Carrer de Cuba, 76
Tfn 935 12 60 22 Preu orientatiu: 35€ Menú diari: 18€ |
La Marineta Platets & Tapes
LOCAL
| |||||
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
|
Espai:
Petit (35 p)
Terrassa |
Distribució:
Justa
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Bancs
Cadires_variades |
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Llarga
Tipus paleta |
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres |
Altres:
|
IDIOMES
| |||||
Català
|
Español
|
Aquest mes de juliol La Marineta està d'aniversari, just fa tres anys (com la #PepaPinky). Sobre la formació del xef podeu trobar informació a la xarxa, jo no acostumo a dir gaire sobre aquests temes perquè no habituo a informar-me abans d'anar a un restaurant, no vull que el cv de ningú condicioni les meves percepcions i opinions personals.
La sala és petita, per unes 30 persones com molt, ajustant les taules unes amb les altres, així pots mirar i ensumar el plat de la taula del costat per si en una propera visita el vols demanar. La decoració en blaus i blancs, colors mariners amb mobiliari rústic i cadires de diferents models. Vi a copes i suggeriments en pissarres, estovalles individuals i ja tenim tots els components decoratius d'un local actual.
La carta, presentada en una paleta, és llarga. Inclou entrants i aperitius de llauna, embotits, tapes clàssiques, algún plat oriental, uns quants vegetarians i els plats forts presentats com primer acte, segon acte i la traca final. A la carta de vins pots trobar uns quants Rioja, Ribera del Duero o Jumilla juntament amb uns bons vins catalans. Per copes l'opció es redueix a tres negres i tres blancs, primer vaig escollir el Mas Petit, un Penedès amb molt gust de fusta que no em va agradar gaire; la segona copa havia de ser una de les altres opcions: Ribera o Rioja. La Vendimia, el Rioja, va resultar un vi bastant agradable.
Després de seure en la segona taula al entrar (a la primera taula s'aprofita tant l'espai que la fusta del banc s'estreny i no és apte per #curvygirl) ens van atendre molt afablement i ens van explicar que la carta estava pensada per compartir plats i tapes.
Vam començar amb un plat que anomenen "Shake, shake" L'ensaladilla al nostre rotllo. No esperis res semblant a la clàssica ensaladilla. És un plat calent, sembla un suflé però és crema de patata suau. Per dins porta dauets de nyàmera, carbassa, remolatxa... Unes boletes d'oli, bonítol i crec recordar que blat de moro, d'entre altres ingredients. Un plat que sorpen i que t'agradarà molt o et deixarà pensant en que volies una ensaladilla clàssica i fresqueta.
El segon plat va ser Del Mareseme: Calamarsets d'Arenys amb botifarra negra d'Argentona poma àcida i ceba confitada. Calamarsets tendrísims coberts amb un allioi d'all negre. La base demanava pa per sucar així que vam demanar pa sene torrar. Un plat molt bo.
També vam compartir EL RECLAMAT: Taco de bou amb baernesa d'estragó. Deliciosa la bearnesa i exquisit el puré de patata que portava formatge. El cassó de porcellana de la iaia, amb les seves nafres i tot, que més d'algun comensal el trobarà desconegut, dóna un toc "vintage" al plat.
Per acabar tenia molta ganes de tastar callos que vaig aprendre a fer a Madrid. Aquest plat, amb l'ensaladilla i unes braves, són els plats que més enyoro de Madrid. També en cassola de porcellana, els vam trobar amb un punt de dolçor que no esperàvem. La ceba caramelitzada, pel nostre gust, no és el millor acompanyant d'una tripa guisadeta. Però és el nostre gust, així li vam explicar al cambrer quan va preguntar què tal. Dolços i tot vam acabar-nos la cassola. Per postres porten una caixa (sweet box de la Hoffman) amb gots de xocolata, brownie, fruites del bosc... No tenia pensat agafar res però no estava tan tipa així que vaig agafar el got de yuzu. Boníssim, refrescant. És d'aquells plats que es mengen clavant la cullera fins abaix del got i així l'omples amb les capes de textures i sabors diferents. El Santi va anar al clàssic pa amb oli, sal i xocolata. Molt bo i contundent.
El total va ser de més de 35€ per cap. El lloc molt bonic, però massa juntes les taules, vaig ensumar els plats de la taula del costat i vaig veure les braves (em vam recordar a unes que vaig menjar a Madrid en Huertas, el Vi Cool).
L'atenció molt bona, les racions justes. No acabo d'entendre la moda que hi ha ara de plats per a compartir però que són més petits que un plat d'un menú normal. Si és per a compartir hauríen de ser més abundants, dic jo. Clar que el Santi està encantat amb aquesta moda, així va tastant més cosetes i jo hauria d'estar agraïda, que he de controlar mi #curvy cos.
És el primer restaurant de Mataró del que tinc coneixement. I la veritat és que tant el que vareu demanar, com els plats que anomenen a la carta són prou suggerents.
ResponEliminaAquest l'anoto, tot i que no m'esperen per Mataró. Però mai es sap...
Salutacions!!
A la platja tens uns quants restaurants però amb altre tipus de cuina. Jo em vaig quedar amb ganes de tastar l'arròs cremós de llagosteta així que dic com tu, mai se sap quan tornaré per Mataró però tinc uns amics per alli a prop.
EliminaSalut!