diumenge, 28 de setembre de 2014

CASSOLETA D'ARRÒS, APROPAR-SE A LA CUINA DEL DELTA

Establiment: La Cassoleta d'arròs
43003 Tarragona
Carrer la Nau, 6
43761 La Pobla de Montornés
Carrer de la Bassa, 1
Tfn 687 84 25 45
Preu orientatiu: 28€
S'han traslladat a La Pobla de Montornès. Aquesta ressenya és de quan estaven a Tarragona.

La Cassoleta d'arròs

Els arrosos són excel·lents però el local no es gaire còmode ni està ben climatitzat. El personal posa de la seva part en que tot estigui bé però... La mitjana entre 4 i 2 són 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Difícil
Espai:
Mitja
Distribució:
Estreta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Trones nens
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
De carrer i uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español
English



Després de recomanacions i comentaris per internet ens van entrar ganes de tastar "un arròs molt bo que fan a la Part Alta de Tarragona", així que vaig trucar, dilluns o dimarts, per a reservar taula . Respon una noia i diu "¿para cuántos? ¿cuándo? no se...". Escolto una veu masculina de fons que li diu que agafi la reserva però que avisi que ens trucaran per a confirmar. Divendres ningú ha trucat i ho faig jo per a confirmar i ampliar la reserva de 7 per a 9 persones (pot ser 10, més cotxet de bebè), em respon una altra dona que la reserva està feta i que anota l'ampliació de dues persones més el cotxet de bebè. Arribem dissabte, a la dreta una taula per a 10 persones té apuntat un nom que no és el nostre, la nostra taula és just al costat, per a 7 persones. Ens embotim a taula amb cotxet i tot i ens ofereixen molt amablement una cadireta per al nen, però és un bebè de 4 mesos que no pot estar encara en cadireta.

Llegint les cartes ens adonem que si demanes l'arròs amb llamàntol són 21€ però si optes per rice with lobster et costarà 19€, li dic al cambrer que vull demanar en anglès però com no m'entén gaire comença a explicar-me el plat, in spanish. Tambè m'explica in spanish el plat quan li pregunto (jo en català) les unitats aproximades del plat d'ortigues de mar o del xapadillo. Quan li repeteixo que sé com és el plat, que tan sols vull saber quantitat per demanar més o menys plats, ja canvia al català. Aquest home anava vestit de carrer, intueixo que va ser avisat com suport per poder atendre la taula (encara buida) de 10 persones, la nostra de 9, la de 8 a situada a continuació, més les taules a l'interior del local.

Amb vi blanc de la casa, gasosa, cerveses, uns fingers de formatge cortesia de la casa, i un calor un xic incòmode, començaren a arribar a taula els entrants. Mai hagués esperat uns bastonets de formatge a un restaurant d'aquest estil, més aviat unes arbequines, un mica de fuet, quatre musclos... De fet, ja havíem demanat musclos al vapor. No es que estiguessin gaire nets exteriorment, però estaven molt saborosos.

Unes navalles a la planxa que també eren molt gustoses i bones, amb el seu oli i picada de all i julivert. No escatimen oli en aquesta casa.

També vam demanar xapadillo d'anguila, imprescindible a la cuina del Delta. La maionesa que l'acompanyava no calia, i la quantitat d'oli que hi havia a la safata tampoc, l'anguila és un peix prou greixós per afegir-li més untuositat.

Un altre imprescindible a tastar són les ortigues de mar. Un arrebossat un punt gruix no permetia veure la textura de l'ortiga, però correctes en sabor.
.
Per acabar amb els entrants vam gaudir amb uns calamarsets amb cloïsses i favetes. Aquest parell de cassoles ens va agradar força.

Com que érem un grup amb procedències heterogènies (Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Polònia, Galícia, Madrid, Barcelona...) vam demanar diferents arrosos. El calor pujava i la taula del costat, amb 10 seients amples, seguia buida.
Segons el meu gust, el primer: arròs terra, mar i aire. Fet amb cargols, xapadillo i ànec, caldós, amb un suquet intens, i amb molt de tot. Aquesta cassola es va demanar per a dues persones.

El segon en sabor era l'arròs de bacallà, amb cloïsses i gambes. El trossos de bacallà perfectes, sense desfer, amb el punt correcte de sal, l'arròs gustós, untuós, una delícia també en gran quantitat. La cassola que vam demanar per a tres persones podia ben bé ser per a cinc.

I per acabar, un arròs de rap, amb cloïsses i gambes vermelles, que es va demanar per a quatre persones. Un sabor més suau que els altres, però també bo de sabor i de cocció. El calor ja era incòmode. 

No vam poder acabar amb tot l'arròs, i més suant com estàvem. Vam demanar mes intensitat pel aire condicionat, però la màquina té els seus anys i no dona per més. La meitat es va llençar a demanar postres, l'altre volia marxar fora a airejar-se. L'ampla taula del costat seguia buida.

Una crema cremada, un xarrup de llimona i unes figues en almívar van acabar pujant-nos més la temperatura amb la dosi de sucre ingerit, i més amb els glops de licor d'arròs als que ens van convidar.

La taula del costat també tenia licor de cafè, per fer barreja.

Nosaltres vam decidir fer el cafè a alguna terrassa propera però no podíem pagar amb targeta per falta de cobertura. Després de recopilar els diners vam sortir a respirar, mirant la taula buida tan ampla...


Els arrosos són fantàstics, l'aire condicionat no.

El personal malda per a que tot estigui bé però es va oblidar d'avisar-nos que les racions d'arròs són grans. Van sobrar 4-5 plats, que vam demanar per emportar. Alguns entrants són bons i altres no tant. El preu està bé, i si haguéssim demanat menys arròs hagués baixat el compte.


M'ha resultat difícil puntuar però cada vegada que em recordo de l'estretor i la calor que vam patir em pregunto si aquest arròs paga la pena. Pot ser aquest lloc sigui per anar a l'hivern.

4 comentaris:

  1. Els arrosos fan bona pinta.... M'ha fet agafar gana.... L'excés d'oli ja no tant... I la calor ja m'ha espantat...

    A voltes sembla estrany les lògiques alternatives que utilitzen a la restauració.... I en el teu relat hi ha més d'una cosa que trenca amb la lògica més elemental....

    Però deu ser típic d'aquest món en que les anècdotes d'aquest tipus, són més freqüents del que caldria imaginar...

    Salut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'arròs estava molt bé, sobrava oli als altres plats però la calor feia que tot ho veiessis pitjor...
      Hauré de tornar al Llagut a tastar els arrosos.

      Salut!

      Suprimeix
  2. Coincideixo amb el que diu el Doctor... Jo soc incapaç de menjar a gust en un local mal aclimatat i directament li posaria un cero, encara que fessin el millor menjar del mon mundial. Pel que fa a l'excés d'oli, em fa venir basques, però ho puc passar. I aquesta mania de no advertir de que les quantitats són excessives quan demanes, no acabo d'entendre-la...


    I el millor de tot, és que finalment, potser no van omplir la taula de deu... :-))

    Salutacions!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No la van omplir, no. :-)

      Està clar: al no advertir que demanes massa fan caixa, però és perillós perquè és una caixa puntual. Si avisen fan menys caixa però segurament més sovint. Falta d'empatia amb el client i vista comercial.

      Salut!!!!

      Suprimeix