diumenge, 29 d’abril de 2018

LA TOMAQUERA, ARA AMB PREUS PER TURISTES

Establiment: La Tomaquera
08004 Barcelona
Carrer Margerit, 58
Tfn 675 90 23 89
Preu orientatiu: 30 €

La Tomaquera
2,5 - Car i amb poc tacte.






Cuina catalana, tradicional, brasa. Especialitat en cargols. Local clàssic, molt bon cambrer però encarregada un punt "sobrada". Preus descompensats. Un 2,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esgalons
Aparcament:
Zona verda
Espai:
Mitjà (60 p)
Distribució:
Estreta
Il·luminació:
Suficient
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà
Anglès



Arribar al Poble Sec un grup de tretze persones un divendres a la nit a sopar sense reserva és tota una aventura. Després de provar sort en el Celler Cal Marino vam veure des del carrer que el del costat, La Tomaquera, tenia gairebé totes les taules buides. Ja, no és molt bona senyal, però teniem gana.
El Dani va entrar a preguntar per espai i ens van habilitar una taula al fons del local demanant a una parella que ocupava la taula que es canviés a una altra. Molt agraïts a la parella, vam entrar a ocupar el nostre lloc. La situació de les taules no permet intimitat ja que, llevat de dos o tres taules de 2 persones, la resta estan situades totes al lateral esquerra al entrar al local, en filera, deixant un passadís i la barra a la dreta. Deu ser un local amb una clientela en grups.
Parets amb fusta fins un metre d'alçada i pintura color crema, d'aquella que es pot rentar, i cadires dels anys 70 li donen un aire de bar de batalla al que li han posat unes estovalles de quadres perquè sembli més rústic, com més autèntic, de la Terra, imagino que per atraure als turistes, que en aquesta zona del Poble Sec n'hi ha uns quants.
La carta, clàssica, plastificada, cantonades de metall, curta, amb preus totalment descompensats pel tipus de local i plats servits. El plat de cargols, especialitat de la casa i en diverses preparacions, va dels 18,70 € cap amunt. També és veritat que és una cassoleta prou grossa i es pot compartir entre dos, però ningú ens va avisar... La resta de plats basats en brasa, amanides i alguns entrants freds i sense complicació.
Ja estàvem asseguts a taula i al portar els coberts, tres persones del grup van dir que no feia falta, que prendrien una cervesa perquè havien de marxar en uns 40 minuts. De seguida va venir l'encarregada del local a la taula, bastant emprenyada, i ens va dir bruscament "esto no me lo hagáis más, me decís que sois trece, os prepraro una mesa y luego resulta que hay tres que no cenan". Entenc l'esforç per moure a la parella i colocar-nos, però aquest comentari era totalment sobrer en un restaurant en el que havia unes 6-8 persones sopant quan vam entrar. Però tranquil·la, que "ya no te lo haremos más".
El tema vins molt limitat, uns 10 per escollir, amb domini del Ramón Bilbao i similars. Vam acabar demanant un D.O. Rías Baixas més per descart que per decisió, Pazo Cilleiro, un albariño del 2016. Era només per a 4 persones però a la fi ens va agradar i entre la MJ i jo vam acabar una altra ampolla.
I els plats. Doncs uns quants per a compartir: una amanida La Tomaquera a la nostra zona de taula, que era tomàquet tallat, tonyina en trossos grossos, tàperes i olives negres, molt bona, llàstima de l'oli aquest que tenen.
Unes olives (no n'hi ha de cortesia) i uns ous de guatlla, bullits tal qual, jo esperava una altra cosa, una mica de feina a l'ou... i altres plats sense fotos com amanida de Lleida, l'escalivada amb anxoves, un plat de formatge.
Després van arribar unes carxofes La Tomaquera, molt bones, amb molt d'oli per sucar, molt ben cuites.
El Santi volia cargols amb conill però no en quedaven, així que va demanar cargols La Tomaquera, amb salsa de tomàquet i botifarra negra, una cassola que va acabar compartint amb uns quants de la taula. Correctes segons es deia a taula. Jo no menjo cargols.
Per a mi uns peus de porc guisats, també de bona mida però la patata així no diu res, i la taronja al plat tampoc. Li sobrava una mica de pebre pel meu gust així que s'aparta i solucionat. Els vaig menjar de gust.
Botifarra de Lleida, també amb aquestes patates insulses i la taronja, i algun plat més que no necessita fotos com els ous trencats a l'estil poché amb xoriço o la graellada de carn, amb pollastre, porc, xurrasco, botifarra...
Només un llaminer va demanar crema catalana i uns altres cafè. El compte, afegint el pa, 230 €. Clar que a taula també hi havia un vegà, que només va menjar una amanida, així que vam reajustar una mica a l'hora de pagar entre tots. El preu mitjà és d'uns 30 € per cap.
L'atenció del cambrer molt bona en tot moment, llevat que podia haver avisat de la mida de la cassoleta de cargols. La "bronca" de l'encarregada totalment fora de lloc. L'espai entre cadires molt just, tant, que et fa fer més caliu entre els amics i això va ser el millor del sopar. Un retrobament que hem de repetir.

4 comentaris:

  1. Mai havia vist que servissin ous de guatlla sense pelar... :-))) I el tall de taronja amb els plats de brasa? Era per netejar les mans? Tampoc ho havia vist mai i una mica pelat tinc el cul de restaurants d'aquesta mena...

    En fi... que aquest quasi que no l'anoto, i això que és una zona prou frecuentada per mi.

    Salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi se'm vam posar els ulls com els ous quan els vaig veure :-DDDD
      La taronja deu ser perquè els turistes vegin que estem al Mediterrani, taronja, llimona, sol...

      Proba el del costat, Celler Cal Marino.

      Salut!

      Suprimeix
  2. Per publicar en una pestanya que tinc previst crear algun dia. Portarà el nom de "Restaurants #tomacabrón" :)

    Aquests viuen de les restes del veïnat....

    Salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El veïnat que enyora el que va ser i el que és. Jo ja ho veia venir al entrar però pels amics es fa el que sigui!. :-D

      Salut!

      Suprimeix