TOLARE, RECOMENDADO POR TODO EL AIAKO HARRIA

Establecimiento: Tolare Jatetxea 20180 Oiartzun Tornola Kalea, 20 Tfn  943 49 00 71 Precio orientativo: 25€ Menú diario: 9,50€

Tolare Jatetxea

Cocina tradicional, casera. Además de la carta hay un menú diario con una relación calidad-cantidad-precio muy buena. Son un 4 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso: Discapacitados Aparcamiento: Propio	Espacio: Grande (aprox 150p) Terraza	Distribución: Amplia Iluminación: Buena	Mobiliario: Cómodo Sillas	Limpieza servicios: Buena Secador_manos: Papel	Cambiador: No Extras: No
PERSONAL			CARTA
Vestuario: Uniforme	Amabilidad: Sí	Eficacia: Sí	Presentación: Clásica Menú de voz	Vinos y cavas: De la tierra	De otras tierras
IDIOMAS
Español	Euskera

Tolare es un uno de los restaurantes más conocidos de la zona. Todo el mundo lo recomienda, tanto por la carta como por el menú de diario. Mejor reservar, siempre está lleno. Tienes la opción de reservar a cualquier hora y comer en el comedor principal, con mesas individuales y con manteles; o tienes la opción del menú de diario, en el que las horas són rondando las 13:15 el primer turno, y las 14:30 el segundo, y puedes ir al comedor principal, pero sin manteles, o quedarte en otro comedor que tiene las mesas largas ideales para grupos o para compartir con otros comensales. Según nos dijeron, "ese es el auténtico" pero mi espalda no está para bancos y preferimos ir al otro comedor.
Nosotros reservamos a las 14:30 y así teníamos las dos opciones disponibles. Cuando llegamos los dos comedores estaban llenos y la media docena de mesas con manteles estaba vacía. Dimos por hecho que el menú diario merecía la pena. Los platos te los canta el camarero sin olvidarse ninguno y repitiendo pacientemente si se lo pides. Hay unos 8 primeros y otros tantos segundos, opciones para todos los gustos. Y esta fue nuestra elección, con una botella de sidra para acompañar:
Judias pintas, que con guindilla están mejor. Yo en casa siempre les pongo, y a las lentejas también. Como veis, un platito de nada. Y para Santi, una sopa de pescado, que según los clientes habituales del Tolare, es un plato que hay que probar.

De segundo unas carrilleras en salsa, y ternera asada con bolitas de patata y salsa de verduras. Los dos platos muy buenos, de cocina tradicional.

Y para postre unas natillas, con galleta María y todo, y una tarta de queso con mermelada de frutos rojos.

Durante la comida llegaron 4 personas (dos hablaban un español de muy lejos) y se sentaron en una mesa de las de mantel, para comer a la carta. Les trajeron la misma sopa que a nosotros, pero en sopera. Debían estar celebrando algo porque bebían Anna de Codorniú...
Tolare hace una cocina tradicional, casera, sin adornos, nitrógenos o arginatos, como si hubieras ido a comer a casa de la abuela. Por los dos menús, uno con café, pagamos 19,50€ y eso, es genial. Un sitio que has de visitar si estás por la zona del Aiako Harria.

SUSHI HANA, EL PRIMER JAPONÈS DE SANT JOAN DESPÍ

Establiment: Sushi Hana 08970 Sant Joan Despí Carrer José Agustín Goytisolo, 22 baixos, local 7 Tfn 93 461 91 39 Preu orientatiu: 20€

Sushi Hana

Cuina japonesa, les elaboracions de sushi es fan a la vista. Local molt còmode amb un parell de reservats. Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Fàcil	Espai: Mitjà (40p) Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires Bancs Còmode	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Amb fotos	Vins i caves:	Cerveses:
IDIOMES
Español

Quan van obrir aquest local a Sant Joan Despí ens va semblar fantàstic perquè no hi ha gaires restaurants japonesos per aquesta ciutat i així ens evitaria agafar el cotxe per anar a Barcelona. Clar, que passar a ser un dels nostres habituals "a casa" havia de superar "el test Pepa Pink".
La decoració està bé, una mica estridents les ratlles de les estovalles individuals però en global es còmode, lluminós i disposa d'un parell de taules que pots tancar amb unes persianes de bambú, molt íntim...
A la sala i ha dos jovenets, però un està com perdut, una mica lost in traslation, i una dona més gran. La cuina no es veu, les preparacions de sushi sí, hi ha dos japonesos embolicant arròs i tallant peix sense parar. Sense parar perquè també serveixen a domicili. (No oblidem que estem a Sant Joan a Despí i aquí s'ha de maximitzar la clientela com sigui). De la cuina surten a agafar els makis que han de fer en tempura.
La qualitat és bastant correcta i els plats calents estan molt bons, excepte les gyozes, són francament evitables.

Vam començar per un combinat de 30 peces, que els joves mengen molt! I estava molt correcte.

La meva filla va demanar un temaki de salmó, de bona mida, i que li va agradar força.

Un plat de yakitori de pato, deliciós. Ens va sorprendre gratament aquest platet tan tendre i melós. Molt ben fet.

El pollastre a la planxa és un altre plat que recomano, amb una salsa teriyaki suau, verdures i variat de bolets.

Per tastar un altre plat calent vam demanar el tempura roll de salmó. Només quatre talls, bons, dels que haguéssim menjat més.

I com que els meus fills no es cansen mai de menjar makis o sashimis vam acabar amb un plat de makis californias, altre de tonyina, i un més de salmó.

Volíem alguns postres però el local estava ple i vam preferir no esperar perquè començaven a estar una mica saturats de feina.
El total va ser de poc més de 20€ per cap. Ens agrada tenir un "japo" a prop de casa. És clar, no és el Sunka però per poc diners pots sortir amb els nens a sopar, i caminant!

ROCXI, BONS ARROSSOS AL BAIX LLOBREGAT

Establiment: Rocxi Sant Joan 08970 Sant Joan Despí Carrer Rubio i Tudurí, 4 Tfn 93 477 74 41 Preu orientatiu: 35€ Diversos menús des de 22€

Rocxi Sant Joan

Cuina mediterrània amb productes de la zona, suggeriments de temporada i  arròs impressionant, celler correcte, preus sense IVA, servei millorable. Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Escales Aparcament: Difícil	Espai: Gran (més_de_100p) Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires Còmode	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Millorable	Presentació: Clàssica	Vins i caves: De la Terra	Vins i caves: D'altres terres
IDIOMES
Català	Español	English

Els meus lectors habituals ja saben que Sant Joan Despí és la meva segona casa així que no és estrany que vagi publicant també restaurants d'aquesta bonica ciutat. Un lloc que tenia pendent i que sempre veig al passar de camí a comprar a l'Esclat és el Rocxi.
Pel nom pensava que era, si no una altre cosa, un restaurant de cuina fusió, disseny o alguna innovació similar i resulta que es tracta de cuina catalana clàssica de tota la vida en un xalet decorat molt correctament, sense avantguardismes. Cambrers amb uniforme molt correctes, cap de sala encorbatat, i predominant una clientela que ja no compliria els 40.
La carta ofereix plats de temporada i un grapat de menús, per a grups, de dies de futbol, degustació, a mida, per emportar... I també resulta que sota la mateixa direcció tenen un altre local al barri de Collblanc (L'Hospitalet de Ll.), un altre més a Sants (Barcelona) i un Rocxi Beach a Castelldefels.

 Disposats a menjar un arrosset vam arribar al Rocxi i després de mirar la carta vam demanar una mica de pa amb tomàquet i un vi negre, Bru de Verdú, D.O. Costers del Segre, per acompanyar un arròs d'ànec, bolets i botifarra (crec). Al cap d'un moment ens diuen que no hi ha arròs d'ànec i el canviem per un arròs de llagostins i bolets.

Abans vam menjar una cassola de closca, bastant bona, una mica picantona perquè els bitxos encara estaven a la cassola i seguien fent la seva en el suquet. Després de demanar tovallons per netejar-nos va arribar l'arròs en un temps raonable.

L'arròs de llagostins i bolets estava impressionant. Boníssim. Vam gaudir molt i fins i tot vam pensar que havíem de tornar a tastar un altre arròs.

Per acabar vam esperar una mica massa per poder tenir la carta de postres però una vegada la teniem ja es van oblidar de nosaltres. Van trigar tant en tornar a veure què volíem que vam tenir temps de canviar d'opinió tres vegades i a la fi, quan va arribar el cambrer, li vaig dir que ja no volíem res, amb la digestió a mig fer no va bé menjar res.

Com que ens quedava gaire bé mitja ampolla de vi vam demanar emportar-nos-la i el compte. Normalment mai ens queda vi a l'ampolla però aquell diumenge estàvem poc bevedors.

Resum, vam pagar 35€ per cap, sense postres, amb un entrant bé i un arròs meravellós. Una atenció lenta i un punt descuidada perquè:
- al servir el vi va mullar la tija de la copa i vaig haver de netejar-la per no tacar-me els dits
- no van adonar-se que després de la cassola de closca tens les mans brutes i necessites un tovalló humit
- es van oblidar de nosaltres una vegada servit l'arròs.

Això sí, l'arròs impressionant!!!

AQ, AL COSTAT DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Establiment: AQ Tarragona 43003 Tarragona Carrer Les Coques, 7 Tfn 977 215 954 Preu orientatiu: 40€ Menú setmanal: 19,80€ Menú Gran: 60€ Menú Petit: 50€

AQ Restaurant

Cuina de mercat molt personal. Un local modern, acollidor i amb cadires molt còmodes. Possibilitat de sala privada. Bona atenció. Un 3 estrelles Pepa Pink.
1 Sol Repsol (2022).

LOCAL
Accés: Petits_esglaons Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (55 p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires Còmode	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Cap de sala de carrer Cambrera, uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Moderna	Vins i caves: De la Terra	Vins i caves: D'altres terres
IDIOMES
Català	Español

Aquesta setmana hem fet un tast de l'oferta del AQ Restaurant, primer un dia entre setmana per fer el menú diari per 19,80€ i després aprofitant la jornada del Tàrraco tapes de tardor 2015, en el que el menú, amb cervesa Damm inclosa, constava de set tapes més postres, per 30€.

El local és modern i acollidor, amb unes cadires molt còmodes, penja-robes i un lavabo molt bonic que et recorda al canal d'un aqüeducte. L'atenció és molt correcta i de l'oferta de vins no puc opinar perquè a la primera visita, al ser menú diari ja incloïa el ví; i el menú Tàrraco Tapes de la segona visita era amb cervesa. La cuina es basa en productes de la zona i de temporada, podem dir que és una cuina de mercat amb el toc personal de l'Ana. El resultat el podeu veure a les fotos.
Menú diari:
Encara que el Quintin ens va insistir un parell de vegades que féssim el menú tapes, nosaltres vam fer el de diari perquè ja teniem pensat tornar el diumenge a fer el de tapes. Quan li vam dir va deixar d'insistir.
De primer plat vam demanar crema de carabassa amb espaguetis de carabassó i calamar. Per un parell de nosaltres picava una mica de més, per l'altre estava bé. Amanida de bolets i pernil d'ànec amb magrana, però van avisar que no quedava pernil d'ànec i posarien anxoves. Amanida de pollastre confitat, espinacs i formatge feta. Les amanides van agradar molt.

I com segon plat vam escollir els tres: corball amb escalivada, bonítol a la brasa amb verdures i steak tàrtar. Tres plats molt correctes que van agradar a tota la taula.

Per postres s'oferia brownie amb gelat de coco, que jo vaig demanar canviar (perquè el coco m'agrada natural, a mossegades) i m'ho van servir amb gelat de xocolata. La sopa de codony amb mascarpone era una crema, però ja ens havien avisat. Un menú diari molt complert amb opcions atractives en un local molt còmode i a un preu raonable.

Menú Tàrraco Tapes de tardor:
Crema de carbassa amb escuma de parmesà. Una de les millors tapes del menú. La combinació estava perfecta. Tota la taula vam gaudir molt amb aquest fruit de tardor amb formatge.

Curri de verdures i llagostí. Molt bo! Amb les verdures (mongeta tendra i bròquil) lleugerament estovades amb el curri vermell. Sort que el coriandre estava sense tallar i es podia dosificar al gust.

Ravioli de bolets i fons de gallina, una tapa molt gustosa i amb un brou de sabor deliciós, d'aquells que es fan amb temps i estima.

Teriyaki de verat i albergínia. Encara que el color pot fer pensar que es tracta de ous de verat, és el llom que ha agafat aquest color durant l'estovat amb la salsa. La teriyaki era molt suau, no gaire dolç ni fort. Una tapa que ens va sorprendre gratament, ups, menys al meu germà que es va trobar una espina.

Escudella de gambes. Si bé la gamba estava al punt perfecte de cocció, tendra i suau, el suquet el vaig trobar extremat i les mongetes tenien la pell dura. No em va agradar, però en aquesta família sempre hi ha algú que li agradi el que l'altre no i es van menjar el meu plat.

Sashimi de peix i verdures. Productes marinats en contrastes. Tonyina en cítrics, tan tova que semblava mantega. L'alvocat en llima, també aportant punt més àcid al plat. L'endívia en remolatxa, el nap en kimchi coreà (kimuchi pels nipons, per la dificultat que tenen per a pronunciar el primer vocable). I l'orada en ponzu. Aquest plat ens va agradar força també. Els cítrics estaven massa marcats però encara així el vam considerar dels millors plats del menú.

Papada a la brasa amb escabetx de bolets i chutney de poma. L'aroma de la brasa ens va arribar al nas un pic estava el plat a taula. A priori no confiava en la combinació d'escabetx  amb chutney (dos fermentats de vinagre junts???) però com que el punt de vinagre estava tan ben equilibrat i la papada, després de unes quantes hores a la brasa, estava tan tendra i melosa, doncs no vaig fer una altra cosa que gaudir del plat. Pot ser en un plat més pla es mengés millor, tot és qüestió de destresa. També un altre dels millors del menú.

Torradeta de Santa Teresa de coco i xocolata. Una deliciosa torrija amb un subtil toc de coco i gelat de xocolata. Una fi perfecta per tancar el menú tapes.

És un local que invita a fer sobretaula, molt còmode i acollidor i vàlid tant per un dinar en parella com de negocis. Sempre quedaràs bé amb un àpat en el AQ. Pregunta pel descompte pel aparcament i si vas camiant, al sortir pots fer una passejada per la catedral, que està allà mateix. Ah, i al compte, per darrera, hi ha una recepta de l'Ana, t'atreveixes?

PINTXOS EN EUSKADI

Miscelánea: RUTA de pintxos

En nuestra visita al País Vasco estuvimos hospedados durante unos días en la casa rural Momotegi, una granja pequeña de patos y ocas situada en el parque natural Aiako-harria. Un sitio perfecto para alejarse de las ciudades, descansar, pasear por el monte, recoger castañas, buscar setas... (¡y las camas son comodísimas!)

También puedes adquirir los productos artesanos de pato y oca que elaboran allí mismo, como foie gras, confits y  jamones. Olga, la dueña, nos dijo que son sumistradores de algunos restaurantes de la zona como el Mugaritz y el Laia. Nuestra estancia allí fue fantástica, lo recomiendo sin duda, tanto por el entorno, como por la casa y como no, por Olga, que incluso nos enseñó la granja y nos explicó todo el proceso artesanal de la producción que realiza.

Antes de ir a descansar al Aiako-harria estuvimos en la ciudad visitando bares, de pintxo en pintxo. Hay para todos los gustos, fríos, calientes, sencillos, elaborados, pequeños, grandes... Os hago un resumen con algunos de los que comimos.
El Bar Sport es uno de los locales inevitables y aunque las manitas con hongos están de muerte, la fama de su foie gras a la plancha se extiende hasta tal punto que al final pides los pinchos a pares.

El Bartolo prepara unas carrilleras deliciosas, si quieres algo del mar, las brochetas de rape o de gambas no te defraudarán.

De ahí te puedes ir al Bar Tamboril, su pincho estrella es txampis Tamboril, muy ricos, pero no olvidéis la anchoa rebozada o la tortillita de bacalao hecha al momento.

Para probar pinchos de bacalao tenéis al Martinez, esta vez hicimos unos pinchos fríos, como el de morro de bacalao con crema de marisco o el piquillo relleno de bonito.

Y ya que estás en la calle del 31 de agosto, aprovecha y visita La cuchara de San Telmo. El fallo que tiene es que la terraza sólo es para raciones y dentro no hay para sentarse, pero los pinchos son de primera. Foie con miel y mostaza, manitas de Urdangarín, vieira envuelta en tocino de bellota y bacalao confitado fueron algunos de los pinchos que nos deleitaron. No puedes irte de Donosti sin pasar por la La cuchara de San Telmo.

Otro bar que visitamos fue el Txalupa, pero allí hay muchos fritos y rebozados así que probamos la crema de idiazábal con mermelada de tomate verde y las gulas con anchoas.

También tienes otros sitios para probar algún pincho como el Egosari o el Borda Berri. El precio medio de 4 pinchos y 4 zuritos o txacolís ronda los 17€, siempre depende claro está de la materia prima de base y la elaboración.

Durante estos días nos encontramos con la semana de pincho de bacalao en Hernani así que aprovechamos para visitar la ciudad, que nos encantó, y los pinchos que probamos también.

Sin duda, el País Vasco es un destino a tener en cuenta para descansar, disfrutar del mar, la montaña y el buen comer.