Carrer del Comte Borrell, 61
Tfn 93 325 05 78 Preu orientatiu: 16€ |
Can Vilaró
LOCAL
| |||||
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
|
Espai:
Mitjà (40 p)
|
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Cadires
|
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Aire
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Plastificat
|
Vins i caves:
-
|
Altres:
- |
IDIOMES
| |||||
Català
|
Español
|
Al costat del Mercat de Sant Antoni, com si fos una illa dins del mar de restaurants, tavernes, gastros i altres versions, apareix Can Vilaró amb una cuina allunyada dels que han aprés a cuinar en el Bulli i ara ocupen El Raval i el Paral·lel.
Can Vilaró es prodria definir com una casa de menjars clàssica, amb cuina tradicional i on no han deixat de cuinar el fetge, els ronyos, les turmes, el cervell... El local no té cap decoració de dissenyador de prestigi, el mobiliriari es d'aquell de fòrmica i si hi ha molta clientela et tocarà compartir taula. L'única aportació "moderna" és que ja no hi ha estovalles a les taules, ara un paperet individual simplifica el parament de la taula. Ah, i només hi ha un lavabo, però suposo que per espai més que per "tendències".
La carta, que no hi ha menú, ofereix la verdura del dia, amanides, carn, guisats i menuts. Combinant un parell de plats, més beguda i postres, el compte no anirà molt més enllà dels 15€.
Nosaltres vam anar perque aquell dia havíem de dinar a prop del paral·lel i em vaig recordar de la recomanació del Jordi al seu bloc La Cuina del Mindundi (clica aquí per llegir la ressenya que va fer), així que cap allà que vam anar.
Jo vaig demanar la verdura del dia, que eren mongetes amb patates. No cal foto, oi? El Santi va començar amb cervellets a la romana. Feia tan de temps que no en menjava que els va gaudir molt. Només deia "boníssims, com me'ls feia la meva mare". Clar, com que la meva mare "aquestes coses" no les cuina, no tinc opinió.
Després vam demanar uns peus de porc amb bolets. Estaven de mort. Intento fer bondat amb la vedureta de primer i a la fi em menjo mitja barra de pa sucant, però es que estaven tan bons...
Per seguir evocant la cuina de la seva mare, el Santi va demanar el fetge saltejat amb ceba. Va gaudir força també.
Per postres un préssec i un cafè i el compte va ser uns 32€. Normal que el local estigués ple, però de turistes i "foodies" no vam veure gaires, per no dir cap. Aquests estaran menjant pell de pollastre com novetat al món dels menuts.
Com deia la pseudo-pija aquella de la que em vaig burlar en el post de l'imaginari "Sabrosón".... "Piel de polloooo?.... Anda ya..!!... Eso no me lo como yo".... I llavors resulta que es va posar excited toa amb la piel de poyO (no mos confonguéssim de gènere!!!).... :)
ResponEliminaBé ... conya a banda, els cops que he anat allà, he gaudit molt.... Vaig anar-hi un dia amb la Marta i allà si es va posar so__excited!!!
Salut!!
Ara he vist que tu també havies publicat una ressenya.
EliminaÉs un lloc sense res més i menys que cuina tradicional, no s'ha de buscar res més. Segur que hi tornarem.
Salut!
En primer lloc, gràcies per la menció!
ResponEliminaEl que dius del Santi menjant els cervellets arrebossats, ho he viscut amb tots el que he anat portant allà. Tothom de la meva quinta cap amunt, ha experimentats retorns a la infantessa com els del teu Santi.
I turistes i foodies, més aviat escasos... :-))) El target del local, ja vas veure quin era...
Un gran lloc al que sempre et queden ganes de tornar.
Salutacions!!
Això de tornar a la infantessa els que teniu (o teniueu) mares que cuinaven aquestes coses, la meva mare no. El Santi va guaidr molt més que jo, per això dels retorns a la cuina de casa.
EliminaSegur que hi tornarem, queden platets per gaudir. Gràcies per la descoberta. :-)
Salut!