diumenge, 21 de juliol de 2013

EL PALAU DE MARGALEF, PER CELEBRAR I GAUDIR



Establiment: El Palau de Margalef
25141 Torregrossa, Lleida
Ctra. Tarragona km 79
Tfn 973290830
Preu orientatiu: segons menú

El Palau de Margalef

Per celebrar un casament o qualsevol altre esdeveniment, disposa de diversos menús a diferents preus. El servei, l'entorn i les instal·lacions faran que sigui un dia inoblidable.


LOCAL





Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Sí, gratuito
Espai:
Gran
Aire cond. i Calefacció
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Elegant
Còmode
Cadires
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Tirites
Higiene íntima
PERSONAL


CARTA


Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Elegant
Llarga
Vins:
Vins de la Terra

Vins d'altres terres
Vins d'altres països
IDIOMES





Català
Espanyol






Per la N-240 arribes a una casona del segle XVII envoltada de jardins i fonts. També hi ha una petita església, per celebrar oficis religiosos. Nosaltres vam anar el passat dia 13 de juliol al casament de Maria José i Hugo. Ells s’havien casat al Sant Crist de Balaguer i van organitzar els trasllat en bus des de allí. A l’arribada ja ens esperaven al jardí uns còctels de mojito molt suaus i uns San Francisco sense alcohol, ambdós amb boletes de síndria i meló. Després del viatge ho necessitàvem!!!



La parella va arribar i vam passar a la casa. Una sala d’uns 200 m2, decoració senzilla amb quadres petits, bona il·luminació, distribució ampla i tota de pedra, estil de les casones senyorials. Al centre estava situada una taula de dos pisos amb nigiri-sushi de gambes, sashimi de salmó i makisuzi de salmó, de tonyina i de freses de peix, amb un bol de soja al costat per suposat. Vaig trobar a faltar bastonets així que vaig haver d’afanyar-me a menjar una broqueta de gamba amb meló de la taula del costat per poder servir-me unes porcions de sushi en un plat.
Al primer pis de la taula, una suau salsa rosa amb mariscos trossejats omplia l’esquelet d'un eriçó de mar i unes safates plenes de llagostins a la planxa desapareixien per moments.
Ens vam posicionar en una de les cinc taules repartides en la sala i els cambrers van començar a passar safates davant nosaltres:
- cucurutxo de pasta brick farcit de gamba, llàstima no poder repetir,
- amanida de bacallà amb romesco, deliciosa,
- vichyssoise de coco, sorprendent,
- gaspatxo de remolatxa, 
- culleres de melmelada de tomàquet amb formatge feta, una bona combinació de dolç i salat,
- culleres de vinagreta de pebrots i tomàquet amb bonítol, el clàssic sabor càntabre que sempre agrada,
- uns palets amb meló Cantaloup (el de color taronja) i pernil d’ànec deliciosos,
- canapès de: crema de formatge i salmó fumat, de formatge amb meló Tendral i tomàquet Cherry,
- boles de formatge de cabra arrebossades en avellana,
- boles de paté i crema de formatge en festuc molt.

Al fons de la sala servien begudes. El vi servit era Blanc Planell, Castell del Remei del 2010 D.O. Costers del Segre, barreja sauvignon blanc 46%/macabeo 54% Personalment, encara que era fresquet, li vaig trobar un punt àcid, com de llimona, i un toc picant. Pot ser per la fredor, però no el vaig trobar gaire aromàtic. Definitivament, vaig trobar a faltar a la Vicky o a l’Alex, que són amics entesos en vins i a qui hauré de recórrer en altres ocasions.
 

Al entrar, a la dreta, hi havia una llarga taula on un tallador de pernil omplia plats sense parar. A l’altra punta la taula, un cuiner preparava torradetes amb sobrassada i les tapava amb ous de guatlla fets en a la planxa. La zona central de la taula s’oferien formatges de cabra, de herbes, de Tetilla, Parmesà, d’ovella curat, verd de pesto, tots acompanyats de codonyat, tomàquets Cherry i nous. Els millors, el de cabra i el Parmesà.


El cambrers van tornar amb safates de:
- croquetes, francament evitables,
- piruletes de llagostins arrebossats amb pasta Orly, molt ben fetes, sense excés d’oli, 
- piruletes de llagostins arrebossats amb cruixent de coco, que no vaig tastar però deien que estaven bones,
- broquetes de llagostí i rap a la planxa, tendres, al seu punt,
- milfulles de codonyat i Brie,
- arròs negre, que intentava ser un risotto però no era gustós i gaire bé tothom ho deixava a taula,
- petxina de pelegrí a la brasa.




Llavors va ser quan van decidir seure una mica, perquè això era “un no parar!!”

Tercera ronda de cambrers i safates, i crec que les millors:
- gules a l’allet,
- filet de vedella trossejat petit, al seu punt de sal i cocció, exquisit, 
- navalles a la planxa, 
- cuixetes de guatlla amb una reducció per sobre,
- pop a la brasa sobre puré de patates i cibulet, altre de les tapes estrella!!!, 
- una mena de tortel·loni de pera i gorgonzola.





No oblidem que això van ser els aperitius, que, agrupant els formatges en un i els diferents tipus de sushi en altre, crec que són uns 30 plats diferents... Ara a sopar! que veurem en la propera entrada del blog.

Cap comentari:

Publica un comentari