diumenge, 8 de desembre de 2019

PETIT EN VILLE, CUINA SENSE GLUTEN

Petit en Ville
08015 Barcelona
Carrer d'Aragó, 67
Tfn 937 86 88 60
Preu orientatiu: 25€
VEURE a FACEBOOK VEURE a INSTA VEURE la WEB
4,0 - Cuina sense gluten, atenció, local.

Cuina mediterrània, tots els plats són sense gluten. Local ample, còmode, molt bona atenció i preus més que correctes. Són un 4 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (50 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Aire turbo
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tipus paleta
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Per a celíacs
IDIOMES
Català
Castellà



Ubicat on abans havia un restaurant clàssic del barri de l'Eixample,  l'espai ha estat reformat, redecorat i amb una nova cuina que treballa sense gluten. Van obrir el passat mes de juliol amb el nom de Petit En Ville. Aquest nom prové del restaurant "mare" En Ville,  de Citutat Vella on la carta és més extensa, tant en cuina com en celler.

L'espai del Petit En Ville no és petit, després de una desena de taules i una barra a l'entrada, un passadís s'obre a un ample menjador lluminós, amb paret d'obra vista, mobiliari fosc, quadres de colors, estovalles blanques i una vaixella acurada. Unes floretes de colores sobre les taules acaben creant una harmonia que et fa sentir còmode només entrar.


La carta del Petit En Ville

La carta indica que els plats no tenen gluten i també informa dels que tenen contingut en lactosa. Pot semblar que la cuina sense gluten és més cara però el cost ve més aviat del fet de controlar i evitar interferències. Si a una cuina només entren matèries primeres sense gluten, ja tens una part de la feina feta, no has de fer zones separades ni neteges addicionals.
Aliments com la carn, el peix, llegums, verdures... no tenen gluten així que només s'ha de controlar l'entrada a la cuina de determinats cereals.
Al Petit En Ville totes les matèries primeres son sense gluten i així cuinen entrants com croquetes, braves, mi-cuit, amanides, ous amb patates... A l'apartat de plats principals tenim arròs i unes quantes opcions "De la terra" i " Del mar" amb vedella, xai, hamburguesa, ànec, pop, bacallà, rap, salmó... Mitja dotzena de postres tanquen la carta.


Les begudes també son aptes per a celíacs, a excepció de la cervesa Estrella (també en tenen cervesa sense gluten).

Què vam menjar al Restaurant Petit En Ville

En aquest dinar eren un grup de 4 i vam compartir uns entrants i després vam escollir un plat per cadascú. En arribar ens van obsequiar amb unes olives gegants en amaniment.
Entrants
Croquetes de pernil i bunyols de bacallà. Les racions són de tres unitats però en veure que érem 4 ens van oferir la possibilitat de afegir una unitat. Nosaltres vam acceptar encantats donant per fet que ja ajustarien el preu. Tot dos plats boníssims, sobretot els bunyols. També vam compartir un plat de cigrons saltejats amb cloïsses molt gustosos, molt bons.



Principals
Un parell de plats d'arròs melós de gamba vermella que ens va agradar força. Una cueta de rap a la donostiarra amb patates molt bona i un filet de vedella, foie a la planxa i reducció de Pere Ximènez acompanyat d'un bol de patates fregides de les de tota la vida, també molt del nostre grat.




Postres

Vam compartir un recuit de drap (llet d'ovella) amb mel que estava deliciós. També una crema catalana, casolana i molt bona.

Compte

Doncs a la fi no es van cobrar el suplement que tocava per afegir croqueta i bunyol a les racions. Amb les cerveses i l'aigua el compte va ser d'uns 24 per cap. Gens diferent d'un restaurant que utilitzi cereals amb gluten.


Resum del Restaurant Petit En Ville

Petit En Ville demostra que la cuina sense gluten és tan saborosa i permet elaborar plats tant bons com la que utilitza cereals amb gluten.
El local és molt còmode, ample, lluminós i amb música ambiental dels 90.
El personal de sala és molt atent: ajusta les mides dels plats al nombre de comensals, està al cas d'oferir una altra beguda i si l'has acabada, canvia els coberts amb el plat...

Desconec com funciona el Restaurant En Ville, del carrer Dr. Dou, però al Petit en Ville ja hi hem anat unes quantes vegades i ens agrada molt.

diumenge, 1 de desembre de 2019

LLAMBER, D'AVILÉS AL BORN

Llamber, taverna gastronòmica
08003 Barcelona
Carrer de la Fusina, 5
Tfn 933 196 250
Preu orientatiu: 30 €
VEURE a FACEBOOK VEURE a INSTA VEURE la WEB
3,5 - Espai, atenció, cuina.

Cuina asturiana i cuina catalana. Plats de km 0, pertanyen a la xarxa Slow Food. Local actual i molt atractiu. Preus correctes. Atenció professional i propera. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (100 p) Terrassa
Distribució:
Ajustada
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
No hi havia
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Llibre fusta
Curta
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Plats per a celíacs, vegetarians i vegans
IDIOMES
Català
Castellà



El nom de la taverna, Llamber, és un vocable asturià que vol dir llepar o picar entre hores, segons context.
Amb aquest nom està clar que la cuina ha de tenir arrels asturians que es fusionen amb la cuina catalana per oferir uns plats realment apetibles.
El Llamber, a més a més, pertany a la xarxa del Slow Food, tenint presents els productes km 0 i la cuina sense presses.

El local té una terrassa molt engrescadora, a l'interior del local hi ha un pi que separa la zona d'entrada de taules altes del següent espai de taules baixes. Les que estan situades davant de la cuina, on vam seure nosaltres, estan massa atapeïdes, molt aprofitat l'espai. Només es salva un mica que les taules són prou amples i tens espai suficient però entre la nostra taula i la situada la meva esquerra no hi cabia una persona. La decoració, molta fusta, pell i paret vista, llums d'aranya amb coberts penjant... Un local molt actual i acollidor a la vegada.
El lavabo adaptat no és practicable, la distribució de les taules impedeix l'entrada i a més a més dins hi ha una cadira de ferro, de jardí, que impedeix que una cadira de rodes pugui entrar. Tampoc hi havia manera d'eixugar-se les mans...
Els caps de setmana l'horari s'amplia i des de les 9 del matí pots fer un esmorzar de forquilla o dolç.


Carta de la Taverna Gastronòmica Llamber

La carta no és gaire llarga: uns plats de pica-pica (amanida, formatges, croquetes...) i una desena de plats principal que inclouen bolets, nyoquis, un parell d'arrossos, carns, peix, pop i una fabada asturiana Slow Food.
Mitja dotzena de postres completen la carta del Llamber, amb les casadielles com postres asturians.
Cada setmana hi ha un petit apartat amb els suggeriments del xef  i els dissabtes i diumenges obren de 9 a 12 per fer esmorzars salats amb diferents entrepans i ous en truita o ferrats, brioxeria, fruita i sucs naturals.


Un punt a destacar és la possibilitat de demanar mitges racions de molts entrants i alguns dels plats principals que permet tastar més varietat (o que va molt bé si fas dieta 😉)
La carta de vins és prou extensa i tens diversos per a demanar a copes.

La nostra tria a la taverna Llamber

De l'apartat de "pica-pica" vam compartir el plat sardina fumada amb iogurt i figues de coll de dama caramel·litzades.  Molt bones, encara que les figues no estaven tan madures com ens agrada ni vaig trobar gaire el caramel·litzat.
El plat que ens va sorprendre molt per la combinació i pel sabor va ser l'anxova del Cantàbric sobre pa dolç d'espelta i formatge Cabrales. Aquest mos ha de ser un imprescindible si visites la taverna Llamber.
També una croqueta de formatge de Gamoneu, suau i gustosa, a més a més de bona mida i per acabar entrants, un clàssic, mitja ració de patatinas al Cabrales amb praliné d'avellanes. Delicioses, un altre plat recomanable en cada visita.

Per acabar no podíem deixar passar l'ocasió de cruspir-nos una fabada asturiana (homenatge a Viri, del llar de viri). La fabada estava de mort i es d'agrair que estigués rebaixada en greixos, vam fer molt bona digestió. Ens vam acabar tota la cassola amb la cistella de pans que teníem a taula omplint dues vegades cada plat.

Buscant per internet he descobert que "la llar de viri" és una casa de menjars (Bib Gourmand) on fan la fabada asturiana tradicional.



Per beure

El Santi va prendre cervesa i jo un parell de copes de Les Crestes, D.O.Q. Priorat del celler Mas Doix.

Compte

El compte, sumant els cafès (no van prendre postres) va sortir a uns 30 € per cap. Molt correcte per estar al Born, una zona on els preus es disparen en alguns establiments aprofitant-se de l'afluència de turistes.


Resum de la taverna gastronòmica Llamber


  • El local té el seu punt d'elegància al interior i el seu punt informal a les taules altes de l'entrada.
  • Una menció especial la vaixella que utilitzen, encara que pot resultar d'una mida excessiva en alguns plats, és realment bonica.
  • Molt bona atenció, acurada, professional.
  • Molt bona cuina en una carta que té en compte sensibilitats gastronòmiques amb plats vegans, vegetarians i per a celíacs.
  • Preus d'acord a la zona.
Francisco Heras va portar El LLamber d'Avilés fins a Barcelona obrint la taverna Llamber al Born. Aquesta taverna es complementa ara amb El Chigre 1769. Així doncs, ara tenim dos espais per tastar la cuina asturiana a Barcelona.

diumenge, 24 de novembre de 2019

NUESTRO BAR, PLATOS TÍPICOS MANCHEGOS

Nuestro Bar Restaurante
02002 Albacete
Calle Alcalde Conangla, 102
Tfn 967 24 33 73
Precio orientativo: 25 €
Menú desgustación "cosicas manchegas": 26,40 €
Menú bajo en calorías: 24,50 €
Menú vegetariano: 46 € (dos personas)
VER en FACEBOOK VER en INSTA VEURE la WEB

3,0 - Cocina tradicional, buenos precios.




Cocina castellana, platos típicos manchegos de cocina tradicional. Opción de medias raciones. Zona de bar y de restaurante. Muy buena atención, precios económicos. Son un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Accesible
Aparcamiento:
Zona azul
Espacio:
Grande (80 p)
Terraza
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Correcta
Mobiliario:
Sillas
Limpieza lavabos:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
Kit dental
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Clásica
Larga
Vinos y cavas:
De la Tierra
De otras tierras
Otros:
Eventos privados
IDIOMAS
Castellano




En Albacete hay cuchillos, navajas y buen cordero, así como el conocido queso con D.O. La Mancha.
Este verano estuvimos unos días visitando a nuestros amigos Silvia y Francesc que ahora viven allí y nos llevaron a comer a uno de los clásicos y tradicionales de Albacete: Nuestro Bar.

Un edificio esquinero, pintado de blanco y azul, abierto en 1.967, recuerda una posada manchega. Un local grande, con dos zonas diferenciadas, una de barra con unas mesas y otra de restaurante, en dos plantas. Con manteles blancos, mobiliario rústico de madera y una decoración manchega. De las paredes cuelgan botijos, herramientas de labranza, tenazas para la lumbre, cestos de mimbre... y para separar salas y en las ventanas hay visillos y cortinas de alpujarra.

En los baños hay un kit dental, que viene muy bien después de comer carne.

Carta del restaurante Nuestro Bar

Las carta es larga y además de las especialidades manchegas típicas hay opciones de sopas y pucheros, carne y pescado, arroces por encargo y algunos menús especiales como el menú degustación con "cosicas de la tierra", el bajo en calorias o el vegetariano. 



La carta de postres también es extensa y con diferentes delicias dulces.


Platos que comimos en Nuestro Bar Restaurante

Como la carta es muy amplia y hay opción de medias raciones aprovechamos para probar unas cuantas elaboraciones típicas manchegas.
Empezamos con una ración de rabo de cerdo frito y una buena ración de pan. El rabo, riquísimo, nunca lo habia comido así.
El ajo mataero, de hígado y pan, con unos piñones y unos torreznos por encima, es un plato intenso. Solo pedimos media ración. Una tapa de angulas de monte con panceta. El plato se elabora con trompetas amarillas (camagrocs en catalán) unas setas muy gustosas, con ajitos y panceta. Como estábamos en verano nos pusieron setas congeladas (shiitake), osea, que el nombre del plato no tiene sentido... Desde luego el sabor tampoco es lo mismo así que si quieres probar de verdad las angulas de monte, ahora en otoño es buena época. Sería mejor que sirvieran este plato solo en temporada, ¿no?.


El atascaburras, también llamado ajo arriero, es un plato de invierno pero nos animamos con media ración. Un puré hecho a base de patata, bacalao, ajo y aceite. Se completa con unas nueces y huevo duro. Muy bueno y al comerlo a temperatura ambiente no resulta un plato tan invernal.
Las manitas de cordero rebozadas y fritas estaban muy tiernas pero con un sabor tan suave que el rebozado se lo comía todo. Además, esa salsa mayonesa que las acompañaba aportando más grasa no mejoraba el plato, para mi gusto. Suerte de la lechuga que daba frescor.
Riñones, creadillas y leandrecillas es un combinado con patatas panadera. Las creadillas es como se le dice a las criadillas (testículos de bovino) en tierras albaceteñas y las leandrecillas es otro localismo del vocablo lendrecilla (testículos de cordero).
Acabamos con unas manitas de cerdo en salsa que estaban deliciosas y que tuvimos que hacer un esfuerzo porque estábamos ya bastante llenos.

Para beber

Optamos por vinos de la tierra y así pedimos una botella de Laya 2018, D.O. Almansa, de las Bodegas Atalaya, crianza de 4 meses en barrica de roble francés que nos gustó bastante. Seguimos con un Aljibes 2015, D.O. Vino de la Tierra de Castilla, un crianza (12 meses roble francés) muy aromàtico de la bodega Finca Los Aljibes. El precio de los vinos está practicamente triplicado pero al menos nos cambiaron la copa sin pedirlo.😅


Postres

Aunque parecía que no podíamos con más nos permitimos el exceso de compartir un popurrí pequeño que contenía hojuelas con miel, tocino de cielo, pan de Calatrava, melón, higos confitados, nueces, nata... y helado de limón, que personalmente, creo que no le iba nada bien. Y todo acompañado de un porrón de vino dulce. También compartimos una cuajada con miel esperando que tuviera un sabor intenso de la leche de oveja pero no, era un postre prescindible.


Cuenta

La cuenta para 4 personas, con los vinos (con un precio que considero elevado en demasía) no llegó ni a 25 € por persona.


Resumen del restaurante Nuestro Bar

Un restaurante tradicional donde puedes degustar platos típicos manchegos a precios competitivos.
Muy buena atención, profesional y amable.
Quizá algún plato no nos pareció tan estupendo como esperábamos pero en global estaba todo muy bueno y bien.

De hecho muchos platos de la cocina manchega son más de invierno así que nos tocará repetir la visita cuando haga más frío. Y de postres, ¡pido queso!.