EL LLAGUT, CUINA MEDITERRÀNIA A LA PART ALTA

Establiment: El Llagut 43003 Tarragona Carrer Natzaret, 10 Tfn 977 22 89 38 Preu orientatiu Tapes: 15 € Carta: 30 €

El Llagut

Restaurant Slow Food a Tarragona famós pels seus arrosos. Plats correctes però atenció lenta. Per mi és un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Fàcil Aparcament: Complicat	Espai: Mitjà Terrassa Climatitzat	Distribució: Bona Il·luminació: Bona	Mobiliari: Rústic Cadires	Neteja Serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Correcte	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Millorable	Presentació: Moderna	Vins: De la Terra	D'altres terres D'altres països
IDIOMES
Català	Español

El Llagut està situat a la plaça del Rei. No és gaire gran però a l'estiu duplica l'aforament amb una terrassa molt còmoda. L'accés està habilitat per a discapacitats, però els lavabos no. La decoració rústica, amb un encant d'antany que et fa sentir mol de gust.
Ja havíem tastat alguna tapa en les Jornades de Tapes Tarragona km0 que organitzen ara o fa anys, quan participaven del Tarragona de Tapes de la Cambra de Tarragona. La tapa estrella fou la del 2011, un farcellet de guatlla amb bolets que estava deliciós, i ara ofereixen un de similar a la carta.



El Llagut és conegut pels arrosos. Per a la majoria estan molt bons, el meu amic Martín ha menjat el de sardines i diu que estava molt bé; no obstant això el meu fill després de dinar amb un arròs de llamàntol va sentenciar que estava millor el que li cuina a casa el Santi.
A més a més dels arrosos tenen peixos i calderetes però nosaltres no teniem gaire gana i vam decidir-nos per fer una amanida i parell de plats. És el que té l'estiu i les vacances, sempre estàs de tapes, vermut o canyes... "Es un no parar!!!!!" Com podeu veure, el noms dels plats es d'aquells que gairebé et relaten la recepta.


Amanida de bacallà amb romesco i arbequines. Dir que el bacallà estava al seu punt, perfecte, però el romesco era com un tomàquet amb pebrot al que no vam trobar cap fruit sec, i les arbequines no eren tal, més aviat jo diria que eren unes sevillanas perdigón.

Bombó cruixent de guatlla amb un toc oriental. Aquest plat, o similar, l'he tastat unes quantes vegades i sempre ha estat molt deliciós, però just aquesta vegada estava més salat que de costum. Una llàstima perquè l'havia anunciat a la meva amiga Ester que menjaria un farcellet molt bo.

Popets de Tarragona estofats amb vi ranci, pebrots de romesco i all confitat. Estaven tendres i boníssim. Va ser un d'aquells plats que vam deixar net de tant sucar pa. Per cert, afegir que el pa que porten a taula està calent i té una molla amb la fermesa perfecta per a sucar.

Vam demanar la carta perquè ens venia de gust tastar el culant de xocolata amb cireres però desprès d'esperar durant vint minuts i fer gestos amb la carta a la ma, per fi vam aconseguir que ens escoltessin i el que vam demanar va ser el compte. A la terrassa hi havia 5 taules ocupades i fins aquell moment tot anava més o menys bé. No és molt professional portar la carta a una taula i oblidar-te.

Finalment vam pagar i anar a menjar una crep a la plaça del Fòrum. Un sopar amb cerveses i una copa de Clot d'Encís que va sortir per uns 14,50 € i que va estar correcte però amb petits detalls que no esperàvem.
Haurem de tornar a tastar aquells arrosos tan famosos.

MAM I TECA, UNA GRAN CUINA EN UN PETIT LOCAL. COMPROMÍS km0

Establiment: Mam i Teca 08001 Barcelona Carrer de la Lluna, 4 Tfn 93 441 33 35 Preu orientatiu: 35€ (no s'admeten targetes)

Mam i Teca
Des de gener de 2017, canvi de direcció, l'Alfons ja no hi és als fogons. Al 2018, tancat definitivament.

Aquí podràs gaudir de la teca i xalar amb el mam. El primer restaurant de Barcelona que es va adherir al Slow Food, allà pel 2009, un celler impressionant i un tracte meravellós i ja tenim un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Fàcil Aparcament: Complicat, però hi ha de pagament a prop	Espai: Petit Climatitzat	Distribució: Bona Il·luminació: Bona	Mobiliari: Funcional Tamborets Bancs	Neteja Serveis: Bona Assecador de mans: Aire automàtic	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Davantal verd	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Moderna	Vins: De la Terra	D'altres terres D'altres països
IDIOMES
Català	Español	English	Français	Deutsch

Al Raval trobem un establiment petit petit, verd i groc, amb un nombre incomptable d'ampolles i un xef fantàstic. Tot just 20 persones omplirien el local, fins i tot ocupant la barra, o sigui, que pensa en reservar. Tamborets i bancs per seure no fan que el Mam i Teca sigui el restaurant més còmode del món però en aquest lloc es mira més el contingut que el continent. El celler és molt extens perquè a més a més dels vins de la carta, sempre hi ha les recomanacions a la pissarra del fons, just al costat de l'altra pissarra amb els "plats del dia" i un darrer suggeriment al peu que diu "FFF de mirar la carta!!" (Feu el Fotut Favor).

L'Alfons Bach és un home que va canviar la "tinta por el tinto", després de treballar a les arts gràfiques va passar al món de la restauració de la Barceloneta. Un dia va decidir vogar sol i al maig del 2003 va obrir el Mam i Teca recuperant les receptes de la iaia, els sofregits lents i amb dedicació de temps i temps i temps... Al 2009 va ser el primer restaurant de Barcelona en adherir-se a la filosofia del Km0 Slow food. Tradició, productes de proximitat, de temporada pels "plats del dia", priorització del consum d'aliments ecològics i recuperació de baluards i l'arca del gust són les bases per formar part d'aquesta xarxa Slow Food de la que ja participen 122 paisos i que combina una producció sostenible i qualitat.

Des de fa uns 8 anys faig una visita anual al Mam i Teca, menys del que m'agradaria. La carta és curta i ho he tastat gaire be tot. Aperitius com olives, ametlles, anxoves; entrants com embotits, pernil, formatges, amanida, espàrrecs. Com plats he menjat el xai, és boníssim, amb les seves patates fregides tallades a mà. La pasta fresca, el remenat, el bacallà a l'all traginer, la botifarra amb seques, l'empedrat... Postres com banda de llimona, pastís de xocolata, trufes, gelats artesans...

Aquestes 2 fotos les he agafades d'internet.

Vam anar a sopar per celebrar el nostre novè aniversari. D'entrada un suggeriment del dia, amanida de tomàquet cor de bou amb all, bonítol, ceba, olives negres i un oli arbequina-picual deliciós amb un suau punt d'amargor final. Tot un conjunt exquisit. 

Vaig tastar per primera vegada el bacallà a la baborada, una recepta medieval recuperada del libre del Sent Soví. És una salsa de vinagre, oli, pa torrat, fruits secs, pebre negre i mel.  Com diu l'Alfons, aquesta recepta pot ser la que va donar l'origen a l'all i pebre, o al romesco. Tan sols ha de canviar un ingredient o afegir-hi altre. El bacallà estava espectacular, i de la salsa no va quedar res al plat.

Un altre plat que vaig tastar per primera vegada al Mam i Teca va ser el tàrtar de vedella. El tall dels ingredients era bo però em va sobrar una mica de pebre, o tabasco.

Per acabar va arribar a taula el confit de costella de porc amb botifarra negra i cigrons. Ja el coneixíem aquest plat, amb aquests cigronets petits i tendres, aquesta costella melosa i aquesta botifarra... però ja no podíem més, teniem la panxa plena!

Vam deixar quatre cigronets al plat. No vam demanar postres i vam acabar-nos el vi recomanat pel xef mentre parlàvem amb ell i ens explicava "jo no sóc xef, sóc mestressa de casa" i remarcava que ni tan sols es vesteix com els cuiners, ell sempre va de carrer amb el seu davantal verd. El cas que vam acabar aquest vi D.O. Empordà, llavors, cupatge de cinc raïms que ens va agradar força.

Un altre dia vam fer un assortiment de formatges i un DO Penedés, Mas Elena, un vi ecològic sorprenent.

Vam pagar una mica menys que altres vegades, clar, perquè no vam demanar postres ni va haver les copes post-sopar per debatre la solució als "problemes del món".
Pot ser la propera puguem allargar la sobretaula amb un Zapaca com a la foto de la visita anterior, quan vam estar amb uns amics.

LA SERRA, TONYINA ROJA I BONES CARNS

Establiment: La Serra 43860 L'Ametlla de Mar, Baix Ebre Carrer Bruc, 29 Tfn 977 457 085 - 639 328 327 Preu orientatiu: 25€

La Serra

Plats confeccionats  amb matèries primeres de la zona, carns de excel·lent qualitat i uns postres molt temptadors. Una extensa carta de vins, un preu genial i una atenció acurada fan de La Serra un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Fàcil	Espai: Gran Climatitzat Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Funcional Còmode Cadires Bancs	Neteja Serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Moderna	Vins: De la Terra	D'altres terres D'altres països
IDIOMES
Català	Anglès

Fa un parells d'anys en Jordi Gaseni va convertir aquesta antiga serradora de vaixells de pesca en un restaurant. La decoració moderna integra una gran serra sobre una taula de fusta que dóna un punt diferent a les línies rectes i colors neutres de la resta del local de dues plantes. A la planta baixa estan la cuina, taules per uns 20 comensals, la terrassa i els lavabos. Amb la planta superior es completa l'aforament d'unes 60 persones.

A més a més de participar a les jornades de la tonyina roja, durant l'estiu ofereixen un menú de 18€ (begudes a banda) amb uns entrants per a compartir, més un principal i postres a escollir. Un preu molt atractiu amb una alta qualitat.





Nosaltres vam escollir uns entrants lleugers de la carta acompanyats d'un Gessamí 2013, D.O. Penedès, un vi molt aromàtic, de flors blanques, untuós, fresc.

La carta de vins és extensa i potencia les D.O. properes sense oblidar altres com Ries Baixes, Somontano, Ribera del Duero... 




Tàrtar de tonyina roja amb alvocat, que estava deliciós. Tallat a una mida correcta, amb la fruita madura al seu punt i servit a la temperatura adient. Un plat que ens va agradar força.

I unes anxoves del Cantàbric amb pa i tomaca que es menjaven soles. Èxit assegurat amb aquestes matèries primeres.

Com plat principal vam assaborir un romesco de sípia amb patates. Una picada que ens va portar a aquells plats de la iaia. Un plat amb curull que estava deliciós.

Per postres vam gaudir d'una tarta tatin servida amb gelat de vainilla. Estava molt bona, encara que vaig trobar a faltar la crema de llet que acostuma portar.

A la carta també hi ha vedella d'Angus, ànec del Delta, xai, diversos punxons de pollastre, pop o peix i un sortit d'amanides.


Alguna cosa negativa? què no està a primera línia de mar, però amb aquesta teca i el bé que s'està, no cal mirar el mar mentrestant menges.
Si passeu per L'Ametlla, atureu-vos a fer un tast a La Serra. Trobareu qualitat a molt bon preu.

NÖLA RESTAURANTE, COCINA CASTELLANA DE VANGUARDIA

Establecimento: nöla Restaurante 19250 Sigüenza, Guadalajara Calle Mayor, 41 Plaza San Vicente (Casa del Doncel) Tfn 949 39 32 46 Precio orientativo: 35€

nöla Restaurante

Una pareja que innova con clásicos como la oreja, el cordero, las torrijas... El resultado es espectacular para los sentidos: vista, aroma, tacto y gusto quedaran más que satisfechos. Un lugar de 5 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso: Fácil Aparcamiento: Cercano, en el castillo	Espacio: Pequeño Aire acond. Calefacción	Distribución: Buena Iluminación: Justa	Mobiliario: Funcional Cómodo Bancos Sillas	Limpieza servicios: Buena Secador manos: Papel	Cambiador: No Extras: No
PERSONAL			CARTA
Vestuario: Uniforme	Amabilidad: Sí	Eficacia: Sí	Presentación: Moderna	Vinos: De la tierra	De otras tierras
IDIOMAS
Español	English	Français

El nöla está muy cerquita del castillo de Sigüenza, de hecho podéis aparcar allí y visitarlo. Actualmente es un parador pero el acceso es libre, siempre que no entréis a la habitación de algún huésped. Después de visitar el patio de la entrada y tomar una cerveza en el bar-restaurante del Parador (por cierto, con una tapa de kikos y patatas fritas de bolsa y sin servilletas) bajamos por la calle Mayor hasta nuestro destino.

En la calle hay dos mesitas para los fumadores hechas con un trozo de trillo. Estamos en Castilla, no hay duda. El interior no es muy grande, apenas 30 comensales ya completarían el aforo, así que es mejor reservar. La luz sobre los platos a veces de echa de menos, las sillas son cómodas, los bancos mejor para los altos, la decoración integra los ladrillos rústicos, la madera y algún toque moderno. Nos llamó la atención al entrar un cabeza de ciervo que había en la pared y otra de jabalí, eran de peluche!!

Junto con el Menú degustación (24,50€) y el Menú tradición y sabor (31,90€) se ofrece también el Menú de temporada (34,90€) especial propuesto por el chef y servido a mesa completa. Incluía un tartar y uno de los 7 comensales no pasa del sushi, así que miramos la carta, sin olvidarnos de las sugerencias del día.
El vino elegido/recomendado fue La Malquerida 2012, D.O. Valencia, galardonado con el premio "mejor vino de España de menos de 10€ en el 2013" (aunque pagamos 14,20€ + IVA). Un vino joven, un poco metálico, pero que pasa ligero y con longitud y que nos bebimos muy a gusto.

Aperitivos cortesía de la casa:
Aceitunas aliñadas con albahaca. Deliciosas, nos ofrecieron pan para mojar porque  era imposible dejar el aliño en el cuenco.
Croquetas de gallina y chistorra. Un equilibrio perfecto. La gallina permanecía y la chistorra estaba allí, sin predominio de una sobre la otra. Perfectas.

Sugerencias entrantes:
Arroz meloso de oreja ibérica y crema de ajo. Un plato delicioso. Cocción perfecta y crema de ajo suave. Riquísimo.

Entrantes de carta:
Migas con papada de ibérico y huevo cocinado a baja temperatura. Para comer rompiendo el huevo y mezclando con el pan y la papada, unas migas realmente deliciosas.

Verduras de temporada salteadas con jugo espumado de vainas y tirabeques. Sirven la espuma en la mesa y le da un toque cítrico que convierte las verduras un plato atractivo hasta para los más carnívoros.

Sugerencias de principales:

Pollo de corral en pepitoria de cacahuetes y almendras. Espectacular. Un plato castellano tradicional, difícil de encontrar en restaurantes y que evoca a las madres. Dejé el plato perfectamente limpio.

Principales de carta:

Cordero asado y deshuesado con risotto de quinoa y aromas de monte. Un cordero que se deshacía y un acompañamiento perfecto con este pseudocereal de moda que va entrando en la cocina actual.

Chuleta de vaca al aroma de sarmiento y patata rústica (para 2 personas). La carne tierna, y el aroma que le aporta la madera de la vid me llevó al hogar de mis abuelos, cuando asaban con sarmientos el cabrito, o cocinaban el arroz con conejo, o los gazpachos con caracoles... Para mi un plato sublime y evocador.

Oreja caramelizada con mojo de orégano y romesco. Yo diría que el mejor plato. Es increíble como de un ingrediente tan humilde puede resultar un plato tan exquisito. Vivir en Tarragona, la cuna del romesco, te marca y el romesco de este plato estaba un pelín fuerte en vinagre para mi gusto, pero aún así creo que era el mejor plato de todos en cuanto a originalidad y mezcla de sabores y texturas.

Sugerencias de postres:

Tarta hojaldre de manzana con diplomática de vainilla, que hay que pedirlo con los principales porque requiere su tiempo... El resultado genial. La crema de vainilla aporta dulzor. Sencilla y maravillosa. El postre más comentado en el Foursquare.

Postres de la carta:

Torrija caramelizada con helado. Estaba hecha con pan de brioix y la acompañaba un helado de café.

Soufflé de chocolate. Hay que pedirlo con los segundos, para no esperar en exceso y poder comerlo con el resto de comensales. Enorme en tamaño y sabor. Intenso, especial para amantes del chocolate.

Mousse caramelizada de leche de oveja alcarreña. Con la costra típica de la crema catalana. El sabor intenso de la leche de oveja hecha suavidad. Delicioso.

Fue un placer comer los platos de Jorge Maestro y María Viqueira, tanto que me voy a plantear los viajes a Madrid con parada en Sigüenza.

Si pasáis cerca de Sigüenza, telefonead a ver si tenéis suerte de que haya mesa y pedid cualquier plato de la carta. Cualquiera. Acertaréis seguro y a un precio muy bueno. Esta es la cuenta de 7 personas.