CAN VILARÓ, TRADICIÓ I MENUTS

Establiment: Can Vilaró 08015 Barccelona Carrer del Comte Borrell, 61 Tfn 93 325 05 78 Preu orientatiu: 16€

Can Vilaró

Cuina tradicional, menuts, cuina de xup-xup, mobiliari de fòrmica, taules a compartir, atenció propera i preus fantàstics. Un històric al costat del Mercat de Sant Antoni. Un 3 estrelles Pepa Pink pel local, no pel menjar.

LOCAL
Accés: Esglaons Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (40 p)	Distribució: Correcta Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Aire	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Plastificat	Vins i caves: -	Altres: -
IDIOMES
Català	Español

Al costat del Mercat de Sant Antoni, com si fos una illa dins del mar de restaurants, tavernes, gastros i altres versions, apareix Can Vilaró amb una cuina allunyada dels que han aprés a cuinar en el Bulli i ara ocupen El Raval i el Paral·lel.
Can Vilaró es prodria definir com una casa de menjars clàssica, amb cuina tradicional i on no han deixat de cuinar el fetge, els ronyos, les turmes, el cervell... El local no té cap decoració de dissenyador de prestigi, el mobiliriari es d'aquell de fòrmica i si hi ha molta clientela et tocarà compartir taula. L'única aportació "moderna" és que ja no hi ha estovalles a les taules, ara un paperet individual simplifica el parament de la taula. Ah, i només hi ha un lavabo, però suposo que per espai més que per "tendències".
La carta, que no hi ha menú, ofereix la verdura del dia, amanides, carn, guisats i menuts. Combinant un parell de plats, més beguda i postres, el compte no anirà molt més enllà dels 15€.

Nosaltres vam anar perque aquell dia havíem de dinar a prop del paral·lel i em vaig recordar de la recomanació del Jordi al seu bloc La Cuina del Mindundi (clica aquí per llegir la ressenya que va fer), així que cap allà que vam anar.
Jo vaig demanar la verdura del dia, que eren mongetes amb patates. No cal foto, oi? El Santi va començar amb cervellets a la romana. Feia tan de temps que no en menjava que els va gaudir molt. Només deia "boníssims, com me'ls feia la meva mare". Clar, com que la meva mare "aquestes coses" no les cuina, no tinc opinió.

Després vam demanar uns peus de porc amb bolets. Estaven de mort. Intento fer bondat amb la vedureta de primer i a la fi em menjo mitja barra de pa sucant, però es que estaven tan bons...

Per seguir evocant la cuina de la seva mare, el Santi va demanar el fetge saltejat amb ceba. Va gaudir força també.

Per postres un préssec i un cafè i el compte va ser uns 32€. Normal que el local estigués ple, però de turistes i "foodies" no vam veure gaires, per no dir cap. Aquests estaran menjant pell de pollastre com novetat al món dels menuts.

LIMBOO BEACH CLUB, PERFECTO PARA COPES I GAUDIR DE L'ESTIU

Establiment: Limboo Beach Club & Restaurant 43007 Tarragona Passeig Marítim Rafael Casanova, 11 Tfn 977 26 60 00 Preu orientatiu: 30€ Menú diari: 18,50€

Limboo Beach Club & Restaurant

Terrassa sobre la platja del Miracle. Hamaques sota haimes i palmeres, còctels, brunchs, concerts, monòlegs... Ubicació privilegiada, atenció correcta, cuina fusió amb plats bons i altres no tant. Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Fàcil Aparcament: Al Fortí	Espai: Mitjà (40 p) Terrassa (100 p)	Distribució: Bona Il·luminació: Aire lliure	Mobiliari: Cadires Hamaca Llits	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: -	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Còctels
IDIOMES
Català	Español

Vam venir a dinar per celebrar l'aniversari de la Su a aquest fantàstic lloc, una terrassa sobre el Mediterrani tarragoní on pots gaudir a totes hores. Brunch, vermut, dinars, tardes de relax, sopars als capvespres, espectacles i copes a la nit.
A la part de dalt està el restaurant i abaix està la zona de copes i espectacles. També estan els lavabos, una petita barra i suposo que la cuina. Nosaltres teniem preparat un dinar de grup amb uns entrants i peix o carn com plat principal, begudes i postres, tot per 30€. A altres taules vaig veure arròs i peix a la sal (imagino que orada per la mida de la muntanya de sal) però la carta no la vaig veure en cap moment perque la Su ja ho havia tancat tot.

L'atenció va ser bastant correcta en tot moment, i mira que vam demanar pa unes quantes vegades, el que falla és la cuina en alguns plats. Us tradueixo el menú tal com el detalla el restaurant:
Aperitius
Especialitats del xef. Que va ser un pop amb patata i pebre vermell. O sigui, un pop a la gallega a l'estil del xef. Molt bo però petit. I ja està. Crec que al menú li sobrava la "s" de especialitats.

Entrants (a compartir)
Tàrtar d'alvocat i salmó amb salsa tsunsu. Una llàstima que l'alvocat estigués tan dur perquè en general el plat estava bé. El nom de la salsa em sonava al filòsof xinès que va escriure "El arte de la guerra". El sabor, si em diuen que es soja també m'ho crec. Ays, em falta  món...

Carpaccio de bacallà amb melmelada de poma i el seu cruixent d'all. Deliciós. Per a molts de la taula, i eren més de 20, un plat molt, molt bo.

Foie micuit casolà amb la seva torrada de pa. Amb una cirera blanca confitada , melmelada de nabius, sal Maldon i servit a bona temperatura. Un altre plat fantàstic. Ja pensàvem en el plat principal i ens llepàvem els dits esperant-lo.

Plat (a escollir)
Al principi ja ens van avisar que el lluç a la vasca no seria i que el peix que hi havia era corball, sense més cognoms ni descripcions.
Va arribar un plat a la taula amb un tall de corball fred, dur (en alguns plats massa poc fet, al meu no) sobre una sopa tèbia, insípida, més semblat a aigua que a un suquet, amb algues i un parell de gambes crues i fresquetes de la nevera. Un plat completament sorprenent i decebedor.

Filet de porc amb salsa ponzu. Amb pastenagues (crec) banyades en ponzu, massa intens el sabor pel meu gust. El filet estava tendre i si no el barrejaves gaire amb la verdura estovada podies apreciar el seu gust.

Postres
Va aparèixer un plat enorme amb una mini porcio de xocolata tres textures. Vam riure i tot pensant que tenien en compte la nostra figura ja que al ser una festa d'aniversari també haviem portat un pastís i no és plan de afartar-se de pastissos. Les textures no les vaig poder trobar perquè estava tant bo i era tant petit que es va acabar en un tres i no res.

Després vam fer unes copes i cafès que va pagar la Su, per això de que feia 40 anys. Ho vam passar molt bé amb el photocall que vam portar i que no ens van posar cap pega al restaurant, més al contrari, ens van deixar montar gresca i alguns ens vam traslladar a seguir amb les copes a la part de baix a l'acabar el dinar.
El Santi i jo, que vam fer només les cerveses i vermut d'abans de dinar vam pagar uns 35€ per cap. El preu és correcte, el lloc formidable, però hi ha plats que han de millorar o ens quedarem només amb les copes.

LA MARINETA, DE MADRID A MATARÓ

Establiment: Restaurant La Marineta 08302 Mataró Carrer de Cuba, 76 Tfn 935 12 60 22 Preu orientatiu: 35€ Menú diari: 18€

La Marineta Platets & Tapes

Plats per a compartir, tapes clàssiques amb l'aportació personal del xef. Molt bona atenció, local bonic, racions justes de mida (o preus millorables). Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Zona blava	Espai: Petit (35 p) Terrassa	Distribució: Justa Il·luminació: Bona	Mobiliari: Bancs Cadires_variades	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Llarga Tipus paleta	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres:
IDIOMES
Català	Español

Aquest mes de juliol La Marineta està d'aniversari, just fa tres anys (com la #PepaPinky). Sobre la formació del xef podeu trobar informació a la xarxa, jo no acostumo a dir gaire sobre aquests temes perquè no habituo a informar-me abans d'anar a un restaurant, no vull que el cv de ningú condicioni les meves percepcions i opinions personals.
La sala és petita, per unes 30 persones com molt, ajustant les taules unes amb les altres, així pots mirar i ensumar el plat de la taula del costat per si en una propera visita el vols demanar. La decoració en blaus i blancs, colors mariners amb mobiliari rústic i cadires de diferents models. Vi a copes i suggeriments en pissarres, estovalles individuals i ja tenim tots els components decoratius d'un local actual.
La carta, presentada en una paleta, és llarga. Inclou entrants i aperitius de llauna, embotits, tapes clàssiques, algún plat oriental, uns quants vegetarians i els plats forts presentats com primer acte, segon acte i la traca final. A la carta de vins pots trobar uns quants Rioja, Ribera del Duero o Jumilla juntament amb uns bons vins catalans. Per copes l'opció es redueix a tres negres i tres blancs, primer vaig escollir el Mas Petit, un Penedès amb molt gust de fusta que no em va agradar gaire; la segona copa havia de ser una de les altres opcions: Ribera o Rioja. La Vendimia, el Rioja, va resultar un vi bastant agradable.

Després de seure en la segona taula al entrar (a la primera taula s'aprofita tant l'espai que la fusta del banc s'estreny i no és apte per #curvygirl) ens van atendre molt afablement i ens van explicar que la carta estava pensada per  compartir plats i tapes.
Vam començar amb un plat que anomenen "Shake, shake" L'ensaladilla al nostre rotllo. No esperis res semblant a la clàssica ensaladilla. És un plat calent, sembla un suflé però és crema de patata suau. Per dins porta dauets de nyàmera, carbassa, remolatxa... Unes boletes d'oli, bonítol i crec recordar que blat de moro, d'entre altres ingredients. Un plat que sorpen i que t'agradarà molt o et deixarà pensant en que volies una ensaladilla clàssica i fresqueta.

El segon plat va ser Del Mareseme: Calamarsets d'Arenys amb botifarra negra d'Argentona poma àcida i ceba confitada. Calamarsets tendrísims coberts amb un allioi d'all negre. La base demanava pa per sucar així que vam demanar pa sene torrar. Un plat molt bo.

També vam compartir EL RECLAMAT: Taco de bou amb baernesa d'estragó. Deliciosa la bearnesa i exquisit el puré de patata que portava formatge. El cassó de porcellana de la iaia, amb les seves nafres i tot, que més d'algun comensal el trobarà desconegut, dóna un toc "vintage" al plat.

Per acabar tenia molta ganes de tastar callos que vaig aprendre a fer a Madrid. Aquest plat, amb l'ensaladilla i unes braves, són els plats que més enyoro de Madrid. També en cassola de porcellana, els vam trobar amb un punt de dolçor que no esperàvem. La ceba caramelitzada, pel nostre gust, no és el millor acompanyant d'una tripa guisadeta. Però és el nostre gust, així li vam explicar al cambrer quan va preguntar què tal. Dolços i tot vam acabar-nos la cassola.

Per postres porten una caixa (sweet box de la Hoffman) amb gots de xocolata, brownie, fruites del bosc... No tenia pensat agafar res però no estava tan tipa així que vaig agafar el got de yuzu. Boníssim, refrescant. És d'aquells plats que es mengen clavant la cullera fins abaix del got i així l'omples amb les capes de textures i sabors diferents. El Santi va anar al clàssic pa amb oli, sal i xocolata. Molt bo i contundent.

El total va ser de més de 35€ per cap. El lloc molt bonic, però massa juntes les taules, vaig ensumar els plats de la taula del costat i vaig veure les braves (em vam recordar a unes que vaig menjar a Madrid en Huertas, el Vi Cool).
L'atenció molt bona, les racions justes. No acabo d'entendre la moda que hi ha ara de plats per a compartir però que són més petits que un plat d'un menú normal. Si és per a compartir hauríen de ser més abundants, dic jo. Clar que el Santi està encantat amb aquesta moda, així va tastant més cosetes i jo hauria d'estar agraïda, que he de controlar mi #curvy cos.

CAL BOIG TAPES, UNA BOGERIA DE PLATS

Establiment: Cal Boig 08203 Sabadell Carrer de Tetuan, 102 Tfn 937 12 51 74 Menú diari: 11,90€ Menú dissabte: 13,90€ Menú degustació: 19€ Menú degustació plus: 25€

Restaurante Tapes Boig

Cuina catalana en un lloc amb diverses sales per a celebracions, catering, menús a mida. Elaboracions sense complicacions. Un 2 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Carrer	Espai: Gran (70 p)	Distribució: Correcta Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: De veu	Vins i caves: ?	Altres: Servei_d'àpats
IDIOMES
Català	Español

Un àpat de feina que havia de ser per uns quants requeria un lloc de cuina casolana, bé de preu i amb espai suficient. Vam escollir Cal Boig pensant que compliria amb els requisits. Finalment el grup va anar disgregant-se i vam quedar el Santi i jo sols. Ja que estàvem vam fer la bogeria de tancar els ulls i llençar-nos a la piscina.
El local està dividit en sales, pintat amb toronjes, verds i grisos, combinat amb fusta i rasilles. El vaig trobar com fosc i sense harmonia. Per anar al lavabo has de recòrrer un passsadís i llegir portes fins que l'encertes. Fan cuina catalana, menús a mida, servei d'àpats (catering)...
Al entrar vam situar-nos lluny de la canalla que hi havia al local. La taula, petita, parada amb unes estovalles de roba del mocador de fer farcells, molt de la Terra. El personal ens va explicar que hi havia un menú de dissabte, però els plats no ens vam fer el pes. L'altre opció era el menú tapes del xef, 6 tapes per 19€,  i si afegeixes mitjana de bou, 25€. Com que veniem d'un vermut força complet vam decidir-nos per les 6 tapes. I aquí us mostro les fotos de la bogeria de tapes:
Pernil i cap de llom. Sense misteris de preparació, més bo el cap de llom que el pernil. Llástima del pa torrat que era un pa tipus Viena, molt tou i com estava torrat només per un costat donàva una sensació exranya a la boca. L'oli fortísim i amarg. A l'ampolla deia "arbequina" però d'aquesta oliva només en quedava el nom a l'etiqueta. La boca de l'ampolla rajava oli com per omplir una fregidora, el plàstic del "irrellenable" estava trencat.

Després va arribar un tàrtar de salmó. Fet amb salmó fumat. Afegir salmó fumat a un tàrtar de fruites pot ser una bona idea, però escollir-lo com ingredient principal... A mi no em va agradar.

Les croquetes, si ho recordo bé, eren de formatge blau, de pollastre i pernil, o pot ser no era pernil... no sé, només m'en recordo de la de formatge. El vi que vam prendre era el de la casa, també anomenat Boig.

El Santi i jo ens vam mirar contenint el sonriure quan van plantar el plat a taula dient algo aixì com: gambes amb mahonesa de mango. Vaig pensar que estava a un casament dels anys 70.

La tapa estrella era la dels mini canelons de ceps i cua de gamba. Estaven bons.

I l'última tapa del xef van ser uns calamarsets de platja amb carxofa i bolets. Molt més gran que els plats servits fins ara i molt bons, no com per tornar-nos bojos, però estaven molt gustosos.

El millor de tot va ser els postres, unes cireres, unes trufes i un tiramisú.

El compte del menú inclou la beguda i el tracte va ser molt correcte, proper, amable... Fent la mitjana no superen el 2,5.