La rectoria de Palou
08401 Granollers |
3,0 - Espai acollidor, terrassa, bona RQP. |
Cuina de mercat, cuina tradicional amb productes de Palou segons mercat i estació de l'any. Molt bona atenció en un espai acollidor amb una gran terrassa interior. Bona relació qualitat-preu. Són un 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
|
|||||
Accés:
Accessible
Aparcament:
Carrer
|
Espai:
Mitjà (40 p) Terrassa
|
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
|
Mobiliari:
Cadires
|
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Aire
|
Canviador:
-
Extres:
-
|
PERSONAL
|
CARTA
|
||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Plastificada
Llarga |
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres |
Altres:
Esdeveniment privats |
IDIOMES
|
|||||
Català
|
Castellà
|
Just al costat de l'església de Sant Julià de Palou està l'edifici de l'antiga rectoria i és on s'ubica el restaurant La Rectoria de Palou, un espai que compta amb un menjador molt ben il·luminat on combinen pedres centenàries amb mobiliari actual amb una capacitat d'unes 40 persones. El pati interior, pot ser l'hort de l'antiga rectoria, ara és una gran i bonica terrassa amb igual o més capacitat que el menjador interior i on es poden organitzar esdeveniment privats.
Cuina de La Rectoria de Palou
Una cuina de tradicional, amb receptes clàssiques del Vallès i alguns plats internacionals (hummus, guacamole, sushi...) composen l'oferta de l'equip de La Rectoria de Palou.
Utilitzen matèries primeres produïdes a Palou de forma que contribueixen a la sostenibilitat de la zona i els productors locals.
Menú cap de setmana de La Rectoria de Palou
Resulta prou interessant aquest menú així que vam optar per aquest fórmula.
En arribar a taula et porten uns entreteniments de patates chips i secallona. Les setrilleres són d'aquelles que s'omplen i has de guiar-te pel teu tast per saber quin tipus d'oli hi ha dins. No m'agraden gens i no compleixen la disposició del BOE del 2013.
El vi del menú és el Clamor, de Raimat, D.O. Costers del Segre. Com entrants vam demanar coca d'oli cruixent amb lloms de sardina i carpaccio de vedella amb tomatina i manxec. Molt bons tos dos plats. També una amanida de tomàquet, ceba tendra i bonítol en escabetx, però ni ha foto.
Com segons plats vam demanar lluç de palangre a la gallega i "aux filet", un tall de mitjana de vedella baix en greix, fet a la brasa i acompanyat de patates fregides. Plats correctes en mida i sabor.
Per postres un mel i mató i un plat de formatges catalans (plat amb suplement de 2,20 €) amb melmelada de gerd, albercoc i pera, crec recordar. L'etiqueta dels formatges està just al revés. Els extrems estan intercanviats.
En arribar a taula et porten uns entreteniments de patates chips i secallona. Les setrilleres són d'aquelles que s'omplen i has de guiar-te pel teu tast per saber quin tipus d'oli hi ha dins. No m'agraden gens i no compleixen la disposició del BOE del 2013.
El vi del menú és el Clamor, de Raimat, D.O. Costers del Segre. Com entrants vam demanar coca d'oli cruixent amb lloms de sardina i carpaccio de vedella amb tomatina i manxec. Molt bons tos dos plats. També una amanida de tomàquet, ceba tendra i bonítol en escabetx, però ni ha foto.
Com segons plats vam demanar lluç de palangre a la gallega i "aux filet", un tall de mitjana de vedella baix en greix, fet a la brasa i acompanyat de patates fregides. Plats correctes en mida i sabor.
Per postres un mel i mató i un plat de formatges catalans (plat amb suplement de 2,20 €) amb melmelada de gerd, albercoc i pera, crec recordar. L'etiqueta dels formatges està just al revés. Els extrems estan intercanviats.
El compte
Encara que el menú inclou una copa de vi, vam afegir alguna més, que amb les cerveses de l'arribada i els suplements dels formatges, el compte total va ser d'uns 30 € per cap. Ens va semblar correcte.Resum de La Rectoria de Palou
- Cuina acurada compromesa amb els productors locals.
- Menú de cap de setmana molt atractiu, amb 6 o 8 plats per escollir en entrants i altres tants en segons.
- Postres casolans.
- Terrassa amb encant.
Granollers no és una zona que trepitgi gaire però darrerament tinc un bon amic passant una temporada a l'hospital i vaig més sovint del que voldria... a menys per aquest motiu.