dimarts, 25 de novembre del 2014

RESTAURANT HOSTAL NOU, MENJARS I CASA RURAL AL SOLSONÈS

Establiment: Restaurant Hostal Nou
25281 Llobera, El Solsonès
Carretera LV-3005 Lleida
Tfn 973 48 02 53
Preu orientatiu: 15-20€

Restaurant Hostal Nou

Cuina catalana clàssica, de cassola i de brasa. Ample i acollidor, preus econòmics i bona atenció. Són un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Fàcil
Espai:
Gran
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Còmode
Cadires
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Senzilla
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español




El restaurant del Hostal Nou és una part d'aquest establiment. També és hostal i està en un lloc d'aquells per relaxar-se i gaudir del Solsonès. Tenen dues cases amb capacitat de 2 a 6 o 8 persones.
La nostra visita va coincidir amb les X Jornades gastronòmiques de Tardor (del 18 d'octubre al 7 de desembre) on diversos restaurants de la zona ofereixen tapes a 3€ i diversos menús amb diferents preus. El menú de l'Hostal Nou era a 15€, inclosos vi, gasosa, aigua i postres. Érem quatre així que vam tastar diversos plats.











Sopa de galets amb mandonguilletes.
Una llàstima però va ser un plat decebedor. Molta aigua i poc sabor. Ni les mandonguilles tenien sabor. La veritat es que després de la sopa vam tenir una mica de por pel que vindria. Sort que la resta de plats no van tenir res que veure amb al sopa. 
Xafat de patata amb carbassa i fredolics. Molt bo. Això sí que tenia sabor. Jo crec que les patates tenien el sabor que li faltava a la sopa i la carbassa li donava aquest color taronja sense predominar en gust excessivament. A més a més, amb els fredolics i les llesquetes de cansalada, va ser un plat d'hivern molt gustós.
Per completar els primers vam demanar uns cargols, que als homes els hi venien de gust. L'Alba i jo no som de cargols... Vaig tastar la salseta i estava bé.
De segons vaig demanar un conill a la brasa, que venia amb patates fregides i al demanar l'allioli em van posar dos tipus, un normal i un negat. L'Alba em va dir que això és normal allí, que li diuen allioli també. Uf, quanta Catalunya em queda per descobrir!!!
Ella es va demanar unes mandoguilles amb sípia que deia que estaven molt bones i el Santi una vedella estofada amb bolets que puc donar fe que estava espectacular. Un plat de 5 estrelles. Encara que tenia la panxa plena i sé que no dec menjar gaire, no podia resistir-me a acabar-me el plat del Santi.
El Jordi va demanar un xurrasco a la brasa, acompanyat de patates. No cal foto. Bé.
Per postres vam demanar el clàssic flam de mató, i uns altres que ni coneixia: el català. El català es gelat de turró de Xixona amb licor de Ratafia, una combinació curiosa i que ens va agradar. No havia sentit mai això del català com postres.

La veritat és que vam dinar correctament i per pocs diners, uns 18€ per persona, afegint els cargols i una Coca-Cola, que no entraven al menú; no obstant això em va semblar que, per ser un "menú micològic", no vaig trobar gaires plats amb els bolets com a protagonistes...
Si passeu mai per allà, no dubteu en entrar en dinar, això sí, no demaneu la sopa.

diumenge, 23 de novembre del 2014

EL COBERT, PIZZES AL SOLSONÈS

Establiment: El Cobert
25280 Solsona, El Solsonès
Carretera Bassella, 16
Tfn 973 48 37 23
Preu orientatiu: 15€

Pizzeria El Cobert

Pizzes, pasta, brasa, amanides... Perfecte per anar en grup i/o amb nens. Ràpids, simpàtics, be de preu. L'entrada té esglaons però pel lateral hi ha rampa. Són un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Difícil
Espai:
Gran
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Còmode
Cadires
Bancs
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Extensa, 37_pizzes
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español




El Cobert té espais amples per a grups, altres més íntims, com la taula rodona al costat de la estufa de llenya, i una zona de bancs estil bar nord-americà preferida pels joves. Un gros forn de llenya i una graella important ocupen una cantonada del menjador, amb la qual cosa pots estar veient perfectament el que s'hi posa al foc.
Encara que el llistat de pizzes arriba a 37 diferents, sempre et deixen l'opció d'afegir o treure ingredients i fer-te la teva pizza. També tenen carns a la brasa, pasta i amanides. Nosaltres vam anar un dissabte a sopar (avisant una hora abans) i ens vam atendre amb molta celeritat i somriures.


Tothom va demanar pizza, 10 pels grans, i una més per compartir pels tres nens. A la nostra zona de la taula vam afegir una amanida molt complerta, amb ou dur i tot. Curiós que el vi de la casa era un DO Tarragona.
Una pizza per exemple era la Capri. Les pizzes aquí tenen la massa prima i tenen un mida considerable van carregades.
Altra opció es que pots demanar mitja pizza d'un tipus i l'altra mitja amb altres ingredients. Així que a taula arribaven pizzes de sobrassada i "Tex-Mex", carn picada picant, però picant de veritat.
De tonyina amb ceba i formatges diversos. Encara que la ceba no estava feta completament, no era forta i es menjava molt bé.
Hi altres van demanar pernil, i ja podeu veure que els ingredients no els hi posen amb por. El que has de afegir amb por és l'oli picant que tenen. Aquí sí que pica, vigileu!!!
Vam acabar amb algunes postres, sobre tot per a la canalla, algún cigaló pels grans i un parell de caixes per emportar-nos els trossos de pizza que ja no podem menjar. Vam omplir un parell de caixes que després, escalfades a la llar de foc, al voltant de les tres de la matinada van resultar-nos fins i tot més bones.

I el compte, amb tres nens que podem considerar com un gran, va sortir per uns 15€.
Un lloc recomanable a Solsona, sobre tot si vas amb canalla. La pizza amb els petits mai falla!!!

Per obrir boca us recomano uns còctels del Sputnik, fets amb sucs naturals. Jo vaig tastar el Manhatan i el Acid Jazz. Molt bons!!!!

diumenge, 16 de novembre del 2014

CA L'EULÀLIA, CUINA MARINERA AL SERRALLO

Establiment: Restaurant Ca l'Eulàlia
43004 Tarragona
Carrer de Sant Pere, 53-  Plaça Bisbe Bonet s/n
Tfn 977 21 50 75
Preu orientatiu: 45€

Restaurant Ca l'Eulàlia

Cuina marinera, tradicional. Entrants, peixos de la llotja, arrossos... Genial en qualitat, cuina i atenció. Preus correctes. Són un 4 estrelles Pepa Pink.
AL SETEMBRE DE 2015 VAN CANVIAR DE UBICACIÓ, ara hi ha moltes més taules i terrassa.
LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Difícil
Espai:
Petit
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Còmode
Cadires
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
De veu
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español




Quan arribes a Ca l'Eulàlia trobes una porta que ben podria ser la d'un bar on els pescadors van a fer el cafè, la cervesa i la partida. Dins és completament diferent. Mobiliari i decoració sòbria, amb taules ben distribuïdes, pot ser alguna quedi massa apropada però ho salven situant dos persones en comptes de 4 al costat. L'aforament deu ser de 30 persones com màxim així que vam fer bé en reservar perquè totes les taules es van omplir durant l'àpat. En pic vam seure a taula, el Santi va demanar una cervesa, i de seguida van portar-la amb uns seitons d'aperitiu de benvinguda. Ens van portar la carta de vins i mentre que la miràvem esperant la dels plats, el cap de sala (suposo perquè només hi ha dues persones atenent les taules) va venir a prendre nota del vi i va començar a explicar-nos els plats que hi havia.

Al cantar-nos el plats principals, li vam avisar que no volíem opció d'arròs, així que es va centrar en el peix. Hi havia orada, déntol i gall de Sant Pere, preparats de diferent maneres.
El vi escollit va ser el Clos d'Encís Blanc, D.O Terra alta, elaborat amb 100% garnatxa negra. La relació qualitat-preu d'aquest vi és bona.

Com entrants vam escollir el pop a la brasa (molt de moda s'està posant aquest plat). Venia sobre una mena de paté de peix blau que anava molt bé. Sort que ens van suggerir mitja ració pels dos perquè ja veieu que no és petita. 

Després de sentir els entrants vam demanar un remenat de calamars amb ceps, llenegues i moixernons que venien amb cloïsses, ceba, espàrrecs... Una delícia per menjar i per sucar amb el pa. Més tard vam sentir que a la taula del costat oferia també ortigues de mar, a nosaltres no ens les va esmentar...
Amb això i uns postres jo ja hauria dinat, però havíem vingut a tastar el peix. El Santi va escollir el gall de Sant Pere a la planxa. Va arribar acompanyat de moniato, pebrot del piquillo, espàrrec. El vam trobar una mica dur, pot ser no sigui la millor opció de peix per fer a la planxa.
Jo vaig escollir un allipebre de déntol. És un peix de carn ferma també així que li va molt bé la cuina del xup-xup. Molt suau aquest allipebre, molt semblant al romesco. 

Les racions van ser tan grosses que no vam demanar postres, vam acabar-nos el vi i vam marxar molt satisfets.
El preu és correcte tenint en compte la qualitat de la matèria primera dels ingredients. Jo em vaig equivocar de tres euros al calcular quant ens costaria (ups! vaig oblidar la cervesa!!!).
La propera vegada que ens vingui de gust menjar un peix fresc ben cuinat no ens oblidarem de Ca l'Eulàlia, o potser ens animem a fer un arrosset...

diumenge, 9 de novembre del 2014

SUSHIYA, MENJAR JAPONÈS AL GÒTIC DE BARCELONA

Establiment: Sushiya
08002 Barcelona
Carrer d'en Quintana, 47
Tfn 934 12 7249
Preu orientatiu: 12€
(no s'admeten targetes)

Sushiya

Cuina japonesa casolana a preus fantàstics. Sempre trobaràs menjar acabat de fer, ràpid i bo. Una bona opció de "japo" al Gòtic. Tenen 4 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Carrer_vianants
Espai:
Petit
Distribució:
Estreta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Còmode
Cadires
Bancs
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Aire automàtic
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Plastificada amb fotos
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Anglès
Espanyol
Japonès



Quan la meva filla em parlava del "japo" al que anava amb els seus amics tenia els meus dubtes. "Com pot ser que dineu per 10 o 12€???" li preguntava, i al final vaig anar amb ella un dia, perquè tant en parlava... D'allò ja fa al menys tres anys i quan puc m'escapo a fer un dragon roll (d'anguila, cranc i alvocat) o un rainbow roll (tonyina, escamarlà, anguila, cranc, gamba i alvocat) o un dels "combos" que ofereixen.
Porten des de més de deu anys obrint la cuina a les 13 i sense interrupció fins tres quarts de doce de la nit, els divendres i dissabtes allarguen fins dos quarts d'una; i sempre està ple.
És veritat que el local és petit, que com no vagis d'hora hauràs de fer cua a la porta, que el lavabo és únic i has de sortir al pati i pujar unes escales, que a l'estiu fa una mica de calor allà dins... malgrat tot l'anterior el menjar és bo, barat i ràpid, així que és collonut per un sopar abans d'entrar al teatre, o un dinar entre compres o una parada visitant Barcelona.
Los combos són una opció econòmica: com entrant tens una sopa misho, i al'estiu pots escollir entre la sopa i gaspatxo.

De segon entrant pots escollir entre l'amanida o el udon, tallarines en un brou amb una mica de tofu i que estan molt bons. 

El tercer plat, el principal, és el que marca el preu del combo. Si agafes teriyakidon o karaaguedon (pollastre), yakisoba (fideus), tendon (llagostí), el preu és més baix.
Un altre molt bo és el que està fet de porc, katsudon, i també és una opció barata. Ès el preferit de la meva filla i l'agrada afegir un plat petit de sushi i edamame, que són monjetes de soja bullides amb sal i que menja amb salsa de soja.
Si optes per optes per  yakinikudon (ternera), salmondon (salmó) o els diferents  plats de sushi, el preu ronda els 10€.
Tenen plats que pots convertir en combo, com salmondon, nou a la carta i que vam tastar dissabte. Molt bo!!!
I d'altres que no pots combinar, però que són prou abundants com per poder menjar com plat únic, com el niku udon, uns tallarines amb vedella i tofu fregit que em va agradar força.


Com postres típics tenen el dorayaki, dos discos d'una mena de pa de pessic que va farcit de pasta de mongetes negres dolces. Als amics que posen cares rares pots dir-li que és que xocolata i així el testaran sense manies.
a
Ah, m'oblidava dels takayakys, unes boletes de pop que diu la meva filla que no puc deixar de recomanar. De fet el bloc avui l'hauria d'haver escrit ella, que és clienta habitual del Sushiya.

Hi ha un altre Sushiya, el Sushiya 2, però no hi hem anat mai. Ens agrada aquest. Moltes gràcies Elbereth per portar-me al Sushiya!!!!

diumenge, 2 de novembre del 2014

LOLA TAPES, UN km0 A LA PLAÇA DE LA FONT

Establiment: Lola Tapes Lola Bistro, platets & vins
43893 Tarragona Altafulla
Plaça de la Font, 47
Carrer Martí d'Ardenya, 25
Carrer d'En Ventallols, 13, TARRAGONA
Tfn 977 650 804 - 977 222 742
Preu orientatiu: 30€
Esta ressenya és de quan estaven a Tarragona, a la Plaça de la Font
Lola Bistro, platets & vins - Traslladats a Altafulla al novembre de 2016 i canvi de nom (abans: Lola Tapes). També a Tarragona des del 2018.

Restaurant de tapes km0 amb la filosofia slow food a la cuina. Tracte alegre, terrassa i un celler on abunda la producció ecològica. Atenyen 4 estrelles Pepa Pink amb un parell de petites observacions.

LOCAL
Accés:
Discapacitas
Aparcament:
Plaça la Font
Espai:
Petit (30 p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Còmode
Cadires
Bancs
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Informal
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
D'altres_terres
IDIOMES
Català
Castellà

No tinc clar si el cognom del Lola Tapes és "platillos&gins" o "platillos&vins", però tant dóna, perquè les tapes són de primera. Els productes de proximitat, de cultiu ecològic la majoria de ells, es nota al plat. En aquest local de la Plaça de la Font tenen una carta fitxa i una altre que depèn dels productes de la llotja, així sempre pots trobar alguna cosa diferent per a tastar.
També munten una terrassa amb molt de gust, aquest estiu han canviat el mobiliari encara que les cadires no han guanyat en comoditat (petita observació), però estèticament diré que és la terrassa més bonica de la plaça. Si entres, el local té un encant que també el fa diferent dels seus veïns i la carta ja acaba per marcar la diferència.
Fa poc vam fer una "nit de dones" i vam anar a gaudir unes tapes amb un vi suggerit pel David. Bé, de fet com veia la nostra indecisió al decidir el vi, ens va plantar tres ampolles a sobre la taula i nosaltres, tirant cap a casa, vam escollir un D.O.Priorat, Raret 2013, sedós però persistent, amb final llarg i fresc,  que ens vam acabar sense adonar-nos.


La Ivone també ens va ajudar amb suggeriments a demanar les tapes. Per començar, ortigues de mar, així, la Verema (una noia alemanya que ens acompanyava) podria tastar-les. Em van recordar a les que menjo quan baixo al Delta. Aquestes ortigues estaven bones i ben fetes.

Vam demanar una bomba, que jo volia més, però no em fan cas... Ja la coneixia i sabia que estava molt bona, malgrat que la primera visita que la vaig demanar estava freda per dins i me la van canviar molt amablement.

Un altre tapa que vam fer, el sonso, un peix petit que es menja com les pipes, molt bo, i que vam alternar mentre menjàvem també un gambó de Tarragona fregit. Dos cucurutxos de paper que es van acabar sense adonar-nos.

El pa de vidre que havíem demanat també s'acabava. Es que el pa de vidre, amb un bon oli i el tomàquet és un dels grans invents catalans!!!


El pop a la brasa, amb una mica de romesco i patates (gairebé no es veien, segona petita observació) ens va semblar un plat petit per a compartir entre les quatre (de fet ja el considero un plat petit per a compartir entre dos...) Ara, el pop estava molt bo.

I ja vam demanar postres, tarta tatin i pastís de crema catalana molt gustoses, ara, que jo em quedo amb la tarta tatin.

Considerant que el vi ja va costar 16€, el preu per cap en relació a la quantitat i qualitat no està malament.








Altres vegades vam tastar també les braves, molt recomanables, o el cucurutxo de "xipironets". Ah, i la bomba, no la de la Barceloneta, la del Lola Tapes!!