LA MUNDANA, VERMUTERIA, TAPES I PLATETS

La Mundana de Sants 08014 Barcelona Carrer del Vallespir, 93 tel. 934 08 80 23 Preu orientatiu: 50 €

4,0 - Bons platets i atenció

Plats que barregen la cuina mediterrània, francesa i nipona. Opcions vegetarianes i opcions sense gluten. Local petit, accessible. Molt bona atenció i preus una mica apujats. Dos torns, menjar per emportar. Són un 4 estrelles Pepa Pink.

Recomanat Repsol

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Petit (40 p)	Distribució: Justeta Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Taules baixes Taules altes Barra	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Llibret vertical	Vins i caves: De la Terra D'altres terres Vermuts	Altres: Per emportar Per a celíacs
IDIOMES
Català	Castellà	Anglès

La Mundana de Sants es tracta d'una vermuteria tradicional, molt bonica, accessible a PMR, presenta una estètica de taverna moderna i acollidora, amb predomini de la fusta i una distribució que combina taules altes i baixes (molt petites) i una barra central.

El local és notablement petit, fet que pot generar una sensació de soroll elevat en els moments de màxima ocupació. Per una altra banda la gestió de torns deguts a l'alta demanda imposa un ritme de servei àgil que pot resultar massa ràpid per a determinats perfils de comensals.

Apareix a la web de la Guia Repsol com restaurant recomanat amb preu de menys de 35 €, fet que no s'ajusta a la realitat, el compte mitjà amb vi i postres supera els 40 €.

La carta de La Mundana de Sants

La cuina es defineix com una fusió de base mediterrània amb tocs francesos i japonesos. S'utilitzen tècniques variades com el fumador propi, la robata (brasa japonesa), els escabetxos i el forn. La carta està dissenyada principalment en format de platillos i mitges racions per a compartir. El menú disposa de propostes aptes per a persones amb intolerància al gluten i opcions vegetarianes.

A la carta trobem plats "intocables" com les braves, carpaccio de gamba vermella amb bloody Mary, arròs de cap i pota i anguila amb teriyaki o el bikini japonés. Altres plats varien segons temporada i amb els suggeriments del dia ja en tindràs una treintena per escollir, inclosos alguns sense gluten. La carta, a més a més, indica els al·lèrgens de cada plat. Molt conegut és el seu pa de punxes amb mantega fumada, molt fumada!

Quatre postres a la carta, més les postres del dia tanquen l'oferta dolç de La Mundana.
El celler compta amb una àmplia selecció de vermuts i una aposta clara pels vinos naturals i de petits productors.

Què vam dinar a La Mundana

Vam aprofitar l'estiu per tornar a La Mundana ja que no hi tanta gent i no cal reservar. En arribar vam demanar el pa de punxes amb mantega fumada, bastant fumada per al meu gust.

Suggeriments del dia i partida calenta
De fora de carta, la flor de carbassó farcida de brandada de bacallà sobre pesto vermell, una delícia.

La broqueta de cansalada i pop amb puré d'api fumat, bolt bona aquesta i amb un fumat suau. A la cuina de La Mundana hi ha molts plats amb fumats.

Intocables
Un arròs de capipota i anguila amb rouille (maionesa d'all color taronja) i salsa teriyaki. Per al meu gust amb el capipota una mica massa esmicolat; i la resta molt bo.

Vam acabar amb el katsu sando de secret ibèric de porc, mole, col morada fermentada i ají groc. Un sandvitx boníssim.

Postres
Vam compartir el babà al rom amb crema xantillí, justet de sucat en rom, no obstant això, molt bo en global.

Begudes
Vam beure cervesa i vermut Lustau.

El compte
Vam repetir de pa, que vam demanar sense mantega però et cobren el mateix. Vam sortir a uns 51 € per cap. Un preu que pots rebaixar amb 1,5 plat i mig per cap en comptes de 2 però que en cap cas arriba al que diu la Guia Repsol.

Resum de La Mundana de Sants

• Local petit, accessible. Amb taules altes i baixes i zones més lluminoses i altres més íntimes. Cadires incòmodes.
• Personal de sala atent, professional.
• Cuina actual, fusió mediterrània, francesa, japonesa.
• Preu d'acord als productes i elaboracions.
• Reserva a la web, on pots escollir la zona, i per tfn.

El fet que treballin a torns exigeix que la cuina funcioni com un rellotge, a més a més han de preparar comandes per recollir.

Les cadires metàl·liques són incòmodes, es claven als malucs. Almenys el respatller és còmode.

Aquesta ha estat la segona visita, podeu veure la primera fent clic aquí. Hem trigat a tornar, però ens condiciona la carta (amb molta presència de fumats), les cadires un pèl incòmodes, la pressa deguda als torns i, és clar, a Barcelona hi ha molta oferta...

MARCELINO 1968, EL MO FA BONES TAPES

Marcelino 1968 08012 Barcelona Plaça del Sol, 2 tel. 938 3150 32 Preu orientatiu: 20-30 €

3,5 - Bons plats, espai millorable

Tapes amb producte de proximitat i temporada, amb tocs creatius. Alternatives vegetarianes, veganes i sense gluten. Gran terrassa. Espai amb taules molt juntes. Molt bona atenció i preus correctes. Són 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (30 p) Terrassa	Distribució: Justa Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Cadires	Neteja serveis: Aceptable Assecador de mans: Aire	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Full imprès	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Per a celíacs S'admeten animals
IDIOMES
Català	Castellà

Avui estem a un clàssic reinventat al cor de Gràcia: el restaurant Marcelino 1968, també li diuen MO. Situat a la mítica Plaça del Sol, 2, aquest local recull el testimoni de l'antiga taberna familiar nascuda fa més de mig segle per oferir-nos una proposta de tapes que balla entre la tradició i la modernitat.

El Marcelino 1968 destaca pel seu interior modern, íntim i sofisticat, que conviu a la perfecció amb el tarannà canalla de Gràcia. L'atmosfera està molt ben aconseguida gràcies a una il·luminació càlida i una música de fons que convida a relaxar-se, el fallo és que a la zona de la dreta, dreprés de la barra, les taules estan molt juntes, pràcticament comparteixes converses i plats amb la taula veïna.

Sens dubte, un dels seus grans actius és la terrassa exterior a la mateixa Plaça del Sol, ideal per veure passar la vida del barri mentre fas un mos.

En canvi, un punt a millorar és l'accés als lavabos, les portes estan trencades, fins i tot amb un forat que es veu si hi ha algú dins, amb un pany improvisat, just en neteja i gens accessibles per a una persona amb mobilitat reduïda ja que són petits.

La carta del Marcelino 1968

El Marcelino és un lloc fantàstic per fer el vermut o un sopar amb amics, més encara a la terrassa, encara que en segons quina època de l'any o quin dia, no podràs fer una llarga sobretaula perquè treballen amb torns, i és una llàstima perquè tenen una carta de còctels molt variada.

La carta està dividida en tapes i platets més clàsiques, croquetes, braves, la russa,  torreznos... una apartat d'ous, un altre de la mar, el de taberna, amb plats més tradicionals com carxofes confitades, mandonguilles, algunes altres plats de carn i un llistat especial de "amb les mans" per hamburgueses. Per si et sembla poc, pregunta pels suggeriments del dia. A alguns plats els hi afegeixen el cognom MO.
Les postres no són gaire espectaculares, cantades de viva veu, crec recordar que hi havia tres o quatre.

Al celler es barregen unes quantes D.O. amb còctels, begudes per combinats i cerveses.

Què vam sopar al Marcelino 1968

No trepitgem gaire el barri de Gràcia però aquell dia vam anar a recollir a la meva filla que estava "patint" al Coyote Spike Tattoo. Vam aparcar tocant la Plaça del Sol així que cap allà vam anar sense reserva i al MO vam troba taula. Amb cerveses i aigua vam compartir:
Tapes
Croquetes de cua de bou molt bones, gens olioses i molt gustoses per dins, amanida russa Marcelino, amb ventresca, bona, encara que pel nostre gust li faltaven uns encurtits per donar-li una mica de "força".

De la mar
Uns calamars a l'andalusa amb allioli, que també tenien tires de calamar, no només anelles.

Steak tàrtar
Un steak tàrtar de filet de vedella macerat amb mostasses, sobre el moll de l'os de vaca al forn. Molt bo aquest, mala sort que ens va tocar la mitja part de l'os amb menys moll. 😅

Begudes
Vam beure cerveses i aigua.

El compte
Per un sopar, en principi lleuger però amb plats bastant abundants, uns 22 € per cap. Un preu correcte per la zona i el global.

Resum del Marcelino 1968

• Local accessible amb bona música ambiental, taules molt atapeïdes, lavabos millorables.
• Personal de sala atent.
• Cuina de platets i tapes, hamburgueses, opcions vegetarianes, veganes i sense gluten.
• Preu correcte per la zona i carta.
• Reserva a la web.
• Terrassa molt gran.

COMER EN HOLANDA

Miscelánea: COMIDAS HOLANDESAS

Durante el mes de agosto estuvimos unos días por los Países Bajos, concretamente en Holanda, el país de los aerogeneradores, sin montañas, con canales de agua, puentes, túneles, muchas bicicletas, bicicletas en exceso, de mil formas y capacidades y con preferencia sobre todo y todos.

Un país con la gasolina carísima y cargadores eléctricos por todos sitios, no hace falta tener un garage para conducir un coche eléctrico o híbrido enchufable.

En cuestión gastro, con horarios "europeos". Se desayuna temprano, se come entre las 12:00 y las 13:00, normalmente un sándwich con ensalada y patatas y luego se cena de 17:00 a 20:30 un plato más contundente. A las 10 de la noche ya están durmiendo.

Platos que hemos comido por Países Bajos

La gastronomía no es para tirar cohetes, intentan imitar los mejillones con patatas fritas de sus vecinos belgas pero nada que ver. Disfrutamos de unos muy ricos cruzando Bruselas y luego los que comimos en la playa de Rockanje y en el hotel de Ámsterdam nada que ver.

Uno de los platos típicos de Holanda es el kibbeling, pescado rebozado estilo fish & chips británico, que sirven con mayonesa, mostaza, tártara... Le ponen salsas a todo, y la mezcla de mayonesa con mostaza la sirven con todo.

Otro plato, el haring, un arenque en salmuera que puedes comer solo o sobre un panecillo y cubierto de cebolla o pepinillos.

La sopa de pescado y marisco, vissoep, espesa, con una base de caldo y mantequilla y verduritas.

Esto lo comimos en el mercado de Róterdam, que está lleno de puestos de comida de diferentes cocinas del mundo y curiosamente, muchos tienen la zona de mesas sobre el puesto del mercado. También tienen una albóndigas y salchichas ahumadas que no nos apeteció probar.

El pescado rebozado con salsas lo volvimos a comer otro día en el Canal del Norte, en una freiduría, pescadería, restaurante. Nada nuevo que aportar.

En Volendam, después de pasar por Edam y cargar quesos ricos, eso sí, más frituras, ensaladas, huevos y pan de sándwich.

El resto de platos siguen siendo sándwiches, pollo satay, por eso del pasado colonial, y cervezas, a un precio también bastante elevado en comparación con lo que se paga aquí.

Nuestros amigos nos llevaron a comer ricas chuletas de cordero, a un restaurante turco. Otro día también comimos buenos platos, en un indio.

Hay muchas vacas, buena leche y una estupenda mantequilla que aprovechan para cocinar y para la repostería. Estuvimos en una vaquería donde hacen unos helados riquísimos. Heladería De IJsboerin.

Además de las galletas con caramelo, stroopwafel, cuando estuvimos en Alkmaar disfrutamos de un desayuno en Sweets Antiques, una pastelería con 400 años de antigüedad donde tomar el té por la tarde. Desayunamos pastel de manzana con avellanas y nata, y un plato con varios dulces como el hojaldre con crema y fresas, un bombón, caramelos, pastel de chocolate con almendras y pastel de frambuesa con nata montada. Una exquisitez de dulces.

Por la zona de coffeeshops en Ámsterdam también hay pastelitos y magdalenas aderezados con hierbitas. 😎

Resumen del viaje

Después de visitar parte de Holanda se puede resumir en mucha bici, muchos molinos, poco interés gastronómico, exceptuando la mantequilla y algunos quesos, poca empatía y facilidades para las personas PMR en cuanto a entradas a museos o aparcamientos en según qué ciudades, gasolina carísima en cambio facilidades para cargar coches eléctricos y accesibilidad para  fumar o comer hierbitas.

Con amigos allí a lo mejor nos planteamos volver en otra ocasión pero en abril, para ver los tulipanes en flor y comprar la conejita Miffy.

________________________________________________________________________

Nuestra ruta

• Róterdam con su mercado, las casas cubo, el puente Erasmus.
• Schiedam, con unos cuantos molinos, incluído el de Babbers, de piedra.
• Ámsterdam, con los canales, cafés que huelen raro, unas calles con farolillos y escaparates provocadores y el Johan Cruyff Arena.
  
  
  
• Zaandam, una zona muy turística con molinos de madera.
• Edam y los quesos.
• Marken, una isla turística a la que ir en barco o por un largo puente.
• Alkmaar, con el museo del queso y su mercado cada viernes, la mujer del beso y una pastelería con más de 400 años.
• Breda, el de la rendición del cuadro de Velázquez.
• IJmuiden, en el Canal del Norte, con sus faros y barcos.
• Eindhoven, una ciudad reconstruida una y otra vez y sede de Philips y los camiones DAF.