diumenge, 30 de setembre del 2018

MARIA PARRILLA, BONA CARN I BON SERVEI

Establiment: Maria Parrilla
08034 Barcelona
Carrer del Dr. Ferran, 23, baixos A
Tfn 932 503 878
Preu orientatiu: 30 €

Maria Parrilla

3,5 - Brasa i bona organització, preus un pic alts. 



Cuina mediterrània, braseria, tapes i platets. Carns i peix a la graella. Terrassa posterior, molt bona atenció, ben organitzats, preus acords amb la zona, un pic elevats. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (60 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Cartolina
Curta
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà



Aquesta setmana tenim una altra graella a Barcelona, a la zona de Les Corts i sobre la Diagonal. Es tracta d'un restaurant ample, accessible, lluminós, amb una petita terrassa i una decoració molt actual. La sala combina materials ceràmics, fustes i ferro obtenint un aire rústic industrial molt confortable.

La carta inclou un assortit de plats i tapes per a compatir, i amanides. Però el protagonisme de Maria Parrilla es la brasa i la parrilla Josper, on elaboren carns i peixos amb molt bona matèria primera.


Plats que vam demanar al Maria Parrilla

Per acompanyar el dinar vam demanar aigua, que va resultar d'osmosi, i una ampolla de Brunus, un vi negre del 2015, D.O.  Montsant.
Per a compartir vam tastar una ensaladilla rusa que estava deliciosa. Si fes un top5 de #ensaladillarusa de Barcelona segur que hi estaria dins. Una amanida Maria Parilla, amb foie, que és com una paraula imant per la meva filla. Portava diferents enciams, poma rostida, panses, fruits secs, pernil d'ànec i foie.

De plats carnívors vam demanar un magret d'ànec de l'Empordà fet al punt, amb pebrots de padró, del piquillo i patates; i un txuletón de Donosti premium, poc fet, que serveixen per a dues persones amb amanida, patates fregides i pebrots del piquillo. Dir que la carn estava molt tendra i amb un sabor potent. Al tenir les brases sobre la taula (no tinc foto) pots acabar de donar-li el teu punt de cocció o calor, a més a més vam aprofitar la graella de la taula pels talls d'ànec.

Per postres vam compartir un clàssic, el pa amb oli i xocolata i un lemon pie, amb una bona capa de escuma de llimona i una altra de crema. El clàssic de xocolata estava per a repetir, molt suau i untuosa la xocolata i l'oli amb notes de fruits secs.

El compte es va pujar a gairebé 45 € per persona, clar que el txuletón ja eren 30 per cap i els preus en aquesta zona no són tirant a la baixa.

Observacions sobre el Maria Parrilla

La nostra visita va ser l'onze de setembre, amb reserva, amb el local ple a vesar i amb dos torns de dinar. L'atenció va estar molt correcta en tot moment, molt bon temps entre plats, sense acuitar-nos a deixar la taula i amb un somriure en tot moment. Un restaurant que es va planificar i preveure l'allau de gent i va saber donar un bon servei per fer clients, no només donar de menjar en la Diada. Molt bé pel Maria Parrilla.
En canvi tenim el contrast dels preus un pic elevats. Vaig trobar el plat d'ensaladilla molt justet i les racions de pa minúscules, pot ser perquè el primer em va agradar molt i a més a més sóc una panarra 😋
I després tenim un punt que no em va agradar gens: el tema aigua. Serveixen una ampolla d'aigua de l'aixeta osmotizada, fresca, que està molt bé, fins i tot és la que jo bec a casa, però la cobren a preu d'aigua mineral embotellada. Pot ser que estic acostumada a que no em cobrin aquest tipus d'aigua en altres llocs que me l'han servit i per això no em va fer gràcia el fet de veure el càrrec al tiquet.

No obstant això, l'experiència global al Maria Parrilla va ser molt bona. Ens va agradar força, el recomanarem i hi tornaríem sense dubtes.
Però li faré cas al Santi que sempre em diu "l'aigua espatlla els camins".

diumenge, 23 de setembre del 2018

CHARRÚA'S, AL CLUB DE TENNIS DE SANT JOAN DESPÍ

Establiment: Charrúa's Restaurante Braseria
08970 Sant Joan Despí
Carrer Sant Martí de l'Erm, 30
Tfn 93 477 17 28
Preu orientatiu: 25 €

Charrúa's, Braseria Pizzeria

3,5 - Bona carn, pizza a la llenya, bon lloc per a grups.

Braseria, graelles, brasa i forn de pedra per a pizzes. Carns i especialitats de l'Uruguai, pastissos casolans,  preus correctes, bona atenció. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava i verda
Espai:
Gran (100 p)
Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Natural
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà


La setmana passada vaig publicar un restaurant ubicat en un càmping i aquesta setmana tornem a una localització "diferent". La parrilla Charrúa's està a les instal·lacions esportives del Tennis Sant Joan Despí així que dines amb vistes al parc i pistes de pàdel i tennis del complex.
La sala és molt gran, dividida en dos espais, les taules situades davant de la barra són una mica més estretes, l'altre menjador és més còmode. Decoració senzilla amb pòsters de paisatges i festes de Catalunya i Uruguai i mobiliari de fusta, rústic. També tenen una terrassa amb capacitat per unes 40 persones.
La carta es basa en plats a la brasa. Carns d'estil uruguaià, graelles per a compartir, carn del País Basc i altres preparacions con esqueixades, cargols, bacallà i amanides. A més a més de les graelles, tenen un forn de llenya i fan unes pizzes molt bones, rectangulars, amb massa tipus pa.

Plats del Charrúa's braseria

Una amanida dels temps amb tonyina per a compartir entre els quatre. Amb els ingredients sense barrejar i prou abundant. També un camembert arrebossat amb confitura de tomàquet que ens va semblar justet, pot ser perquè estava molt bo.

Dels plats de carn vam demanar uns peus de porc a la brasa per a mi. Deliciosos perquè estaven molt tovets per dins i cruixents per fora. El Santi es va demanar bife uruguaià, un tall de carn molt gustosa i tendra.


Per la meva filla una entranya que li va costar acabar per ser de bona mida. I pel meu fill un entrecot del País Basc, que a la carta diu "bou" però que pel preu deu ser "vaca vieja". El cas és que la carn estava boníssima, tendra i gust diferent del bife, molt més intens. El porten en una graella per que estigui calent i si et va de gust, s'acabi de fer, la qüestió és que casa ens agrada la carn poc feta i si et despistes i no la treus de la graella, es passa del punt que ens agrada. Tots els plats venen acompanyats de patates al caliu així que vam demanar una mica d'aliloli.


Per postres vam deixar que la canalla demanés i van acabar a taula 4 plats amb els pastissos casolans que preparen al Charrúa's restaurant. Brownie de xocolatapastís de dulce de leche i pastís de pastanaga.



Encara quedava un pastís per tastar, pastís de préssec, dulce de leche i merenga. Repartint entre els quatre van deixar un platet "pels papas". Un excés que va acabar venint (en part) cap a casa per berenar. Per a mi el millor el de pastanaga, perquè prefereixo els dolços poc ensucrats.
El preu de l'àpat al restaurant Charrúa's per quatre persones, amb cervesa, Coca-cola i aigües, i amb excés de postres, va resultar de 30 € per cap. Molt bé de preu per la qualitat de la carn. Altres vegades, fent una pizza o plats com vacio o entranya, amb uns 18 € pots sopar.

Resum del Charrúa's Braseria

Ubicació que a priori no promet grans expectatives però que disposa de una bona brasa i carn de qualitat. També ofereixen pizzes al forn de pedra i amanides així tens la possibilitat d'un sopar més lleuger. Un local perfecte per a grups i famílies, no és tan sorollós com pot semblar, amb atenció correcta, temps entre plats acceptables per les dimensions del restaurant i preus adients a la zona.

diumenge, 16 de setembre del 2018

BRISA, UN RESTAURANT AL PEU DEL CASTELL DE TAMARIT

Establiment: Restaurante Brisa
43008 Tarragona
Platja de Tamarit, Ctra. 340 A, km. 1.172
Tfn 977 65 13 64
Preu orientatiu: 35 €

Brisa, Restaurante playa
3,5 - Bona cuina, entorn fantàstic.

Cuina mediterrània, arròs, peixos i tapes. Fantàstica terrassa al peu del Castell de Tamarit. Molt bona atenció, preus correctes. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Privat
Espai:
Gran (50 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Natural
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Trona bebé
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès
Alemany
Holandès

Els restaurants dels hotels acostumen a ser visitats pel públic que no s'hi allotja però, us heu plantejat mai anar al restaurant d'un càmping? Doncs aquí s'ubica el Brisa, en el Tamarit Beach Resort, un càmping de luxe amb parcel·les per caravanes i tendes, bungalows amb tot l'equipament per entrar a fer vacances, i serveis com piscina, zona wellness, perruqueria, supermercat, programes d'animació i esports per a totes les edats, espectacles nocturns i com no podia faltar, diverses opcions de restauració.
Dins d'aquestes opcions tenim el Brisa Restaurant i el Brisa Snack, aquest últim amb una carta més reduïda, plats senzills i sense cambrers. El restaurant té una carta més completa, tant en plats com elaboracions i vins, parament de taula i personal per atendre. Aquest canvi de la zona "snack" ha estat abans de l'estiu d'enguany perquè nosaltres ja hi havíem anat i la diferència entre un i l'altre era el parament de taula i quatre plats; ara sí que hi ha un canvi notable entre les dues zones, també al preu, és clar. 
La terrassa ocupa gaire bé tot l'espai, també hi ha un menjador cobert i a la nit es pot gaudir un sopar al terrat, sota els estels. La ubicació al peu del Castell de Tamarit fan un entorn perfecte per un sopar romàntic o un dinar tranquil.
La carta és mediterrània, plats d'arròs i peix principalment, també hi ha plats per a carnívors, menú infantil i suggeriments del dia. Els arrossos estan molt bé preparats, en fan de 10 diferents i nosaltres, que ja n'hem tastat uns quants, us diré que és difícil quedar-se amb un.
Al seure a taula sempre et posen un aperitiu per obrir boca. Pot ser un salmorejo i una brandada de bacallà; o un gaspatxo de maduixa i musclos enromescats, per exemple.

Com entrants nosaltres sempre demanem els xipirons amb ceba caramel·litzada i maionesa cítrica. La combinació de tots tres elements és fantàstica.
A la darrera visita van oferir-nos, fora de carta, parpatana de tonyina Balfegó i escopinyes a la planxa. Per suposat vam agafar aquestes opcions front als musclos o d'altres plats. Les escopinyes estaven boníssimes, un bon producte de fàcil elaboració però es que la parpatana estava de mort, amb una mena de samfaina i bolets, tan bona que vam deixar la safata neta.


L'arròs s'ha de demanar per a dos com a mínim però sense restriccions a la taula així que si aneu en un grup, es pot fer un arròs per cada dos o tres, per exemple. En aquest dinar vam fer un arròs de mar i muntanya, amb secret ibèric i gamba vermella per la meitat de la taula, i una fideuada amb sípia i cloïsses per l'altra. Gaire bé no vam poder acabar amb tot perquè les quantitats són generoses.


Per postres un parell de gelats de mango i un altra de xocolata per la petita, que tenia un plat de macarrons, nuguets i aquestes coses que mengen els petitons que encara no mengen de tot.
Ens van acompanyar un parell d'ampolles de Bàrbara Forés Blanc (2017), un D.O. Terra Alta que ja coneixem i ens agrada. Una mica d'aigua i cerveses i el compte per a quatre persones i la nena va ser uns 40 per cap. Altres vegades va resultar per 25, tot depenent els entrants que agafis.

Altres arrossos que vam menjar al peu del castell han estat l'arròs de popet i romesco i l'arròs de costa amb alls tendres i sardina. Tots dos molt del nostre gust, el primer amb un punt picant, molt suau i el de sardina va fer les delícies del Santi.

Sembla estrany dir que vas a un càmping a dinar o sopar però el recomano sense dubtes, més encara a finals d'estiu, quan el turisme baixa una mica i la platja està més buida.
Al peu del Castell de Tamarit hi ha places per a persones amb mobilitat reduïda i s'accedeix al restaurant des de la platja però també es pot aparcar al resort i hi ha unes hores de cortesia per fer ús del restaurant.
Ara només ens queda fer una copa en La Mar de copes, a la mateixa platja, uns metres més enllà.

diumenge, 9 de setembre del 2018

HAMBURGUESERÍA Nº 1, LES Nº 1, NO NOMÉS PEL NÚMERO DEL CARRER

Miscel·lània: BAR d'hamburgueses TANCAT al NOV 2018
Establiment: N1, Hamburguesería
08184 Palau-Solità i Plegamans
Carrer de la Pedra Llarga, 1 
Tfn 661 83 13 52
Preu orientatiu: 9 €
4,5 - Carn, originalitat, preu, atenció.




La Hamburguesería Nº 1 està a Palau-Solità i Plegamans. Pot ser és un lloc que no queda de "camí a..." però es que la carn que té allà el Joan es tan suculenta que ja faràs per desviar-te.
El local és petit, amb la barra i focs a l'esquerra i una terrassa molt còmoda just davant del seu proveïdor de carn, la Carnisseria i Xarcuteria Monstserrat.
La proximitat del proveïdor garanteix que la carn sigui del dia, allà no hi ha congelats, ni d'un dia per l'altre. Si a cuina falta matèria primera, només va a per ella i si en sobra (rares vegades) se l'emporta a casa per consum propi.
Hi elabora hamburgueses amb carn de vedella de Girona, o de Black Angus. Totes les hamburgueses porten de base tomàquet i enciam (no de bossa) i després combinacions amb parmesà, ceba, bacó, xampinyons, rocafort, pebrot, fruits secs... Els preus son assequibles per a tothom.
En fa una amb guacamole que esta impressionant. El que fa és posar-hi el guacamole dins de la carn, queda molt sucosa, saborosa, deliciosa. Em va agradar molt aquest punt d'originalitat d'incorporar el guacamole dins. Millor que la tastis.
La ceba és fregideta, tova, feta a foc lent. Per la meva part penso que és d'agrair, estic una mica saturada de tanta de ceba envinagrada i falsament caramel·litzada. També hi ha braves (molt bones), aperetivillos diversos, com les prunes farcides de formatge de cabra que vam gaudir. De vegades fa "callos", cua de bou, i per suposat també "chuletón de vaca".


Aquí teniu una foto de l'hamburguesa de parmesà amb ceba. Boníssima.
Els postres no són el més important en aquest lloc encara que pots trobar un flam o pastís. L'important d'aquest establiment és la qualitat de la carn, pel seu sabor i preu, sense oblidar l'atenció del Joan en tot moment. El nom de l'hamburgueseria es deu a que està al número 1 del carrer però podria ser perfectament per classificació. Unes hamburgueses de primera!!!

diumenge, 2 de setembre del 2018

LOVE FISH DEANES, UN BUEN FISH&CHIPS EN BELFAST

Establecimiento: Deanes Love Fish
BT1 6PF Belfast
28-40 Howard Street
Tfn 028 9033 1134
Precio orientativo:  £20

Love Fish
3,0 - Local, atención y buen fish&chips






Cocina británica, platos tradiconales y actuales con pescados y mariscos. Ubicado dentro del espacio gastronómico del chef Michael Deane. Muy buena atención, precios acordes con la zona, bebidas disparadas. Un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Accesible
Aparcamiento:
Calle, de pago
Espacio:
Grande (100p)
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Bona
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
Extras:
Crema de manos
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Corta, cartulina

Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:
Cócteles
IDIOMAS
Inglés





Belfast es una ciudad que está cambiando. Desde que finalizó el proceso de paz en Irlanda del Norte el turismo ha cobrado importancia. Una de las atracciones importantes, si no la más, es el Museo del Titanic, erigido en los diques donde se construyeron los gemelos Britannic y Titanic. El Jardín Botánico, con la estatua de Kelvin (sí, ese del cero absoluto y los -273,15 grados Celsius), el Museu Ulster, la Queen's University, el Castillo de Belfast, el Parlamento... son ubicaciones que un turista no puede perderse.
Por supuesto los murales también son de visita obligada, los del barrio Shankill (unionista), Falls Road (republicanos), y puntos donde recordar a los muertos en ambos lados con placas con nombres, banderas, flores y alambradas. Aún quedan alambradas en la parte superior de vallas, quedan patios enrejados, están puertas de una zona a otra de la ciudad a lo largo del muro...

Nuestra venganza será la risa de nuestros hijos
En la zona central está el ajuntamiento (City Hall) que se puede visitar gratis, el Ulter Hall, el Grand Opera House, el Victoria Square y la zona de pubs y restaurantes.
Además de pubs típicos para turistas (Kelly's Cellar, Duke of York, Maddens Bar...) la oferta de restaurantes es amplia, la ciudad cuenta incluso con dos restaurantes con estrella Michelín. Uno de ellos, el Eipic, que junto con el Meat Locker y el Love Fish, forman un local gastronómico con espacios diferenciados. Nosotros fuimos al Love Fish por eso de probar un fish&chips diferente.

Al entrar se ve la puerta de cristal del Eipic a la izquerda, una gran sala delante y otro salón más pequeño a la derecha con mesas más íntimas, y allí es donde nos dirigieron tras preguntar por nuestra reserva.
La decoración blanca, con algún toque azul, muy luminoso, te da una sensación de mar, de playa, de verano. Pienso que para una ciudad un tanto gris (climatológicamente hablando) es una decoración muy adecuada que alegra al comensal nada más entrar. En el salón central había mesas más grandes, muchas personas de estilo ejecutivo comiendo, normal al ser un día de diario. La sala más pequeña estaba ocupada por un matrimonio mayor, una familia y un grupo de amigos. No acomodamos y pedimos una botella de Pinot Grigio delle Venezie, D.O. Veneto. Un vino blanco muy ácido y que necesitaba airearse un buen rato para mejorar en sensaciones.
Para Santi un fritto misto, acompañado de patatas fritas, chili y allioli. Un variado de rape, bacalao, eglefino y gambas, todo rebozado en diferentes formas y frito. Le gustó bastante.
Para mi uno de los platos del día, haddock goujons & fries, al que añadí un bol de ensalada para compartir con Santi. Muy bueno. Así da gusto comer fish&chips.

El total fue de 46 libras, de las que casi 20 eran del vino con lo que la comida no está a un precio tan disparado.
Como las croquetas, la tortilla de patata o la ensaladilla rusa, hay muchos fish&chips y si no comes uno de calidad acabas pensado que es un plato sobrevalorado y que no merece la pena meterte esa fritanga al cuerpo. Aquí tenemos un clásico de Belfast recomendado para turistas, el John Long's.
Un local del que sales con el olor de manteca caliente incrustado en la pituitaria, con los pies pegajosos tras la aventura de ir al baño (un único baño para trabajadores y clientes) atravesando la cocina y después de haber pagado unas 20 libras, con un par de vasos de Coca-Cola de grifo (o de una botella de 2 litros) y un plato con más rebozado que pescado.
En mi próxima visita a tierras anglosajonas creo que ya voy a pasar del fish&chips y me voy a dedicar en cuerpo y alma (osea, en panza y goce) a los huevos benedict.