diumenge, 26 d’abril del 2015

CAN PLA, PARRILLA Y HORNO EN UN PUEBLO PRECIOSO

Establecimiento: Can Pla Restaurant
34000 Collíoure
7 Rue Voltaíre
Tfn 04 68 82 10 00
Precio orientativo: 24€

Can Pla Restaurant

Cocina catalana con productos del mar de buena calidad. Un establecimiento bonito y con atención rápida y afable. Son un 4 estrellas Pepa Pink.

LOCAL





Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Mediano
(aprox 40p)
Terraza
Distribución:
Buena
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Cómodo
Sillas
Limpieza servicios:
Buena
Secador manos:
Papel
Cambiador:
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
En pizarra
Vinos:
Vinos-de-la-Tierra

IDIOMAS





Francés
Catalán



Colliure está muy cerquita de la frontera con Cataluña, a 27 km. Este pueblo con puerto y casas de colores atrajo a pintores como Mattise. También vino Antonio Machado, más que atraído por la luz, llegó empujado por una sombra, y aquí fue enterrado. Si te ves con fuerzas de hacer un paseo montaña arriba, puedes visitar el castillo del Reino de Mallorca, y si no te ves con fuerzas, sientate en el Can Pla a cogerlas con un buen menú o eligiendo a la carta cualquiera de los pescados de la zona y otras especialidades catalanas (o no).
Nuestra primera opción para comer fue Le Saint Elme Brasserie, pero justo acababan de pintar y no se soportaba el olor. Mientras preparaban las mesas yo empecé a mirar al resto del grupo diciendo que nos marcháramos. Menos mal que Susana secundó la propuesta y salimos de allí a respirar. Caminando encontramos y una crepería, luego una terraza muy bonita con un cartel: Can Pla, menú 18,50€ así que decidimos entrar. El interior es amplio y acogedor, decorado cálidamente en tonos ocres y el personal es amable y atento, sin empalagar. Para beber pedimos agua y vino blanco de la casa y quedamos encantados.
Sopa de pescado, que sirvieron con el queso aparte, unas torradas de pan y alioli y que olía y sabía de muerte.
Ensalada, con anchoa, boquerón en vinagre, una mezcla de variedades de lechuga, tomate, pimiento, huevo duro... sin complicaciones y con buen resultado.
Lubina al horno con patatas. Se comía sola. Muy rica, jugosa, incluso las patatas estaban jugosas. Que bueno es saber combinar el horno y la parrilla ahora que hay tanta cocina "sous-vide mode on".
Para postres tomamos una crema catalana, un crumble de frutos rojos y tarta de manzana. Todos buenísimos!.


Pagamos unos 23 euros por cabeza y salimos contentos a pasear por este bonito pueblo. La atención del personal fantástica en todo momento y los tiempos de espera correctos. Un sitio al que volvería sin duda, tanto por visitar la ciudad como por probar más pescados de la carta de Can Pla.

diumenge, 19 d’abril del 2015

CANAL 125, UNA RELAJANTE CASA EN EL AJETREADO LONDRES

Establecimiento: Canal 125
N1 9RG London
125 Caledonian Road
Tfn 020 7837 1924
Precio orientativo: £14

Canal 125

Sobre el Regent's Canal, una acogedora terraza, un interior precioso, música relajante... Muy buena atención, precios razonables para unos platos deliciosos. Hay tres plantas para eventos privados. Són 4 estrellas Pepa Pink.
LOCAL





Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Grande_(hasta 300p)
Climatizado
Distribución:
Buena
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Cómodo
Sillas
Sofás
Limpieza_servicios:
Buena
Secador_manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Moderna
Vinos:
No la ví

IDIOMAS





English






El Canal 125 está en el barrio de Islington, muy cerca de la estación de Kings Cross St Pancras, por cierto, allí puedes ver el anden 9 y 3/4 de Harry Potter.
Es un edificio con tres plantas que ofrece sendos ambientes que puedes alquilar para celebrar una fiesta privada. Es un local muy luminoso, con una decoración que mezcla muebles funcionales con otros más clásicos o rústicos e incluso puedes ver una araña rococó al lado de una bola disco de los años 70. La terraza es pequeña pero con un encantadora vista al canal y muy tranquila. Siguiendo el canal, en barco, caminando o en bici, puedes llegar a la Granary Square, una plaza muy concurrida en cuanto aparece un rayo de sol y donde, en verano, los niños se remojan con los chorros de agua que salen del suelo.
La cocina del Canal 125 es moderna y los domingos ofrecen desayunos especiales y el tradicional Sunday Roast. Nosotros estuvimos disfrutando de la terraza durante una cena "light".
Camembert horneado, servido con pan de molde y unos palitos de zanahoria y pepino para mojar. Muy bueno.
La hamburguesa Canal 125, con el suplemento del queso. La carne la hacen al punto perfecto, muy jugosa y  de buen tamaño.
Sandwich de ternera a la parrilla, con patatas y salsa bearnesa. La carne estaba tierna y la salsa muy correcta. Las "chips" que no falten!
Pollo de granja con ensalada César, que puedes pedir con o sin anchoas. Con rebanadas de pan tostado. Un plato muy muy rico!
Bistec de vaca, con berros y tomate a la parrilla, también con patatas, claro. Que buena está la carne a la parrilla, y que tiernos son estos bovinos del norte.
No tomamos postre porque decidimos ir paseando hasta Granary Square y tomar algo allí. La cena no llegó a 60 libras sumando las bebidas, que siempre suben un buen pico la cuenta final. Me parece un precio bastante correcto para lo que hay por otras zonas.
No es que esté en un barrio turístico pero al estar cerca de la estación de St Pancras, es una buena opción para comer y acercarse a visitar el canal y la Granary Square, donde también está la University of the Arts, de Londres. Nosotros seguro que volveremos!

diumenge, 12 d’abril del 2015

SAPPORO, UN JAPO NI FU NI FA

Establiment: Sapporo
43003 Tarragona
Carrer Méndez Núñez, 21
Tfn 977 21 99 29
Preu orientatiu: des de 10€

Sapporo

Restaurant japonès amb menús diaris de diferents preus. Un mica just en qualitat i bona atenció. Són un 2 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Carrer_vianants
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Banc
Neteja_serveis:
No hi vaig entrar
Assecador_mans:

Canviador:

Extres:

PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Curta
Vins:
No

IDIOMES
Català
Español
Japonès



El Sapporo està a un carrer de vianants, al costat de Rambla Nova. Lluminós, decorat en colors blancs, vermells, negres i fusta, amb taules que simulen que seus al terra però és un banc sense respatller (incòmode), pantalles de televisió a les parets (??) i estatuetes de geishes en porcellana que em recordaven a aquelles que veies a les cases pels anys 70.

Com que era un dinar de feina vam tirar per "todo lo alto": menú de 14,95 amb beguda i postres o cafè.



Com entrants jo vaig demanar la sopa de misho, li faltava una mica de sabor... i a sobre, se'n porten la tapa que duia així que durant els 7 minuts que va trigar en arribar el plat del altre comensal, la sopa es va refredar. Un sopa ben bona la podeu tastar a Sushiya, de Barcelona.
En Joan va demanar les croquetes de sake estaven bastant bé. Venen dues per plat, el que passa es que la foto la vaig fer tard.
Després, en segon lloc, vam menjar el tercer plat del menú. Tots dos undon amb vedella. Res destacable, una salsa forta, fideus gruixuts i poc més.
Com segon plat, que vam menjar en tercer lloc, vaig demanaShasimi (4), sushi (5) i california (4) para mi. Va resultar ser 8 makis de gamba i 5 nigiris. La tonyina venia amb una mica de pell que no em venia de gust menjar i quan li demano al cambrer un ganivet per tallar-la em diu que es menja tot. "Perdoni que insisteixi, però no vull menjar aquesta pell".
I en Joan va optar pel maki variat (12u). Aquesta fusta portava sashimi però a la carta no ho diu, i no saps que porta cada fusta en realitat. Sols en una diu "sashimi", per ells tot és maki, sushi, california i tempura rolls.
Per postres vam demanar la carta però no hi havia un daifuku que em fes el pes així que vam seguir amb el menú tancat: una macedònia (de llauna) i un gelat de no em recordo què.
No és tan barat per la qualitat del peix i quantitat dels plats. Si vols afartar-te, ves a la cadena Wok, menjaràs lo mateix que aquí i a preu "de rancho". Però si vols menjar de qualitat, a Tarragona tenim el Take Away Sushi, això sí que es gaudeix.

diumenge, 5 d’abril del 2015

CAP&CUA TAPES, L'HÀBIT NO FA'L MONJO

Establiment: Cap & Cua Tapes
43001 Tarragona
Carrer Lleida, 6
Tfn 977 216 198
Preu orientatiu: 15€

Cap & Cua Tapes

Local bonic, modernet, amb tele, molts endolls, plats de pissarra i sal de colors. Alguna tapa es salva. El personal és somrient.  És un 1 estrella Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Carrer vianants
Aparcament:
Al mercat
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Molts endolls
Neteja_serveis:
Fora de servei el de dones
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
No
Presentació:
Plastificada
Vins:
De la terra

D'altres terres
IDIOMES
Català
Español




Al carrer Lleida han obert fa uns mesos un local de tapes. Vam fer un primer tast al febrer; res, una cervesa per veure el lloc. Molt bonic. No hi havia most (res estrany per aquestes terres catalanes) i la tapa servida amb la canya era un tall d'embotit i un bitxo verd a sobre.
Amb l'excusa de l'aniversari de la Montse vam decidir fer un sopar allà a base de tapes. Segons anàvem arribant demanàvem una cervesa, o un vi en el meu cas, i portaven una tapa, a mi em va tocar un "xampi" amb alguna cosa. Els últims en arribar (el Martín i el Krzys) ja no van rebre tapa amb la beguda, deu ser que el local estava ple i van començar a despistar-se.
La Vicky va escollir un vi negre jove, fàcil de beure i de pagar, del que en caurien unes quantes ampolles.

Pop rostit amb patates sobre un llit de carbassa. El llit es veia poc, eren uns fils de puré de carabassa amb pop i sal per damunt. Les patates són les mateixes de les braves. El pop... tireganyós. Tothom va mirar a l'Ana (la gallega de la panda) a veure si el seu palatal, més acostumat que el nostre a menjar pop i altres productes gallecs, ens negava l'evidència. Era una goma dura i tèbia. Vam comentar d'avisar al cuiner per a que ho tastés, però no ho vam fer... És impossible que algú cuini això i que l'hagi tastat, el posi a taula. O pot ser que al cuiner no li agrada el pop.
Patates braves estil Barcelona. Toves. Amb el descobriment de la sal volcànica per donar-li un toc de avantguarda. No les he vistes mai per Barcelona fetes amb aquest estil.
Croquetes casolanes d'aviram. Si la farsa hagués estat amb un punt més de sal i haguessin evitat tirar la crema acètica per a sobra, podien haver estat unes croquetes millors. Per què remullar un arrebossat??
Ous estrellats, amb pernil i pebrots verds. Un plat fet amb oli de sabor intens i que vam menjar-nos prou ràpid.
Callos "a la Juanita". Imagino que aquesta dona és hipertensa i amb nivells de colesterol elevat. Després de demanar que escalfessin el plat, (la tripa freda no ens feia el pes) vam demanar també la sal i el plat va millorar. Van trigar tant en escalfar el plat que vam pensar ho estaven cuinant de nou. I tant en portar la sal que pensàvem es quedaria fred una altra vegada.
Pollastre cruixent amb salsa de soja i mel. Presentat en un original taco de fusta, unes piruletes de pollastre fregit (llàstima l'oli...) cobertes amb allioli (molt bo). Es veu que la soja i mel s'havia acabat. No ens vam dir res però algú a taula es va adonar que això no era soja i mel. Podeu veure a la foto els moderns salers que vaig anar a buscar cansada d'esperar que portessin la sal.
Per postres podíem escollir entre el tiramisú, pastisos diversos, mel i mató... Aquí podeu veure la foto del pastís selva negra (no comments). També vam tastar la mel i mató. Les nous sobraven, no pregunteu per què.
Vam sortir per uns 15€ per cap. De sis tapes, dos completament evitables, dos a millorar i dos acceptables. Si hi aneu, potser vosaltres tingueu més sort a l'hora de demanar altres tapes, i que trobeu el lavabo de dones en funcionament. Jo no portava les botes de goma aquella nit.