MILO GRILL, GRAELLA ARGENTINA I CÒCTELS A LA NIT

Establiment: Milo Grill 08008 Barcelona Carrer de Balmes, 127 Tfn 934 515 048 Preu orientatiu: 50 €

Milo Grill

3,5 - Bona carn, bona atenció.

Dos espais diferents: restaurant amb cuina argentina amb graella de carbó i gastrobar amb esmorzars, tapes i còctels a la vesprada. Bona atenció, preus elevats, d'acord amb la zona. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Gran (> 100 p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Cadires Bancs Tamborets	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Cartolina	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Dj a la nit
IDIOMES
Català	Castellà	Anglès

Un local ample ubicat a l'Eixample de Barcelona dividit en dos espais. L'entrada disposa de taules altes i una llarga barra amb tamborets. Aquest espai és l'anomenat gastrobar, un lloc on fer esmorzars de les 8 del matí i tapes afterwork fins més allà de la mitjanit amb copes i còctels i els caps de setmana, un Dj.
Decoració actual, rajoles, fusta... evoca als pub britànics actuals.
La part interior és l'espai restaurant, amb taules vestides, cadires entapissades amb un contrapunt modern amb quadres abstractes sobre maons. Al fons de la sala es veu la cuina i la graella, que fins i tot s'ensuma, pot ser un pic massa.
Els lavabos estan en la planta soterrani on també hi ha una sala privada per unes 60 persones. Hi ha un ascensor per accedir-hi, així que molt bé.

Carta del Milo Grill

A més a més de les opcions de diferents talls de carn a la brasa, de Nebraska o d'Angus, també pollastre i hamburgueses. Entrants típics argentins, algunes tapes, amanides i pasta completen la carta.
Els vins, la majoria argentins sense oblidar els de la terra.

Què vam dinar al Milo Gril

Som carnívors així que vam fer una llengua de vedella a la vinagreta que estava molt bona, pot ser una mica excés d'oli, però molt bona en general. També uns lletons a la graella, molt bons i que es podien menjar amb una salsa chimichurri (bona) que van portar a taula juntament amb un allioli amb pebrot vermell (evitable).

Després d'aquest començament carnívor vam seguir amb un plat de picanya pel Santi i una costella de Nebraska per a mi. La picanya estava bona però es que la costella estava espectacular, cruixent per fora i poc feta a l'interior, molt tendra. Tots dos plats acompanyats per unes patates al caliu i uns pebrots del padró.

Per a beure gairebé fem com el Homer Simpson.

Com que no som tan Homer, vam demanar un L10, un vi jove del 2018, D.O. Mendoza, del celler Bianchi. Aquest celler colabora amb la Fundació Leo Messi en projectes per la millora de la salut infantil i educació de nens amb desavantatges socials i tota la col·lecció de vins "Leo" estan compromesos amb aquesta causa.

No vam prendre postres, estàvem una mica tips amb tanta proteïna.

Compte

En aquesta ocasió vam fer la reserva amb un descompte així que el preu el vam trobar genial, uns 25 € per persona. Clar que si treus els descompte, el compte es duplica amb la qual cosa la relació qualitat-preu la trobo una mica descompensada.

Comentaris del Milo Grill i reserves

De tant en tant faig reserves amb aplicacions com El Tenedor, OpenTable, Bookeat (imprescindible en UK). De vegades ofereixen descomptes o copa de benvinguda, de vegades no. Altra opció per fer reserves es amb el Google Maps, alguns restaurants també ofereixen aquesta possibilitat.
Pot ser és millor fer la reserva amb el restaurant però segons a quines hores, millor no trucar per no molestar en meitat del servei i com que no tots els restaurants disposen de la possibilitat de reservar en la web, o ni tan sols en tenen, aquestes apps són una opció.

Un altre tema és com fan per poder oferir un descompte, com en aquest cas del 50 % en plats... Pot ser ho supleixen amb la resta de comensals de la sala...

L'atenció va ser molt bona en tot moment i l'ambient del local molt silenciós i correcte fins que va arribar un grupet que va trencar la tranquil·litat.

Els plats també ens vam agradar, vaig trobar una carn de bona qualitat.
Un local al que tornaria a tastar altres talls diferents de carn que, encara que sense descompte pot semblar una mica pujat de preu, s'ha de pensar que la zona també es paga.

EL MUSEU DEL VERMUT, UN ESPAI FANTÀSTIC AMB BONES TAPES

Establiment: Museu del vermut 43201 Reus Carrer de Vallroquetes, 7 Tfn 977 34 23 12 Preu orientatiu: 30€

Museu del vermut

Edifici modernista que alberga el museu i un restaurant de cuina mediterrània, tapes i llaunes. Una carta amb 30 vermuts i alguns vins interessants. Plats bons i regulars, fantàstica atenció, preus correctes. La mitjana fa un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Zona blava Aparcament_proper	Espai: Gran (90 p) Pati	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: Frases_vermuteres a les parets
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Cartolina	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres: Vermuts
IDIOMES
Català	Español

Un edifici modernista en la zona céntrica de Reus abans era una fàbrica de gorres i ara alberga una colecció amb més de 5.000 articles relacionats amb el vermut. Ampolles, etiquetes, cartells, clauers... cobreixen les parets d'aquest edifici que es pot visitar gratuitament. Està dividit en diversos espais, a la planta baixa, el pati i la sala Martini; a la planta superior, les sales Izaguirre, Miró i Iris (de Muller).

El vermut de la casa és el Cori, nom de moltes reusenques per això de la Verge de la Misericòrdia, patrona de Reus, encara que la carta de vermuts supera la treintena. Per acompanyar un got de vermut res més tradicional que les llaunes de olives, escopinyes, musclos... aquí fins i tot tens una selecció de llaunes prèmium de la casa Espinaler. Per descomptat que no falten les tradicionals tapes de braves, croquetes, musclos al vapor, pernil, formatge... i per completar la carta hi ha diversos entrants i plats principals.

Vam estar fent un sopar a primers d'agost, erem un grup de 14 per sopar i vam tastar diversos plats a la sala Martini de la planta baixa. Uns molt bons i altres no tant. Això sí, l'atenció fantàstica i el cibulet practicament omnipresent. Com que no volia quedar-me amb aquesta sensació de "sí pero..." vam repetir la visita justament ahir dissabte per dinar. En aquesta ocasió 9 persones, ens van ubicar en la sala Iris de la planta alta, nosaltres sols, perquè és una sala de fins a 12 persones. L'atenció altra vegada fantàstica (aquesta cambrera rapitenca és una crack), altra vegada el cibulet als plats, altra vegada uns plats sí i altres pse. Com l'oli d'Antara, delicios en una ampolla per estrenar a la primera visita, i una ampolla amb el tap trencat i que rajava oli a raig a la segona (i que no tenia el mateix gust).

Braves del museu, amb molt bona salsa i fregides molt bé. Un plat que ens va agradar molt. Piquen poquet i el pebrot li dóna un puntet.

Pop a la gallega. Deliciós. Un llit de patata aixafada amb un pop tendre, bon oli i pebre vermell. I cibulet.

Daus de bacallà en tempura, amb una salseta de vermut i soja que estaven de llepar-se els dits. Que bons!!! Tot un encert de plat. Ah, i amb cibulet.

A la segona visita vam tastar el musclos amb romescada (i cibulet), la salsa molt bona, però els musclos estaven com molt fets, com recuits... també unes croquetes de carn d'olla delicioses i unes altres de botifarra i poma amb les que vam gaudir força. Aquestes cauran a la propera visita. I vam repetir de braves, que la presentació era un pèl diferent però molt bones altra vegada.

Com plats principals va haver-hi de tot. Començant per un tàrtar de tonyina que no vaig tastar però que deien que molt bo. Amb les seves torradetes, maduixa i un polsim de cibulet.

Un plat d'ous estrellats amb botifarra negra, pinyons i foie i un altre plat d'ous estrellats amb pernil Joselito. D'aquests es van tornar a demanar a la segona visita. Per descomptat, amb cibulet ambdós.

També es va repetir del melós de vedella. No l'havia fet foto a la primera visita però a la segona va ser el meu plat. La vedella bé, ara la crema de patata enganxada al plat, com escalfat amb... Portava xips de remolatxa i cibulet.

Al sopar del primer dia vaig demanar l'estofat de cua de bou, que va arribar massa atemperada. M'agrada el menjar calent però no vaig dir res, en una taula de 14 persones i no volia trencar l'harmonia del sopar. Les verdures no estaven pasades pel xino, o triturades, un plat lluny de l'estil corobès que esperava. La culpa és meva per pensar en cues cordobeses. Però el plat tenia cibulet!!!

El filet de vedella es pot demanar amb o sense foie, la primera visita el van tastar sense i la segona amb. Aquí em van deixar fer un mos i la carn és de primera. Un plat a tenir en compte en la carta.

Del peixos, el bacallà al pil pil és un plat que està molt bo. Encara que no porta gaire acompanyament: patata i cibulet.

Altres plats que es van demanar amb bon resultat i aceptació per part de la taula va ser l'hamburguesa de Black Angus i l'amanida de formatge de cabra. I com que anavem amb un nen, el menú infantil de tires de pollastre arrebossat i patates fregides no falla. Però no hi ha fotos.

A la primera visita vam beure vi i no vam demanar postres. El compte va sortir per uns 27€. A la segona visita vam beure només vermuts i vam acabar amb postres, ens va sortir per uns 30€.
Per postres vam tastar el coulant de xocolata, el iogurt amb coulis de mango i terra i  el gelat de vermut blanc entre altres.

El lloc és fantàstic per fer un vermut amb llaunes, una visita a les sales, veure la colecció d'articles relacionats amb el vermut, tastar un vermut català, italià, britànic... Per fer tapes està genial i per escollir plats per dinar o sopar els entrants estan molt be però alguns principals haurien de millorar una mica.
Haurem de tornar perquè alguns entrans que no hem tastat feien molt bona pinta.
A la seva web diuen que el vermut es serveix sense gel però com que estem a l'estiu i fa molta calor, l'hi posen. Al que són fidels és a les dues olives. Quina alegria dues olivetes al vermut!!!

Aquesta ressenya també la trobareu al bloc del Ricard Sampere, al mapa de la dreta, fent clic aquí: Restaurants sud de Catalunya

BARDENI, TAN ADDICTIU QUE HAURIA DE SER IL·LEGAL

Establiment: Bardeni, el meatbar 08013 Barcelona Carrer València, 454 Tfn 932 314 511 Preu orientatiu: 40€

Bardeni

Carn de qualitat tractada amb cura i saviesa. També croquetes, amanida, sardines... Atenció estupenda, preus raonables. No admeten reserves. Sense dubtes un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (30 p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires Bancs	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: Decoració: Bola_de_drac
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Petit atril	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres:
IDIOMES
Català	Español	English

Des de que vaig llegir la primera ressenya del Bardeni al bloc del Ricard Sampere (podeu veure-la aquí) tenia ganes de tastar aquest lloc. Això dels tamborets em tirava una mica enrere però al desembre el van reformar i ara hi ha, fins i tot, diferents models de cadires on seuràs còmodament. Jo vaig escollir el banc i era molt comfortable.
Per entrar s'ha de trepitjar una bàscula com d'escorxador, però tranquil, que marcarà uns 40 quilograms. La sala és molt acollidora, les rajoles blanques de les parets trenquen amb la foscor de les taules. Els suggeriments del dia escrits en vermell i la carta en negre li resta la fredor a aquestes parets enrajolades tipus carnisseria. No sé com era abans però ara és un local on et sents molt de gust.
Per suposat, seguint la moda d'ara, no hi ha estovalles, ni tan sols individuals. I seguint la moda d'ara, la carta està pensada en plats per a compartir i mitges racions per a que facis un tast de diverses elaboracions. I aquest format amb una bona cuina funciona, de fet nosaltres vam demanar uns platets per a compartir i després un per cadascú, però tot estava tan bo que ens dèiem "¿demanem un altre, oi? entre tots podem!" Ens vam tornar "Bardeniaddictes".

Com que venia la meva mare en aquesta ocasió vam donar-li el gust amb un vi que ella li agrada i és del seu poble: Juan Gil, D.O. Jumilla. I per donar-li el gust a la meva nena vam començar amb el foie mi-cuit, compota de poma i vainilla. Tota una delícia que si ens descuidem no tastem.

Per donar-nos el gust el Santi i jo el guisat de callos amb ou esclafat, plat fora de carta. Amb el pa espectacular que serveixen vam deixar el plat net. Vam menjar sis racions de pa durant el dinar. Addictiu també.

El següent a compartir va ser el plat de ous mollet escalfats amb pop i patata. Aquest per menjar amb cullera i no perdre cap mos combinant la crema de patata amb el ou i un pop tendre.

I un tataki de tonyina, soja i sèsam que ens vam cruspir mentre que la taula de japonesos del costat ens mirava amb somriures.

Com plats individuals van ser el filet d'Angus beef de Nebraska, amb graten de patata per la meva mare. Em feia por perquè a ella l'agrada la carn feta (tot un crim, ho sé). La vaig tastar i tot estar molt feta pel meu gust, es desfeia a la boca.

Vaig haver de suplicar a la meva filla que deixes tastar alguna cosa del seu plat de vaca Charolais, patata ratte i salsa cafè de París. Segons ella la salsa estava "tan bona com la teva!!! mama, has de fer-ne més!!" Sí, sí, molta floreta però no em va deixar tastar res.

Per a mi l'onglet amb ceba tendre i salsa Priorat. Que sí vaig compartir i que és tota una delícia. La ceba li va perfecta.

El steak tartar d'Angus beef estil Caldeni que va demanar el Santi va acabar com plat compartit. El va demanar amb punt mig picant. Feia temps que no menjava un tàrtar tan bo. La meva mare no el va tastar; ella ni tàrtar, ni lletons, ni llengua, ni cua...

Se suposa que ja havíem d'anar pels postres però els plats del Bardeni són addictius i en volíem més. Per tal que la meva mare s'animés a tastar la cua vam demanar el caneló de cua de vaca Bretona, beixamel i fruits secs. Li va costar però tant vam insistir que per primera vegada a la seva vida va menjar cua i li va agradar. Aquest caneló és irresistible! També vam repetir steak tàrtar, aquesta segona vegada va arribar un punt més picant, també boníssim.

I mentre que el Santi es demanava postres, jo vaig demanar la costella de vaca al forn, feta a baixa temperatura, servida sobre una parmentier i una reducció. Impressionant. Aquest plat estava fora de carta, si teniu sort i el trobeu, no tingueu dubtes en demanar-lo.

Per postres van ser la selva negra, una versió diferent servida amb gelat; crema catalana, en escuma, extremadament suau; i tocinillo, amb un gelat que no vaig tastar. Pel meu gust, el millor dels tres el tocinillo.

Tot aquest festí ens va sortir a uns 47€ per cap, però entenc que altres persones mengen menys que nosaltres i per 30€ pots gaudir d'un plat de bona carn. Ara ja som addictes i hi hem de tornar per tastar les sardines, la llengua, els lletons (si tenim sort), les hamburgueses...

Sí, està al costat de la Sagrada Família i hi ha molta gent per allà, però ningú és perfecte.

CHES BURGER & BAR, NO NOMÉS DE PEIX VIU CAMBRILS

Establiment: CHES Burger & Bar 43850 Cambrils Carrer Pau Casals cantonada carrer Roger de Flor Tfn 977 36 27 38 Preu orientatiu: 25€

CHES Burger & Bar

Hamburgueses de Black Angus fetes a ma i un bon pa. Amanides, postres i còctels per arrodonir l'àpat. Molt bona atenció en un local molt bonic. Un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Discapacitats Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (40p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Cadires Bancs	Neteja_serveis: Bona. Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: Moderna, tipus bloc	Vins i caves: Molt curta	Altres: Cerveses Combinats
IDIOMES
Català	Español	English

Aquest local abans era una peixateria, molt moderneta i bonica sí, però amb Peixos Savall tan a prop ho tenien difícil.
A principis d'estiu vam veure que estaven "d'obres" i aquesta setmana vam passar per allà per casualitat i en veure que estava ple vam pensar que seria una bona opció. Van obir a finals de juliol i el nom del local, CHES, és el diminutiu del buldog francès del propietari. Chester, al menys el seu cap, és ara el logo del burger bar.
El local ha quedat preciós, molt lluminós, modern, amb taules altes i i baixes, amb un bancs còmodes i molts coixins. Sí, també hi ha una tele gegant, però només funciona pels partits de futbol, la resta dels temps sona una música ambiental molt agradable. El personal és tot nois ben plantats, alts i forts! A cuina hi a un altre més baixet, pot ser és el xef...

La carta ofereix amanides, nachos, patates... i hamburgueses. Hi ha de pollastre, salmó, vegana i de 200 grams de vedella Black Angus de Nebraska. Fan un grapat de combinacions per a tots els gustos, des de la clàssica amb BBQ a la local d'escalivada, passant per "la japo" o amb sabor mexicà, o la gourmet amb foie... i si no acabes de decidir-te, l'opció mixer minis consta de 6 mini-hamburgueses de tres estils de la carta (pregunta quins toquen aquell dia); o la de temporada, el dia que vam anar nosaltres era La Campesina, amb espinacs i rovellons com protagonistes.

Per postres hi ha pastisos tipus brownie, cheescake... la veritat és que estàvem prou sadolls i en aquella visita no vam demanar res més.
Encara que vam seure i demanar els plats en una taula alta, abans d'arribar el menjar es va buidar una taula baixa i ens vam canviar molt amablement. Per beure vam fer cervesa, aigua i vi. Tenen poques opcions de vi, jo vaig demanar un parell de copes de vi negre de la casa.
Nachos, amb pico de gallo, guacamole, cheddar, crema agra i salsa picant. El pico de gallo no és més que tomàquet, ceba i pebrots picats en daus. Els meus amics mexicans afegeixen pebrot tipus bitxo i els colombians pebrot verd. Aquests nachos estaven bons, tan sols una observació, que el cheddar era una crema freda en comptes de formatge calent fos. La meva filla va ser la més decebuda, nosaltres anàvem menjat. Era mitja ració.
Amanida d'espinacs tendres i baies Goyi. Portava també api, formatge de cabra i un puré d'alvocat condimentat. Boníssima, ens la vam menjar en un tres i no res.

Les hamburgueses, de 200 g de vedella Black Angus 100% Nebraska, fetes a ma. En adonar-me que no havien preguntat el punt de cocció els vaig dir que la volia al punt o menys, i la resposta va ser que ells sempre les feien al punt.
Americana, amb ceba, tomàquet, mozarella, baco i salsa BBQ. Segons el Santi molt bona pel seu gust. De punt també.

Japo, amb ceba caramel·litzada, bolets en salsa Teriyaki i geminats de col llombarda. A la carta hi diu "Sakura de col" que queda més "nice" que germinats de col. La teriyaki està poc present, perfecte per no tapar el sabor de la carn. El pa, coincidint amb el Santi, és fantàstic, suporta la mossegada sense esmicolar-se i es cruixent per fora i tou per dins. Un gran i deliciosa hamburguesa. Pel meu gust una mica menys feta hauria estat perfecta.

Mixer minis. Aquell dia eren la Fajita, de pebrot verd i vermell, ceba a la planxa i tomàquet lleugerament picant. Vaig intercanviar un tros amb la meva filla i puc dir que estava molt bona. El pa, al ser més petit, és diferent, de llavors, però queda molt bé també. La Blava, que no vaig tastar i només sentia a la meva filla dir "mmmm, que bona!" I la Gourmet, que portava chutney de mango, foie, ruca i reducció d'Izaguirre. Tampoc em va deixar mossegar, només vaig veure el tall de foie i em va dir que la combinació agredolça amb el foie i la carn era un contrast agradable al palatal.

Totes les burgers van acompanyades de patates, segons la carta casolanes. Tenien un sabor diferent i al preguntar ens van confirma que eren casolanes però les tenen precuinades i les acaben segons van sortint el plats; per això la diferència de sabor...
El compte va ser d'uns 23€ per cap i vam sortir molt contents, pensant en el llistat d'hamburgueses que ens quedaven per tastar. Un lloc al que tornar sense dubtes, perquè a Cambrils no només es pot gaudir de peix.