SHEARS YARD, COMIENDO SUNDAY ROAST EN LEEDS

Establecimiento: Shears Yard LS2 7EH Leeds 11 -15 Warf Street Tfn 0113 2444 144 Precio orientativo: £22

Shears Yard Restaurant

Cocina británica, puding de Yorkshire y "Sunday roast". También tienen cerveza Estrella. Local cómodo y actual. Precios correctos, menos las bebidas. Muy buena atención. Un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso: Fácil Aparcamiento: Fácil	Espacio: Grande (70p) Aire acond. Calefacción	Distribución: Buena Iluminación: Buena	Mobiliario: Cómodo Sillas	Limpieza_servicios: Buena Secador manos: Aire	Cambiador: No Extras: No
PERSONAL			CARTA
Vestuario: Uniforme	Amabilidad: Sí	Eficacia: Sí	Presentación: Tipo paleta Corta	Vinos: -
IDIOMAS
English

Leeds, situado en el condado de Yorkshire, fue un importante centro comercial, a principios del s. XIX se contruyó un canal que abastecía de carbón las ciudades de Liverpool y Manchester y posteriormente, con la construcción del ferrocarril y la revolución industrial la ciudad creció hasta engullir a las pequeñas villas que la rodeaban. Actualmente la economía de Leeds está basada en el sector servicios y el canal ha pasado a ser una atracción turística. Su estación de trenes es la tercera más importante del Reino Unido y su crecimiento comercial la situa como el segundo centro financiero de la isla. Un dato curioso: en Leeds se instaló el primer semáforo automático de todo el Reino Unido, en 1928.
Nuestro amigo Pedro está allí porque Leeds actualmente es una importante ciudad universitaria y tal y como está el trabajo por aquí, pues toca emigrar, así  que fuimos a hacerle una visita y en vez de llevarnos a ver el semáforo, nos llevo a ver el canal y las esclusas, a tomar unas pintas en las terracitas sobre el río Aire y a comer un puding de Yorkshire en un restaurante de la zona The Calls.

El local es diáfano, con acceso para sillas de ruedas, muy luminoso, de ladrillo visto y mobiliario de madera en tonos claros. Sin manteles, mesas amplias, sillas cómodas, te ponen una jarra de acero inoxidable llena de agua con hielo picado a la vez que pides las bebidas. Yo pedí sidra y los chicos cerveza, por cierto, hay Estrella.

Habíamos venido a por el puding de Yorkshire así teníamos claro el plato. Por teléfono nos confirmaron que tenían el Sunday roast (asado del domingo, ya ves, en otras ciudades es paella, aquí, asado) así que decidimos los primeros y asado de cerdo y de ternera como plato principal.

Para compartir pedimos English asparagus, trigueros acompañados de pomelo, jersey royals (una variedad de patata británica, tipo "patata nueva"), ajo negro y yema trufada. Delicioso el plato, ese punto amargo-ácido-dulce del pomelo es curioso pero la yema trufada en el fondo es espectacular.

El plato de hand cut chips with alioli fue un poco decepcionante. Las patatas muy ricas, pero el alioli nada conseguido. Claro que cuando llevas fuera de casa mucho tiempo y ves un plato con alioli te lanzas a pedirlo...

Los platos de asado llegaron. Uno de slow roast pork belly, lo que es un asado lento de panceta, con patatas, verduras de temporada, el puding de Yorkshire y la salsa gravy. Muy rico y aunque yo hubiera puesto menos verdura y más carne. :-)

Y la versión con ternera, 12 hour roasted Sykes house farm beef sirloin, con los mismos acompañamientos y también muy bueno, pero que me hubiera comido un poco más de carne y menos verdura. El puding de Yorkshire, blandito y suave, es un bollito que me encanta de la cocina británica.

No tomamos postre, preferimos ir a una de las terrazas sobre el río y tomarlo allí con un café. La cuenta fue de poco más de 62 libras, unas 20 por persona, que para ser un restaurante británico no esta mal. Los platos tienen un precio correcto, donde sube la cuenta es las bebidas, como siempre: una sidra £4.90; una pinta de cerveza £4.20. Está claro que hay que beber agua del grifo y el por qué de las borracheras que se ven por Salou.

Nos encantó el tour que nos hizo Pedro y volveremos a visitarlo y hacernos una foto en el semáforo de Bond Street.

AQ, AL COSTAT DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Establiment: AQ Tarragona 43003 Tarragona Carrer Les Coques, 7 Tfn 977 215 954 Preu orientatiu: 40€ Menú setmanal: 19,80€ Menú Gran: 60€ Menú Petit: 50€

AQ Restaurant

Cuina de mercat molt personal. Un local modern, acollidor i amb cadires molt còmodes. Possibilitat de sala privada. Bona atenció. Un 3 estrelles Pepa Pink.
1 Sol Repsol (2022).

LOCAL
Accés: Petits_esglaons Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (55 p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires Còmode	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Cap de sala de carrer Cambrera, uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Moderna	Vins i caves: De la Terra	Vins i caves: D'altres terres
IDIOMES
Català	Español

Aquesta setmana hem fet un tast de l'oferta del AQ Restaurant, primer un dia entre setmana per fer el menú diari per 19,80€ i després aprofitant la jornada del Tàrraco tapes de tardor 2015, en el que el menú, amb cervesa Damm inclosa, constava de set tapes més postres, per 30€.

El local és modern i acollidor, amb unes cadires molt còmodes, penja-robes i un lavabo molt bonic que et recorda al canal d'un aqüeducte. L'atenció és molt correcta i de l'oferta de vins no puc opinar perquè a la primera visita, al ser menú diari ja incloïa el ví; i el menú Tàrraco Tapes de la segona visita era amb cervesa. La cuina es basa en productes de la zona i de temporada, podem dir que és una cuina de mercat amb el toc personal de l'Ana. El resultat el podeu veure a les fotos.
Menú diari:
Encara que el Quintin ens va insistir un parell de vegades que féssim el menú tapes, nosaltres vam fer el de diari perquè ja teniem pensat tornar el diumenge a fer el de tapes. Quan li vam dir va deixar d'insistir.
De primer plat vam demanar crema de carabassa amb espaguetis de carabassó i calamar. Per un parell de nosaltres picava una mica de més, per l'altre estava bé. Amanida de bolets i pernil d'ànec amb magrana, però van avisar que no quedava pernil d'ànec i posarien anxoves. Amanida de pollastre confitat, espinacs i formatge feta. Les amanides van agradar molt.

I com segon plat vam escollir els tres: corball amb escalivada, bonítol a la brasa amb verdures i steak tàrtar. Tres plats molt correctes que van agradar a tota la taula.

Per postres s'oferia brownie amb gelat de coco, que jo vaig demanar canviar (perquè el coco m'agrada natural, a mossegades) i m'ho van servir amb gelat de xocolata. La sopa de codony amb mascarpone era una crema, però ja ens havien avisat. Un menú diari molt complert amb opcions atractives en un local molt còmode i a un preu raonable.

Menú Tàrraco Tapes de tardor:
Crema de carbassa amb escuma de parmesà. Una de les millors tapes del menú. La combinació estava perfecta. Tota la taula vam gaudir molt amb aquest fruit de tardor amb formatge.

Curri de verdures i llagostí. Molt bo! Amb les verdures (mongeta tendra i bròquil) lleugerament estovades amb el curri vermell. Sort que el coriandre estava sense tallar i es podia dosificar al gust.

Ravioli de bolets i fons de gallina, una tapa molt gustosa i amb un brou de sabor deliciós, d'aquells que es fan amb temps i estima.

Teriyaki de verat i albergínia. Encara que el color pot fer pensar que es tracta de ous de verat, és el llom que ha agafat aquest color durant l'estovat amb la salsa. La teriyaki era molt suau, no gaire dolç ni fort. Una tapa que ens va sorprendre gratament, ups, menys al meu germà que es va trobar una espina.

Escudella de gambes. Si bé la gamba estava al punt perfecte de cocció, tendra i suau, el suquet el vaig trobar extremat i les mongetes tenien la pell dura. No em va agradar, però en aquesta família sempre hi ha algú que li agradi el que l'altre no i es van menjar el meu plat.

Sashimi de peix i verdures. Productes marinats en contrastes. Tonyina en cítrics, tan tova que semblava mantega. L'alvocat en llima, també aportant punt més àcid al plat. L'endívia en remolatxa, el nap en kimchi coreà (kimuchi pels nipons, per la dificultat que tenen per a pronunciar el primer vocable). I l'orada en ponzu. Aquest plat ens va agradar força també. Els cítrics estaven massa marcats però encara així el vam considerar dels millors plats del menú.

Papada a la brasa amb escabetx de bolets i chutney de poma. L'aroma de la brasa ens va arribar al nas un pic estava el plat a taula. A priori no confiava en la combinació d'escabetx  amb chutney (dos fermentats de vinagre junts???) però com que el punt de vinagre estava tan ben equilibrat i la papada, després de unes quantes hores a la brasa, estava tan tendra i melosa, doncs no vaig fer una altra cosa que gaudir del plat. Pot ser en un plat més pla es mengés millor, tot és qüestió de destresa. També un altre dels millors del menú.

Torradeta de Santa Teresa de coco i xocolata. Una deliciosa torrija amb un subtil toc de coco i gelat de xocolata. Una fi perfecta per tancar el menú tapes.

És un local que invita a fer sobretaula, molt còmode i acollidor i vàlid tant per un dinar en parella com de negocis. Sempre quedaràs bé amb un àpat en el AQ. Pregunta pel descompte pel aparcament i si vas camiant, al sortir pots fer una passejada per la catedral, que està allà mateix. Ah, i al compte, per darrera, hi ha una recepta de l'Ana, t'atreveixes?

EL TERRAT, FENT EL MENÚ DAMM DEL TÀRRACO TAPES

Establiment: El Terrat Restaurant 43004 Tarragona Carrer Ponts d'Icart, 19 Tfn 977 24 84 85 Preu orientatiu: 35€ Menú diari: 18€ Menú degustació: 38€ Menú d'autor: 55€

El Terrat Restaurant 

Cuina d'autor i tapes. Terrassa sobre el Palau de Congressos. Extensa carta de vins. Atenció correcta. Fent mitjana arriben a 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: 1 hora P La Pedrera	Espai: Mitjà (60 p) Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires Còmode	Neteja_serveis: Bona Assecador_mans: Tovalloles	Canviador: No Extres: Higiene_femenina
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Moderna Llarga (tapes_i_plats)	Vins: De la Terra D'altres terres	D'altres països
IDIOMES
Català	Español

Sempre que sopo a El Terrat vaig convidada per la Vicky, per què? perquè és el seu restaurant preferit i quan ha de celebrar algun esdeveniment, acaba escollint-lo. Jo no me'l miro amb els mateixos ulls i no acabo de trobar-li tot el que ella hi veu, però es que trobo que hi ha plats molt bons i d'altres que no semblen del lloc, o em passa alguna cosa rara... Teniu la ressenya del 2013 aquí.
En aquesta ocasió vam aprofitar que estava el menú del Tàrraco Tapes de Primavera, que per 30€ ofereixen 7 plats-tapa, uns postres i una ampolla d'Estrella Damm de 66 cl. (1 hora de aparcament i iva inclosos).  
Com que no tots son de cervesa, i jo la primera, vam demanar un vi del Priorat, el Dominicus 2010. Versàtil i fàcil de beure.
Menú de tapes:
La llauna d'escopinyes amb el nostre vermut. El suc també portava uns daus de gelatina de l'aigua de les escopinyes, era com mastegar el mar lleugerament. La copa amb escuma de vermut, amb una oliva i un seitó al fons estava deliciós. Un plat de 5.

Broqueta de pollastre a l'ast amb cruixent de trompeta de la mort. Que millor es menja amb forquilla,  la porció de pollastre s'esfondrava al aixecar el pal que lo punxava. El palet aquest estava per guarnit només. Sucat el pollastre en la salsa aquella estava molt bo, no vaig notar el cruixent però era un inconfusible sabor a l'ast. Mala sort que em va tocar el (pot ser) únic os que hi havia. Un plat de 4.

Airbag de canelons de brandada de bacallà. El punts vermells són deliciós pebrot del piquillo, la crema marró un humus pla. El caneló estava farcit d'una brandada bastant bona però no era de pasta, era cotna de porc arrebossada i fregida. La textura era acceptable; el regust d'oli (o greix) oxidat, no. No vaig poder menjar-lo, el Santi s'ho va menjar. Un plat de 2.

Fals ravioli de gamba de Tarragona amb alvocat, llet de coco i aire de llima. Un plat quasi perfecte. Per a mi sobraven la meitat dels fils vermells (bitxo) perquè apaivagaven sabors de la gamba, de les esferificacions de blat de moro, l'escuma de llima, la suau i fantàstica llet de coco... Un plat de 4.

Tàrtar de vieires lleugerament planxat amb alga wakame i pinya al forn. Afegeixen un raig de cava sòlid, que es veu a la part dreta, el coll de la mitja ampolla que fa de plat. Sí, li diuen sòlid però el serveixen en un raig ¿?. Vaig tornar a trobar els daus de aigua de mar. La primera vegada estan molt bé, però no cal abusar... La vieira espectacular, la resta d'acompanyaments em sobraven i deixaven un regust amarg a la boca (la pinya no, és clar). La fulla d'ostra molt bona!!. Un plat de 3.

Flamenquín de presa ibèrica amb foie i pernil. Vaig veure l'arrebossat i ja patia però estava bo, de fet un tros més que l'altre. Per què? qüestió de greixos... I vaig tornar a tenir mala sort. La làmina que es veu a la foto entre els dos rotllos és parmesà cruixent. Els meus companys de taula es delectaven i jo el trobava amarg. Com que no s'ho creien, encara que es veia que estava un punt més fosc que els seus, el van tastar, i "vaja!, sí que està amarg... tens raó Pepa. Doncs el meu estava molt bo!" I així es va acabar el cruixent de formatge del meu plat-pissarra. Un plat de 3.

Coca de magret d'ànec amb espàrrecs, brie, maduixes i ruca. Amb dos ingredients evitables: la caixa i la maduixa. No vaig captar el que la maduixa aportava al plat. L'ànec en bon punt de cocció i la coca molt bona també. Un plat de 4.

Bunyol de xocolata blanca i negra amb la nostra chartresina. Un parell de bunyols amb un tub amb fruita de la passió que està per estrenar i obres amb el tap, com un tub de crema qualsevol. I un preparat amb Chartreuse en un tub d'assaig que t'expliquen com barrejar abans de beure'l. Fantàstic tot i original presentació (sobre tot si no has trepitjat mai un laboratori). Postres de 5.

Al final només vam beure dues ampolles de cervesa així que el vi el van considerar dins del menú. Desconec si això va ser perquè la Vicky és una habitual del lloc o ho farien amb altres comensals. L'atenció va ser correcte, però el local estava ple i sort que nosaltres portàvem obridor de cervesa perquè van oblidar obrir la segona cervesa es  i el nois de la taula miraven l'ampolla amb desig.

El millor del sopar? la companyia i celebrar que la Vicky i en Pep han fet un any més!!!! Felicitats i per molts anys!!!!