Establiment: Casa Gurí
43143 La Masó, Tarragona
Carrer Sant Sebastià, 20
Tfn 977637346 - 661970656
Preu orientatiu: 35€
Calçotades 37€ |
Casa Gurí
LOCAL
| |||||
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Gratuït
|
Espai:
Mitjà
Aire cond. i Calefacció
|
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Escassa
|
Mobiliari:
Rústic
Còmode
Cadires
|
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
|
Canviador:
Sí
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Correcte
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Clàssica
|
Vins:
Vins de la Terra
|
Vins d'altres terres
|
IDIOMES
| |||||
Català
|
Espanyol
|
El local té accés per a discapacitats, aparcament gratuït i canviador de bebès al lavabo. La decoració rústica, amb cadires còmodes, espaiós i amb una llum tènue, molt d'intimitat.
Tots anàvem disposats a fer una calçotada, menys dos, que no són de calçots així que vam reservar taula per 8, amb calçotada per 6.El preu de la calçotada és de 37€ i els altres dos àpats van sortir pel mateix més o menys. De primer, l'Elbe es va demanar un plat de pernil ibèric i l'Elrond uns calamarsets fregidets.
Van menjar tants calçots com vam voler. No vaig trobar sabor de fruits secs a la salsa dels calçots, estava molt suau, a mi m'agrada amb un sabor més intens, però això no va evitar que mengéssim tres teules i mitja de calçots acompanyats del porró de vi.
A continuació va venir el xai i l'entrecot demanat pels que no volien calçots, i la botifarra (o llonganissa...), i el botifarra negra i les mongetes de la calçotada. He de dir que fins i tot la negra estava deliciosas, jo que sóc poc d'aquest plat, vaig trobar-les molt bones les dues. Vam repetir una mica més de botifarra (o llonganissa...) i tot!!!
Ja esperàvem el xai amb ganes, i va aparèixer amb la carxofa i la patata al caliu. Pensàvem que no podríem, perquè estàvem tips de debò, però davant del xai vam fer l'ànim i finalment vam acabar amb tot. Sempre passa en les calçotades, que menges calçots sense enteniment i després no pots amb la carn. Hem d'aprendre a dosificar... ays!!! Sort que teniem ja el cava per anar baixant.
Però no s'acabà aquí, quedava la taronja talladeta i la crema catalana. Tots vam fer crema catalana, amb carquinyoli inclòs, correcta i servida a bona temperatura.
Vam sortir d'allí amb la panxa plena i sense l'esgotament de fer el calçots, sense l'aroma de fumat a la roba, sense taques... Un altre manera de menjar calçots que està be però que no m'acaba de satisfer del tot, serà perquè jo no treballo tant com altres a la vora del foc??? Al menys m'encarrego de la salsa!!! :-) I sempre surt més econòmic, és clar.
