diumenge, 15 de març del 2015

BARQUET TARRAGONA, UN TTV (TARRAGONÍ DE TOTA LA VIDA)

Establiment: Barquet Tarragona
43001 Tarragona
Carrer del Gasòmetre, 16
Tfn 977 24 00 23
Preu orientatiu: 30€

Barquet Tarragona

Un clàssic a Tarragona. Especialitat en arrossos, fan entrants mariners, peixos i ofereixen un grapat de menús variats. Per a mi són un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (90 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Còmode
Cadires
Trones nens
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Moderna
Vins:
De la Terra
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español




El restaurant Barquet va començar com un bar fa més de 50 anys i amb la tercera generació familiar va transformar-se en un dels restaurants de referència a Tarragona. La decoració és en blanc i negre combinant parets de pedra amb la fusta i el paper, com evocant a un moll de fusta. Les cadires són per gent alta i "chicarrones del norte". Et quedes allà abaix, amb la panxa sota la taula; a la nostra amiga embarassada li va venir molt bé, és còmode apropar-te a la taula sense topar amb la panxa però pels braços ja no ho és tant i no vull imaginar haver de menjar alguna cosa més complicada que arròs. Estovalles petites negres i amb dibuixos de pedra i plats grans o amb formes d'onades fan un ambient mariner-industrial.
Després de fer una ullada a la carta vam demanar uns entrants i una amanida de carxofes. Per obrir boca mentre venien els plats, ens van obsequiar amb una tassa de sopa de farigola.
La Tamara no volia arròs i va demanar amanida de carxofes crues amb un toc de farigola, tallades com per carpaccio, molt ben amanida, un plat força bo. I de segon un corball a la planxa, que no tinc foto, i que va arribar a taula poc fet, amb la carn enganxada a l'espina. Va demanar cuinar-lo una miqueta més.
Nosaltres vam menjar-nos uns musclos picants, però picants picants. Amb el Gessamí D.O. Penedés que vam demanar es va passar el picant de la boca.
I uns sepionets de l'ungla amb cigrons i baldana. Bona combinació amb una salsa molt apetible. Jo volia demanar l'arròs gris de baldana però no va haver quòrum així que vam demanar aquest plat per a conformar-me.
L'arròs escollit va ser el de llom de bacallà amb verdures. El bacallà venia en daus petits i amb un punt de sal pujat. A l'hora de servir els plats em va tocar la part de dalt i trobava l'arròs una mica sec i sense gust. La Montse, asseguda davant meu i servida en tercer lloc alabava l'arròs, fins i tot dient que estava melós i gustós. Vaig haver de tastar del seu plat perquè no tenia res que veure amb el meu. I vaig haver de repetir una mica per poder tenir al plat un arròs amb tot el seu suc. Quina errada no remenar una mica l'arròs abans de servir...
Per a postres vam fer 3 només: un pastís de iogurt, un strudel i un sorbet de llimona, que va arribar 10 minuts després dels pastissos.

Afegim un tallat (amb diferents sucres per escollir) i el compte per cap puja a gairebé 28€. Tot plegat el vaig trobar correcte però sense focs d'artifici.
Pot ser que això de tenir un bon cuiner d'arrosos a casa em fa ser molt exigent... i que recordo aquell arròs amb bacallà de la mama fet amb les puntes i retalls, i després menjar els lloms arrebossats i fregidets mmmmmmm

4 comentaris:

  1. Doncs si... El tema del arrossos als restaurants, és complicat, i de fet, aquesta setmana he tingut dues experiències ben diferents. La primera a Barcelona en un lloc que havia estat fa quinze dies i que vaig menjar de p.m. però em van fer tastar l'arròs si o si, i em vaig quedar a quadros de lo malament que estava... :-( I l'altra, va ser just ahir al vespre per terres teves, a Sant Jaume d'Enveja, al Racó del Riu, a on vàrem poder tastar un arròs de llagosta i ànec excel·lent (ja faré el post un dia d'aquests...).

    Quina llàstima el que dius del corball. A mi, si he de demanar que s'emportin un plat, m'arruïnen la vetllada... Mira que costa poc fer un peix al punt... Però l'arròs almenys fa bona pinta.

    Salutacions!!

    ResponElimina
  2. El conec aquest lloc, just davant de "Lo Passador". No he tastat l'arròs però sí les tapes, i no estan gens malament, racions generoses i gustoses.

    Vam tenir dos moments un punt negatius sí, el de la tornada del corball i el desfasament en els postres. La resta va estar bé.

    Espero el teu post i aquest estiu (que a l'estiu sempre baixo uns dies al Delta) m'animo amb l'arròs.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Per mi el Barquet, és un referent.... ara fa temps que no vaig i l'únic motiu és que no vaig a Tarragona. Però és un lloc en que he estat pel cap baix 10 vegades i sempre amb èxit...

    I lo del corball, més val per poc que no per massa... que si és per massa, ja no té solució...

    Salut!!

    ResponElimina
  4. La veritat es que havia sentit moltes bones crítiques del Barquet i pot ser això em va crear unes expectatives davant d'un arròs que no es van complir.
    Tens raó Ricard, sempre hi ha temps de passar pel foc una mica més, però talla una mica el dinar de la resta dels asseguts a taula.

    Salut!

    ResponElimina