diumenge, 27 de maig del 2018

PUERTO MADERO, A CAMBRILS TAMBÉ HI HA BONA CARN

Establiment: Puerto Madero Cambrils
43850 Cambrils
Carrer de les Drassanes, 31
Tfn 977 79 17 83
Preu orientatiu: 30 €
Menú diari: 15,50 € (cap de setmana i festius 18 €)

Puerto Madero, Cambrils
3,5 - Bona carn, espai bonic però ajustat.

Cuina argentina, graellades, tatakis i tàrtars. Bona atenció, terrassa, TV per esdeveniments esportius. Preus correctes. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accesible
Aparcament:
Proper
Espai:
Mitjà (60 p) Terrassa
Distribució:
Ajustada
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Aire (dels bons)
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Diferents menús
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Pantalla
IDIOMES
Català
Castellà




A Cambrils, tocant la Rambla de Jaume I és un bon lloc per tenir un restaurant, en aquest cas una parrilla argentina amb cuina vista. La decoració actual, en tonalitats beix i grises, amb estovalles blanques i un parament que inclou uns bastonets d'oli i all, un pot d'un bon chimichurri, diferents tipus de sal, vinagre de Mòdena i un bon oli de Cambrils, d'arbequina.
  
La terrassa està molt protegida de forma que es pot aprofitar tot l'any. L'accés amb rampa permet l'entrada a persones amb mobilitat reduïda encara que la distribució de les taules dins del local és molt ajustada, no sé com faran si entra una cadira de rodes, i menys a la terrassa que vaig veure més justeta d'espai encara. Nosaltres portàvem un nen en cadireta i la vam aparcar sota la barra (sense nen dins 😅). També tenen trones pels nens.
La carta es la esperada de una parrilla argentina i un seguit de tàrtars, tatakis i alguna tapeta més mediterrània. Ofereixen un menú diari per 15,50 €, que puja a 18 en cap de setmana, un altre amb chuleta gallega (35 €) i el que vam agafar nosaltres, menú parrillada, que per 23,50 € inclou vi, aigua, pa, postres i cafè. Un preu molt competitiu i que a nosaltres, per sopar, va resultat en quantitat excessiva, pot ser per dinar sí que haguéssim acabat amb tot.
Només arribar ens van portar una copa de cava de benvinguda i un aperitiu de pa de focaccia amb tonyina en tataki.
El menú parrillada inclou una ampolla de vi per cada dues persones d'una petita selecció així que vam demanar Estancia Argentina per ells, D.O. Argentina, un bivarietal cabernet, malbec que estava bastant bo; i un Lambrusco I.G.T. Emilia per elles, rosat, amb un gust una mica de piruleta. L'aigua és de l'aixeta passada per un equip d'osmosi i no la cobren.
Dels entrants vam escollir el plat de pernil de gla amb pa de vidre (sense foto) pel nen que ens acompanyava, i tres del mixt argentí (empanada argentina, vitel tonne i matambre). Bon plat amb que ja es podria haver sopat sense res més per la mida.
A taula arriba una graella amb brases que porta verdures i la carn: xoriço criollo, botifarró de ceba, lletons, vacío, entraña, pollastre, xurrasco i chinchulines (tripa). Quan ho vam veure ja imaginàvem que no l'acabaríem, no perquè no estigués bo, per la quantitat. Tots els talls estaven molt bons, fins i tot les verdures. Sort que el que no et mengis el pots demanar per emportar i sempre pots esmorzar un xoriset o donar-li al teu gos.
Per això de que estava inclòs vam demanar postres. Jo el meu el vaig portar cap a casa, que era un tiramisú bastant contundent, com mantega més que formatge. El Santi un Don Pedro, gelat de torró amb whisky crec... Els nostres amics una crema de iogurt amb fruits vermells, estaven molt tips.
El compte estava clar, 23,50 per persona, més una ampolla d'aigua amb gas. Trobo un preu molt competitiu per estar en una zona de platja i amb una qualitat molt bona.
L'atenció molt correcta i atenta en tot moment, i això que era un dissabte a la nit i la terrassa estava plena de gent (al menjador interior eren 3 taules). Aquest cap de setmana em venia de gust tornar-hi per tastar algun platet més però resulta que quan hi ha partits de futbol els retransmeten i com que no sóc futbolera, doncs ja ho deixarem per un altre dia.

diumenge, 20 de maig del 2018

GANDARIAS, O PINTXOS O RESTAURANT

Establecimiento: Gandarias
20003 San Sebastián
31 de Agosto Kalea, 23
Tfn 943 42 63 62
Precio orientativo: desde 45 €

Gandarias Restaurant
2,5 - Buena matería prima, ruidoso, incómodo.

Cocina tradicional, vasca. Buena materia prima para elaborar platos y pinchos en un mismo espacio, opciones sin gluten. Certificado "Family Friendly". Atención amable, precios elevados y sin IVA, local muy ruidoso. Un 2,5 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Accesible
Aparcamiento:
Zona peatonal
Espacio:
Mediano (40p)
Distribución:
Correcta
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabo:
-
Secador de manos:
-
Cambiador:
-
Extras:
-
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Clásica

Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:
Tienda
IDIOMAS
Castellano
Eukera
English



El Gandarias es uno de los sitios preferidos por todos a la hora de ir de pinchos por la zona vieja de Donostia. Famoso por su delicioso risotto con hongos e Idiazábal y el solomillo a la brasa, (las fotos aquí) tiene una larga barra a la entrada repleta de pinchos para todos los gustos y jamones colgando del techo. Si pillas una mesa de las de fuera, te colocan un avisador acústico con lucecitas que te avisa cuando tu comanda está lista para que entres a buscarla.
Como nos gustan bastante los pinchos del Gandarias decidimos reservar mesa e ir a cenar el sábado de nuestro fin de semana en Euskadi. El local tiene un tamaño medio, la zona de la entrada es para tomar pinchos y unas dos terceras partes está ocupado por las mesas del comedor y el acuario lleno de langostas y otros crustáceos. Decoración clásica, mesas vestidas con manteles blancos, demasiado próximas entre ellas para mi gusto y separadas de la "zona de pinchos" por un biombo. Nada de intimidad, nada de silencio.

Carta con cocina tradicional vasca y sugerencias de temporada, vimos que en las mesas vecinas  (ocupadas prácticamente por publico extranjero) los platos más demandados eran el jamón, pulpo a la gallega y chuletones. Nosotros ya habíamos comido un chuletón muy bueno (en Larre-Gain) así que para cenar preferíamos algo más ligero. Elegimos el Aizpurua, D.O. Getariako Txakolina correcto que ya conocemos y nos gusta y pedimos unos guisantes de primavera con espárragos frescos, huevos escalfados e infusión de pata negra. Bien, para nuestro gusto estaban más al dente de lo deseado, pero esto es como el arroz, cada uno tiene su gusto. Y unas alcachofas templadasMuy buenas, servidas con piñones y aceite, mucho, para mojar pan, mucho pan.


De segundo bacalao al estilo "Gandarias", que según las explicaciones vendría con una parte en salsa vizcaína y otra un tipo pil-pil. Bueno, pues era un bacalao a la plancha con añadidos alrededor: salsas en los lados, patatas debajo, verduras por encima. Un plato un poco decepcionante porque las salsas tampoco eran de las de "para mojar pan". Por último un pichón dos texturas, un guiso reducido con las muslitos y plancha para las pechugas. Tampoco fue un plato que nos conquistara.


Y todo eso con larga espera entre plato y plato, escuchando los cánticos y gritos de la zona de pinchos y viendo la lucha de los camareros para que respetaran el biombo y no lo echaran abajo un grupo de descamisados con unos cuantos zuritos de más. Desde luego no nos apetecía tomar postre y pedimos la cuenta. Como la carta no incluye el IVA (algo habitual en Euskadi, no entiendo por qué) el total fue de 89,60 €, con postre y café el precio medio supera los 50 €.
Desde mi punto de vista no se puede pretender ofrecer un servicio de calidad en un espacio compartido de consumición de pinchos y copas.

Quizá entre semana esta fórmula funcione pero mi experiencia en sábado fue nefasta.
Quizá también nos equivocamos al escoger los platos y los embutidos y la chuleta nos hubieran satisfecho más.
Quizá debimos pedir la carta de pinchos y raciones...
Probablemente vuelva al Gandarias, pero a tomar pinchos en la calle.

diumenge, 13 de maig del 2018

LA VERMUTERIE, TASTARIA TOTS ELS VERMUTS

Establiment: La Vermuterie
08036 Barcelona
Carrer Muntaner, 212
Tfn 931 370 148
Preu orientatiu: 30 €
Menú diari: 15,90 € (amb postres i beguda)

La Vermuterie
4,0 - Vermuts i platets.

Cuina de mercat, mediterrània, varietat de vermuts, tapes per acompanyar-lo i diferents plats, incloent arrossos. Bona atenció, preus correctes per la zona. Un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accesible
Aparcament:
Zona verda i blava
Espai:
Petit (30 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Banc
Taules amb potes incòmodes
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tablet
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Vermuts
"Afterworks"
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès



Barcelona, Eixample Esquerre, en una zona amb un bon grapat de restaurants de diferents ofertes sorgeix La Vermuterie amb una sèrie de tapes per fer el vermut i una completa carta de plats.
El local no és gaire gros però les parets de vidre i l'alçada del sostre li donen amplitud i la distribució de les taules permeten seure a una trentena de persones, més algú tamboret a la barra i la terrassa. Les cadires i bancs plens de coixins colorits són còmodes però les potes de les taules tenen un disseny que et fa estar amb els genolls junts o col·locar una cama al costat de cada pota. 
La resta de l'establiment està molt bé, modernet, bonic, amb pissarres que indiquen els suggeriments, llistat de vins a copes i tapes per fer els vermuts que tenen.
Vam arribar gràcies a una nova app, bookeat, per fer reserves en una selecció de restaurants de gama mitjana i alta (i #trendy) de Barcelona, alguns amb descomptes o copes o plats de benvinguda. L'aplicació està pensada per "reserves de última hora" on veus en tot moment la disponibilitat. És similar a la aplicació internacional OpenTable que utilitzo quan viatjo a Londres.
L'atenció és bona, molt amable i somrients (això del #holachicos que comenta el Ricard Sampere). Després de fer un vermut Perucchi en la terrassa vam mirar la carta per decidir.
No tenien ganes de menjar arròs així que vam demanar 5 plats per compartir entre tots dos. Molts platets ens venien de gust i va costar decidir-los.
Primer una ensaladilla russa, amb tàperes, picos i un grapat de ceba cruixent per sobre. Molt bona i molt encertat aquest punt cruixent que pot ser que copiï la propera vegada que faci ensaladilla rusa a casa.
Taco de pollastre a la barbacoa japonesa, orenga, parmesà i envinagrats. Platet gens fàcil de compartir ja que al tallar-lo es trenca. Ens va semblar molt gustós.
Calamars a l'andalusa amb maionesa de ponzu. Senzill i amb bon resultat. Un altre plat que es pot recomanar sense dubtes. Pot ser una mica curt de sal però sempre és millor que falti a que sobri.
El plat de carxofes fregides amb cansalada ibèrica, escuma d'alls tendres i uns dauets de pa fregit. Pot ser una mica massa de fregits al plat però estava prou bo en general.
Per acabar un plat que no ens va acabar de fer el pes, un bacallà Skrei amb pil pil i pols de pinyons, favetes, pernil, chips de carbassa i patata. Estem acostumats al bacallà dessalat i aquest fresc el troben un punt fat de sal. La resta de la composició del plat ens va a agradar bastant.
El total del compte, afegint el pa amb tomàquet, cerveses i un altre vermut (el Lustau d'aromes dolços i amb final amarg) ronda els 30 € per cap, amb un descompte del 10% utilitzant el bookeat
Aquesta aplicació s'ha estrenat fa uns mesos a Barcelona i espera ampliar a altres ciutats en el futur.
Trobo que La Vermuterie és un lloc fantàstic per fer el vermut, tant abans de dinar com a mitja tarda, llàstima que m'agafi tant lluny de casa.

diumenge, 6 de maig del 2018

GOIKO ITTURRI, NO NOS CANSAREMOS DE REPETIR ESA TORTILLA DE BACALAO

Establecimiento: Goiko itturri
20115 Astigarraga
Foru Emparantza Plaza, 11
Tfn 943 557 867
Precio orientativo: desde 30 € + IVA

Goiko Itturri
5,0 - Calidad, atención.

Cocina tradicional vasca. Productos de primera calidad y una tortilla de bacalao prácticamente perfecta. Atención estupenda y precios correctos (aunque sin IVA en la carta). Un 5 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Accesible
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Mediano (60p)
Terraza
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Cómodo
Sillas
Perchas
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
Revistas
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Clásica

Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierras
Otros:

IDIOMAS
Castellano
Euskera




Desde que descubrimos el Goiko Itturri cada vez que voy a Eskudi hacemos una parada para disfrutar de los platos de Maixol y especialmente de su tortilla de bacalao.
Situado al lado de la plaza del ayuntamiento y un frontón, subiendo una cuesta está la enorme casa que alberga el restaurant. Lejos de la restauración de moda, esos "restaurantes canalla" de decoración industrial en mesas desnudas con platillos a compartir entre griterío, en el Goiko se respira tranquilidad entre manteles blancos, amplitud en las mesas y tradición en la cocina en platos que perfectamente podrías compartir.
Teniendo en cuenta la materia prima que entra en la cocina los precios no son nada desorbitados, claro que tienen que actualizar la carta porque no está el IVA incluído. En esta visita a Euskadi me fijé que en otro par de restaurantes pasaba igual, ¿será una costumbre del país?

En esta cuarta visita cambiamos algunos platos de lo que pedimos cada año. Si queréis echar un vistazo a anteriores visitas podéis hacier clic en Goiko 2015Goiko 2017. En el 2016 no publiqué reseña porque eran los mismos platos que en 2015.
Al llegar te reciben con una tapa de ensaladilla rusa que tomamos con una cerveza y una copa de vino.
Empezamos la comida con unos entrantres a compartir: un foie micuit con mermeladas y pan tostado y una ensalada tibia de hongos. ¡Que buena la ensalada cuando es lechuga de verdad y no de bolsa!. Y por supuesto, la tortilla de bacalao, que es de las que permanecen en la memoria del gusto.


Como plato individual, un solomillo con foie para mi hija (ella no varía el plato), y un rodaballo a la donostiarra para Santi y para mi.

Todo eso con un pan buenísimo que elaboran ellos mismos y una botella de Txomin Etxaniz, D.O. Guetaria Txakolina. Un vino con muy buena relación calidad-precio. Para postres, cuajada de leche de oveja para las féminas y como Santi no acababa de decidirse entre la tarta de queso Idiazábal y el púding de manzana, Aitor le ofreció media de cada. Imposible negarse.

La cuenta, ya con IVA, 134 € para tres, llegó con una botella de patxarán casero para tener una sobremesa sin prisas.
Un restaurante al que siempre volveremos y en el que nos quedan platos para probar como el arroz con hongos o una buena chuleta. ¡¡Gracias Maixol por tu tortilla de bacalao!!