MARCELINO 1968, EL MO FA BONES TAPES

Marcelino 1968 08012 Barcelona Plaça del Sol, 2 tel. 938 3150 32 Preu orientatiu: 20-30 €

3,5 - Bons plats, espai millorable

Tapes amb producte de proximitat i temporada, amb tocs creatius. Alternatives vegetarianes, veganes i sense gluten. Gran terrassa. Espai amb taules molt juntes. Molt bona atenció i preus correctes. Són 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (30 p) Terrassa	Distribució: Justa Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Cadires	Neteja serveis: Aceptable Assecador de mans: Aire	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Full imprès	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Per a celíacs S'admeten animals
IDIOMES
Català	Castellà

Avui estem a un clàssic reinventat al cor de Gràcia: el restaurant Marcelino 1968, també li diuen MO. Situat a la mítica Plaça del Sol, 2, aquest local recull el testimoni de l'antiga taberna familiar nascuda fa més de mig segle per oferir-nos una proposta de tapes que balla entre la tradició i la modernitat.

El Marcelino 1968 destaca pel seu interior modern, íntim i sofisticat, que conviu a la perfecció amb el tarannà canalla de Gràcia. L'atmosfera està molt ben aconseguida gràcies a una il·luminació càlida i una música de fons que convida a relaxar-se, el fallo és que a la zona de la dreta, dreprés de la barra, les taules estan molt juntes, pràcticament comparteixes converses i plats amb la taula veïna.

Sens dubte, un dels seus grans actius és la terrassa exterior a la mateixa Plaça del Sol, ideal per veure passar la vida del barri mentre fas un mos.

En canvi, un punt a millorar és l'accés als lavabos, les portes estan trencades, fins i tot amb un forat que es veu si hi ha algú dins, amb un pany improvisat, just en neteja i gens accessibles per a una persona amb mobilitat reduïda ja que són petits.

La carta del Marcelino 1968

El Marcelino és un lloc fantàstic per fer el vermut o un sopar amb amics, més encara a la terrassa, encara que en segons quina època de l'any o quin dia, no podràs fer una llarga sobretaula perquè treballen amb torns, i és una llàstima perquè tenen una carta de còctels molt variada.

La carta està dividida en tapes i platets més clàsiques, croquetes, braves, la russa,  torreznos... una apartat d'ous, un altre de la mar, el de taberna, amb plats més tradicionals com carxofes confitades, mandonguilles, algunes altres plats de carn i un llistat especial de "amb les mans" per hamburgueses. Per si et sembla poc, pregunta pels suggeriments del dia. A alguns plats els hi afegeixen el cognom MO.
Les postres no són gaire espectaculares, cantades de viva veu, crec recordar que hi havia tres o quatre.

Al celler es barregen unes quantes D.O. amb còctels, begudes per combinats i cerveses.

Què vam sopar al Marcelino 1968

No trepitgem gaire el barri de Gràcia però aquell dia vam anar a recollir a la meva filla que estava "patint" al Coyote Spike Tattoo. Vam aparcar tocant la Plaça del Sol així que cap allà vam anar sense reserva i al MO vam troba taula. Amb cerveses i aigua vam compartir:
Tapes
Croquetes de cua de bou molt bones, gens olioses i molt gustoses per dins, amanida russa Marcelino, amb ventresca, bona, encara que pel nostre gust li faltaven uns encurtits per donar-li una mica de "força".

De la mar
Uns calamars a l'andalusa amb allioli, que també tenien tires de calamar, no només anelles.

Steak tàrtar
Un steak tàrtar de filet de vedella macerat amb mostasses, sobre el moll de l'os de vaca al forn. Molt bo aquest, mala sort que ens va tocar la mitja part de l'os amb menys moll. 😅

Begudes
Vam beure cerveses i aigua.

El compte
Per un sopar, en principi lleuger però amb plats bastant abundants, uns 22 € per cap. Un preu correcte per la zona i el global.

Resum del Marcelino 1968

• Local accessible amb bona música ambiental, taules molt atapeïdes, lavabos millorables.
• Personal de sala atent.
• Cuina de platets i tapes, hamburgueses, opcions vegetarianes, veganes i sense gluten.
• Preu correcte per la zona i carta.
• Reserva a la web.
• Terrassa molt gran.

COMER EN HOLANDA

Miscelánea: COMIDAS HOLANDESAS

Durante el mes de agosto estuvimos unos días por los Países Bajos, concretamente en Holanda, el país de los aerogeneradores, sin montañas, con canales de agua, puentes, túneles, muchas bicicletas, bicicletas en exceso, de mil formas y capacidades y con preferencia sobre todo y todos.

Un país con la gasolina carísima y cargadores eléctricos por todos sitios, no hace falta tener un garage para conducir un coche eléctrico o híbrido enchufable.

En cuestión gastro, con horarios "europeos". Se desayuna temprano, se come entre las 12:00 y las 13:00, normalmente un sándwich con ensalada y patatas y luego se cena de 17:00 a 20:30 un plato más contundente. A las 10 de la noche ya están durmiendo.

Platos que hemos comido por Países Bajos

La gastronomía no es para tirar cohetes, intentan imitar los mejillones con patatas fritas de sus vecinos belgas pero nada que ver. Disfrutamos de unos muy ricos cruzando Bruselas y luego los que comimos en la playa de Rockanje y en el hotel de Ámsterdam nada que ver.

Uno de los platos típicos de Holanda es el kibbeling, pescado rebozado estilo fish & chips británico, que sirven con mayonesa, mostaza, tártara... Le ponen salsas a todo, y la mezcla de mayonesa con mostaza la sirven con todo.

Otro plato, el haring, un arenque en salmuera que puedes comer solo o sobre un panecillo y cubierto de cebolla o pepinillos.

La sopa de pescado y marisco, vissoep, espesa, con una base de caldo y mantequilla y verduritas.

Esto lo comimos en el mercado de Róterdam, que está lleno de puestos de comida de diferentes cocinas del mundo y curiosamente, muchos tienen la zona de mesas sobre el puesto del mercado. También tienen una albóndigas y salchichas ahumadas que no nos apeteció probar.

El pescado rebozado con salsas lo volvimos a comer otro día en el Canal del Norte, en una freiduría, pescadería, restaurante. Nada nuevo que aportar.

En Volendam, después de pasar por Edam y cargar quesos ricos, eso sí, más frituras, ensaladas, huevos y pan de sándwich.

El resto de platos siguen siendo sándwiches, pollo satay, por eso del pasado colonial, y cervezas, a un precio también bastante elevado en comparación con lo que se paga aquí.

Nuestros amigos nos llevaron a comer ricas chuletas de cordero, a un restaurante turco. Otro día también comimos buenos platos, en un indio.

Hay muchas vacas, buena leche y una estupenda mantequilla que aprovechan para cocinar y para la repostería. Estuvimos en una vaquería donde hacen unos helados riquísimos. Heladería De IJsboerin.

Además de las galletas con caramelo, stroopwafel, cuando estuvimos en Alkmaar disfrutamos de un desayuno en Sweets Antiques, una pastelería con 400 años de antigüedad donde tomar el té por la tarde. Desayunamos pastel de manzana con avellanas y nata, y un plato con varios dulces como el hojaldre con crema y fresas, un bombón, caramelos, pastel de chocolate con almendras y pastel de frambuesa con nata montada. Una exquisitez de dulces.

Por la zona de coffeeshops en Ámsterdam también hay pastelitos y magdalenas aderezados con hierbitas. 😎

Resumen del viaje

Después de visitar parte de Holanda se puede resumir en mucha bici, muchos molinos, poco interés gastronómico, exceptuando la mantequilla y algunos quesos, poca empatía y facilidades para las personas PMR en cuanto a entradas a museos o aparcamientos en según qué ciudades, gasolina carísima en cambio facilidades para cargar coches eléctricos y accesibilidad para  fumar o comer hierbitas.

Con amigos allí a lo mejor nos planteamos volver en otra ocasión pero en abril, para ver los tulipanes en flor y comprar la conejita Miffy.

________________________________________________________________________

Nuestra ruta

• Róterdam con su mercado, las casas cubo, el puente Erasmus.
• Schiedam, con unos cuantos molinos, incluído el de Babbers, de piedra.
• Ámsterdam, con los canales, cafés que huelen raro, unas calles con farolillos y escaparates provocadores y el Johan Cruyff Arena.
  
  
  
• Zaandam, una zona muy turística con molinos de madera.
• Edam y los quesos.
• Marken, una isla turística a la que ir en barco o por un largo puente.
• Alkmaar, con el museo del queso y su mercado cada viernes, la mujer del beso y una pastelería con más de 400 años.
• Breda, el de la rendición del cuadro de Velázquez.
• IJmuiden, en el Canal del Norte, con sus faros y barcos.
• Eindhoven, una ciudad reconstruida una y otra vez y sede de Philips y los camiones DAF.

LA CABANA D'EN GELI, UNA MASIA DE 1774

La Cabana d'en Geli 25280 Solsona Carrer del Pallars, 5 tel. 973 48 35 82 Preu orientatiu: 30 € Menú diari: 19 € Menú festiu: 30 €

3,5 - Espai i molt bona atenció

Cuina de mercat i creativa. Productes del territori local i de temporada. Masia de 1774, bonic jardí, molt bona atenció. Preus adequats. Són 3,5 estrelles Pepa Pink.

Solete Repsol (menú diari, restaurant menys de 35 €)

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Propi, petit	Espai: Mitjà (50 p) Terrassa	Distribució: Correcta Il·luminació: Natural	Mobiliari: Cadires	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Tovallola	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Tipus paleta	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Plats vegans Per emportar
IDIOMES
Català	Castellà

Situat a Solsona, aquest restaurant està gestionat per tres dones, dues generacions que han convertit una preciosa masia de l'any 1774 en un espai acollidor. La masia de pedra està dividida en tres plantes amb diferents menjadors, incloent-hi zones amb llar de foc per a l'hivern amb molt de blanc i mobiliari rústic. Si hi aneu a la primavera o a l'estiu, el seu pati exterior rodejat de natura és un espai tranquil, familiar i molt relaxat.

Ara, si t'agrada el món de la moto, La Cabana d'en Geli també ofereix menjadors privats per fer un àpat durant la teva ruta per la comarca. No deixis de visitar la web Moturisme per consultar rutes i més serveis.

Referent a l'accessibilitat, una rampeta per entrar al menjador i al lavabo, amb un petit esglaó interior. Per anar al jardí es dóna la volta pel carrer.
Al 2025 va entrar al grup de Solete Repsol, en la categoria de menú diari, restaurants de menys de 35 € i cuina mediterrània.

La carta de La Cabana d'en Geli

Cada temporada la carta s'actualitza amb noves propostes amb els productes de temporada amb una cuina catalana amb fusions i creativitat que no sempre resulta al gust de tothom.

Un menú diari i una altre festiu que incloen aigua i alguns plats amb suplement.
Les postres són casolanes, alguns clàssiques i d'altres amb algun punt innovador com els bunyols de xocolata negre o el coulant de carbassa.

Tenen una carta digital amb més de 200 referències de vins perquè escullis el que millor maridi amb el teu plat i també està la Sandra, la sommelier per ajudar-te a triar el vi perfecte.

Què vam dinar a La Cabana d'en Geli

Al ser estiu i dissabte, només teniem l'opció de menú festiu.

Vam arribar puntuals a les 13:00, ens van seure a una taula ampla, hi ha de dues persones més petites, ens van servir l'aigua, el pa i unes patates fregides.
Entrants
Un provolone calent amb sobrassada i picos i el cruixent farcit d'ànec i carbassa. Dos plats enormes, molt bons, que quan acabes ja podries demanar les postres.

Principals
Un plat de xai a la brasa amb patates com bullides i passades per la paella, molt bones, i el xai espectacular. Un arròs melós amb musclos i mai mai. Els musclos eren de llauna, en escabetx, un ingredient poc encertat al nostre gust, i el peix mahi-mahi (lampuga en Les Illes), fumat i posat per sobre, no era tampoc una combinació del nostre agradat.

Postres
Jo volia el gelat de llet merengada, però no hi havia aquell dia així que va ser de vainilla amb fruits vermells i una geleta gegant. Pel Santi el púding de la casa, amb nata en esprai i dues xocolatines. Aquí tot va en gran o molt guarnit.

Begudes
Vam beure l'aigua del menú, aigua amb gas i cervesa. Després vam fer els cafès i un didalet de cortesia al jardí.

El compte
Amb els suplements del provolone (3) i del xai (6), begudes i cafès, uns 40 € per cap. Un preu que es compensa amb l'espai i l'atenció.

Resum de La Cabana d'en Geli

• Local còmode, molt lluminós, tres plantes i petit aparcament.
• Personal de sala atent, ràpid, que ha de pujar i baixar moltes escales.
• Cuina mediterrània amb innovacions i plats de bona mida. Alguns plats vegans.
• Preu un pic elevat.
• Reserva per tfn i WhatsApp.
• Terrassa.

Uns plats bonísimis i d'altres menys encertats. Serà qüestió de conèixer la carta.