Tfn 977 21 50 75
Preu orientatiu: 45€ |
Restaurant Ca l'Eulàlia
AL SETEMBRE DE 2015 VAN CANVIAR DE UBICACIÓ, ara hi ha moltes més taules i terrassa.
LOCAL
| |||||
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Difícil
|
Espai:
Petit
|
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Còmode
Cadires |
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
De veu
|
Vins:
De la Terra
|
D'altres terres
|
IDIOMES
| |||||
Català
|
Español
|
Al cantar-nos el plats principals, li vam avisar que no volíem opció d'arròs, així que es va centrar en el peix. Hi havia orada, déntol i gall de Sant Pere, preparats de diferent maneres.
El vi escollit va ser el Clos d'Encís Blanc, D.O Terra alta, elaborat amb 100% garnatxa negra. La relació qualitat-preu d'aquest vi és bona.
Com entrants vam escollir el pop a la brasa (molt de moda s'està posant aquest plat). Venia sobre una mena de paté de peix blau que anava molt bé. Sort que ens van suggerir mitja ració pels dos perquè ja veieu que no és petita.
Després de sentir els entrants vam demanar un remenat de calamars amb ceps, llenegues i moixernons que venien amb cloïsses, ceba, espàrrecs... Una delícia per menjar i per sucar amb el pa. Més tard vam sentir que a la taula del costat oferia també ortigues de mar, a nosaltres no ens les va esmentar...
Amb això i uns postres jo ja hauria dinat, però havíem vingut a tastar el peix. El Santi va escollir el gall de Sant Pere a la planxa. Va arribar acompanyat de moniato, pebrot del piquillo, espàrrec. El vam trobar una mica dur, pot ser no sigui la millor opció de peix per fer a la planxa.Jo vaig escollir un allipebre de déntol. És un peix de carn ferma també així que li va molt bé la cuina del xup-xup. Molt suau aquest allipebre, molt semblant al romesco.
Les racions van ser tan grosses que no vam demanar postres, vam acabar-nos el vi i vam marxar molt satisfets.
El preu és correcte tenint en compte la qualitat de la matèria primera dels ingredients. Jo em vaig equivocar de tres euros al calcular quant ens costaria (ups! vaig oblidar la cervesa!!!).
La propera vegada que ens vingui de gust menjar un peix fresc ben cuinat no ens oblidarem de Ca l'Eulàlia, o potser ens animem a fer un arrosset...
Es veu una bona opció per peix i tal com dius, si el peix és bo, el preu no pot ser baix. I els peixos que van demanar, al mercat ja tenen el seu preu.
ResponEliminaEl tema poo, és curiós com s'ha posat de moda... Jo tinc una teoria... (no comprovada, ni confirmada)... Penso que hi ha bon subministrament del que s'anomena 4a gamma i per tant els arriba cuit i només cal toc de "brasa"... Només així s'explica la proliferació de pop arreu... :)
Jo tinc previst provar de fer-ne un a baixa temperatura amb el meu roner casolà... I el Jordi castaño també... Qui ho aconseguirà primer?... :)
Salu!!
Com dius, el pop a la brasa es troba cada vegada més com aperitiu. Aquest ens van explicar que estava cuit i l'acabaven amb la brasa.
EliminaA veure com us va amb el pop. Un dia d'aquests agafo els estris del laboratori i em poso allà a cuinar!!!
Sallut!
Només amb el remenat de tojunto que us van servir, un bon tall de pa i una ampolla de vi, jo crec que ja hauria tingut suficient. Quina bona pinta!
ResponEliminaLa resta també, però soc dels que penso que per menjar un bon tall de peix a la planxa no cal anar a un restaurant. Una altra cosa és l’allipebre de déntol...
I pel que fa al pop, no trigaré en fer la prova Mr. Ricard... ;-)
Salutacions!
El remenat amb el pa, imprescindible per a mi. No entenc com hi ha gent que menja sense pa.
EliminaLa propera no demanarem planxa i tastarem més suquets. :)
Quin parell de "cocinillas" que esteu fets! Ja miraré les fotos :-)
Salut!