Establiment: Restaurant Carmen Guillemot
12598 Peníscola, Casc Antic
Carrer Juan José Fulladosa, 27
Tfn 964 481 381
Preu orientatiu: > 30€
|
Restaurant Carmen Guillemot TANCAT
Se han traslladat a Peníscola a principi del 2015
Matèries primeres de primera qualitat aprofitant els recursos de la
zona es combinen amb productes d’elaboració pròpia com el pa, i espècies i
herbes aromàtiques que es cultiven i processen al propi Taller de Cuina. Una casa on els equilibris et faran gaudir. S'ha guanyat les 5 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
|
|||||
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Fàcil
|
Espai:
Gran
Aire cond. i Calefacció
Terrassa |
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Elegant
Còmode
Cadires
|
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
Sofà |
PERSONAL
|
CARTA
|
||||
Vestuari:
Correcte
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Elegant
Curta
|
Vins:
Vins de la Terra
|
Vins d'altres terres
Vins d'altres països
|
IDIOMES
|
|||||
Català
|
Espanyol
|
Francès |
A prop del centre d’Alcanar hi ha una gran casa que disposa d’un menjador
amb 5 taules, un altre privat, una galeria amb unes 4 taules pintades per la
filla de la Carmen i el Philippe, i una terrassa encisadora. L’equilibri entre el
mobiliari clàssic i modern és perfecte, i els lavabos són espectaculars. No
deixeu de visitar-los i admirar el parell de quadres que hi ha. Has arribat a El Taller
de Cuina de Carmen Guillemot. Entrar en aquesta
casa és entrar a gaudir.
La
Carmen amb el focs, les cassoles, les espècies, les verdures, les carns,
els peixos… és una artista. Ella no cuina, ella crea plats que t'atreuran amb la
presentació, et lligaran amb les aromes i
et conqueriran amb
el sabor. Els plats tenen l’equilibri perfecte entre la innovació i la
tradició.
En sala podem
gaudir del Philippe. Si no saps quin vi demanar deixa’t aconsellar per ell que
segur que encerta. Els postres són la seva creació i una delícia pel paladar.
També elabora uns licors de fruites que sorprenen.
El Santi i jo ens vam deixar guiar fins aquí per dos canareus el passat
divendres. Vam seure a la terrassa i vam escollir el menú de 5 tapes i dos
postres, més dos plats principals per compartir. L’Àlex portava un ví de casa,
una ampolla d’Oremus, un Tokaji hongarès de tres puttonyos
i l’Anna havia agafat un vi negre D.O. Somontano, un Gran Eroles.
Això és una opció que ofereixen en el Taller de Cuina, que pots portar el teu
vi especial. Un gran encert en
temps de crisi que pots aprofitar. La tercera ampolla, recomanada pel Philippe,
va ser un Primicia,
un blanc de Batea, D.O. Terra Alta. Ja teniem els tres vins adients als
plats!!
L'aperitiu per obrir boca
mentre que els vins s’airejaven, unes torradetes de Roquefort amb nous i un
toc de pebre, molt gustoses. La
primera tapa, un gaspatxo de meló i síndria, bon equilibri d’ingredients i
fresc. Sucar el pa sortit de forn va ser un plaer.
Les següents tapes van ser
plats contundents: un foie que combinat amb el Tokaji va ser la delícia de
l’Alex, encara que el Santi preferia combinar-lo amb el Somontano. L’altre tapa va
ser el tàrtar d’Angus, una carn suau, melosa, tendra, semblant a la de Kobe amb la que
vaig gaudir de valent.
Per acabar la tanda de cinc tapes la Carmen ens va
deleitar amb les dues millors pel meu gust. Una pasta de full, feta amb mantega —que no amb greix— farcida amb carrilleres de tonyina en escabetx i montat sobre
una base de romesco amb avellana. Llàstima no tenir foto perque és una de les
millors tapes. L’altra tapa que considero estrella és el pop a la gallega on
s’aprecia clarament el nom de “Taller de Cuina”. La patata feta puré està sota
un pop perfectament bullit, amb un pebre vermell acabat de moldre i amb la
quantitat justa d’all. Tot amb un oli d’arbequina que acaba de donar la
textura oleosa a la resta d’ingredients creant un equilibri màgic de textures i sabors.
On millor que el Delta per tastar l’ànec? El plat
principal que vam compartir va ser la versió ebrenca dels huevos rotos castellanos, uns ous d’anèc sobre patates panaderes
amb pernil d’anec. El sabor s’intensifica en els ous i és més suau en el
pernil, un plat deliciós.
Per acabar vam degustar un xai lletò fet al forn a
temperatura baixa acompanyat d’una salsa de curri i coco, i una rodeta de
carbasó farcit de ceba a la plantxa amb soja. Encara que la carn es va salar
una mica més del que tocava, la textura era l’òptima i la salsa de curri i coco
era maravellosa, la Carmen demostra que l’equilibri triomfa i que menys és més.
Per altra banda la ceba cruxient era exquisida. Estic una mica farta de cebes
caramelitzades i aquesta em va sorprendre gratament.
I va arribar el moment de
tastar els postres, dos. Un sorbet de taronja sanguina sobre crocanti de
remolatxa; molt refrescant i amb un puntet àcid. I un tiramisú líquid sublim on
es podia degustar cada ingredient sense que el sucre ho amagués. Philippe
s’afegeix a la demostració de que menys és més.
Per fer la sobretaula els
propietaris van compartir amb nosaltres un limoncello i un licor de mandarina,
elaborats per ells mateixos, és clar, que vam degustar per separat i barrejats. Licors de sabor intens però sense saturar.
Si vols gaudir de colors, aromes, sabors i "bon rotllo" no dubtis i ves a visitar a la Carme i al Philippe. Una casa amb equilibri.
Gràcies Anna i Àlex per descubrir-nos aquest lloc amb encant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada