diumenge, 26 de març del 2017

EL ESTRAGÓN VEGETARIANO, Y PARA CARNÍVOROS TAMBIÉN

Establecimiento: El Estragón Vegetariano
28005 Madrid
Plaza de la Paja, 10
Tfn 91 365 89 82
Precio orientativo: 25€
CERRADO MARZO 2020
El Estragón vegetariano

Cocina vegetariana con opciones veganas. Platos enormes, mejor compartir, precios correctos, atención fantástica. Superan holgadamente las 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Escalones
Aparcamiento:
Complicado
Espacio:
Grande (70p)
Distribución:
Justa
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Larga

Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:

IDIOMAS
Castellano





Situado en la castiza Plaza de la Paja, en el barrio de La Latina, ocupa la esquina de un edificio rodeado de palacios y casas de la nobleza madrileña. La distribución es complicada, escaleras serpenteantes conducen a salones perfectos para una comida privada de grupo pero incómodos para llegar hasta el lavabo situado en la planta sótano. La fantástica atención te hace olvidar que has subido por una escalera estrecha y empinada hasta el salón que nos permitió comer en privado a todo el grupo familiar (15 personas) que íbamos, mascota incluída.
La carta es larga y los platos enormes, al final nos llevamos un par de envases con comida para casa. Muchos de los platos tienen opción vegana, aunque algunos ya lo són. Hay ensaladas, sopas, pasta, "carnes", huevos, postres sorprendentes  y las sugerencias del día. Es un restaurante vegatariano para sorprender a carnívoros.

Empezamos con unas samosas de verduras con curri. Además de buenas adaptaron los platos para que todos tuvieramos una samosa. Muy buena actuación por parte del Estragón.
Para compartir pedimos un par de platos de
ensalada de palmitos, muy buena y con opción vegana si eliminas el huevo duro y la miel de la vinagreta. Y las completamos con otro par de platos de queso al ajillo. Es un queso fresco a la planxa y aliñado que resulta muy fresco y delicioso.

Como platos principales hubo de todo:
albóndigas de soja a la campesina, que resultó ser un plato imposible de acabar por una sola persona y que venía con un pisto y unas patatas fritas naturales.
Canelones a la Rossini, buenos pero no entiendo el nombre del plato porque están elaborados con soja y hortalizas y gratinados con queso, no hay trufa o/y foie, ingredientes imprescindibles de cada plato "a la Rossini".
Pimiento relleno de arroz basmati integral, frutos secos y hortalizas sobre una crema de pimientos de piquillo. Muy bueno y en tamaño para compartir. Como está rebozado, para opció vegana debería evitarse esta etapa.
Creps a la muselina al estilo Estragón. Rellenos de quinoa, hortalizas y frutos secos, la muselina que los cubren es de ajo y al gratinarla le da un aspecto muy atractivo a plato.
También llegaron a la mesa el
arroz a la cubana, con plàtano rebozado y frito y la pizza jardinera, elaborada con verduras.
Para postres: 
milhojas de requesón con mermelada de ciruela, casera y muy rica, sin el exceso de dulzor de las industriales; brownie de chocolate con helado, otro plato muy bueno y de medida ideal para compartir. También tomamos helados y otras tartas de la carta, pero no hay foto.
Al final la cuenta resultó a 27€ por persona, contando agua, refrescos, cervezas y un par de bolletas de vino de
Enate 2013, D.O. Somontano y cafés, los chupitos fueron cortesía de la casa.

Una cocina vegetariana sorprendente para los omnívoros, con salsas, masas y mermeladas caseras. Platos enormes para compartir, es mejor pedir un principal para dos personas o no pedir entrates, así no sobrará comida y la cuenta bajará. La atención es maravillosa y rápida, en mi familia hay clientes más o menos asiduos pero al ir un grupo grande no sabíamos si la eficacia en la atención sería igual que para una mesa de 4 personas. No nos fallaron, la atención fue fantástica igualmente. Un local recomendable para animarte a probar la comida vegetariana en el Madrid de los Austrias.

diumenge, 19 de març del 2017

TARANTA, TAPES AL COSTAT DE LA TAP

Establiment: Taranta Restaurant
43001 Tarragona
Plaça de Ponent, 13
Tfn 977 21 80 28
Preu orientatiu: 18€
Menú diari: 13,50€
Menú tapes: 17,90€
Menú especial: 22,90€

Taranta Restaurant

Cuina mediterrània, tapes, risottos i altres arrosos. Bona atenció i preus assequibles. Imprescindible reserva. Superen les 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (80 p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Finestrals
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Millorable en hores punta
Presentació:
Llarga

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Esmorzars
IDIOMES
Català
Castellà




Taranta està de moda a Tarragona perquè és un local nou, modernet i amb una carta que s'adapta a totes les butxaques. Situat a prop del Tarraco Arena Plaça i distribuit en dues plantes decorades en blanc i negre, es un local molt lluminós i còmode: tant la distribució de les taules com l'espai per cada comensal fan que et sentis a gust. L'únic però és que només hi ha lavabo a la sala de baix, i a la planta superior està l'altre menjador i  la cuina. Respecte a la carta, és molt llarga. Ofereixen tapes, fins i tot un menú tapes que inclou dues tapes per persona i vi, un menú especial amb 10 primers i 10 segons per escollir, un altre menú "txuletón" i com no, el menú diari. Completen la carta una sèrie d'ous estrellats, diferents risottos i arrosos i plats de carn o peix.


L'atenció és molt bona fins que el local està ple, ens ha passat les dues vegades. La primera anàvem tres persones i va anar millor que la segona que eren un grup nombrós i et deixen una mica més abandonats, deu ser que com anem en grup, ja podem entretenir-nos entre nosaltres. :-)
Les tapes, molt bones, són de mida correcta, sense grans elaboracions i la majoria acompanyades de patates així que, si vas pensant en demanar braves, pot ser quedaràs tip de patates. Tenen molta fama els risottos però encara els tenim pendents de tastar. Del que hem menjat allà podem destacar el timbal de tonyina vermella i alvocat. Les dues vegades que l'hem menjat estava boníssim i l'alvocat en seu punt. És molt trist (i empipador) que et posin aquesta fruita verda i dir que aquí la posen al plat en el seu punt.
Un altre plat que ens va agradar molt, i vam repetir, és el de tires de pollastre crostini, cruixents per fora i sucós pollastre per dins venen amb patates i una mena de salsa tàrtara que lliga molt bé amb l'arrebossat i li dona frescor.
Un plat que va arribar per error i embolic del cambrer va ser el saltat de carxofes i calamarsets. Ens vam abalançar sobre el plat (el grup ja portàvem estoneta esperant i no recordàvem ben bé que havíem demanat...) Molt bé per l'errada, un plat que tindrem en compte en futures visites. Llàstima que només van portar dos per tota la taula, hehe.
Altres plats molt bons i correctes que pots tastar en Taranta són els xipirons a l'andalusa, o els calamars a la planxa.

De l'apartat ous tenim els ous estrellats amb pernil ibèric. Pel meu gust massa fets els ous i les patates m'agraden mes tovetes, la barreja queda millor que amb patates cruixents.
Els musclos a la marinera, que més aviat eren amb romesco, estaven molt bons i vaig haver de controlar-me amb el pa i parar de sucar.
I les patates braves, que només es diferencien de les que van acompanyant els plats en la salsa que porten per sobre. Per mi totalment evitables, a més a més les empolsen amb curri fent-les una altra cosa diferent a unes braves.
Per a compensar aquesta decepció tenim el pa de vidre que serveixen, molt bé sucat i amb un bon oli. Per postres van passar per les taules coulant de xocolata, mort per xocolata, pastís de formatge, flam de coco... Correctes de sabor i en mida perfecta per a compartir, llevat que siguis un golafre.
Per beure vam agafar diferents vins i fins i tot, com que venien uns amics del Brasil amb nosaltres, vam tastar la sangria de cava i ells van voler demanar un Elyssia. El preu per persona, la vegada de petit comitè, uns 15 €, i la de grup uns 20.
Un lloc amb diferents ofertes, fins i tot esmorzars, en la que pots fer un àpat ajustant-te al teu pressupost, còmode, bonic i millor si vas a primera hora o a la sala de baix perquè com hi hagi taules de grups tindràs xivarri. I per descomptat has de fer reserva, perquè els tarragonins hem descobert el Taranta i ens ha agradat.  

diumenge, 12 de març del 2017

DOLCE VITA, UNS "BOCATAS" DE LLEPAR-SE ELS DITS

Establiment: Dolce Vita
43007 Tarragona
Avinguda dels Països Catalans, 15
Tfn 977 11 01 78
Preu orientatiu: 15€

Dolce Vita

Hamburguesa amb pa de focaccia, amanides, alguna tapa i arrossos per encàrrec. Atenció fantàstica i preus econòmics. Dins dels locals del seu estil, és fantàstic i arriba a 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Fàcil
Espai:
Petit (30p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Plastificada

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Arròs per encàrrec
IDIOMES
Català
Castellà



Davant del Campus Sescelades hi ha una "bocateria" que ho fa molt bé i més ara amb el nou pa que han escollit, tipus pa de vidre-focaccia. Clar que el que va dins del pa també és bo: carn de vedella, que pot ser gallega, pollastre a la planxa o arrebossat, i un munt de complements com enciam, espinacs, alvocat, tomàquet, pebrot, formatges... i la salsa secreta Dolce Vita, que em recorda a una bearnesa i que està molt bona. Si el que et va és fer un arròs, els fan per encàrrec i els dies feiners tenen oferta de 2x1. Nosaltres ja hem tastat les dues versions del Dolce Vita: burgers i arròs i dir-vos que vam quedar encantats, tant pel menjar com pel tracte. 

Tota la decoració del local i la carta són referències a la película El Padrino i el món de l'hampa i així pots trobar la hamburguesa Salvatore, que porta bacó, formatge i ceba cruixent; la Dolce Vita, amb ous de guatlla i pernil a la planxa; la Mamma Mia, de pollastre cruixent, bacó, formatge, etc.; i la Giuseppina, de vedella gallega, amb maionesa, espinacs, ceba morada... Encara que hi ha una carta diferent d¡hamburgueses per cada tipus  de vedella, totes es poden demanar de vedella gallega.




Si vols fer unes braves, també han millorat, ara estan tallades en llesques i la salsa, pica poc però està molt bona.
L'opció d'arròs ens va deixar gratament sorpresos. Vam fer una arròs mariner per a 14 persones, amb unes braves i unes amanides (molt senzilles, això sí) i a més a més d'estar molt bo i poder repetir, va sortir molt bé de preu, per poc més de 16€ vam dinar amb cafè i regal de ampolla de cava per postres.

Al estar davant de la Universitat Rovira i Virgili és una bona opció per dinar els dies de diari i si no vols cuinar en cap de setmana, fes una visita al Dolce Vita. 

diumenge, 5 de març del 2017

DEGVSTA, SOPARS ROMÀNTICS A LA TERRASSETA

Establiment: DEGVSTA restaurant
43003 Tarragona
Carrer dels Cavallers, 6
Tfn 977 25 24 28
Preu orientatiu: 40€
Menú diari: 16€ + IVA (amb aigua)
Menú de grup: 35 i 42€ 

Degvsta

Cuina mediterrània, productes de temporada, local amb diferents sales, molt bona atenció, extens celler, preus pujadets. Justet arriba a les 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Difícil
Espai:
Mitjà (60p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Un sol servei
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Celebracions
IDIOMES
Català
Castellà



El Degvsta està situat a la Part Alta de Tarragona, en un edifici històric amb una construcció de sales compartimentades de forma que la distribució del restaurant facilita les reunions d'amics i els àpats en grup. La planta baixa és un espai per fer copes, xerrades o descansar una estona. Al primer pis està la cuina, el lavabo (només un i petit), i el menjador, a més a més hi ha tres zones privades per 6, 12 i 14 persones. Molt curiosa la sala que hi ha sobre el pou d'aigua amb el terra de vidre, no apta per a persones que pateixen vertigen. La terrassa és encisadora i amb el bon temps és molt difícil de trobar lloc, només té 5 taules, de un màxim de 6 persones cadascuna. Vam anar a fer el menú migdia (16€ + IVA + vi; només inclou aigua) que constava de 4 plats a escollir amb opcions de pasta i verdures com entrants i peix i carn de segons. El vaig trobar una mica limitat amb els segons plats amb el braó cuit i la botifarra, però es clar, sempre pots dinar a la carta. La pots trobar a la web del restaurant, amb els preus sense IVA.
Entrants:
Pasta amb crema de porros al vi blanc i safrà. Uns macarrons amb una suau crema de porros. Un plat senzill amb bon resultat. No hi ha foto perquè tothom sap com és un plat de macarrons.
Sopa de ceba amb torrada gratinada amb formatge parmesà. La vaig trobar un punt àcida amb molta ceba. El formatge li donava un punt de cremós però no em va acabar de convèncer.
Segons:
Llenguado a la meunière, un plat que es veu poc a les cartes i que aquí feia bona pinta però que no vaig tastar. Prou petit era ja com per agafar un tros del plat de ningú. L'altra opció de peix era l'orada.
Dins dels plats de carns hi havia botifarra o braó cuit. Jo vaig fer el braó cuit amb Parmentier de patata i tòfona amb salsa de vedella. Presentat en forma de caneló on el braó embolicava el puré de patata. No el vaig trobar res espectacular ni destacable.
Torrada de llonganissa amb tomàquet i ceba escalivada. Una botifarra esparracada molt bonica sobre el plat de pissarra de moda.
Per postres teníem, entre altres opcions, macedònia de fruites de temporada i un cremós de xocolata i avellana.
Tot això amb un vi DO Montsant, el Brunus, que millora quan porta una estoneta en la copa. El compte finalment, amb IVA i vi va ser de uns 24€ per cap.

Ja havíem estat aquí altres vegades fent el menú diari al sortir de la feina algun divendres. A la foto es veu pasta amb pernil, crema d'espàrrecs, llom de bonítol encebat, gall d'indi amb timbal de patates i fricandó.
Una cuina sense complicacions, amb productes de temporada i racions justes. L'atenció és molt bona i el local molt bonic. Si entens de vins pot ser et faci gràcia atansar-te al celler a escollir l'ampolla per fer l'àpat.