diumenge, 12 de maig de 2019

TAVERNA ONÍRIC, CUINA TRADICIONAL "UPDATED"

Establiment: Taverna Oníric
08025 Barcelona
Carrer de la Indústria, 79
Tfn 935 25 23 33
Preu orientatiu: 35 €

taverna ONÍRIC

4,5 - Bona cuina, bona atenció, bona música.

Cuina catalana, mediterrània, actualitzada. Tapes i plats en un local còmode, modern i amb molt bona atenció. Preus correctes. És un 4,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (45 p)
Distribució:
Còmoda
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Banc
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tipus paleta
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
IDIOMES
Català
Castellà



Molt a prop de la Sagrada Família va obrir fa poc la Taverna Oníric amb un equip jove comandat pel Miquel Centelles, si voleu saber de la seva trajectòria i formació segur que ho trobareu per les xarxes.
El local és un rectangle amb la cuina al fons i els lavabos a la part de la dreta, rera una porta dissimulada amb prestatgeries.
L'entrada té una barra amb 5 cadires altres, després hi ha una zona de taules amb bancs amb entapissat vermell, flanquejades per reixes a manera de gàbia, que transmeten una sensació d'aïllament i privacitat entre taules. La resta de l'espai està ocupat per taules i cadires diguem, habituals.
Fusta clara a taules, cadires i terra; negre al ferro i camins de taula; vermell suau per l'entapissat, són els tres colors del local i que també fan un mural de vegetals gegants rera l'enreixat. Tot un conjunt harmònic, una estètica que em va agradar i on em vaig sentir molt a gust.
Un punt que em va sorprendre molt gratament va ser la música ambiental. A un volum fluixet permetent la conversa sonaven The Lemonhades, Sepultura, Extreme, Guns and Roses... Rock forever!!!

La carta de la Taverna Oníric

Es tracta d'una cuina tradicional actualitzada, què vol dir això? que als plats de tota la vida els hi incorpora algun punt innovador, però sense que perdin els seu sabor i aromes, la seva ànima.
La carta comença amb una selecció de begudes d'aperitiu, "abans de la teca" (vermut, cervesa, fino, manzanilla...), segueix una secció "de picoteo" (anxoves, ensaldilla, braves...), després la part de "per obrir boca" amb platets més per a compartir (amanides, coca, carpaccio, brandada...) i un seguit de plats més elaborats i contundents al llistat de "acabant d'omplir la panxa" (arròs, fricandó, mandonguilles, ratlla, pilota d'escudella...). No oblida l'apartat "final dolç" amb mitja dotzena de postres molt apetibles.
La secció de vins, gaire bé tots de proximitat, permet també uns quants en mida "copa", la qual cosa està molt bé quan has de conduir o el teu acompanyant és més cerveser.



Platets que vam dinar a la Taverna Oníric

Vam fer un parell de tapes "de picoteo". Les croquetes de pollastre rostit amb formatge El Pilós, que havien estat alabades pels Tres(o+) a taula i vam pensar que els hi havíem de fer cas. La veritat és que molt bones, cruixents i amb un farcit carregat de pollastre, el punt del formatge és molt encertat. També la sobrassada de Cal Rovira amb mel de pi ens va agradar força, més al Santi que a mi, que jo soc menys de plats fumats.

De la secció "per obrir boca" vam assaborir la coca de llegua de bou amb crema agra i verduretes agredolces. Espectacular. La crema, amb llimona i anet em va resultar exquisida. La brandada de bacallà amb coliflor escabetxada i raifort (rave picant) ratllat per sobra tampoc es va quedar enrera. Un plat ple de contrastes que també ens va agradar molt.


Del seguit de "acabant d'omplir la panxa" només vam fer un plat, els callos gratinats amb parmesà i pa. Una delícia. L'idea del formatge gratinat per sobra li donava un punt fantàstic, però sense això també haguéssin estat de primera perque el suquet estava lligat i amb un sabor de cuina de xup-xup de la iaia. Li vaig dir al noi de sala que estava a punt de plorar, que sent madrilenya estava impressionada amb aquest plat de tripa i resulta que ell em va respondre emocionat que també era madrileny i ja vam començar una conversa explicant-nos com havíem acabat en aquesta terra.
Havíem de tancar amb un "final dolç" i per això d'estar en Setmana Santa vam anar a per la torrada de Santa Teresa amb crema d'avellana caramel·litazada i gelat de nata. Molt bon nivell de postres també.

Compte

Arribem al compte, amb una mica de pa amb tomàquet, dos cerveses Epidor, dos copes de Llavors, D.O. Empordà i un cafè. Tot plegat 66,50 €. Trobo que és una relació qualitat-quanitat-atenció-preu més que correcta.


Resum de la Taverna Oníric

Tot és fantàstic, però per trobar un però podria fer un comentari del text de la carta, a la coca de llengua, segur que és llegua de bou o és de vaca? També hi ha algun accent que balla al nom del plat o algun espai que falta entre paraules. Res greu que afecti a la cuina 😋

El local és còmode encara que a priori pot resultar una mica fred el tema de les gàbies de ferro i no vull dir que no m'agradin, tot al contrari. La música ambiental és canyera!!

Atenció molt professional a sala per part del Juan. No dubteu en parlar-li en català, ho entén perfectament, encara que li fa vergonya parlar-lo. Ajudeu-li i es llençarà!!!

Plats tradicionals amb punts d'innovació que t'agradaran sense dubtes. Una carta on és difícil decidir-se.
Llàstima que aquell dia feia poc que havia visitat al dentista i no podia menjar gaire pa. El fornejen ells i ja em va avisar el Juan que porta un bon grapat de llavors.

Preus, diria, per sota de la mitjana de zona, molt ajustats. Esperem no es pugin al carro d'apujar-los exponencialment en agafar nom (com fan uns altres restaurants) i repetirem amb calma un dia dels que no hàgim de tornar a la feina després de dinar.

6 comentaris:

  1. Els plats fan molt bona pinta, els preus són continguts, les racions semblen correctes,.... Aviam quant dura

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les racions són normaletes, nosaltres que som un parell de panxagrosses les van trobar bé, a priori vam pensar que era poquet però amb postres ja vam quedar molt bé. :-)

      Un lloc que t'agradarà Joan.

      Salut i petons!!!

      Suprimeix
  2. Merci per la referència al grup... :)

    I el tema bou/vaca, que de fet, sempre és vaca, els costa de canviar de xip a molts restaurants.

    Suposo que vé de que a França el concepte de boeuf, és de bèstia amb més edat, en contraposició a vedella o veau.... I aquí van a la bèstia més vella, ens costa dir-li vaca, per un tema (suposo) cultural. Pot donar i de fet m fa anys donava, l'idea de que mataven una vaca que havia estat produint llet durant anys i era dura com una pedra..

    Salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi ha algún restaurant que hi diu "vaca vieja" sense cap manía, però això pel nord, que la gent entén més de carn i saben el què és.
      De les vegades que llegim bou, jo no n'he menjat cap vegada en un restaurant.

      Salut!

      Suprimeix
  3. També t'agraeixo la referència en nom dels tres :-)

    Ara m'has fet venir ganes de tornar. Tinc un gran record d'aquell dinar i vaig marxar amb la sensació de que em faltaven molts plats per tastar.

    Salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Nosaltres també ens hem quedat amb ganes de tastar algun altre plat. Ara amb el canvi a la carta d'estiu farem un altre tombet.

      De res, més aviat gràcies a tots tres per la vostra guia!

      Salut!

      Suprimeix