molt bona l'última frase, hahahahaha.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Està clar que als que ens agrada menjar no deixen res al plat :-) (llevat que sigui un plat dolent, és clar...)

      Salut!

      Suprimeix
  3. Això és com aquella història del pare que agafa el tall més gran de botifarra dels que hi han a la safata i al ser recriminat per tota la familia en agafar el tall més gros enlloc del més petit, ell pregunta a la mare: Tu quin hauries agafat? Al que la mare respon "jo el més petit". Després repeteix la pregunta a la filla i li contesta "jo el segon més petit". I finalment li pregunta a l'altre filla, que li respon "jo hauria agafat el següent més petit". El pare aleshores els hi diu: "Doncs si la safata m'arriba a mi amb el tall més gran, ja us estalvio la feina i ho faig d'entrada, no?"

    Salutacions!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, hahahahaha, ho hem viscut en directe això.
      Després estan les situacions ridícules de tallar el tros pel mig, i pel mig, i pel mig... com la paradoxa de Zenón...

      Salut!

      Suprimeix