diumenge, 10 de desembre del 2017

EL TALLER, AL SERRALLO HI HA MÉS QUE SUQUET I ARRÒS

Establiment: El Taller restaurant
43004 Tarragona
Carrer de Sant Pere, 14
Tfn 977 139 012
Preu orientatiu: 30 €
Menú diari: 16 € Suprimit després de guanyar Joc de Cartes (TV3)
Menú maridatge: 45 € (variable)
Tasts de vins: 15-18 € (variable)

El Taller restaurant
4,5 - Plats, atenció, preus. Fantàstic.




Cuina mediterrània, de mercat, un punt fusió amb la nikkei. Local acollidor i personal il·lusionat en un nou projecte al Serrallo. Preus ajustats i atenció fantàstica. Un 4,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava, aparcament proper
Espai:
Mittjà (40p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Aire
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme, informal
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tipus paleta

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Sopars maridatges
Tasts de vins
IDIOMES
Català
Castellà




El que era abans Taller de cuina, ubicat a la plaça del Fòrum, un dia va tancar per descansar, reorganitzar idees, planificar nous reptes... Poc després d'un any, a l'abril del 2017, va obrir amb un nou projecte en un espai totalment diferent. Ara estan al Serrallo, on la cuina marinera domina l'oferta gastronòmica i on El Taller ofereix una alternativa diferent i molt apetible. Sí, també hi arròs a la carta, però fugint dels "encorsetaments" que el barri imposa.
El local és l'antic Cal Brut (si ets de Tarragona segur que el coneixies), un lloc fosc, amb cuina marinera, clàssica, on sorties amb la panxa massa plena. Ara tot és llum, sense olors per la sala, amb una decoració que et recorda que estàs a un barri mariner però sense aclaparar, amb prestatgeries plenes de vins, qui li donen un toc d'enoteca i actualitat i d'on surts amb la panxa plena i el paladar satisfet. Hi ha dues plantes, això no es pot canviar, com l'escala, que sembla una mica per escaladors i gent àgil, però que jo vaig poder pujar-la per anar al lavabo (que per cert, té assecador de mans d'aire que tan poquet m'agrada, però algun fallo hi havia d'haver...). La sala de dalt té un espai com per unes 20 persones, com la de baix, i els plats pugen en un petit ascensor per garantir que arribin a la temperatura correcta.

L'atenció de l'Òscar a la sala és fantàstica. T'orienta sense vendre, i a l'hora d'escollir vi tampoc intenta inflar el compte. El llistat de vins és per a tots el gustos, deu haver uns 50 a la carta, però jo diria que a les prestatgeries hi ha alguna opció més per aquells que sabeu de vins.
La carta ofereix plats freds (amanida, tàrtar, cebiche...), fregits (croquetes, braves...), un parell d'arrossos, uns quants de xup-xup i tradicionals, i l'opció brasa-planxa. Pocs plats de cada opció, escollits per a que tothom tingui del seu plau.


A més a més, hi ha un menú diari que canvia cada setmana amb plats molt apetibles. L'altra setmana hi havia una tàrtar de tomàquet amb seitons encevitxats, uns musclos amb mojopicón, olla barrejada amb careta, cigrons i carxofes, i un filet de porc a la graella. Tot impressionant, en qualitat i quantitat, amb un vi del celler Vega Aixalà, un pa boníssim i postres inclosos per 16 €.
Un divendres de cada mes, per ara, organitzen un
menú maridatge que ronda els 45 €. Vins seleccionats per cada plat on el Jorge fa una cuina més personal, més nikkei, i es recupera algun plat de l'antic Taller de cuina que els clients demanen.
I com va anar el nostre primer sopar a El Taller? Doncs molt be! Vam començar compartint mil fulles de patata brava i romesco, unes braves diferents que a mi m'agraden més intenses, però és que no acabo de fer-me a les braves mediterrànies.
Unes croquetes de rostit de pollastre que no em van deixar tastar dient que estaven molt bones i que no es compartien, així que jo vaig fer el mateix amb la croqueta de calamar i botifarra i la vaig gaudir jo soleta. La recomano per la seva cremositat i sabor. Un altre plat que recomano sense dubtes és el tàrtar de vedella i foie. Vam a estar a punt de demanar un altre més però vam ser forts per resistir a la temptació i tastar altres plats. Està clar que aquest plat es un "must" de El Taller. Tot això amb un Raret negre, D.O. Priorat sense fusta, sedós i que s'acaba de seguida.
Com plats principals vam demanar un parell de plats de la part de brasa: ventresca de tonyina a la graella amb mil fulles de patates i escalivada, feta al punt i sense sal (per petició de la meva mare), i per la meva filla pany de costella tipo RIBS feta a baixa temperatura i graella i amanida Waldorf (no WalFord 😂). Vaig tastar una miqueta. Molt bona la costella, l'amanida amb un sabor que en recordava al de mostassa... no sé, diferent a com l'esperava.


Després, per això del que es fa pels amics, vam demanar arròs al forn de gamba vermella, sí, per sopar arròs, però la Isabela volia arròs. I com volíem tastar els peus de porc desossats i acabats a la graella amb llagostins, doncs vam fer aquestes tres racions repartides entre els tres. Fantàstic l'arròs i els peus deliciosos amb la combinació mar-muntanya i un punt de soia a la salsa que li venia molt bé.

Menció especial al pa, a més a més del de vidre amb tomàquet, que està molt bé, el pa que serveixen el reben de Vilafranca i l'acaben de fornejar per servir-lo perfecte, i addictiu. Aquesta segona tanda de plats la vam acompanyar d'un D.O. Montsant, La Peluda 2015, de garnatxa peluda, que estava bé però que esperava diferent... feia una setmana havia descobert aquest raïm en un vi jove, Almodí, i m'havia agradat força. Serà qüestió d'anar tastant i aprenent.
Per postres vam fer una coca de Santa Teresa (torrija) amb gelat de llet merengada que estava de pecar, un brownie amb ganache de xocolata i gelat, disposats a banda per petició de la meva filla, i iogurt, sorbet de maracujà i escuma de crema de catalana que és ideal per a compartir per la mida i perfecte per acabar un sopar, per la frescor que aporta.


Un sopar rodó, amb xopet cortesia de la casa (no vam fer cafès per això de fumar) que va costar 34 € per cap. Un preu molt correcte en relació qualitat-quantitat.
Un lloc diferent en el Serrallo, on gaudir més enllà de la cuina marinera. També organitzen tasts de vins donant a conèixer vins de la zona, o naturals, o amb raïms recuperats... Van començar fa uns mesos però amb aquest "saber fer" seguiran fins que ells vulguin. #loschicosdelSerrallo han arribat per a triomfar.

4 comentaris:

  1. Sense ser de Tarragona, coneixia Cal Brut i les seves dues plantes... :)

    Parlo ja de fa uns anys i el darrer cop, tot i que no vam menjar malament, vam sortir una mica fastiguejats, per un tema que no tenia pas a veure amb la cuina o els plats, però que no seria políticament correcte esmentar ara...

    Però aquesta nova versió pinta molt bé i el deixo entre la meva llista de possibles.

    Salut!!

    ResponElimina
  2. Sí que pinta bé, de fet passa al llistat de restaurants del Sud de Catalunya del teu bloc.

    Un lloc diferent al Serrallo que no pot passar inadvertit. Espero que t'agradi!

    Salut!

    ResponElimina
  3. Quin goig de sala. M'encanten els espais tan blancs i càlids... I tots els plats, amb l'excepció del peu amb llagostins, amb una pinta impressionant.

    No coneixia el Brut aquest, ni tan sols conec el Serrallo, però d'anar per allà, seria una opció.

    Salut!

    ResponElimina
  4. I a l'avantatge de tenir preus de Tarragona, no Barcelonins. Un lloc que has de tenir en compte en una visita al Ricard.

    Salut!

    ResponElimina